Ponencia presentada el 23 de agosto en la Jornada sobre Patrimonio de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE): «Patrimoni cultural i projecció (inter)nacional. Conceptes, eines, ètica i estètica de la gestió del patrimoni cultural català»
La teoria del “cercle virtuós” i l'ús d'Internet i d'altres tecnologies info...Ricard Monistrol Masclans
El 6 de juny de 2011 en el Intercanvi Multilateral de la Réseau Art Noveau Network vaig presentar la meva ponència: La teoria del “cercle virtuós” i l'ús d'Internet i d'altres tecnologies informàtiques en la difusió del patrimoni.
El professor Artur Quintana i Font ha estat guardonat amb un Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla per la seva tasca d’estudi i promoció de l’aragonès i del català de l’Aragó.
Nascut a Barcelona l’any 1936, va formar-se en filologia germànica i romànica a Barcelona i a Colònia i ha estat bibliotecari a la ciutat alemanya d’Espira i professor de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Heidelberg. Des de la seva tesi doctoral, dedicada al català de La Codonyera, ha centrat la seva àrea d’estudi preferentment en l’aragonès i el català de l’Aragó, als quals ha dedicat nombrosos articles i publicacions, i ha participat en diverses iniciatives per a la seva promoció. Traductor de l’alemany al català, és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, del Consello Asesor de l’Aragonés, membre d’honor de l’Academia de l’Aragonés i president d’Iniciativa Cultural de la Franja.
Els Premis d'Actuació Cívica, creats per la Fundació Carulla l'any 1983, són sis guardons, dotats amb 5.000 euros cadascun, destinats a fer conèixer i distingir la tasca –generalment poc coneguda, sovint anònima, però exemplar– de persones que han actuat i actuen al servei de la identitat nacional en els diversos àmbits de la vida i de la relació humana, com ara l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les ciències, l'art, la cultura popular, la música, el teatre, l'economia, el dret, l'acció social i cívica.
La teoria del “cercle virtuós” i l'ús d'Internet i d'altres tecnologies info...Ricard Monistrol Masclans
El 6 de juny de 2011 en el Intercanvi Multilateral de la Réseau Art Noveau Network vaig presentar la meva ponència: La teoria del “cercle virtuós” i l'ús d'Internet i d'altres tecnologies informàtiques en la difusió del patrimoni.
El professor Artur Quintana i Font ha estat guardonat amb un Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla per la seva tasca d’estudi i promoció de l’aragonès i del català de l’Aragó.
Nascut a Barcelona l’any 1936, va formar-se en filologia germànica i romànica a Barcelona i a Colònia i ha estat bibliotecari a la ciutat alemanya d’Espira i professor de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Heidelberg. Des de la seva tesi doctoral, dedicada al català de La Codonyera, ha centrat la seva àrea d’estudi preferentment en l’aragonès i el català de l’Aragó, als quals ha dedicat nombrosos articles i publicacions, i ha participat en diverses iniciatives per a la seva promoció. Traductor de l’alemany al català, és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, del Consello Asesor de l’Aragonés, membre d’honor de l’Academia de l’Aragonés i president d’Iniciativa Cultural de la Franja.
Els Premis d'Actuació Cívica, creats per la Fundació Carulla l'any 1983, són sis guardons, dotats amb 5.000 euros cadascun, destinats a fer conèixer i distingir la tasca –generalment poc coneguda, sovint anònima, però exemplar– de persones que han actuat i actuen al servei de la identitat nacional en els diversos àmbits de la vida i de la relació humana, com ara l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les ciències, l'art, la cultura popular, la música, el teatre, l'economia, el dret, l'acció social i cívica.
Presentación del artículo publicado el mes de diciembre de 2008 en la revista BiD de la UB, en Marketing Cultural
La presentación se realizó anteriormente el 19 de noviembre de 2009 en una seminario del Grupo de investigación DigiDoc.
Idioma catalán, enlace a la versión española.
Cultura, creativitat i innovació com a paradigma per a un turisme cultural so...xarxa mmcc
Intervenció d'Antonio Paolo Russo en el marc de la II Jornada de Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, Museu Port de Tarragona, 25 d'octubre de 2012
Curs de formació encarregat per el Servei de Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’evolució de la web en la seva versió 2.0 ha canviat el concepte de comunicació a la xarxa convertint la web en un lloc amb més capacitat de comunicar, de compartir i de captar nous públics. La introducció de les variables: xarxa social, mobilitat, sostenibilitat estan aportant als museus unes clares possibilitats de tractar els continguts de manera més amplia, variada i profunda
L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Cooperació i acció territorial a l'Alt Pirine...xarxa mmcc
L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Cooperació i acció territorial a l'Alt Pirineu i Aran, Jordi Abella Pons, antropòleg i director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu
Contingut encapsulat del programa "Sarrià de Ter en Xarxa" de 4 d'octubre de 2013 emès a Ràdio Sarrià. Més info i tots els enllaços a http://sarriadeterenxarxa.cat
MUSEU DE #RIPOLL, Pla de Viabilitat 2009Jordi Munell
Pla de Viabilitat i de gestió #Museu #Etnogràfic de Ripoll 2009, redactat per la Sra. Roser Vilardell el 2009 previ a la reobertura del renovat Museu Etnogràfic de Ripoll, que fou guardonat amb el Premi nacional de cultura 2012, pel CONCA.
Presentació a càrrec de Sílvia Redondo Iniesta, cap de la Biblioteca del MNAC, duta a terme dins la "Jornada CCUC 2020: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius" celebrada el 12 de novembre de 2021 a l'Auditori del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Es tracta d'un producte de turisme cultural ambientat al segle XVI i realitzat en els dies en què la ciutat de Tortosa retrocedeix 500 anys. Nosaltres farem el mateix i, amb una visita per part de personatges locals de l'època, copsarem de primera mà la seva vida quotidiana, mentre que, a la nit, degustarem el menjar que se servia a les tavernes de l'època i viurem l'espectacle d'una taverna del segle XVI: la Taverna di Enrico!
Projecte de participació ciutadana (crowdsourcing) que vol recollir, conservar i donar a conèixer una mostra de la memòria familiar de Catalunya.
La memòria familiar és el conjunt de fotografies, cartes, documents, etc. que es troba a les cases i forma part de la seva història personal. És un patrimoni que complementa el que custodiem les institucions i que sovint resta “amagat”.
Consisteix en la digitalització i publicació en línia dels materials que porten els usuaris als equipaments de proximitat, inclosa la descripció o història que hi ha darrera.
Presentación del artículo publicado el mes de diciembre de 2008 en la revista BiD de la UB, en Marketing Cultural
La presentación se realizó anteriormente el 19 de noviembre de 2009 en una seminario del Grupo de investigación DigiDoc.
Idioma catalán, enlace a la versión española.
Cultura, creativitat i innovació com a paradigma per a un turisme cultural so...xarxa mmcc
Intervenció d'Antonio Paolo Russo en el marc de la II Jornada de Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, Museu Port de Tarragona, 25 d'octubre de 2012
Curs de formació encarregat per el Servei de Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’evolució de la web en la seva versió 2.0 ha canviat el concepte de comunicació a la xarxa convertint la web en un lloc amb més capacitat de comunicar, de compartir i de captar nous públics. La introducció de les variables: xarxa social, mobilitat, sostenibilitat estan aportant als museus unes clares possibilitats de tractar els continguts de manera més amplia, variada i profunda
L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Cooperació i acció territorial a l'Alt Pirine...xarxa mmcc
L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Cooperació i acció territorial a l'Alt Pirineu i Aran, Jordi Abella Pons, antropòleg i director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu
Contingut encapsulat del programa "Sarrià de Ter en Xarxa" de 4 d'octubre de 2013 emès a Ràdio Sarrià. Més info i tots els enllaços a http://sarriadeterenxarxa.cat
MUSEU DE #RIPOLL, Pla de Viabilitat 2009Jordi Munell
Pla de Viabilitat i de gestió #Museu #Etnogràfic de Ripoll 2009, redactat per la Sra. Roser Vilardell el 2009 previ a la reobertura del renovat Museu Etnogràfic de Ripoll, que fou guardonat amb el Premi nacional de cultura 2012, pel CONCA.
Presentació a càrrec de Sílvia Redondo Iniesta, cap de la Biblioteca del MNAC, duta a terme dins la "Jornada CCUC 2020: projectes i serveis bibliotecaris cooperatius" celebrada el 12 de novembre de 2021 a l'Auditori del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Es tracta d'un producte de turisme cultural ambientat al segle XVI i realitzat en els dies en què la ciutat de Tortosa retrocedeix 500 anys. Nosaltres farem el mateix i, amb una visita per part de personatges locals de l'època, copsarem de primera mà la seva vida quotidiana, mentre que, a la nit, degustarem el menjar que se servia a les tavernes de l'època i viurem l'espectacle d'una taverna del segle XVI: la Taverna di Enrico!
Projecte de participació ciutadana (crowdsourcing) que vol recollir, conservar i donar a conèixer una mostra de la memòria familiar de Catalunya.
La memòria familiar és el conjunt de fotografies, cartes, documents, etc. que es troba a les cases i forma part de la seva història personal. És un patrimoni que complementa el que custodiem les institucions i que sovint resta “amagat”.
Consisteix en la digitalització i publicació en línia dels materials que porten els usuaris als equipaments de proximitat, inclosa la descripció o història que hi ha darrera.
Anglada, Lluís (2019). "Cloenda de la sessió". Jornada Intensiu Digital: intercanvi d'experiències en col·leccions digitals 2019. Universitat de Barcelona, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 13 de juny de 2019.
Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.Laura Foraster i Lloret
El turismo se ha convertido en el transcurso de las últimas décadas en una de las primeras actividades económicas a nivel mundial. Sin embargo más allá del hecho económico, el turismo tiene muchas implicaciones de carácter social, ambiental o cultural; se trata, en definitiva, de una actividad transversal con un componente humano inherente, plasmado en el movimiento y encuentro de personas y colectivos.
Es en este sentido que el objetivo principal del trabajo es analizar si, dentro de este escenario, la diversidad cultural y la identidad de un pueblo puede ser un factor determinante a la hora de hacer un destino turístico más competitivo en el marco de un mundo global, y, en concreto, de una Unión Europea (UE) cada vez más rica en su diversidad lingüística y cultural.
Cuando hablamos de un museo, todo el mundo piensa en una institución de prestigio, conservadora de patrimonio y que realiza exposiciones y actividades educativas sobre todo para niños. ¿Pero, cuántas personas ven a este museo como un actor social, que realiza actividades dirigidas a la comunidad contando (investigando, interaccionando, preguntando…) y que cree en su responsabilidad social como receptor de subvenciones públicas? La respuesta, en término estadísticos, sería irrisoria. Aunque quizá surja alguien que hable de un determinado museo.
En este artículo analizaremos las propuestas de un movimiento del pasado siglo, que analizó y concibió una serie de acciones y estrategias para revalorizar el museo como actor social.
Ricard Monistrol, Cristòfol Rovira, Lluis Codina. Sitios Web de museos de Cataluña: Análisis
y propuesta de evaluación [on line]. "Hipertext.net", núm. 4, 2006. <http: />
Monistrol, Ricard; Codina, Lluís. “Los navegadores de la web 2.0: Firefox, Opera y Explorer”. En: El profesional de la
información, 2007, mayo-junio, v. 16, n. 3, pp. 261-267.
Codina, Lluís; Monistrol, Ricard. “Acrobat 8: la nueva apuesta tecnológica de Adobe para la gestión de documentos en
la empresa”. En: El profesional de la información, 2007, marzo-abril, v. 16, n. 2, pp. 160-166.
Recursos culturales en línea: Búsqueda de información sobre museos de España, Francia, Italia, Alemania y Reino Unido
Ponencia Seminario Grupo de Investigación DigiDoc del Departamento de Comunicaión (UPF) 2007
Eines i utilitats a Internet en la projecció del patrimoni museístic català avui
1. Eines i utilitats a Internet en la projecció del patrimoni museístic català avuiRicard Monistrol Universitat Catalana d’Estiu (UCE) Jornada de Patrimoni: Patrimoni cultural i projecció (inter)nacional. Conceptes, eines, ètica i estètica de la gestió del patrimoni cultural català. 23 d’agost de 2010. “De com saber ‘vendre’ el nostre patrimoni i no haver-nos de vendre el país”
2. Claustre de Sant Miquel de Cuixàal Museu Metropolitan de Nova York(instal·lat el 1954...)
3. Font: Informe Anual del CoNCA 2010 (les dades són de 2007 a l’UE) Ens gastem més en conservació del patrimoni (48, 56 %) que no pas en promoció (15,65%)... Noruega (16,70 %) i (45,30 %)
4. Patrimoni als Països CatalansCatalunya... 167 museus (segons el cercador de la Conselleria de Cultura)
5. Patrimoni als Països CatalansIlles Balears... 55 museus (segons la consulta d’equipaments del Govern Balear)
6. Patrimoni als Països CatalansValència... 202 museus i col·leccions (segons el cercador del Govern Valencià)
7. Però hi ha una veritable democratització cultural als Països Catalans? Promoció: vincular l’accés (físic i virtual) al patrimoni i a la cultura a tota la població... És a dir, democratitzar l’accés.
8. Hi ha una veritable democratització cultural als Països Catalans? Segons el informe del CoNCA, la promoció és una inversió comunal (no subvenció) en educació, benestar social i la potenciació d’una identitat comunitària...
9. Democratització i difusió de la cultura elements de cohesió social i dinamització econòmica... Però no hem d’oblidar el públic procedent del turisme tant nacional com internacional (molts noms: de qualitat, familiar, cultural...)
10. Difondre el patrimoni cultural? Però com fer arribar aquest patrimoni cultural als potencials usuaris (públics) i vendre’l perquè vinguin?
11. Com arribar i fidelitzar als públics... Dos nivells: l’administració i els propis museus... Dos models museístics:un formatiu, l’altre de tipus “àuric”... Mitjans: visita física, lloc web, recursos AV, eines web 2.0....
13. Atracció i fidelització de públics (eines 2.0 i altres recursos) amb propostes de visites i agenda d’actes, concursos, blocs diversos, llocs webs escollits, reportatges AV sobre patrimoni... Exemples governamentals de promoció: Patrimoni.gencat... (Catalunya)
14. Exemples governamentals de promoció: Diputació de Barcelona - Xarxa de Museus Locals (Catalunya)Idiomes: català... No hi ha anglès!
15. Lloc web amb informació (descripció, lloc web, telèfon, adreça...) dels museus locals (no els de la ciutat de Barcelona), fotos (amb detalls de les obres exposades), tenda virtual, catàleg de recursos educatius dels museus... Exemples governamentals de promoció: Diputació de Barcelona - Xarxa de Museus Locals (Catalunya)
16. Exemples governamentals de promoció: Consorci de Museus de la Comunitat ValencianaIdiomes: espanyol... No hi ha anglès!
17. Informació de museus i sales (per província amb el lloc web, com arribar-hi, horaris, comentaris...), catàlegs, exposicions i altres activitats (notícies, hemeroteca i educARTE...) Exemples governamentals de promoció: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana
18. Com fer venir i fidelitzar els visitants? Els museus científics (ciència, història, antropologia, arqueologia, tècnica...) són formatius En general, els museus d’art catalans són àurics, basenla descoberta en les emocions que pot trobar el visitant en l’obra d’art... No acostumen a ser massa formatius
19. Com fer venir i fidelitzar els visitants? El Cercle virtuós... Ciència “Formació” oArt “àuric”? Les dues són complementàries! La cognició no és possible sense la intervenció de les emocions i del sentiment d’haver après quelcom de forma senzilla i propera... S’ha atreure i proporcionar al visitant del museu una experiència emocional i prou gratificant intel·lectualment!
20. Què podem oferir als visitants? Esdevenir centres de referència temàtica... (Viquipèdia i museus?) Una idea de procedència anglosaxona: el Cercle Virtuós on el lloc web convida, atreu i posa les bases per la visita física... I que desprès de la visita física, pugui tenir la possibilitat d’ampliar els seus coneixements al lloc web (recursos hipertextuals, formatius, interactius...)
21. Què podem oferir als visitants? El plaer d’entendre el que es veu i es llegeix...
22. Què podem oferir als visitants? El plaer de jugar tot aprenent...
23. Què podem oferir als visitants? Recursos que ampliïn l’experiència i la memòria de la seva visita... No és tant qüestió de diners, però si de tenir clar quina és la temàtica que distingeix el museu d’altres... Enllaços amb píndoles de coneixement, retallables per a nens, interactius més complexos... Comunicar i difondre!
24. Com fidelitzar els visitants? Però una vegada assolida la visita física... Hem de fidelitzar als visitants i possibles visitants mitjançant el lloc web i les eines socials. Comunicar i difondre continguts!
25. Com fidelitzar els visitants? No podem arribar a totes les eines web existents (recursos humans)... Però, per ara, els blocs, YouTube, Facebook, Twiter i Flickr són les que estan de moda.
26. Com fidelitzar els visitants? Presentar exposicions, fer preguntes amb premi i/o concursos, penjar fotos del museu amb gent o, simplement, dir: Què us ha semblat l’exposició? S’ha d’interaccionar...
30. Ricard Monistrol, investigador i expert en comunicació i difusió cultural rmonistrol@gmail.comhttp://www.ricardmonistrol.cat Moltes gràcies per la vostra paciència!