1. La pinntura del segle XX

2. El fauvisme Moviment pictoric expressionista del prinicipi del s.XX, neix a Paris. La perspectiva geomètrica i la definició dels volums pel clarobscur es deixen de costat; amb la puresa colorista es busca aconseguir la màxima expressivitat El paisatge i el retrat van ser els temes preferits.

3. Henri Matisse Color simple i contorns definits. Enemic dels forts contrastos, cerca un art ple d’equilibri. Transmet una barreja de refinament i ingenuïtat. Deixen de banda tot els sentiments espirituals i l'expressivitat.

4. Georges Rouault Neix a París amb una familia pobre, però amb 14 anys entrarà com a aprenent a casa de un pintor. Durant la seva primera etapa pintarà amb colors negres i intensos. Adopta un estil més madur. Assisteix a l'Escola de Belles Arts oficial de França.

5. L'expressionisme alemany L’ expressionisme és un moviment artístic desenvolupat principalment a Alemanya i en l’àmbit centreeuropeu entre els anys 1905, data de la constitució del grup Die Brücke, i 1930. És un moviment que va coincidir amb el fauvisme. Els artistes expressionistes pretenien evidenciar les emocions interiors mitjançant la deformació violenta, l'exageració i la utilització de colors intensos.

6. Eduard Munch Les seves obres tracten de transmetre una sensació de angoixa, un malestar front a la vida i un rebuig de la societat i les seves normes L’expressió deformada que l’artista fa de les figures i ambients és, abans que res, una manifestació de la seva pròpia tensió interior i un judici cruel i pessimista de la societat.

7. El cubisme Representa l’espai de tres dimensions sobre una superfície plana. trenquen amb el concepte de perspectiva, i creen un sistema representatiu més ric, basat en la consideració de que la visió humana és mòbil. presenta els objectes tal com son concebuts per la ment. Es distingeixen fonamentalment dues etapes dins del cubisme: cubisme analític (1910-1912) descompont plans i colors foscos i grisosos, cubisme sintètic (1912-1914) tornada senzilla, colors clars i colorejat.

8. Pablo Picasso Picaso es trasladara a madrid a l'academia de sant fernando on més tard el 1901 viatjarà a paris on va conèixer l'obra Cézanne i Degas. Mentre està a paris comença l'epoca rosa on començarà a pintar cuadres en que apareixeran personatges i escenes del circ. Durant la guerra civil farà el gran mural Guernika, que expresa els aspectes més durs de la societat.

9. Georges Braque Juntament amb en Picasso van cercar el cubisme Geometria i simetria simultania Comença a experimentar amb el colatge.

10. Robert Delaunay Neix a França Art abstracte Formes geomètriques i colors monocromàtics Es van centrar en l'orfisme, que es caracteritzava en formes circulars i en colors brillants.

11. El futurisme

12. Umberto Boccioni

13. El Dadaisme objectes de la vida quotidiana. Volien protestar contra la ignorància i la vanitat de l’home. burla desenfadada i cínica, irreverent i escandalosa, respecte les pretensions atribuïdes a l’art en la societat contemporània. En lloc de l’art els dadaistes establiren l’antiart. Havia que demostrar que l’ art no era res.

14. Duchamp Ve d'una familia d'artistes. La seva obra és heterogènia i complexa. Es el crador des ready-made Té una gran influència sobre els artistes posteriors

15. El surrealisme El surrealisme és un moviment fundat el 1924 pel poeta francès André Breton El surrealisme tractava d’eliminar la intervenció reguladora de la raó durant el procediment pictòric: automatisme psíquic S'improvitzen dibuixos, formes i colors, sense cap voluntat Altres pintors preferien l’associació lliure d’imatges,

16. Salvador Dalí Passà per una fase cubista. Es un dels millors exponents del surrealisme i dels més coneguts Va ser en bona part responsable del seu geni creador la seva esposa Gala.

17. El minimalisme El minimalisme és un moviment pictòric i escultòric originat a Nova York El propòsit del minimalisme és eliminar de l’obra artística tot l’aliè a la obra en si mateixa Representa la culminació de la línia seguida per l’art abstracte Els artistes minimalistes tracten d’aconseguir el màxim ordre amb els mínims elements

18. L'abstracció No imita ni representa directament la realitat exterior, es basa en la idea que el color i la forma tenen un valor artístic.

19. Expressionsime abstracte La subjetivitat de l’artista, que havia estat determinant per primera vegada durant l’expressionisme, es convertí en l’únic sistema vàlid de mesurament de la producció artística. La característica més important d’aquests treballs fou que ja no representaven res que pogués reconèixer-se a primera vista. La seva contemplació requeria noves formes de visió.

20. Pop-art Els artistes pop recuperen, front als expressionistes abstractes, el món material, elevant els objectes banals de la vida quotidiana a la categoria d’obres d’art. El públic es va sentir veritablement alliberat amb els quadres que ara representaven un món conegut i comprensible. L’art es presentava com una cosa fresca que ja no respirava el florit ambient dels museus.

21. Les darreres tendències Ja no existeixen límits: la pintura abstracta es desenvolupa amb els mateixos drets que la figurativa, l’art informalista, l’hiperrealisme, el land art, el body art, l’art per ordinador, el vídeo art, les instal·lacions i un llarg etcètera A partir dels anys 70, hi ha un grup d’artistes que, malgrat la multitud de tendències i moviments distints, s’han mantingut fidels a la pintura figurativa. Als anys 80 destaca un grup de pintores italians, conegut com Transvantguarda italiana, al que pertanyen Francesco Clemente, Sandro Chia i Enzo Cucchi. Aquests pintors reclamen un art que entusiasmi als sentits, expressiu, espontani i original, i no un art intel·lectu al