Eugène Henri PaulGauguin
(París, 8 de juny, 1848 – Illes Marqueses, 9 de maig, 1903)
Pintor francès post-impressionista.
3.
• El 1874coneix el pintor Camille Pisarro i veu la primera
exposició impressionista.
Monet
• Dos anys després comença a pintar com a afeccionat i
exposa amb els impressionistes.
4.
• Una estadaal Carib, de la qual torna malalt, li resulta
fonamental per al seu futur artístic, ja que li mostra la
sensualitat del color i el fa interessar per la natura en la
seva forma primitiva.
• Viu principalment a la Bretanya on es converteix en el
centre d'un grup de pintors experimentals i el seu estil de
pintura començarà a transformar-se des del
començament de l‘impressionisme fins a un estil molt
més personal.
• Per influència d'un dels seus joves deixebles el seu estil
evoluciona cap una manera de pintar més natural i
sintètica. Busca inspiració en l'art indígena, en els vitralls
medievals i en les estampes japoneses.
5.
• Les estampesjaponeses les descobreix gràcies a
l'holandès Vincent Van Gogh el 1888 en els dos mesos
en què viuen junts (entre octubre i desembre) a Arles, al
sud de França, en què tots dos es dediquen a pintar.
6.
• El 1891,arruïnat, Gauguin s'embarca cap a Tahiti on
espera fugir de la civilització europea.
7.
• Només retornaa França un cop i passarà la resta de la
seva vida a la Polinèsia Francesa.
8.
• Influenciat perl'ambient tropical i la cultura polinèsia, la
seva obra guanya en consistència i pinta els quadres
més notables.
• Treballa particularment l'expressivitat dels colors, la
recerca de la perspectiva i la utilització de formes plenes
i voluminoses.
• Coneix Téhura, que serà la seva model. Molt inspirat,
pinta 70 teles en pocs mesos.
9.
Gauguin estima elscolors vius
Als joves pintors que l’admiren els dóna aquest consell:
“Com veus aquestes ombres? Blaves? Llavors posa-
hi el blau més pur de la teva paleta.”
10.
• Aquests nosón pas els colors de la realitat.
• Gauguin no vol copiar allò que veu... vol crear allò que
no existeix enlloc més que en els quadres.
29.
• Després d'unsanys d'estabilitat, els problemes amb
l'administració de la colònia francesa, la manca de
diners i els problemes familiars faran que fugi a Hiva Oa,
a les illes Marqueses, on acaba malalt i arruïnat.
• Mor el 9 de maig de 1903.
