1. TEMA 3. ENTITATS ESPORTIVES DE
CARÀCTER PRIVAT. ASSOCIACIONISME
ESPORTIU
Lídia Tàrrega.

2. • 3.1. CLUBS I ASSOCIACIONS ESPORTIVES. IMPORTÀNCIA
DE L’ASSOCIACIONISME EN LA SOCIETAT CATALANA
• 3.2. AGRUPACIONS ESPORTIVES. CONSELLS ESPORTIUS
• 3.3. AGRUPACIONS ESPORTIVES
• 3.4. CONSELLS ESPORTIUS

3. 3.1. CLUBS I ASSOCIACIONS ESPORTIVES.
IMPORTÀNCIA DE L’ASSOCIACIONISME EN LA
SOCIETAT CATALANA
• S’entén per club esportiu o associació
esportiva qualsevol entitat privada amb
personalitat jurídica i capacitat d’obrar,
formada per persones físiques, els
objectius bàsics de la qual són el foment,
el desenvolupament i la pràctica
continuada de l’activitat física i esportiva,
sense cap afany de lucre.

4. • L’organització interna ha d’ésser democràtica i
l’òrgan suprem de govern ha d’ésser
l’Assemblea general, integrada per tots els
associats amb dret de vot.
• La Junta directiva ha d’ésser elegida per
l’Assemblea general i tots els seus càrrecs han
d’ésser proveïts mitjançant sufragi lliure, directe,
igual i secret, entre tots els seus membres.

5. • En qualsevol cas, els estatuts dels clubs o
associacions esportius han d’ésser
aprovats per l’Assemblea general i
ratificats per l’Administració esportiva
corresponent, a fi de poder-se inscriure al
Registre d’entitats esportives de la
Generalitat de Catalunya.

6. • Per a participar en competicions d’àmbit
federatiu, els clubs o associacions
esportius, les agrupacions esportives, les
entitats no esportives sense afany de lucre
i les seccions esportives d’entitats
lucratives o d’empreses de serveis
esportius s’han de federar a les
federacions catalanes corresponents a les
modalitats o les disciplines en les quals
volen participar.

7. • Les societats anònimes esportives amb
domicili a Catalunya es regulen per llurs
disposicions específiques.
• Igualment, s’han d’inscriure en el Registre
d’entitats esportives de la Generalitat.

8. 3.2. Agrupacions esportives. Consells
esportius.
• Agrupacions esportives
• S’entén per agrupació esportiva qualsevol
associació o entitat privada amb personalitat
jurídica i capacitat d’obrar, integrada per
persones físiques o jurídiques, amb la finalitat de
desenvolupar, fomentar i practicar l’activitat
física o poliesportiva sense cap afany de lucre.

9. • Aquestes associacions no poden exercir cap funció
pròpia de les federacions esportives amb relació a
l’activitat competitiva, llevat que hi hagi mutu acord.
• La constitució de les agrupacions esportives i la
formulació de llurs estatuts han d’estar d’acord amb
els principis de representació democràtica.
• El règim jurídic de les agrupacions esportives s’ha de
determinar per via de reglament i s’ha d’inspirar en
el dels clubs i les federacions esportius catalans.

10. • Les agrupacions esportives s’han
d’inscriure en el Registre d’entitats
esportives de la Generalitat. Les que
vulguin prendre part en les competicions
d’àmbit federatiu han d’afiliar-se a la
federació catalana de la modalitat
esportiva en la qual vulguin participar.

11. • Correspon a la Generalitat de donar a
conèixer als organismes competents les
agrupacions esportives que s’inscriguin al
Registre d’entitats esportives de la
Generalitat de Catalunya.

12. • Les agrupacions esportives inscrites al
Registre d’entitats esportives de la
Generalitat que adeqüin llur activitat als
programes esportius aprovats o
recomanats pels òrgans esportius
competents poden gaudir del suport
d’aquests.

13. • Consells esportius
• Els consells esportius de Catalunya són
agrupacions esportives privades sense
afany de lucre que es dediquen al foment,
la promoció i l’organització d’activitats
esportives de la seva comarca.

14. • Engloben a tots els agents que intervenen en l’àmbit de
l’esport en edat escolar, tan públics (Ajuntaments i Consells
Comarcals) com privats (associacions, clubs i federacions
esportives).
• Per tant, coneixen quina és la realitat esportiva i social dels
municipis de la seva zona territorial i quines són les seves
necessitats.
• Això els permet oferir activitats esportives adequades a cada
població i a la pròpia comarca. Són, sens dubte, el motor
bàsic de l’esport de la seva zona territorial.

15. • Els Consells Esportius són presents a tot el
territori de Catalunya, comarca a comarca.
• Per tant, es situen com els únics agents esportius
presents a tota la geografia catalana.
• Actualment, a Catalunya hi ha 45 consells
esportius.

16. • Els Consells Esportius organitzen amb la UCEC
(Unió de Consells Esportius de Catalunya) els
Jocs Esportius Escolars en els seus àmbits.
• A més, des de fa uns quants anys, són molts els
consells esportius que organitzen activitats
esportives per a adults.

17. • És el que s’anomena Esport de lleure i
inclou diferents activitats, com ara la
gimnàstica de manteniment i l’aeròbic, les
sortides a la neu, l’excursionisme, els
esports d’aventura, les estades d’estiu o
els esports nàutics.

18. • La Unió de Consells Esportius de Catalunya
(UCEC) és l’organisme que aglutina, coordina i
representa de manera unitària tots els Consells
Esportius de Catalunya.
• Es va crear l’any 1994 com una “associació
esportiva privada, d’interès públic i social, sense
afany de lucre, que gaudeix de personalitat
jurídica i capacitat d’obrar plenament per al
compliment dels seus objectius i la defensa dels
seus interessos”.

19. • D’aquesta manera, des d’una única seu
s’aglutina la realitat esportiva del nostre
territori a través dels consells esportius i
s’organitzen esdeveniments lúdics,
esportius i formatius de caràcter
intercomarcal, territorial o nacional.

20. • A més, el Consell Català de l’Esport de la
Generalitat de Catalunya té signat un
conveni amb la UCEC, a través del qual li
encomana l’execució i el
desenvolupament del programa de
l’Administració esportiva, els Jocs
Esportius Escolars de Catalunya (JEEC).

21. • Aquest conveni també estableix que la
UCEC ha de col·laborar amb els consells
esportius per tal de promocionar la
participació esportiva en els centres
d’ensenyament considerant aquests com
els principals nuclis de l’esport escolar.

22. • A partir d’aquest moment, la UCEC es marca els següents
objectius:
• Garantir que tots els nens i nenes de Catalunya facin esport i
que aquest sigui de qualitat i adequat a la seva realitat.
• Fer un esport de valors i d’actituds, que garanteixi el foment
de la convivència, la solidaritat, la convivència i el civisme.
• Fer de l’esport un element integrador, promovent la
participació de tothom, independentment de les seves
capacitats, la seva classe social, sexe o raça.

23. • Vetllar perquè la pràctica esportiva en edat escolar es faci
amb criteris pedagògics que beneficiïn la formació integral
dels escolars.
• Posar l’esport al servei de la ciutadania i, especialment, dels
més joves, creant les condicions necessàries i les estructures
oportunes perquè els sigui beneficiós en tots els aspectes del
seu desenvolupament.
• Col·laborar amb les entitats i les administracions i organismes
públics i privats per la millora i el desenvolupament de la
pràctica de l’esport com a mitjà per fomentar el
desenvolupament associatiu, cívic, cultural i educatiu.

24. • La Unió de Consells Esportius de Catalunya
està regida per l’Assemblea General, el
Consell Directiu i la Junta Permanent.
L’Assemblea General està formada pels
presidents dels consells esportius, i el
Consell Directiu i la Junta General per
representants de totes les comarques
catalanes.

26. • Federacions esportives. Tipus.
• Per explicar aquest apartat primer cal tenir ben clar
el següent concepte:
Associacions de 1r grau
o Conjunt de persones que crea alguna cosa.
o Unió de persones físiques.
Associacions de 2n grau
o Aquelles que reuneixen a les associacions de 1r grau.
o Associació d’associacions.

27. • Federacions Nacionals
• Les Federacions Nacionals són entitats associatives de 2n
grau amb personalitat jurídica pròpia que organitzen,
controlen i reglamenten un determinat esport.
• L’Estat (els poders públics) consideren l’esport de
competició de caràcter oficial com a un fenomen social
de primera magnitud. Per aquest motiu, publifiquen les
Federacions Nacionals, és a dir, es tracta d’entitats
privades amb personalitat jurídica pròpia que són
declarades com a entitats amb avantatges fiscals
(subvencions).

28. • A totes les federacions nacionals, malgrat ser privades
sense ànim de lucre, els interessa rebre diner públic. Així
doncs, poden ser considerades com entitats associatives
privades de naturalesa subjectiva, és a dir, subjectes a
aquestes subvencions.
• L’Estat assumeix unes competències de les Federacions
Nacionals, s’hi sent partícip mitjançant el Consejo
Superior de Deportes però deixa que elles actuïn per si
soles (amb personalitat jurídica pròpia).

29. • Les seves funcions principals són:
• Controlar la disciplina esportiva.
• Reglamentar i organitzar el calendari de
competicions.
• Preparar i formar esportistes d’elit.

30. • La seva estructura interna és la següent:
• Assemblea General. Formada per:
•
•
•
•
•
•
Representants dels clubs (no de tots).
Representants del col·lectiu de jugadors.
Representants dels entrenadors
Representants dels àrbitres (un parell)
Representants de la federació autonòmica
Representants de les lligues professionals (només en
competicions professionals)
Cada un d’aquests estaments tria els seus propis representants i,
normalment, com a mínim, tenen dos anys d’antiguitat en
l’estament.

31. • President: Pot ser un càrrec remunerat si l’Assemblea
així ho decideix.
• Funcions:
• Presideix l’Assemblea General
• Representa a la federació
• Convoca i presideix els òrgans de govern
• Requisits:
• Tenir nacionalitat espanyola
• No tenir cap altre càrrec directiu a altres federacions
• Comissió executiva:
• Pot existir o no.
• Si existeix, és la que realment governa.

32. • Comitè de disciplina esportiva: La denominació varia
d’una federació a una altra però totes han de tenir un
òrgan disciplinari.
• Normalment els seus membres són escollits per
l’Assemblea General.
• Normalment trobem dos òrgans disciplinaris:
• El comitè de competició
• El comitè d’apel·lació

33. • Federacions autonòmiques
• Integrades per la unió de clubs del seu territori, tenint en
compte els següents criteris d’integració:
• Un club que només juga en competició nacional pot
estar a la federació autonòmica i també a la nacional.
• Un club que només juga en competició autonòmica està
únicament a la federació autonòmica.
• Un club que juga en competició nacional i també a
l’autonòmica pot estar en ambdues federacions.

34. • Segons la normativa vigent, perquè una
federació espanyola autonòmica s’integri a una
nacional calen un seguit de requisits:
• Que accepti les normes i reglaments de la
Federació Internacional.
• Que ho autoritzi el Consejo Superior de
Deportes.
• Que demani una sol·licitud de reconeixement
per escrit.

35. • Les federacions nacionals en canvi estan obligades a
acceptar a una federació autonòmica amb un únic
requisit:
- Que accepti les normes i reglaments de la Federació
Internacional.
• Criteri de monopoli: Només hi ha una sola federació
internacional reconeguda per cada esport. Aquesta
només reconeix a una sola federació nacional i aquesta,
al seu temps, només reconeix una sola federació
autonòmica per esport.

36. • Existeixen dos models de federació:
• Presidencialista: Un cop és triat el President, aquest mateix
tria l’equip de govern que vol. En aquest model de federació,
quan dimiteix el President també han de dimitir la resta de
persones que formen la junta. A la major part de l’Estat
espanyol les federacions són d’aquest tipus.
• No presidencialista: Per ser president primer cal anunciar qui
formarà l’equip que governarà amb ell. Això suposa que quan
dimiteix un terç de la junta de govern cal que dimiteixi també
tota la resta. A Catalunya les federacions són d’aquest tipus.

37. • Comitè Olímpic Espanyol.
• El Comitè Olímpic Espanyol (COE) és una
associació privada declarada d’utilitat pública,
sense finalitat de lucre, amb personalitat jurídica
pròpia, plena capacitat d’obrar, patrimoni i
durada il·limitats.

38. • Està constituït d’acord amb els seus propis
Estatuts, amb la Carta Olímpica i amb la Llei
espanyola de l’Esport, tenint com finalitats
principals el desenvolupament del Moviment
Olímpic, la difusió dels ideals olímpics, la
representació en exclusiva a Espanya del Comitè
Olímpic Internacional i la participació espanyola
en els Jocs Olímpics i altres esdeveniments
d’aquesta naturalesa.

39. • Dotat d’una estructura participativa, compta entre els
seus membres amb els màxims dirigents esportius
espanyols i amb destacades personalitats de l’esport.
• El Comitè Olímpic Espanyol està integrat per diferents
membres, nomenats d’acord amb els Estatuts, i que
representen a tots els sectors i àmbits de l’esport
espanyol.
• Aquests membres conformen l’Assemblea General, que
és el màxim òrgan de govern del Comitè Olímpic
Espanyol i es reuneix, com a mínim, una vegada a l’any.

40. • Són funcions de l’Assemblea General, entre
d’altres, aprovar els Estatuts del COE i
interpretar-los; aprovar els pressupostos anuals i
la memòria d’activitats; nomenar, destituir,
revocar o reelegir als seus membres i càrrecs
directius, i designar la ciutat espanyola aspirant a
l’organització d’uns Jocs Olímpics o qualsevol
altre esdeveniment de caràcter olímpic.

41. • El Comitè Executiu, òrgan de gestió del Comitè
Olímpic Espanyol, està format pel President, el
Vicepresident 1r, el Secretari General, el
Tresorer, dotze Vocals Presidents de Federacions
Olímpiques (incloent dos Vicepresidents), quatre
Presidents de No Olímpiques (incloent un
Vicepresident), els membres en actiu del Comitè
Olímpic Internacional de nacionalitat espanyola i
un representant dels Esportistes Olímpics.

42. • Corresponen al Comitè Executiu, entre d’altres
funcions, executar els acords de l’Assemblea
General i vigilar el seu compliment, establir i
aprovar reglaments electorals i altres
reglaments, fixar data i ordre del dia de
l’Assemblea General i Juntes de Federacions, i
exercir facultats disciplinàries.

43. • Les Federacions Espanyoles d’Esports Olímpics,
degudament reconegudes pel Consell Superior
d’Esports, estan representades en el Comitè
Olímpic Espanyol pels seus Presidents, que són
membres nats de la seva Assemblea.
• A més, aquests Presidents, juntament amb el
President del COE, el Vicepresident 1r, el
Secretari General i el Tresorer, composen la
Junta de Federacions Olímpiques, que té
competència exclusiva en tots aquells assumptes
relacionats amb els Jocs Olímpics.

44. • Les Federacions Espanyoles d’Esports no
Olímpics, reconegudes pel Consell Superior
d’Esports, estan representades en el Comitè
Olímpic Espanyol pels seus Presidents, que són
membres nats de la seva Assemblea.
• A més, aquests Presidents, juntament amb el
President del COE, el Vicepresident 1r, el
Secretari General i el Tresorer, composen la
Junta de Federacions no Olímpiques.