1. L’ORGANITZACIÓ DE
L’ESPORT
1.
L’ACTIVITAT FÍSICA EN EL SISTEMA
EDUCATIU
•
EL SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL
MARC JURÍDIC DEL SISTEMA EDUCATIU
EL PROFESSORAT D’EDUCACIÓ FÍSICA I LA SEVA
FORMACIÓ
L’ESPORT ESCOLAR I L’ESPORT UNIVERSITARI
•
•
•

2. EL SISTEMA EDUCATIU
ESPANYOL
Tipus
de relació entre l’activitat física i el
sistema educatiu:
Educació
Física: primària, ESO i batxillerat
Esport Escolar
Formació de professorat/tècnics
Esport Universitari

3. On trobem algun tipus de relació?

4. MARC JURÍDIC DEL SISTEMA
EDUCATIU
L’article
27 de la Constitució, dins dels
drets fonamenals, engloben el marc jurídic
de l’educació.
 Artículo
27
 1. Todos tienen el derecho a la educación. Se
reconoce la libertad de enseñanza.
 2. La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo
de la personalidad humana en el respeto a los principios
democráticos de convivencia y a los derechos y
libertades fundamentales.

5.  3.
Los poderes públicos garantizan el derecho que
asiste a los padres para que sus hijos reciban la
formación religiosa y moral que esté de acuerdo con
sus propias convicciones.
 4. La enseñanza básica es obligatoria y gratuita.
 5. Los poderes públicos garantizan el derecho de
todos a la educación, mediante una programación
general de la enseñanza, con participación efectiva de
todos los sectores afectados y la creación de centros
docentes.
 6. Se reconoce a las personas físicas y jurídicas la
libertad de creación de centros docentes, dentro del
respeto a los principios constitucionales.

6.  7.
Los profesores, los padres y, en su caso, los alumnos
intervendrán en el control y gestión de todos los
centros sostenidos por la Administración con fondos
públicos, en los términos que la ley establezca.
 8. Los poderes públicos inspeccionarán y homologarán
el sistema educativo para garantizar el cumplimiento de
las leyes.
 9. Los poderes públicos ayudarán a los centros
docentes que reúnan los requisitos que la ley
establezca.
 10. Se reconoce la autonomía de las Universidades, en
los términos que la ley establezca.

8. Cronologia de les lleis d’educació tant d’àmbit
estatal com català, amb les seves derogacions.
(Fletxes vermelles)

10. EL PROFESSORAT D’EDUCACIÓ
FÍSICA I LA SEVA FORMACIÓ
1970
– LGE
Canvia el sistema i es crea l’EGB (mestre
generalista era l’encarregat de donar
classes d’EF, però un especialista a la 2ª
etapa).
En el batxillerat i la universitat,
l’ensenyament físic esportiu estava
controlat per l’Estat (s’estableixen
categories, retribucions i procedències
diferents – LEY 3/1971)

11. El professorat de l’EGB es formava en les
Escoles de Magisteri, mentre que els
professors de Batxillerat, FP i la universitat
provenien de l’INEF (4 anys – titulació de
PROFESSOR D’EDUCACIÓ FÍSICA). Això
prové de la LEY 77/1961 D’EDUCACIÓ
FÍSICA, amb la qual es crea l’INEF de
Madrid i, posteriorment al 1966 es va fer el
primer curs.

12. Altres centres de formació durant
aquesta època:
1919. Escuela
Central de Gimnasia del Ejército
 1939. Escuela central de Educación Física
(encara existent i lligada a l’exèrcit).
1933. Escuela Nacional de Educación Física de
San Carlos
1941. Academia Nacional de mandos e
instructores “José Antonio”
1956. Escuela Isabel la Católica
1961. Escuela de Especialidades “Julio Ruiz de
Alda”

13. Titulació que s’obtenia:
-
Instructor d’Educació Física
- Mestre instructor en EF
- Professor d’Educació Física
Des del 1933 s’integren a l’INEF de Madrid al 77/78 i
passen a titular-se PROFESSORS D’EDUCACIÓ
FÍSICA.
Hi havia hagut un centre abans a Catalunya: 1936
(Acadèmia d’Educació Física de la Generalitat de
Catalunya, tot i que va durar només uns mesos)

14.  1977. RD
425/1977
 S’elimina l’obligatorietat de l’EF als estudis universitaris.
 Es creen els Serveis Esportius Universitaris per a la
pràctica d’AF.
 1980. LEY
13/1980, General de la cultura física y el
deporte.
 Reivindicacions pel reconeixement de l’INEF com
carrera universitària.
 L’article 6.3. diu que equivaldria al nivell corresponent al
1r i 2n cicle, però no hi ha títol.
 Es canvien els programes de l’escola universitària de
formació del professorat d’EGB.

15.  1981. RD
790/1981
 Creació de la Diplomatura i la Llicenciatura en Educació
Física.
 Estudis d’INEF (2 cicles. Diplomatura + Llicenciatura)
 1982. Creació
 1983. LRU
d’altres INEF (Lleida, Granada)
(Ley de Reforma Universitaria)
 Autonomia universitària.
 Creació d’Universitats Privades

16.  1984. LLEI
11/1984 INEF DE BCN + INEF DE LLEIDA=
INEFC (Conseqüència de la LRU)
 RD
1876/1984: Creació de càtedres i agregadures d’EF
al Batxillerat.
 RD 1877/1984: Creació de professor numerari d’EF a la
Formació Professional.
 Es
normalitza la categoria dels professors d’EF

17.  1985. ORDRE
16/05/1985
 Convocatòria de 122 places de PROFESSOR AGREGAT
 Aquesta
Ordre i els RD anteriors deroguen la LEY
3/1971 de RETRIBUCIONES DEL PROFESORADO DE
FEN, FORMACIÓN POLÍTICA, EDUCACIÓN FÍSICA Y
ENSEÑANZAS DEL HOGAR.
 1986. Nominació
de BCN com a seu dels JJOO del 92.
 Es promou una campanya de reciclatge de mestres. Es
considera que no poden haver professors sense una
formació correcta (encara hi havia mestres generals fent
EF a l’EGB).

18. 1988. LLEI
8/1988 de l’ESPORT.
1990. LEY 10/1990
◦ S’intenta adequar l’ensenyament d’EF que
s’imparteix als INEF (establerts per la Ley
11/1983, de Reforma Universitaria).
◦ El titol de llicenciat en Educació Física serà
equivalent a tots els efectes al de llicenciat
universitari.

19. 1990. LOGSE
A
l’article 16 “La educación primaria será
impartida por maestros, que tendrán
competencia en todas las áreas de este nivel. La
enseñanza de lamúsica, la educación física, los
idiomas extranjeros y aquellas que se
determinen, serán impartidas por maestros con
la especialización correspondiente”
Això
suposa la creació dels MEF, etc.

20. 1992. REAL
DECRET 1423/1992
S’incorporen
els ensenyaments
d’Educació Física a les Universitats.
S’excedeix
Física.
el Diplomat en Educació

21. 1993. REAL
DECRET 1670/1993
Es crea la Llicenciatura en Ciències de
l’Activitat Física i l’Esport, amb caràcter
oficial i validesa en tot el territori
nacional
1994. ORDRE
11/10/1994
S’estableixen els complements de
formació per accedir de MEF a CAFÉ
(curs pont)

22. 2006. LOE
◦ Al “Artículo 93. Profesorado de educación
primaria”, s’assenyala que l’EF, així com la
música, idiomes estrangers i d’altres que
determini el Govern, seran impartides per
mestres d’especialització.
◦ Per donar classes a l’ESO i Batxillerat, caldrà
una titulació de llicenciat, enginyer o
arquitecte, així com el titol de Grau
equivalent, a més de la formació pedagògica i
didàctica del nivell de postgrau (article 94).

23. ◦ Per impartir ensenyament de FP s’exigiran els
mateixos requisits que a l’ESO i el Batxillerat,
tot i que hi ha excepcions en diferents mòduls
en què es poden incorporar professors
especialistes no necessàriament titulats
(article 95).

24. 2007. LEY
ORGÁNICA 4/2007, DE
MODIFICACIÓN DE LA LEY
ORGÁNICA 6/2001 DE
UNIVERSIDADES.
Pel
qual l’ensenyament universitari
s’estructura en tres cicles:
◦ GRAU…. MÀSTER…. DOCTORAT

25. ELS
CICLE FORMATIUS I ELS
ENSENYAMENTS ESPORTIUS
 EN L’ÀMBIT ESTATAL:
 CICLES FORMATIUS: Apareixen noves figures
professionals de l’activitat física i l’esport lligades al
sistema educatiu.

26. 1990. LOGSE
◦ Es va plantejar un canvi al sistema educatiu, de
manera que la FP (en cicles formatius) fos de
qualitat. Creen el cicle mitjà i el cicle superior
amb una important càrrega lectiva.
◦ Educació obligatòria dels 14 als 16 anys.
◦ Batxillerat més curt i cicles.

27. 1995. REAL
DECRETO 2048/1995
◦ Técnico Superior en Animación de
Actividades Física Deportivas, de 2000 hores i
amb un perfil professional enfocat als
monitors de gimnàs i d’animador a entitats
esportives.

28. 1995. REAL
DECRETO 2049/1995
◦ Técnico en Conducción de Actividades FísicoDeportivas en el Medio Natural, de 1400
hores i un perfil professional que s’enfoca a
habilitar petits grups a la natura.

29. ELS
ENSENYAMENTS ESPORTIUS
◦ Punt de partida= Federacions (encarregades
de la formació de tècnics).
◦ Calia regular la situació heterogènia amb els
titols federatius de cada modalitat, ja que cap
d’ells tenia correspondència amb el sistema
educatiu.

30. 1990. LOGSE/LEY
DEL DEPORTE
◦ Comença a canviar la formació de tècnics per l’aprovació
d’aquestes lleis i la nominació de Barcelona’92. Amb la “LEY
10/1990 DEL DEPORTE”, a l’article 55:
 1. El govern regularà l’ensenyament de tècnics esportius.
 2. La formació dels tècnics esportius podrà portar-se a terme
als centres educatius reconeguts.
 3. Les condicions d’expedició dels titols seran establertes pel
Ministeri d’Educació i Ciència.
 4. L’ensenyament al qual es refereix té valor i eficàcia en tot el
territori. Les Federacions hauran d’acceptar les titulacions
expedides pels centres legalment reconeguts.

31. 1994. REAL
DECRETO 594/1994, SOBRE
ENSENYAMENTS I TITOLS DE TÈCNIC
ESPORTIU.
◦ Es fa la 1ª regulació dels titols de tècnic
esportiu, establint aquesta estructura:
TÈCNIC ESPORTIU ELEMENTAL (120h.)
TÈCNIC ESPORTIU DE BASE (400h.)
TÈCNIC ESPORTIU SUPERIOR (800h.)

32. ◦ Tècnic esportiu elemental: Iniciació a una
modalitat esportiva (s’ha de tenir el Graduat escolar
o en ESO).
◦ Tècnic esportiu de base: Perfeccionament i
entrenament bàsic d’una modalitat esportiva (s’ha de
tenir el titol de Tècnic esportiu elemental i haver fet
pràctiques).
◦ Tècnic esportiu superior: Entrenament d’alt nivell
i direcció d’equips i esportistes (s’ha de tenir el títol
de Tècnic esportiu de base i haver fet 200 hores de
pràctiques).

33. 1997. RD
1913/1977, ENSENYAMENTS
DE RÈGIM ESPECIAL.
◦ Es fa la 2ª regulació, ja que lliga els
ensenyaments esportius al sistema educatiu, ja
que es distingeixen:

35. D’aquesta
manera, l’ensenyament de
tècnics esportius s’inclou en els
ensenyaments de règim especial i es
distingeix el TÈCNIC ESPORTIU (grau
mitjà) i el TÈCNIC SUPERIOR (grau
superior)

36. Aquests
ensenyaments s’estructuren de
manera que hi ha 4 blocs:




BLOC COMÚ
BLOC ESPECÍFIC
BLOC COMPLEMENTARI
BLOC DE FORMACIÓ PRÀCTICA

37. Aquest
RD regula la transició de fer la
formació de les federacions o la titulació
d’educació, per tal de que les titulacions
siguin convalidades fins que es facin
oficials els canvis.
Això
porta a que les titulacions es vagin
convertin en oficials, i que cada cop hi
hagi més tècnics esportius especialitzats.

38. RD
318/2000, ESPORTS DE MUNTANYA
I ESCALADA
RD
319/2000, ESPORTS D’HIVERN
RD
320/2000, FUTBOL I FUTBOL SALA

39. 2002. LOCE
◦ Recull els ensenyaments esportius com a
ensenyament de règim especial.
◦ ORDRE ECD 3310/2002, s’encarrega de les
titulacions que es realitzen amb els criteris del
període transitori:
 NIVELL 1: 270 hores
 NIVELL 2: 480 hores
 NIVELL 3: 600 hores

40. RD
254/2004, ATLETISME
RD
261/2004, HANDBOL
RD
234/2005, BÀSQUET

41. 2006. LOE
◦ Els ensenyaments esportius s’inclouen en la
llei d’educació per primera vegada.
2007. RD 1363/2007
S’adapta a la LOE i canvia els aspectes organitzatius:
Els ensenyaments s’organitzen per competències i no
per objectius.
Desapareix el bloc complementari.
Disminueixen les hores mínimes.
Es dóna valor d’hores docents a les proves d’accés.

42. A
partir d’aquí, sorgeixen als següents anys:
 RD
54/2010, Espeleologia
 RD 932/2010, Buceig esportiu amb escafandra
 RD 933/2010, Hípica en diverses modalitats
 RD 935/2010 i 936/2010, Vela en diverses modalitats
 RD 705/2011 i 706/2011, Judo
 RD 878/2011 i 879/2011, Salvament i Socorrisme

43. En
l’àmbit català:
 1979. ESTATUT
D’AUTONOMIA
 RD
2809/1980, Traspàs de Competències en Educació.
 RD
1688/1980, Traspàs de Competències en Esport.
 Decret
264/1980, Estructuració de la Direcció General
de l’Esport, amb la qual es crea l’Escola Catalana de
l’Educació Física i l’Esport, com a secció de la DGE

44. Llei
11/1984. Creació de l’INEFC
Llei
8/1988. Es reconeix per llei l’Escola
Catalana de l’Esport (té competència per
regular les titulacions de l’àmbit esportiu), es
crea la Secretaria General de l’Esport (que més
tard es converteix en la DGE i, finalment, en la
ECE)
Decret
4/1994. Es regula l’ECE i la formació i
titulació de tècnics.

45. Decret
Legislatiu 1/2000, Text Únic de la
Llei de l’Esport.
◦ Es distribueixen les responsabilitats entre
l’ECE (titols no oficials, és a dir, els federatius i
en fase transitòria) i el Departament
d’Ensenyament (els titols oficials).
Decret 169/2002. Es regulen els
ensenyaments de tècnic esportiu i tècnic
esportiu superior a Catalunya, segons la
normativa estatal de 1997.

47. L’ESPORT ESCOLAR I L’ESPORT
UNIVERSITARI
Les
entitats relacionades amb l’esport
escolar són:
◦
◦
◦
◦
◦
AMPA’s
Centres Docents
Ajuntaments
CSD
Consells esportius

48. Consells
Eren
esportius
els coneguts Consells Comarcals
d’Esports, des del 1980. El 1987 es creen
les comarques i passen a anomenar-se
Consells Comarcals. Amb la aprovació de
la Llei 8/1988 de l’Esport, passena
anomenar-se Consells Esportius.

49. Decret
267/1990. Regulació dels consells
esportius.
◦ Defineix els Consells Esportius com a agrupacions
esportives formades per centres o associacions
escolars, clubs, associacions o federacions esportives, i
entitats municipals de gestió esportiva, ajuntaments i
consells comarcals (Article 1).
◦ Són entitats privades sense cap afany de lucre, amb
personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar per al
compliment de les seves funcions i amb les seves
limitacions (…) (Article 3).

50. Llei
8/1999, de la jurisdicció esportiva i de
modificació de les 8/1988 de l’esport i 11/1984,
de creació de l’organisme autònom INEFC.
◦ Els consells esportius legalment constituïts i inscrits a
Catalunya poden integrar-se en un ens representatiu
de tots ells, la UNIÓ DE CONSELLS ESPORTIUS DE
CATALUNYA (UCEC)
◦
◦ La SGE, organitza els “Jocs esportius escolars de
Catalunya” i proposa el “Pla Català de l’Esport a
l’Escola”.

51. Decret
58/2010, de les Entitats Esportives
de Catalunya.
◦ Les associoacions esportives escolars
(creades amb el Decret 230/2005,
REGULACIÓ DE LES ASSOCIACIONS
ESPORTIVES ESCOLARS – derogada per
aquest decret), són un grup que vol promoure
l’activitat física i l’esport fora de l’horari lectiu,
però lligat al projecte educatiu del centre i
amb participació escolar.

52. Les
persones necessàries són:
◦ Mínim 5, majors de 14 anys, entre les quals hi
ha d’haver,
◦ 3 alumnes
◦ 1 representant de pares o mares
◦ 1 representant del professorat

53. Les
seccions esportives escolars s’han de
formar amb les AMPA’s i promouen
també l’activitat física i l’esport fora de
l’horari lectiu. Necessiten:
◦ 1 representant de l’AMPA del centre educatiu
◦ 1 representant del consell escolar
◦ 1 alumne o ex alumne del centre

54. Esport Universitari
En
l’àmbit estatal:
DECRETO
29/03/1944, es declara
l’obligatorietat de l’assignatura d’EF als
estudis universitaris
ORDEN
25/04/1970, es crea la
Federación Española del Deporte
Universitario (FEDU)

55. REAL
DECRETO 425 DE 04/03/1977, s’elimina
l’obligatorietat de l’assignatura d’EF als estudis
universitaris i es creen els Serveis Esportius
Universitaris.
REAL
DECRETO 2069/1985, s’articulen les
competències institucionals en esport
universitari.
ORDEN
20/12/1988, es crea el Comité Español
del Deporte Universitario (CEDU).

56. ORDEN
03/02/2004, es modifica
l’estructura del CEDU.
Universitats
(Consells universitaris)
Comunitats Autònomes

57. En
l’àmbit català:
DECRET
43/1986, creació del Consell Esport
Universitari de Catalunya.
DECRET 12/1990, deroga l’anterior i es regula
el Consell Esport Universitari de Catalunya.
DECRET 88/1996, es modifica el Decret
12/1990.
DECRET LEGISLATIU 1/2000, LLEI DE
L’ESPORT, l’EF i esportiva d’àmbit universitari és
coordinat i assessorat pel CEUC.