Descripció de la utilitat d’ENFISPO per a la consulta de catàlegs d’articles de revistes espanyoles en la Biblioteca d’Infermeria, Fisioteràpia i Podologia de la Universitat Complutense de Madrid.
Descripció de la utilitat d’ENFISPO per a la consulta de catàlegs d’articles de revistes espanyoles en la Biblioteca d’Infermeria, Fisioteràpia i Podologia de la Universitat Complutense de Madrid.
Aquesta presentació forma part del Curs d'estiu LA RECERCA I TRANSFERÈNCIA
DE CONEIXEMENT AMB INTERNET: ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL, PLAGI ACADÈMIC I FONTS DE DOCUMENTACIÓ DIGITALS impartit a la UIB el juliol del 2011
Revistes científiques: els reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Javier Guallar, Clara Riera. La qualitat de les revistes científiques en cièn...Javier Guallar
Javier Guallar, Clara Riera. La qualitat de les revistes científiques en ciències socials. 2a Jornada Institucional de Docents de la UOC, Barcelona, 9 de juliol de 2011
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Presentació d'Ernest Abadal, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, i Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la "2ª Jornada de formación CEI-IB: Ciencia abierta y datos de investigación en salud" celebrada al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) a Palma de Mallorca el 9 de novembre de 2019
Aquesta presentació, a càrrec de Sandra Reoyo, cap de Ciència Oberta al CSUC, explica què aporta el moviment de ciència oberta com a eina per contribuir a la difusió de la recerca i de la cultura, i en concret com pot ajudar el CSUC a aconseguir aquesta fita a través de l'ús de repositoris, del crowdsourcing i fomentant en el possible la consulta de documents en accés obert.
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme dins la II Jornada Fòrum Vives de comunicació digital celebrada el 30 de gener de 2020 a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB.
Presentación del 1er. curso de "nuevas formas de comunicacion digital para organizacioens: Ciencia, Investigación y Educación 2.0" de la Universitat de Girona
http://c4d.udg.edu/blog/2010/06/23/curs-destiu-sobre-ciencia-recerca-i-educacio-2-0/
Para más info, podeis contactar conmigo en:
http://www.cerebrosnolavados.es/
http://www.albertofersie.com/
Presentación basada en la de Cameron Neylon y la de Daniel Torres-Salinas
Aquesta presentació forma part del Curs d'estiu LA RECERCA I TRANSFERÈNCIA
DE CONEIXEMENT AMB INTERNET: ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL, PLAGI ACADÈMIC I FONTS DE DOCUMENTACIÓ DIGITALS impartit a la UIB el juliol del 2011
Revistes científiques: els reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
Les revistes científiques són el principal canal de la comunicació científica, el sistema que s’utilitza per difondre la investigació. Són un instrument que els doctorands han de conèixer amb detall perquè les utilitzaran per difondre els resultats de les seves tesis. En els darrers anys, les revistes científiques han evolucionat de manera notable per adaptar-se al model d’accés obert (els continguts s’han d’oferir de manera lliure i gratuïta) i també, més recentment, s’estan adaptant a la ciència oberta, la nova forma d’entendre i dur a terme la recerca científica.
L’objectiu de la càpsula formativa és analitzar la situació actual de les revistes científiques i presentar els seus reptes de futur. En primer lloc, es descriurà el context actual de les revistes científiques en el marc de la ciència oberta. A continuació, s’analitzaran sis reptes que tenen les revistes en aquest moment: els estàndards de qualitat i la irrupció dels anomenats “predatory journals”, la incorporació de noves mètriques (per anar més enllà del factor d’impacte), la utilització del “peer review” obert, la inclusió de dades de recerca juntament amb el manuscrit, el pagament de tarifes i els costos per publicar, i la difusió a les xarxes socials.
Es tracta de qüestions que poden ser d’interès per als doctorands de qualsevol programa i que s’analitzaran a partir dels seus interessos.
Javier Guallar, Clara Riera. La qualitat de les revistes científiques en cièn...Javier Guallar
Javier Guallar, Clara Riera. La qualitat de les revistes científiques en ciències socials. 2a Jornada Institucional de Docents de la UOC, Barcelona, 9 de juliol de 2011
Presentació de Lluís Anglada, Director de Ciència Oberta del CSUC, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme el 3 d'octubre de 2018 dins la
Jornada sobre Ciència Oberta, celebrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).
La ponència explica el concepte, les característiques principals i la utilitat de la Ciència Oberta.
Presentació d'Ernest Abadal, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, i Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura, a les Jornades de Ciència Oberta organitzades pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que van tenir lloc el 3 d'octubre de 2018.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme a la "2ª Jornada de formación CEI-IB: Ciencia abierta y datos de investigación en salud" celebrada al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) a Palma de Mallorca el 9 de novembre de 2019
Aquesta presentació, a càrrec de Sandra Reoyo, cap de Ciència Oberta al CSUC, explica què aporta el moviment de ciència oberta com a eina per contribuir a la difusió de la recerca i de la cultura, i en concret com pot ajudar el CSUC a aconseguir aquesta fita a través de l'ús de repositoris, del crowdsourcing i fomentant en el possible la consulta de documents en accés obert.
Xarxes socials per al personal investigador. Eines 2.0 per comunicar l'activi...Xavier Lasauca i Cisa
Aquest taller, impartit al Tecnocampus-Mataró de la UPF (21 de març de 2023), tenia per objectiu exposar els beneficis de la utilització dels mitjans de comunicació social (com ara Twitter o els blogs) per part del personal investigador per, d’una banda, comunicar la recerca i socialitzar el coneixement i, de l’altra, millorar la reputació digital del personal investigador i incrementar la difusió, la visibilitat i l’impacte de la seva recerca.
Continguts:
-Introducció
-La revolució digital
-Les mètriques alternatives (Altmetrics)
-Ciència oberta
-Eines per practicar l'escolta activa
-Twitter
-Xarxes acadèmiques per fer networking
-Blogging
-Recursos per compartir el coneixement
-La construcció de la identitat digital
-Referències per aprofundir-hi
-Conclusions.
Presentació a càrrec de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta al CSUC, duta a terme dins la II Jornada Fòrum Vives de comunicació digital celebrada el 30 de gener de 2020 a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB.
Presentación del 1er. curso de "nuevas formas de comunicacion digital para organizacioens: Ciencia, Investigación y Educación 2.0" de la Universitat de Girona
http://c4d.udg.edu/blog/2010/06/23/curs-destiu-sobre-ciencia-recerca-i-educacio-2-0/
Para más info, podeis contactar conmigo en:
http://www.cerebrosnolavados.es/
http://www.albertofersie.com/
Presentación basada en la de Cameron Neylon y la de Daniel Torres-Salinas
Similar to Noves revistes, nous continguts, nous formats: canvis en la comunicació científica (20)
Comunicación presentado por Candela Ollé y Alexandre López-Borrull en la VII Congreso Internacional de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación (AE-IC). València, 28-30 de octubre
"Fake news" and disinformation management is something that is connected to individuals but also to organizations. How do we have to deal with fake news? Are fake news an opportunity for librarians in order to be a main node in society?
Professionals de la informació, la comunicació i
l'educació davant la infoxicació i les fake news:
col·laborem?
Dins la Jornada sobre Alfabetització Informacional i Mediàtica 30 Novembre 2018 UAB
Noves revistes, nous continguts, nous formats: canvis en la comunicació científica
1. Noves revistes, nous continguts, nous formats:
canvis en la comunicació científica
Alexandre López-Borrull Universitat Oberta de Catalunya
@alexandrelopez 3 octubre 2018
2. Sumari
- Consideracions sobre les revistes científiques
- Noves revistes científiques
- Data journal, noves revistes de noves formes de difondre
coneixement
- Megajournals, l’eterna promesa?
- La primavera dels repositoris temàtics
- Emergència de les plataformes
- Reconeixement de les revisions: Publons
3. Una revista científica és revista científica perquè...
… publica articles
… hi ha un procés de revisió
… té una estructura reconeixible
… disposa d’indicadors de qualitat
… té més de 350 anys d’existència
… té unes despeses i uns ingressos
4. Hi ha massa revistes?
- Ulrichs
383,441 publicacions periódicas (310000 plantes)
39,673 publicaciones amb revisió (40000 crustacis)
9,470 revistes Open Access (10000 aves)
- Scopus: 22,748 revistes amb revisió
- Journal Citation Reports: 12026 revistes (12000 falgueres)
- DOAJ: 9,409 revistes (10000 bacteris)
- ScienceDirect (Elsevier): 3946 revistes (3200 virus)
- SpringerLink: 3376 revistes (3200 virus)
9. Cap a la publicació permanent?
López-Borrull, Alexandre (2017). "Cap a la publicació permanent?" ComeIn. Revista dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació,
número 66 http://comein.uoc.edu/divulgacio/comein/ca/numero66/articles/cap-a-la-publicacio-permanent.html
18. Data Journals
García-García, Alicia; López-Borrull, Alexandre; Peset, Fernanda (2015). “Data journals: eclosión de nuevas revistas especializadas en datos”. El
profesional de la información, v. 24, n. 6, pp. 845-854. http://dx.doi.org/10.3145/epi.2015.nov.17
22. Megajournals, l’eterna promesa?
López-Borrull, A. (2017). "Cambios y tendencias en la publicación de revistas científicas". Dins: Abadal, E. (ed.). Revistas científicas. Situación actual y
retos de futuro. Edicions Universitat de Barcelona. ISBN 978-84-9168-004-8. http://eprints.rclis.org/32139/
25. La primavera dels repositoris temàtics
López-Borrull, Alexandre (2018). "Evolución de repositorios temáticos y megarrevistas: visión 2018", Anuario ThinkEPI, vol. 12, pp. 316-320, DOI:
10.3145/thinkepi.2018.47