Revista de l'AMPA de l'Escola Joan Miró. Març 2019

1. Núm. 72 | Març 2019 | AMPA de l’escola Joan Miró | Barcelona

2. 2
Des de fa tres cursos, a la nostra escola i en l’etapa
d’educació infantil treballem per espais d’aprenentatge.
Què són els espais d’aprenentatge?
Són espais tranquils que respecten la diversitat i que tenen
en compte el ritme individual de cada infant, fent que ell/a
sigui l’autèntic protagonista del seu propi aprenentatge.
S’organitzen diferents espais i materials que generen
situacions d’aprenentatge on ells i elles participen d’una
manera activa, lliure i creativa.
A cada espai oferim propostes, fonamentades en el Cur-
rículum d’Educació Infantil, amb materials variats i rics en
possibilitats. D’aquesta manera es propicien diversitat de
respostes i d’accions per part dels nens i nenes. La mestra
afavoreix i facilita aquest aprenentatge i acompanya en
les relacions i emocions dels infants.
Què pretenem?
• Potenciar i afavorir l’autonomia.
• Desenvolupar capacitats tenint en compte el ritme,
realitat i nivell de cada infant.
• Estimular la curiositat, la imaginació i l’esperit crític.
• Fomentar l’actitud de respecte cap als materials, les
produccions pròpies i les dels altres.
• Aprendre a través de la manipulació i l’experimentació.
• Potenciar la interacció i l’aprenentatge entre iguals.
• Fomentar valors de convivència i respecte vers els altres.
• Afavorir el seu creixement emocional i personal.
Quins espais oferim?
• Espai lingüístic
• Espai matemàtic
• Espai d’experimentació
• Espai creatiu
• Espai de construccions
• Espai tranquil
• Espai de joc simbòlic
Si teniu ganes de veure fotos dels diversos espais us con-
videm a passar pel bloc de l’escola.
Cicle d’educació infantil
Espais d’aprenentatge a educació
infantil

3. 3
Manifest:
Per una escola pública de qualitat
als barris de l‘eixample
L‘esquerra de l ‘Eixample i Sant Antoni amb una po-
blació aproximada d’uns 140.000 habitants, disposa
de vuit escoles públiques, dues de les quals de manera
provisional en barracons i tres instituts públics, un d ‘ells,
l’Institut Viladomat, llargament lluitat pel barri i inaugu-
rat aquest curs.
En aquests dies que començarà la preinscripció escolar
i aprofitant la tercera diada de l ‘escola pública, volem
tenir present la funció social i generadora d’igualtats d
‘oportunitats de la nostra escola: una escola pública,
gratuïta, coeducadora, catalana, inclusiva, i innovadora.
Tot i així, som conscients que la situació tan a l’etapa
primària com a la secundària els darrers anys s’ha anat
endurint a conseqüència de les retallades que van co-
mençar el curs 2010. A la vegada, la demanda per part
de les famílies d ‘escola pública durant els darrers anys
ha crescut sense parar donada la qualitat educativa i vo-
cació per part del personal docents i la plantilla pública
que hi treballa.
Pel que fa a 1r ESO és especialment complicada la
situació del barri de Sant Antoni, un barri que amb una
població d’uns 40.000 habitants no disposa de cap
centre públic de secundària.
Des de la Xarxa Ampes i Afes de les Escoles Públiques
volem manifestar:
1. Rebutgem l’augment de l’oferta inicial de dos grups
extraordinaris o «bolets» a les escoles Llorers i Ferran
Sunyer. Aquests reiterada solució que, any rere any,
aplica l’adminsitració com a conseqüència d ‘una
mala planificació, suposa la pèrdua de qualitat edu-
cativa en aquests centres educatius.
2. Expressem la necessitat de disposar de més recursos
humans i econòmics per fer front a les necessitats de
l’alumnat i, especialment, per fer front a la realitat
com a escola inclusiva i l ‘atenció de les necessitats
educatives especials. Aquests recursos s’han d’adre-
çar també als espais no lectius que, com l’espai de
migdia, també considerem part de l’escola
3. Instem a l ‘administració a executar amb la màxima
urgència les accions per enllestir les noves ubicacions
de les escoles en barracons i assumir els acords que
va arribar amb la comunitat educativa de l ‘Escola
Entença després de la seva tancada a l ‘Ajuntament.
4. Manifestem la necessitat d ‘augmentar l ‘oferta
municipal per a l’escola bressol atès que som el barri
amb menys demanda coberta.
5. Manifestem per últim, però segurament com ele-
ment cabdal de les nostres escoles, que cal reprendre
el camí que es va començar fa uns quants anys com
escola coeducadora amb una perspectiva feminista
que treballa i educa en la plena igualtat de gènere a
la nostra societat.
Per la pública, la de tothom!
Xarxa Afas Esquerra Eixample i Sant Antoni
Us recomanem:
La Família Mumin
Els Mumin són uns petits trolls que viuen pacíficament als boscos de
Finlàndia. Són éssers benintencionats i espontanis, oberts, senzills i cu-
riosos. Les seves històries, modestes i quotidianes estan però, plenes de
valors universals i la seva visió de la vida desborda d’humanitat (tal vegada
perquè els Mumin no en són, d’humans) sentit comú i amor a la natura.
La seva autora és Tove Jansson, pintora i escriptora Nascuda a Hèlsinki l’any
1914. Ella és també l’autora de les il·lustracions. Els seus personatges són
molt populars als països del nord d’Europa.
És un llibre d’unes dues-centes pàgines, estructurat en set capítols, ple d’il·
lustracions a tinta. Ideal per llegir o escoltar al llit abans de dormir, l’edat
recomanada és entre set i onze anys, però és un llibre tan ben escrit i ple
d’ironia i originalitat que qualsevol adult en pot gaudir.

4. 4
Plataforma PRESTAM: C
Avui dia 9 de març de 2019 hem gaudit d’una fantàsti-
ca jornada de sol on hem construït entre nenes i nens i
mares i pares de l’escola unes cabanes en el sorral gran.
Dos dies abans, en horari lectiu, un grup de 5 persones
de www.voltes.org van venir al sorral del pati i van cons-
truir l’estructura, base per a la cabana que hem acabat
de construir avui entre tots i totes. Mentre la construïen,
les nenes i els nens de 3r i 4t van poder veure com es
materialitzava en mida real les maquetes que havien fet
els dies anteriors a les classes. Aquestes maquetes van
Com ja es va anunciar mitjançat el butlletí de l’AMPA,
s’ha posat en marxa una plataforma per tal que les fa-
mílies de l’escola poguessin compartir amb d’altres fa-
mílies de l’escola el que tenim a casa i que en puguem
gaudir amb els nostres fills: jocs de taula, videojocs,
joguines, llibres i d’altres objectes com per exemple un
microscopi, un globus terraqüi, un trineu, roba i calçat
per esquiar, un monopatí, un instrument de música, un
futbolí, etc.
A més a més, amb aquesta plataforma l’AMPA presta
a les families els kits de robòtica de Lego Wedo que va
adquirir.
Els objectes no només es poden prestar, sinó tam-
bé demanar, intercanviar o regalar. També es poden
servir per treballar conceptes matemàtics, geomètrics, etc.
Quan hem arribat aquest matí al sorral de l’escola ens hem
trobat unes piles de banques de vímet. Unes piles eren de
color verd, era vímet fresc, acabat de tallar. Les altres piles
tenien un vímet més fosc, marró. El vímet amb el que hem
treballat era de salze. Aquests vímets han estat en remull
perquè tinguessin la flexibilitat necessària per a poder-los
treballar i fer la cabana, talment com si fos un cistell
gegant, amb la mateixa tècnica de trenat que utilitzen els
artesans cistellers.
proposar activitats o tallers que puguin fer pares o mares
amb nens de l’escola (manualitats, carpinteria, robòtica,
etc).
Què hi guanyem?
- Podem gaudir de coses noves sense tenir-les a casa ni
gastar diners per tenir-les.
- Prestem coses que ens agraden però de les quals ens hem
cansat una mica i així les poden gaudir d’altres nens. Això
vol dir que no hem de penjar rebuigs de casa a la platafor-
ma sinó coses que ens agraden!
- Entrem en un ci(r)cle més sostenible compartint entre tots
els recursos que tenim.
- Transmetem els valors de compartir coses i respectar les
Cabanes de vímet

5. 5
El vímet fresc, acabat de tallar, l’hem anat clavant entre els pi-
lars que formaven els arcs de la cabana (l’estructura) a intervals
regulars. Els hem anat entrellaçant entre ells per anar acon-
seguint la rigidesa i estabilitat necessària. Hem dit clavat però
de fet hauríem de dir plantat, ja que el vímet fresc està viu i
l’objectiu és que arreli i la nostra cabana sigui una cabana viva
que haurem de cuidar (regar, podar, redreçar, etc.). Aquesta és
la raó per la qual hem fet la construcció al març, ja que és una
bona època perquè les plantes arrelin i proliferin.
Quan hem acabat de trenar el vímet fresc hem passat a una
segona fase que ha estat la incorporació de vímet sec, el
marró, fins que hem aconseguit la resistència necessària per
a que les cabanes del sorral siguin un espai ideal, fet amb
materials naturals, per a jugar i gaudir del pati.
Durant tot el procés s’ha anat regant el vímet perquè
no se seques i no es trenqués i per aportar-li la humitat
necessària perquè arreli i assenti la cabana al terreny.
Hem pogut veure com amb l’esforç de tots i totes i la
col·laboració entusiasta d’un grup d’arquitectes féiem
realitat una altra actuació del projecte pati, que hem
portat a terme els darrers anys entre l’AMPA i l’escola.
Però això no s’atura aquí, de moment avui hem fet un
primer prototip i segons la valoració que es faci es realit-
zaran altres actuacions.
Emma Rué. Mare de 2n 1 6è.
dels altres als nostres nens.
En aquest segon trimestre, organitzem una sessió de ludo-
teca, on cada família que participa pot portar uns jocs per a
jugar amb els companys.
Us hi esperem!
Nadjet Bouayad-Agha, mare de 6é, 4t i P5.
Per a més informació sobre
la plataforma, com registrar-
se i com utilitzar-la:
http://www.ampajoanmirobcn.
cat/plataforma-d-intercanvi-
de-l-ampa
Web de la plataforma:
http://prestam.net
Compartim!

6. 6
A partir del mes de gener i durant tot el segon tri-
mestre a primer fem un treball de projectes que són les
conferències sobre els animals preparades pels nens i les
nenes a casa amb l’ajut de les seves famílies.
Cada infant tria un animal que serà el protagonista de la
conferència que exposarà davant dels seus companys.
A partir d’un guió, desenvolupen el tema en una carto-
lina on hi ha fotos, dibuixos, text... de manera senzilla
i entenedora perquè els seus companys i companyes
entenguin bé tot el que es vol explicar. A part de la car-
tolina alguns infants aporten també objectes, materials,...
per ajudar i enriquir la seva exposició del tema. Els nens i
les nenes preparen a consciència l’exposició
del tema a casa tot assajant davant de la
mare, del pare, dels avis, dels germans...
Per a cada infant arriba finalment el dia i
l’hora de la seva conferència. Amb la família
fa dies, setmanes, que hi estan treballant:
buscant la informació, triant el color de la
cartolina, hi posem fotos?, quantes n’hi
posem?, no hi caben totes!, algun dibuix
també?, hi escric poc?, massa?, m’he equi-
vocat i no es pot esborrar! , estic cansat
d’escriure, aiiiix, que no m’enrecordo del
què he de dir...!
I la família: vas massa ràpid, has de parlar
més fort, no belluguis tant...
El dia “D” a la classe tot es prepara per la “posada en
escena”: la cartolina penjada, la taula ben parada, el got
d’aigua ple. Els companys/es col·loquen les seves cadires i
quan ja tot està a punt arriba la màgia del gran moment:
“Bon dia, em dic... i faré la meva conferència de ...”
Arribats a aquest punt tothom escolta molt atentament
tot allò de què l’infant protagonista n’és expert i que
comparteix ara amb els seus companys, les seves compa-
nyes i la seva mestra.
“...fins aquí la meva conferència, teniu alguna pregun-
ta?”. El/la conferenciant/a somriu, respira alleugerit/da i
esclata un aplaudiment general.
Sí, en tenim moltes de preguntes i també de
“crítiques constructives”. El/la conferenciant/a
va donant el torn de pararula i responent a les
preguntes. El veritable expert/a està molt més
tranquil/la i enriqueix la seva exposició amb al-
tres continguts i curiositats que no havia explicat
i que ara recorda.
El somriure i la satisfacció de l’infant en acabar la
seva conferència no tenen preu.
Maria Ruiz i Elisenda Isart.
Tutores de 1r de Primària.
A primer fem conferències!!!

7. 7
Tot va començar
amb unes llavors
Un dilluns qualsevol de tardor, va coincidir que l’Eric i
la Joana de P5 Dinosaures van portar espontàniament
unes llavors de carbassa i cebollí respectivament.
Les mestres van agrair el detall i tots dos, van decidir
plantar-es en testos amb terra i regar-les. Com que
l’activitat prometia, es va compartir des de l’inici amb
P5 Unicornis.
Tres dies després, van veure que les plantes de carbas-
sa havien crescut tant (les van mesurar i tot!) que calia
trasplantar-les a l’hort. Tot P5 va col·laborar amb les
eines i estris adients. Van analitzar les diferents parts
d’una planta (arrels, tilla, fulles, flors) i van posar-hi
rètols per a reconèixer els productes.
Més endavant, les mestres van portar carbasses a l’aula
per tal que els nens i nenes observessin i comparessin
diferents peces i també descobreixin com són per dins.
Tocava experimentar: l’anècdota havia esdevingut tot
un projecte d’investigació.
Es van disseccionar les carbasses separant la pell, la polpa, la
fibra i la tilla. Ara llancem una pregunta: si posem cadascuna
d’aquestes parts en aigua, flotarà o s’enfonsarà?
Primer, cadascú va fer les seves hipòtesis i va marcar
les seves suposicions en el quadern corresponent. Des-
prés, es comprovaria amb gibrells i aigua i es corregiri-
en els supòsits incerts.
• Per què hi ha trossos de polpa que ni floten ni s’en-
fonsen?
• Per què hi ha llavors que floten i d’altres que s’en-
fonsen?
• Com pot ser que una carbassa, que pesa tant, floti?
Jo sé d’un que no va encertar cap ni una de les seves
hipòtesis, però que, igual o més que la resta de com-
panys, s’ho va passar d’allò més bé fent endinsant-se
en aquesta aventura d’aprendre allò que realment ens
interessa i crida la curiositat.
I com que una imatge val més que aquestes parau-
les, podeu mirar un vídeo resum al blog de P5 del
web de l’escola:
https://agora.xtec.cat/ceip-joanmiro-
barcelona/general/a-p5-plantem-llavors-
i-experimentem-amb-carbasses/
Berta Villaescusa, mare de P5.

8. 8
Joan mirock
La primera escola de rock
ambulant de Catalunya
L’any 2017, vuit dels millors músics de Barcelona van ser empresonats per un
delicte que no havien comés: composar el “Despacito”. No van trigar a esca-
par-se de la presó on estaven reclosos. Avui, encara perseguits pel govern, so-
breviuen com a músics mercenaris en una banda de rock. Si vostè té una festa
infantil i se’ls troba, potser pugui contractar-los... són els JOAN MIROCK.
Foto: Ainhoa Caño-mare 3r.

9. 9
Joan Mirock pretén ser la primera escola de rock ambulant
de Catalunya. Per tal d’aconseguir-ho, hem preparat un
espectacle musical amb el qual volem que els més petits és
familiaritzin amb algunes de les cançons més populars de
les últimes dècades, alhora que els pares gaudeixen de te-
mes clàssics que els han acompanyat al llarg de la seva vida.
Però el que veritablement ens caracteritza i ens fa diferents
són unes lletres fresques, plenes d’humor i d’ironia, sobre el
dia a dia dels més petits.
El que va començar sent una trobada informal entre pares
músics per fer algun concert a l’escola durant les jornades
de festa, ha anat creixent com una bola de neu durant
aquest últim any i s’està fent cada cop més gran, fins el
punt que ja hem arribat a oferir espectacles a llocs tan
remots com el Baix Llobregat. Els vuit integrants de Joan
Mirock tenim una llarga trajectòria musical a moltíssimes
bandes d’estils molt diferents. De fet, les nostres preferèn-
Si voleu saber més de nosaltres
us convido a visitar les nostres pà-
gines de facebook i instagram, on
trobareu cançons, vídeos, fotos,
notícies i dades de contacte:
@joanmirock
joanmirock
cies musicals i influències provenen d’estils força variats:
funk, rock, pop, blues, rumba, reggae, metal, indie,
flamenc... Aprofitant aquesta riquesa, hem creat un
repertori variat que mostra als nostres infants alguns dels
hits imprescindibles de la segona meitat del segle passat.
Som vuit apassionats de la música que volem transmetre
aquesta passió a les nostres nenes i nens perquè creiem
que la música és una part fonamental en el seu aprenen-
tatge i desenvolupament que, malauradament, potser
no està prou valorada actualment. Està molt bé que a les
escoles toquin la flauta dolça i aprenguin cançons tradici-
onals i infantils, però el seu aprenentatge no pot consistir
només en això. Veure’ls-hi la cara quan estàs tocant un
tema de Ramones, de Chuck Berry o de Bob Marley no
té preu. Són el millor públic que hem tingut mai. I què
dir de les cares de les mares i els pares? Unes cares amb
un somriure d’orella a orella. Unes mares i pares que s’ho
passen d’allò més bé, que riuen amb unes lletres amb les
quals s’identifiquen mentre gaudeixen d’un concert del
més alt nivell musical.
HEY JOAN MIROCK!!!
José Pilar. Pare de P5

10. 10
La festa de
Carnestoltes
Al Joan Miró ens agrada molt la xerinola, així doncs, allarguem una
mica més el Carnaval. Diumenge 10 de març, quan la majoria ja havia en-
terrat la sardina, vam celebrar la nostra festa de Carnestoltes. La consigna
d’aquest any era: “Si vols gaudir, amb ploma has de venir”, tot i que, a
l’hora de la veritat, les disfresses van ser d’allò més variades.
Com cada any, els pares d’alumnes de P5 i de 6è vam unir esforços per
poder oferir a tothom la festa de Carnaval. Mentre que els de 6è van
oferir el servei de bar, els de P5 es van encarregar de la decoració i de
l’animació. Enguany, la festa començava a les 11 h, però a les 10 h. ja
hi havia pares preparant-ho tot.
Alguns pares dels de P5 van fer un cartell molt acolorit i amb moltes
plomes per decorar el pati. I, pel que fa a l’animació, els assistents a
la festa van poder fer el taller de màscares i el de globofèxia; a més a
més, també van poder participar en una desfilada de disfresses.
Pel que fa als pares dels alumnes de 6è, a part del servei del bar, tam-
bé van muntar un mercat de llibres i de roba de 2a mà. Els diners que
es van recaptar ajudaran a pagar el viatge de fi de curs dels seus fills.
Per acabar la festa, vam poder gaudir del grup de música de l’escola, el
Joan Mirock. La lletra de les seves cançons va agradar tant als menuts
com als grans, ja que tots ens hi vam sentir molt identificats. I, malgrat
que feia un sol que estavellava les pedres, molts ens vam posar a ballar
Va ser una festa molt amena i ningú no es va avorrir, llàstima que no-
més la celebrem un cop a l’any!!!
Anna Solé, mare de 4t i de P5

11. 11

12. 12
La transformació
del nostre pati
Un espai de joc, relació i aprenentatge
Ja estem al segon trimestre i el pati de la nostra escola cada vegada s’assembla més al pati somiat
que entre tots i totes vam dissenyar.
A l’estiu, el Consorci d’Educació va fer les obres adients per tal de transformar el pati tenint en
compte les nostres demandes: un sorral nou en el pati les moreres, un espai tranquil, un espai
creatiu, un espai per dibuixar, grades de fusta i un rocòdrom.
Durant el primer trimestre d’aquest curs, des de la Comissió mixta formada per mestres, monito-
ratge i famílies, hem estat treballant per portar a terme les dues noves instal·lacions que construi-
rem de manera participativa, abans que acabi aquest curs.
Per una banda, una cabana de vímet que hem dissenyat amb l’ajuda de la cooperativa Voltes i les
idees dels nens i nenes de 3r i 4t. Aquesta nova instal·lació s’ubicarà a l’antic sorral que, a partir
d’ara, es dirà el sorral de les cabanes.
Aquesta cabana és de vímet i, per tant, és una estructura viva. Aquesta construcció fa confluir per
un costat, la idea de comptar amb una cabana, molt desitjada pels nens i les nenes, i per altre, la
idea d’anar renaturalitzant el diferents espais de l’Escola, especialment el pati i la terrasseta.
L’altra estructura s’instal·larà serà al sorral de les moreres. Aquesta instal·lació es dissenyarà amb les
idees dels nens i nenes de 5è i 6è, i serà una estructura que haurà de permetre un joc motriu i a la
vegada, un joc imaginatiu.
Des de la Comissió Mixta del Projecte Pati, formada per famílies, professorat i monitoratge, s’ha
treballat perquè sigui un projecte participatiu on es tingui en compte la veu de tota la comunitat,
i a la vegada, perquè la construcció de les noves instal·lacions es facin de manera col·laborativa,
participant directament en la seva construcció.
Pensem que participant activament en el disseny i la construcció d’aquestes noves estructures, al-
hora que fem les coses com veritablement ens agraden, ens ho fem més nostre i li donem un valor
afegit, que ens porta a tenir una millor cura dels espais i dels materials.
Des de que vam iniciar el projecte de transformació del pati hem anat canviant la mirada sobre el
temps d’esbarjo. Ara, els nens i les nenes tenen moltes més possibilitat de joc i aquestes són ober-
tes i imaginatives, però sobretot són més coeducatives i integradores.
Abans que acabi el curs, farem la Festa d’inauguració del nou pati. En aquesta festa en agradaria
poder comptar amb totes aquelles persones i entitats que han col·laborat en el nostre projecte, i
per suposat amb tots vosaltres.
Maria Eugènia Cantos. Directora.

13. 13

14. 14
En aquest número de Miroscopi us
proposem un altre tema per continu-
ar donant-li voltes al cap.
Si no vau llegir l’anterior entrega us
recordem que en aquesta secció pe-
tits i grans podran reflexionar sobre
conceptes filosòfics i ètics d’una ma-
nera divertida, a partir d’un joc visual
que planteja una escena, una situa-
ció concreta, només hem d’observar,
qüestionar i pensar.
Si us ve de gust jugar podeu seguir les següents pautes:
• Mirar molt atentament l’escena i descriure què hi
veieu, fixant-vos en els petits detalls.
• Llegir i pensar sobre les preguntes que acompanyen
l’escena. De segur sorgiran noves preguntes pròpies.
• Explorar aquestes preguntes, aprofundint en elles,
cercant respostes. Si jugues en grup és importat
compartir els nostres pensaments i escoltar aten-
tament les opinions dels altres perquè no hi ha
resposta incorrecta.
• Les nostres conclusions, pensaments,
reflexions o qualsevol cosa que ens hagi
passat pel cap posar-les sobre paper, amb
un dibuix, un còmic, un conte, una llista
d’idees, etc.
Pots fer-ho sol o acompanyat. No hi ha límit
d’edat, poden participar germans, amics, avis i
avies, pares i mares, etc.
Aquest joc ja està inventat, ens inspirem en les publi-
cacions Wonder Ponder. Filosofia visual per a nens/es i
li donem el nostre toc personal.
En aquesta ocasió hem triat una escena que es pogués
relacionar amb la celebració del Dia Escolar de la No-
violència i la Pau, aprofitant la tasca que fan les escoles
per conscienciar i sensibilitzar sobre conceptes univer-
sals com són la pau, la solidaritat, la concòrdia, els drets
humans i l’amor universal.
En un pla més proper, en el dia a dia de l’escola, la Festa
de la Pau hauria d’educar en el respecte de l’altre (de la
diversitat i la diferència), educar en la resolució de diver-
gències de manera pacífica i dialogant.
L’escena proposada és dura, mostra un conflicte, no dei-
xa indiferent, potser ens hi identifiquem.
Racó filosòfic

15. 15
Què creus que està passant?
·
Què creus que ha passat abans
d’aquesta escena? Té importància el
què hagi passat abans?
·
Com et sents quan mires aquesta
situació?
·
Qui és més cruel, el nen que té el
mòbil a la mà, o els que riuen al
costat?
·
Els nens que s’ho miren a distància
sense fer res són també cruels?
·
Què faries si al pati de l’escola ve-
iessis una situació semblant?
·
Alguna vegada t’has comportat com
alguns dels nens/nes de l’escena?·
I vosaltres? Què en penseu?
Agafa un paper en blanc i expressa
les teves idees. Recorda que pots
triar la forma que prefereixis: un di-
buix, un còmic, un conte, una llista
de pensaments.
Si vols aparèixer en el proper nú-
mero envia’ns-ho a miroscopi@
ampajoanmirobcn.cat, triarem
entre les vostres participacions.

16. Edita l’AMPA de l’escola Joan Miró.
Equip Miroscopi: Núria Altarriba, Norma Brichs, Isis Martín,
Marga Ramírez, Raimon Rius, Emma Rué, Anna Solé, Silvia Via i
Berta Villaescusa.
La redacció de Miroscopi no es responsabilitza necessàriament de l’opinió que expressin els articles signats.
miroscopi@ampajoanmirobcn.cat
Amabilitat · Cordialitat · Autocontrol · Escolta
Comprensió · Atenció · Serenitat · Modèstia · Empatia
Sopa de lletres
De vegades ens costa una mica trobar o
mantenir una actitud pacífica. La sopa de lletres
del Miroscopi et dona una oportunitat perquè
puguis practicar. Si t’ho treballes una mica,
veuras com te’n surts!
Set
diferències
Aquest és un dibuix de Paul Klee,
un pintor i professor que va néixer
a Suissa l’any 1879. Diuen que deia:
«un pintor no ha de pintar allò que es
veu, sinó allò que es veurà» Hi estàs
d’acord? Què creus que volia dir?
Mentre hi penses, pots anar buscant
les 7 diferències que hi ha amb el
dibuix que hem col·locat a sota.
Agenda:
• 4 i 5 de
maig Festa
Lúdicoesportiva.
• 25 de maig
Trobada de
gegantons
escolars de
l’Eixample.
• 14 de juny Sopar
de fi de curs.