Recorregut pel parc i per la seva història.

1. Escola Pia de Tàrrega © Josep Mª Vendrell Nogué
El Parc de Sant Eloi, tot un símbol de Tàrrega
La Tàrrega a cel obert té el seu entorn emblemàtic en el Parc de Sant Eloi, un autèntic
museu a l'aire lliure on es pot gaudir d'una llarga i tranquil·la passejada entre arbres i
jardins, a la vegada que es pot contemplar una esplèndida vista de la ciutat des de la
balconada del Parc.
El parc de Sant Eloi té els seus orígens a principis de segle XX, quan un grup de
ciutadans s'uneix l'any 1913 en l'Associació d'Amics de l'Arbre, que es plantejava com a
objectiu la plantació d'arbres a la serra de Sant Eloi amb la voluntat de convertir-la en el
gran parc de la ciutat. L'ermita que es troba al Parc la va fer construir l'argenter targarí
Simó Canet al segle XIII en honor a Sant Eloi, patró dels orfebres i del ram del metall.
Amb els pas dels anys el Parc de Sant
Eloi s'ha anat convertint en un gran
parc d'amples passejos de pins, alzines
i oliveres, espai d'esbarjo per a tothom,
racons on predomina la bellesa clàssica
del jardí llatí, racons d'estil romàntic
on la mà de l'home intenta dissimular-
se entre les obres de la natura, camins
que baixen serpentejant
entretingudament per la vessant de la
muntanya, museu a l'aire lliure de tot
allò que fa referència a la indústria i a
l'agricultura tradicionals amb una immensa premsa d'oli, trulls de molí d'oli, una premsa
de vi, un molinet de vent, una segadora fabricada a la Indústria Trepat de Tàrrega i un
tractor Fordson de 1917 que va ser el primer de treballar les terres de l'Urgell.
Visita al parc de Sant Eloi
Objectius
1. Atansar els alumnes a diferents aspectes de la serra de Sant Eloi així com al
seu entorn natural.
2. Conèixer la història de l’ermita i del parc de Sant Eloi.
3. Descobrir els seus monuments i racons més significatius.
4. Reconèixer les principals espècies vegetals del parc.
Recorregut
Anem a començar pel santuari: Es va
construir a l’any 1248, és d’estil gòtic amb
arcs apuntats i coberta de fusta. Un argenter
molt ric a mitjans del segle XIII va voler
dedicar una ermita a Sant Eloi patró dels
argenters i del metall.

2. Escola Pia de Tàrrega © Josep Mª Vendrell Nogué
S’ha restaurat moltes vegades, les seves parets una d’aquestes es van recobrir amb
escaiola i entre l’escaiola i la pedra es va trobar al 1970 la imatge del Sant Eloi tallada
en dos trossos.
El campanar original era de cadireta i des del 1962-64 es va fer el campanar actual que
té quatre cares i les seves campanes s’anomenen: Montserrat, Giorgina, Eloia i Ginesta.
Dins de l’ermita la presideix al est l’altar amb la imatge de Sant Eloi. També hi quadres:
Sant Magí(va fer brollar aigua d’un lloc sec), Sant Jordi i la mare de Déu de Montserrat.
El cor va ser construït també al 1970. Abans d’aquestes obres l’entrada era per l’est. A
la sortida hi ha un atri i damunt una inscripció: Església.
A prop hi ha quatre torretes construïdes durant les guerres
carlines i que ara són miradors. Destacaríem el de l’Urgell, al
sud, des d’on es divisa Tàrrega i altres pobles de l’Urgell Al
costat hi ha una figuera i sota l’olivera grossal. El del nord-est
on es contempla una panoràmica de tota la ciutat, el de la
muntanya que s’obre cap el muntanyam pre-pirinenc i el de la
Segarra al nord per veure pobles d’aquesta comarca. També hi
ha una escultura on les diverses muntanyes es poden veure orientades a l’horitzó.
Davant de l’ermita hi ha una basseta amb font, plantes aquàtiques
i peixos de colors. La va financiar la fàbrica Trepat. També hi
trobem diverses piques, un pou que es van portant de les cases o
masos que s’enderroquen.
Tota la serra era erma (la majoria formada de graves). Al 1913 l’associació Amics de
l’Arbre van plantar els primers pins amb pinyons baixats de Vilanova de Meià i els nois
dels escolapis portaven galledes d’aigua per rega’ls. Sota la plaça de l’ermita hi ha la
plaça de les alzines, aquestes es van plantar ja grandetes.
Al 1929 es van construir els dos grans
dipòsits d’aigua que s’eleva bombada
del Canal d’Urgell. Al 1983 es van
cobrir.
Al llarg del parc hi ha diverses
portalades, un frontal gòtic tret de la
capella del Corpus Cristi trobada al
costat del Palau dels Marquesos de la
Floresta. Llindes de portes de masies...
i trobem diversos elements que
l’enriqueixen: Davant de l’ermita i al
costat del mirador sud, del començament del segle XX, una barana de ferro fos. Una
barana de ferro picat del mur de la Mare de Déu de Montserrat.
A la vessant sud hi trobem la font de la guitarra, la plaça del Mestre Güell (director
de l’orfeó Nova Tàrrega a principis del segle XX). Un bust de Ramon Carnicer (músic i
compositor de Tàrrega que el rei Ferran VII va cridar a la cort per anar a viure a Madrid
i tocar al Palau Reial. Una porta d’entrada de pagès (la part de dins ) on es posaven el
carro i les mules. Hi ha l’abeurador i la menjadora. Caminant cap a l’est trobem la plaça

3. Escola Pia de Tàrrega © Josep Mª Vendrell Nogué
del Mestre Amigó (1r president de l’Associació Amics de l’Arbre), també anomenada
plaça dels lledoners portats de petits des de Claravalls.
Després trobem la 1ª font que es va construir : Font del Congrés (durant el congrés
agrícola catalano-balear del 1910. Ara està reconstruïda i renovada amb pintures al
sostre. Davant hi ha una premsa de vi del any 1852 i per acabar trobem la majestuosa
premsa d’oli de 1794 que recentment se li ha posat una coberta per preservar-la de les
inclemències del temps.
S’han fet auques i molts poemes sobre Sant Eloi i els seus indrets, per exemple:
A Sant Eloi tot és pau. A la font de la granota Dóna bo de contemplar
Quina serenor s’hi amaga! hi salmeja un rossinyol. el campanar de l’ermita.
Si fins el cel és més blau Bell saltarí! Com s’hi nota Ja ni el cel sembla tant alt
i la terra més manyaga tot l’encís que té un bressol. ni la terra tant petita.
Per què has vingut a florir Al capvespre... era un estel Ha nascut un campanar
a Sant Eloi, flor germana? el que a Sant Eloi hi espiava?al bell cim de nostra serra;
Jo, com tu, sóc targarí, No, només era una anhel és l’hereu que ens guardarà
tu, com jo, sóc catalana. i Tàrrega se’l contemplava. les tradicions de la terra.
Resum de l’activitat
Passejada per Sant Eloi fent un recorregut per la història de l’ermita i del parc. La
visita també centrarà el seu interès en la identificació de les espècies vegetals de la
serra de Sant Eloi, que són representatives de l’entorn natural de Tàrrega i de
l’Urgell.
Bibliografia: El Llibre de la serra de Sant Eloi de Tàrrega de Joan Tous i Sanabria.
Webs interessants: http:// www.ajtarrega.es ; http://tarrega.escolapia.cat/
Vull agrair tota la informació facilitada per Francesca Bardají del Museu
Comarcal de l’Urgell.