1. JACIMENTS

2. -AQÜEDUCTE DE SANT JAUME DELS DOMENYS Baix-Penedès. Prop de la masia dels Arcs es conserven les restes d'un aqüeducte d'època tardo-romana (segle IV-V).

3. Es mantenen tres trams, un grup de tres arcs de 12,7 m, un arc solitari, i un altre grup de dos arcs de 8,7 m.

4. L'alçada de l'aqüeducte és de 4 m.

5. Està construït a base de pedra del país lligada amb morter.

6. Servia per abastir d'aigua una gran vil·la romana situada on ara hi ha la masia dels Arcs.

8. -AQÜEDUCTE DE SEGÒVIA Construcció romana de la segona meitat del segle I - principis del segle II dC

9. Transportava l'aigua del riu Fred a la ciutat de Segòvia.

10. L'any 1985 el van nomena Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

11. Comença a prop del Palau de la Granja amb arcs de mig punt que condueixen l'aigua fins a la cisterna coneguda amb el nom del Caseró on s’emmagatzemava l'aigua.

12. Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dos files d'arcs superposats.

13. 728 metres x 28 metres i mig + 6 metres de ciments en el tros principal.

14. Consta d'una doble arcaria, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l'aqüeducte.

15. A la part superior dels arcs s'hi troba el canal que transporta l'aigua fins a la ciutat.

16. En l'actualitat ha tingut una petita restauració però es conserva bastant bé.

18. -VIA AUGUSTA Via romana més llarga d’Hispania i eix principal de la xarxa viària amb una longitud de 1.500km.

19. Comunicava Roma amb les Columnes d'Hèrcules (l'estret de Gibraltar), i transcorria per tota la costa mediterrània d'Hispània, a partir dels Pirineus.

20. Al llarg de la seva història va rebre diferents noms.

21. Unia la Península Itàlica amb la ibèrica.

22. En arribar als Pirineus, seguia cap al sud per tota la façana mediterrània peninsular fins a Cadis.

23. Va rebre el nom definitu per l'emperador August, (per les reparacions que es van portar a terme sota el seu imperi).

24. Connectava amb la Via Domícia al coll de Panissars, per l'interior, i a l'actual pas fronterer entre Cervera i Portbou, per la costa.

25. -Orippo (Dos Hermanas) -Carmo (Carmona, Sevilla) -Corduba (Còrdova) -Saetabis (Xàtiva) -Aquis Vocontis (Caldes de Malavella) -Gerunda (Girona) -Cadis Ciutats per on passava : -Mentesa (Villanueva de la Fuente) -Saltigi (Chinchilla de Monte-Aragón) -Libisosa (Lezuza) -Carthago Nova (Cartagena) Valentia (València) -Saguntum (Sagunt) -Dertosa (Tortosa) -Tarraco (Tarragona) -Rotea (Rota)

27. -VIA DE LA PLATA Antiga via de comunicació romana que travessa de sud a nord part de l'oest d'Espanya, des de Mèrida fins a Astorga.

28. Dos mil·lennis després segueix sent una de les principals vies de comunicació de l'occident espanyol, havent-se reinventat sota l'equívoca denominació de "Ruta de la Plata", la qual uneix les ciutats de Gijón i Sevilla.

30. - PONT DE MARTORELL El pont del Diable està situat entre Martorell i Castellbisbal sobre el riu Llobregat unint les dues comarques, la del Vallés Occ. a l'esquerra i la del Baix Llobregat a la dreta.

31. D'origen romà (es conserven els estreps del pont i un arc ornamental al marge esquerre)

32. Va ser derruit pel riu, que es va endur la pilastra central, i es va reconstruir amb un sol arc per evitar l'efecte de les riuades.

33. El nou perfil i la menor amplada no eren adients per la circulació rodada, però sí per al transport amb bèsties i càrrega.

34. Va ser restaurat el 1768 per Juan Martín Cermeño.

35. En 1939 l'arc central va ser destruït per l'exèrcit republicà en retirada, i va ser reconstruït el 1963.

36. -PONT D'ALCÀNTARA Construït entre els anys 105-106 per l’arquitecte romà Caius Iulius Lacer, en la via que comunicava Norba (Càceres) amb Conimbriga (Condeixa-a-Velha).

37. 57 m sobre el riu Tajo i format per sis arcs, recolzats per cinc pilars.

38. La llum d’aquests arcs és d’entre 20 m i 28 m, deixant passar el pas habitual de l’aigua.

39. Els arcs tenen dues files de dovelles i els pilars rectangulars de 12 x 8 m i tenen tallamars triangulars, formant una forma pentagonal.

40. Descansen directament sobre la roca de pissarra.

41. Està construït per mitjà de carreus de granit amb opus quadratum.

42. La calçada té una amplada de 8 metres

43. Al centre, sobre la calçada superior, té un Arc de Triomf.

44. Medeix 13,15 m d’alçada, amb una planta rectangular de 11,5 x 2,60 m, i descansa sobre el pilar central de la construcció.

45. S’hi poden observar dues plaques de marbre, en una de les quals hi ha la inscripció amb la data de construcció i la dedicació a l’emperadora Trajà.

47. -PONT DE SALAMANCA Datació problemàtica.

48. S'ha documentat en època d'August, de Vespasià i de Trajà, i és probable que en les tres es van fer modificacions del pont.

49. Es conserven únicament els primers 15 arcs.

50. Té diverses fases constructives, les més importants són la romana i una altra posterior realitzada al S. XVII.

51. La secció romana consta de 15 arcs de mig punt, que formen els inicis perfectes de les voltes de 6,50 m d'ample. Cada arc està compost de 33 dovelles de 1 m d'alçada.

52. La part pont de fàbrica romana mesura actualment 192 m, però és segur que era més llarg però va ser destruït en part i substituït posteriorment.

53. Les piles que uneixen i subjecten els arcs són bastant uniformes.

54. Posseeixen tallamars triangulars, que són rematats per una cornisa motllurada i sobre ells s'adossen unes pilastres centrals de 0,90 per 1,20 m.

55. Fet de carreus de granit.

57. - MURALLA DE GIRONA Les primeres construccions de muralla defensiva de Girona es daten entre els anys 80 i 70 aC, coincidint amb la fundació de Gerunda pel general al servei del Senat Gneu Pompeu Magna, durant les anomenades Guerres Sertorianes, amb l'objectiu de disposar d'una plaça forta que controlés el camí que comunicava Hispània amb les Gàl·lies i amb la península itàlica.

58. El perímetre original de les defenses de la ciutat era triangular.

59. En el vèrtex superior del qual, apuntat cap a l'est, se situava la torre quadrada de la Torre Gironella.

60. Des d'aquest punt baixaven fins gairabé el riu dues alineacions, on es situaven els altres dos vèrtexs, l'un a l'actual zona de la Placeta del Correu Vell, i l'altre davant Sant Fèlix.

61. Entre les portes nord (a Sobreportes) i sud (a la Placeta del Correu Vell), comunicades pel tram urbà de la Via Augusta, s'estenia el mur de ponent, construït damunt el penya-segat que vorejava el riu.

62. Aquest tram de muralla resseguia l'interior de les cases actuals del carrer Ballesteries .

63. En aquest tram, la muralla romana, a partir dels primers anys del segle XVI va esdevenir interna i va deixar de tenir valor militar, el que va donar lloc a la degradació del mur a causa de les necessitats dels que hi vivien en contacte per dins o per fora, i la vella fortificació va esdevenir una enorme paret mitgera.

64. A partir del final del carrer Ballesteries, el mur s'enfila fins el capdamunt de la pujada de Sant Fèlix, on gira en angle recte i puja altra vegada cap al vèrtex superior.

65. En aquest tram, i a tocar Sobreportes, es troben les restes més significatives d' opus poligonal o siliceum.

66. Aquests conjunts de blocs irregulars de pedra calcària són visibles, també, a la paret nord del pati de les Àligues, entre la Torre del Telègraf i la Torre Rufina.

68. -MURALLA DE LUGO La muralla de l'antiga Lucus Augusti és la millor conservada de les muralles romans de la península Ibèrica.

69. Les modificacions que ha sofert al llarg dels seus més de 17 segles d'existència no han arribat a alterar el seu aspecte original que segueix les directrius de l'enginyer romà Vitrubi.