1. SANT JOAN DESPI
La seva història es remunta a l'època romana, en què
rebia el nom de Vicomiciano. Posteriorment va tenir
diversos noms, destacant Sant Joan del Llobregat i
Sant Joan Despí, però sempre carregat de
religiositat. Durant la Guerra Civil passa a ser Pi del
Llobregat i el 1939 Sant Joan Despí.
L‘escut de la ciutat és l'atribut a Sant Joan Baptista,
patró de la ciutat.
La vida es desenvolupa en els voltants de la capella
de Sant Joan (any 1002), que va ser construïda molt
a prop d'un gran pi, la qual és el senyal descriptiu de
l'escut, es van construir al seu voltant masies
dedicades a l'agricultura i ramaderia
4. Can Codina
Masia del 1090, és la més antiga i té una història que ha
arribat fins
als nostres dies.
Va ser un Codina que es va instal-lar a la població. Era
època de molta fe i sentit cristià d’ajuda als desvalguts. Els
fills de la casa varen habilitar
una cambra per poder-hi passar la nit els caminants i
frares que demanaven almoines.
L’any 1210 un frare tot ple de pols demanà passar-hi la nit.
A primera hora del matí els Codina anaven a treballar les
terres; en tornar, la cambra estava tancada, varen picar i en
no sentir cap soroll van decidir forçar la porta. En entrar
estava tot fosc i la cambra era buida. En lloc de trobar el
monjo, hi havia pintada una imatge del frare agenollat i amb
les mans dirigides al cel. Mirant amb detall la imatge van
5. A l’any 1585 va ser reconstruït i el 1736 s‘hi van fer reformes .
Molt arrelada a la seva tradició agrícola, s’hi conserven
molts estris del camp.
A l’esquerra destaca el graner de doble
planta i àmplies arcades de punt rodó.
6. Pelegrinatge a Can Codina
Un dia abans d’anar a dormir el monjo va dir a la família Codina,
“a casa vostra no vindrà mai cap desgràcia i sempre tindreu un
hereu per continuar la nissaga, però sempre haureu de viure
al mas” .
Des d'aquest dia i
fins ara es venera
la imatge de
Sant Francès d’Assís
(cada 4 d'octubre
es pot visitar)
7. En l'actualitat continua habitada per la família Codina, que
com bé va predir Sant Francesc d'Assis mai no hi ha faltat
un hereu.
8. Cal Felip
La torre de Cal Felip és l’element
medieval de més interès del municipi.
Esta integrada dins la masia que data
del segle XVII.
Es tracta de una torre romànica de planta
circular, segurament del segle XII, que servia de
talaia de defensa.
Està dividida en tres pisos
oberts a l’exterior a
través d’espitlleres.
9. A la primera planta s’hi troba
una capella renaixentista, al menjador hi havia una vidriera modernista.
L’edifici actual és del segle XIX, a la part de dalt i ha una galeria amb arquets tri
lobulats i el coronament emmerletat que li dóna un aire de castell medieval
10. El 1972 va estar ocupada
per la comunitat religiosa
de La Salle
En l'actualitat està en estat
deplorable d'abandonament…..
s'haurien de prendre mesures
per
no deixar perdre una joia
arquitectònica com aquesta.
11. Cal Maset
Antigament (Cal Vallhonrat), notable exemple
de casa pairal, la qual ha mantingut l’estructura
d’origen gòtic.
Es creu que es una de les més antigues,
probablement del segle XVI.
Té la porta
d’arc escarser
i damunt un
magnífic
finestral
renaixentista
12. Destaquen les quatre torres
emmerletades i els esgrafiats,
que representen escenes
al·legòriques de la vinya i
el camp.
Al pis superior hi ha la
galeria de solana
13. Des de fa un parell d'anys està totalment reformada i pertany a un esportista d'elit .
Per la part
posterior els anys
20
El masover va ser el Sr.
Francesc Calvet i Guasch fill
de Cal Tomaset (de qui el
topònim del Maset)
14. Can Po Cardona
Masia del segle XVIII d’estil
barroc català. que a mitjan segle
XIX va ser adquirida per Josep
Cardona (el nom de Po deriva de
l'apel·latiu familiar Josepó)
El 1928 es transforma en casa
residencial
16. Reformada l’any 1928 segons projecte de l’arquitecte Juli
M. Fossas (1868-1945) amb afegiment de la part lateral
dreta, construcció d’una escala interior, de la torre, reforma
de la façana i incorporació dels esgrafiats, dedicats a les
quatre estacions de l’any. A les façanes laterals s’hi poden
veure els bustos d’Àngel Guimerà ,de Mossèn Cinto
Verdaguer i de Francesc Cambó.
En l‘actualitat està habitada
17. Can Pau Torrents
També anomenada Cal Baró de la Bleda.
Antiga propietat de la família Salvador, tota una nissaga
d’il·lustres botànics de la seva època, on s’ubicava el jardí
botànic, creat per Jaume Salvador i Pedrol el 1723.
Fou designat Jardí Botànic de la Cort reial.
18. A final del segle XIX és
adquirit per la família
Maluquer, la qual fa edificar
la capella neogòtica dedicada
a Sant Jaume. Te una sola nau
amb rosassa quadrifoliada, i arc
ogival
19. A principi del segle XX, els Maluquer van vendre la propietat als seus masovers,
el Torrents, i el 1972 la van convertir en restaurant
20. Can
Negre
Masia del 1680, data que
encara es conserva a la
façana principal.
Al final del segle XIX Jaume
Gustà i Bondia hi fa la
primera ampliació afegint
una galeria lateral.
21. El 1914 el propietari Pere Negre i Jover encarrega a
J.M. Jujol un projecte de reforma de la que llavors era
la seva casa d’estiueig.
Del 1915 al 1930 Jujol
realitza la transformació de
la casa: hi afegeix les golfes,
dissenya una nova façana,
remodela el menjador, el balcó,
les habitacions, l’oratori i
l’escala
22. La façana es de línies sinuoses,
una particular interpretació del barroc,
remarcant la tribuna dissenyada a manera
d'insòlit carruatge.
A la part superior hi ha cinc medallons.
A l‘interior, destaca l’escala i la petita capella.
23. El 1966 va ser cedida pels fills d’en Pere Negre i Jover
al poble, i és el signe d’identitat
de Sant Joan Despí
24. Can Maluquer
Masia de 1848, està formada per un cos
central i dues ales laterals,.A la façana
hi ha un rellotge solar de l'any de la seva
Construcció. També coneguda com Cal Tiret
25. Era la residencia estival del senador Josep Maluquer. La
família Ribas eren els masovers. Hi van viure dues
generacions , fins i tot quan funcionava com a Museu
Maluquer i posteriorment com a Casal de la Gent Gran. La van
abandonar a final dels anys noranta.
26. Cal Tous
Masia del segle XVI, dedicada al conreu
dels arbres fruiters i agrícola.
A mitjan segle XIX s'introdueix el blat de moro.
El masover
assecant i
treballant el cànem,
un altre cultiu molt
estès en aquella època
27. Amb els anys han cedit part de les seves terres,
aquí podem veure els arbres fruiters en flor al
voltant de la finca.
29. Ca l’Armand
Cantada de caramelles davant Ca l’Armand l’any
1919
Al segle XVIII la família de Joaquin Casas compra els terrenys propietat de la Marquesa
d’Armand. Al segle XIX la família construeix el mas.
30. En l'actualitat hi estan instal·lades diverses entitats
recreatives i el Jutjat de Pau
31. Can Casas
Mas construït el 1710, tal
com indica el rellotge de sol.
Va sé la casa pairal del
prohom Frederic Casas, que
va cedir una part dels seus
terrens per construir una
escola
En l'actualitat hi ha la
Fundació Pedagògica El
Brot, una entitat creada per
donar suport als nens
i adolescents amb
trastorns d'aprenentatge .
32. Cal Rei
Construïda a cavall dels segles
XVI i XVII, antigament coneguda
com Can Tomaset, ja que hi
residia el canonge Tomàs Escalé
a mitjan segle XIX.
L’origen de Cal Rei prové d’un
dels seus habitants, que
s’assemblava a un monarca.
Els penúltims propietaris del
mas van sé la família Dexeus i
Trias de Bes, els quals l’any
1978 la van vendre als
masovers que havien cuidat
del mas durant diverses
generacions.
33. Quan es feia la collita del blat de moro el posaven a assecar , després s’esgranaven les
panotxes. Per fer via, es reunien els avis, les fadrines solteres, els fills i nets.
Hi havia cases que disposaven de màquines per esgranar.
Màquina de Cal Rei
34. Restaurada l’any 2000
respectant el seu aspecte
original, descobrí una rajola
datada del 1790.
Compta amb una capella
decorada amb pintures
religioses, una antiga bomba
d’aigua i un forn.
A la façana
hi destaca
l’antic rellotge de sol
En l'actualitat continua habitada
35. Cal Serra i Cal Sandiumenge
Cases pairals edificades el 1746 a la propietat del conegut
com Manso Seguí, adquirides a través d'un concurs de
creditors pel Sr. Magí Sandiumenge
i Sr. Josep Serra Marrugat. Es creu que tenia funcions
d’hostal.
36. Cal Sandiumenge
A mitjan els anys
quaranta la família Olivé
Sigales va comprar-la com
a regal de casament per al
seu fill Baldiri.
Recentment la casa ha
estat restaurada per fer
habitatge social per a la
gent gran.
37. Cal Serra (Can Sala)
Construïda el 1746 segons consta a la
façana principal, té planta rectangular
amb esgrafiats de tipus neoclàssic que
duen les dates de 1851 i 1930.
En el seu interior té una capella
38. L’any 2003 es torna a restaurar.
En l'actualitat està habitada
39. Can Trias de Bes
Construïda a mitjan segle
XVIII d’estil Italià , per un
de Bes que pertanyia al cos
diplomàtic com consta en un
escut a la façana. Tenia
mobles de gran valor i
moltíssims quadres de temes
religiosos. Era el lloc
d’estiueig de la família.
Les terres que envoltaven
la casa eren molt extenses,
les conreaven els masovers
També denominada
Torre de l’òliba
40. Al 1936 va ser col·lectivitzada per la CNT, i va se centre de tortura dels que
foren detinguts. Allò va fer que es perdés el valuós mobiliari i les obres d’art.
Acabada la guerra, la finca retornà als
propietaris.
En l'actualitat l'han restaurat
i està a la venda.
41. Cal Pau Ventura
Un darrer exemple de masies de Sant Joan, és Cal Pau
Ventura o Cal Camprubí. (el marit es deia Pau i la dona
Ventura), casa situada al despoblat i datada el 1752 .
La família Camprubí va viure de la terra durant
generacions fins que l’agricultura no va ser rendible.
42. Ca l’Alerm o Casa Gran
La denominada Casa Gran es té constància que existia pels volts
de 1643 per una inscripció del rellotge de sol. Es reforma l’any
1843 amb una forma més rectangular.
Els primes propietaris coneguts van ser la família Romanyà. El
1895 es ven als
Creixells, actuals propietaris. Els masovers actuals, la família
Alerm, pagesos d’ofici s’establiren al mas el 1877 d'aquí la
denominació més popular de Ca l’Alerm. Es van establir com a
arrendataris i encara conserven la tradició del conreu de la terra.
43. Cal Quicol
Casa pairal dins del nucli urbà.
Data de 1925. La va construir
Joan Duran i Bonic per viure -hi
amb el seu fill i la jove.
És una mostra de
las cases pairals de
l’època, consta de
planta baixa i pis , un
gran pati interior
on es deixaven
els carros i els
animals.
Abans s’havia
44. Can Caldes o Cal Guillén
Mas de més de 200 anys.
El nom de Caldes li ve del primer propietari, tenien terres
de conreu i animals.
En l'actualitat hi viuen tres famílies.
45. Cal Codony – Ca l’Insa
Casa pairal del segle XVIII
Aquesta casa ha tingut diversos noms can Marcelino, Pilar Sigró.
Tenien una mujada de terres que portava el Sr. Guillem, que era de la família
En l'actualitat pertany
al restaurant Follia.
46. Can Trabal
Els que l'habiten no són família del propietari, està dins de les
instal·lacions del Club de Futbol Barcelona. Tenen un pas d'entrada
igual que can Roldán.
47. El propietari ens
explica que a la
propietat hi havia un
molí de vent, el qual
utilitzaven per treure
aigua del pou, per regar
els camps que arribaven
fins a Sant Joan.
Actualment està
encaixonada a les
instal·lacions
esportives del Club de
Futbol Barcelona.
Cal Roldán
48. Cal Lirón o Badia Boba
El masovers i veïns de Cal
Lirón
Casa pairal del segle XIX, situada a prop
de cal Tous, el nom li ve dels propietaris
la família Lirón; el de Badia Boba, pot
ser que al davant de l'actual casa hi havia
una abadia, els terrenys pertanyien al
Bisbat.
Els Lirón hi venien a estiuejar .
De les terres en tenien cura els masovers.
En l’actualitat està habitada
49. Can Tusquets (Cal Musiano)
Força separat de la resta de masos. Es un tipus de
construcció que pot ser dels segles XVII ó XVIII. La torre
sembla renaixentista (s. XV i XVI) i la capella és del XIX, .
50. Vivien a Barcelona i
l’any 1836 el Sr.
Tusquets era
regidor de
l’Ajuntament
barceloní.
Se suposa com a primer propietari un tal Lajorfa d’origen
francès, d’aquí el toponímic del so “monsieur” en un procés
d’anys.
Al segle XIX passa a ser propietat de la família Tusquets.
Tenien el mas en explotació dels masovers. El Sr. Francesc
Tusquets, era un dels deu majors propietaris de Sant Joan.
El mas estava envoltat de pins i palmeres, cirerers i
garrofers que donaven una bona ombra. La família hi passava
les temporades d’estiu.
51. El 1980 l'Ajuntament decidí expropiar-la amb la finalitat de convertir-la en zona d’equipaments.
Ha estat restaurada i a les seves dependències es troba la Policia Local i un nou edifici annex
destinat a
L'Àrea de Serveis a la Persona i l’Arxiu Municipal.
52. Cal Muxet
Casa pairal del 1929. Pertany al Sr Jordi Olivé Molas
(germà de Cal Muxo). Dedicada a l'agricultura i
ramaderia, tenien vedells i porcs.
Es troba al costat de can Pau Torrents
l'actualitat viu la
seva filla
53. Cal Sala
Casa pairal de principi del segle XX. Adquirida pel Sr. Sala
Rovira abans de la guerra, és l'última casa del terme de Sant
Joan, a la ctra. de Cornellà a Sant Feliu, al seu costat hi ha Cal
Xalan i Can Calvet, de la mateixa època.
Aquesta zona era coneguda com Rabosa
En
l'actualitat
està
deshabitad
a
54. Cal Maset petit – Cal Calvet
A principis del segle XX el Sr. Francesc Calvet i Guasch
compra terres a La Rabosa i construeix la casa pairal. Es
dedica a l'agricultura (va ser masover de Cal Maset).
El seu fill deixa l'agricultura
per incorporar-se al FCB,
en els anys 1939-1952, com
a jugador de l'equip
En l'actualitat hi viu el
seu nét amb la família
55. Cal Roldán Pigat o cal Pigat
Finca provinent del Sr. Geroni de Magarola, pertanyia a la
noblesa. Era propietari de moltes terres i cases de la Junta
Corregimental Carlina. A la seva mort el 1841 fou venuda a
la família Planells, que la renova totalment tenint en compte
que la seva
construcció provenia
del segle XVI.
Els primitius Planells posen
de masovers a la família Roldán,
que als pocs anys tenen un fill
ros amb moltes pigues, aquet
fou motiu del sobrenom..
Desapareguda
56. Torre del Pardals o Cal
Jaume BoCasa pairal davant de les Begudes.
Membres de la família Valón, propietaris
de la Torre dels Pardals l’any 1903
En l'actualitat està abandonada
57. Can Pau Ventura c/ Bon
viatge
A la dreta hi ha la masia de cal Pau Ventura. Durant la
guerra, la família Camprubí que n’era la propietària va
marxar, fou requisada per l'Ajuntament i cedida al PUCS.
A primers de maig de
1937 fou l’escenari
d’uns incidents que
s’acompanyaren
d’un espectacular
tiroteig.
Al fons, l’església
parroquial abans
de ser cremada
Desapareguda
58. Cal Trabal
Finca situada al centre del poble, abastava una gran
extensió, amb un Mas al centre, edificada sobre els inicis del
segle XVIII. Havia estat propietat de la família Vallhonrat i
mes tard de la Creixells.
La família Trabal en fou masovera entre 1884 i 1974
Fotografía de 1942
Desapareguda
AMSJD 4566 Donació de Rita Trabal
59. Can Canalias
Data del 1717.
Conegut com Cal
Cristino, aquets mas
estava situat al
centre de la vila.
Es dedicava a la
producció de fruita.
Aproximadament,
entre 1929 i 1930
s`hi establiren com
ha masovers Josep
Mestres i Carbonell,
(alcalde després
del 1936).
La família es va fer càrrec
del mas fins a finals de 1960.
Anys més tard es va
enderrocar
60. Cal Domènec
Masia molt important situada al centre de la vila, propietat de la família Sociats i de gran extensió.
La Sra. Dolors Sociats,casada amb el Sr. Antoni Domènec, oriünd de Sevilla, residien a la població. El 1851 venen les terres del
davant per construir habitatges i un nou carrer que es batejà com Mediodía.
61. Ca l’Ivo
Casa pairal de
final del segle
XIX, situada a la
part posterior de
l'església. La va
construir la
família Alerm .
La casa va ser
enderrocada
per construir
locals comercials
i Caixa de
Catalunya
62. Can Quel
Datada del 1600 aproximadament, aquesta masia es coneixia
amb el nom de Mas Cardona de la Creu, afrontava amb el c/de
la Barca, Cal Muxo i la riera de la Font Santa. En aquest extrem
hi havia una creu, d’aquí el nom.
El 1790 fan reformes
al mas i es registra
en una rajola, que amb
els anys va trobar a
les golfes la família
de Miquel Casas conegut
com Quel, que en van ser
els masovers, durant
diverses generacions.
tot i que no la van
adquirir fins l’any 1940 .
63. La masia tenia dues mujades de terra, conreaven cànem i cereals, disposaven d’ un pou del qual extreien aigua per al consum.
Quan es va fer el canal de la Infanta al segle XIX, es va introduir l’agricultura de regadiu, verdures, arbres fruiters, etc.
Desapareguda
64. Cal Magí de les Vaques
Casa del 1809, el besavi de l'actual propietari ja es deia
Magí Carbonell. Hi instal·là una vaqueria i també era el
masover de Cal Mossota.
La casa es va reformar, en una gran part fan casetes per
llogar.
65. Cal Muxo
Masia situada a l'entrada del poble, (carrer Major).
Com es pot apreciar, dedicats al conreu de la terra
Desapareguda
66. Cal Bonic o Los Tilos
Casa pairal del 1890
Desapareguda
67. Ca
l’AndreuEra propietat de Gabriel Camprubí. És del segle XIX. Es
va conèixer com Ca l’ Andreu. Els masovers, la família
Sensarich, van tenir tres fills i el Sr. Camprubí va
apadrinar l’única filla, la qual va heretar la casa com a
regal del padrí.
A la dècada dels 60 la van enderrocar per construir
l’AP-2.
68. Cal Pi
Mas molt antic situat al centre del poble, antiga propietat
del monestir de Sant Cugat. Els propietaris foren els
germans Forns i Quadres,
ministres plenipotenciaris i concessionaris de la
Fundació Forns.
Constava de planta baixa amb estable , cuina espaiosa,
celler amb bótes de vi, cup de verema.
El pis superior contenia les cambres
de dormir i una petita sala a l’exterior
coberta que servia de salador i nevera
natural.
A fora de casa i a peu del carrer Major
hi havia un pou de corriola proveïdor
d’aigua, un cobert per guardar el gra,
els carros i estris de pagès.
69. Cal Figo
Casa pairal del
1850
Propietat de la
Vda. Creixell,
vivien a Barcelona
i les terres les
tenien en lloguer.
Desapareguda
70. Les Begudes, un raval mes que un barri
L’any 1846 ja es documenta el nom de les Begudes.
Aquell raval agrupava les masies o cases de camp (com apareixen en
el padró) situades al camí ral fins a Sant Feliu.
Al peu del camí s’hi trobava
els masos o cases pairals
com Cal Vermell. Aquesta
era la que probablement
va donar el nom al
raval, ja que s’afirma
des d’antic que donaven
begudes i allotjament
als que recorrien el camí
de Barcelona a l’interior.
71. Cal Vermell
Va ser una de las primeres en construir-se a les Begudes, hi parav
les
diligències a fer el canvi de carruatges. A la paret es pot veure un
font .
Desapareguda
72. Cal Batllori
Finca agrícola i ramadera situada a les Begudes. El
masover va
ser Pere Carbonell Ribes.
Desapareguda
73. Cal Segura
Aquesta casa de camp esta dins de les Begudes
on viu la família Gelabert des de 1878.
74. Batuda dels
cereals a
Cal Segura
pels volts
de 1915
Per començar la sega, s’havia de tenir les eines ben
esmolades, la roba
sempre era la més vella i gastada, anaven tallant i
avançant en línia recta mentre feien les garbes i s’apilaven
en rotllanes i es tapaven.
Anaven al camp de bon matí, treballaven durant dues
hores, feien un descans, el vailet que solia ajudar anava a
la casa a buscar l’esmorzar, que consistia en pa, embotits i
vi fresc. Després continuaven la feina fins l’hora de dinar
75. ses pairals desaparegudes sense documentac
•Cal Manyet
•Ca l’Anselm
•Ca l’Esteve Roldán – Can Butllofes
•Les Grasses – Cal Manadé
•Cal Peretons de la família Carnicé
•Cal Seba de la família Alsina
•Cal Roldán –Ca l’Hereu Roldán
•Cal Madurell
•Ca l’Enriqueta de la família Montsec
76. i després.....
Totes aquestes fruites i verdures conreades en aquestes
masies i cases pairals, amb l’esforç de tota la família, eren
transportades al born o a diferents mercats de Barcelona,
pels correters, persones que compartien les diferents
tasques del repartiment i el camp
77. Les nostres fonts d’
informació• http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=082172
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sant_Joan_Desp%C3%AD
• http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/sant%20joan%20desp%C3%AD/or
• http://www.elbrot.es/cast/fundacion.html
• http://www.diba.cat/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p09d061.pdf
• http://rafa-bcn.blogspot.com.es/2011/09/sant-joan-despi-un-pueblo-que-sorprende.html
• http://www.sjdespi.com/
• Biblioteca Merçe Rodareda, Arxiu Municipal
• MÚSICA: Recull de música catalana
• Fotografies realitzades per Carles Rosa i Neus
78. Al personal de l'Arxiu patrimonial i
especialment a la Sra. Montse Duran .
I a totes les persones de Sant Joan
que ens han facilitat informació.
AGRAÏMENTS