1. ERMITA DE BELLVITGE

2. I. Arquitectura
Edifici actual: 1717 (s. XVIII)
Eclepticisme arquitectònic:
Àbsis: romànic
Campanari: gotitzant
Façana: barroca
Nau: romànica
Edifici destruït i reconstruït moltes vegades
Espoliada

3. Planta rectangular
Direccional
1 Nau
Mala qualitat dels materials
Senzillesa arquitectònica (capella rural dedicada
a la Mare de Déu de Bellvitge)

4. Interior amb mamposteria irregular
Arcs de mig punt
Sostre fusta
Fosc
(recolliment)

5. Sostre de fusta
Teginat en sostre
Senzillesa
Imatge de Mare de Déu

6. Campanari amb finestrals amb dintell ogival, i
corona piramidal
Campana

7. Façana senzilla i amb volutes barroques
Vitrall
Dintell treballat
Porta única

8. Cos de la nau sense obertures laterals
Àbsis rectangular
Antiga casa de l'ermità

9. II. Orígens
A. Llegenda
“Estando un mozo cuidando de un rebaño de bueyes, observó que uno de los
animales que pastaban, permanecía, día tras día, hurgando ansiosamente en
el mismo lugar. Intrigado por la actitud del animal, el mozo decidió acercarse,
y entonces descubrió un enorme resplandor que salía de entre la maleza. Su
primera reacción ante hecho tan asombroso fue la de huir. Y así lo hizo hasta
dar con un grupo de campesinos, que tras atender al relato, decidieron
acompañarlo, descubriendo una pequeña imagen, toscamente labrada, de la
Virgen, que emergía de entre la maleza.
Llevaron la imagen a la capilla románica de Santa Eulàlia de Provenzana, y
allí la depositaron a la custodia del párroco.
Al día siguiente, cuando acudían para adorarla, descubrieron sorprendidos
que la talla había desaparecido, sin dejar rastro.
Esa misma tarde, el pastor volvió a hallarla. La imagen había regresado al
mismo lugar en que la encontraron y así es como, finalmente, decidieron
construir en ese lugar una iglesia”

10. B. Els fets històrics
Data de construcció inicial: 1055 aprox.
Al camí que comunicava València i Barcelona
Al Delta del Llobregat
Destruïda per inundacions: 1594, 1616, 1694,
1826, 1898, 1971, …
I per guerres: 1700, 1808, 1936, ...
Saquejada succesivament: 1640, 1697, ...

11. Elevació
terreny (3 m.)
Inundacions
constants
Població feia
romeries

12. III. Breu història de l'ermita
995: Rec (canal) d'Amalvígia (propietària terres)
Amalvígia Amalvitge (deformació nom)
1057: venda propietat i església privada de
Malvige (Mal Viatge)
1283: Santa Maria de Benvige (Bell Viatge)
s. XIV: Ermita depenent de Provençana (Sta.
Eulàlia). Ermità vivint.
s. XV: Més èxit que l'església entre la població de
Banyols (Prat) i la Marina (Zona Franca)

14. s. XVI – s. XVIII: cofraries devocionals a Santa
Maria de Bellvitge
1717: Reedificació. Elevació 3 m. terra ermita
1808: Saqueig tropes franceses
1837: Desamortització Mendizábal abandó
1936: Incendi. Destrucció imatge Mare de Déu
1964: Comença construcció barri de Bellvitge
1970: Parròquia Mare de Déu de Bellvitge

15. IV. Recuperació memòria històrica
1971: Darreres inundacions greus (2 m.):
destrucció pintures àbsis i frontal d'altar
Sentiment de pèrdua de patrimoni Movilització
barri Associació veïns Bellvitge
L'ermita esdevé símbol identitari del barri
1978-1981: Última reforma important.
Excavacions arquelògiques
2003: Rehabilitació de l'interior
2006: Enjardinament exterior

17. “L'Ermita de Bell-Viatge ja no està entristida, encara que no vegi
la mar propera, ni les torres de Barcino ni tampoc el vell
Montjuïc”