1. MANIFEST PRIMER DE MAIG 2013
L’austeritat, en un passat no tant llunyà, era una virtut lloable. Avui, però, és un dogma inqüestionable que ens llasta i
ens ofega. És un eufemisme què, sota el pretext de combatre la crisi, serveix tan sols per descarregar sobre les
esquenes de les classes populars i treballadores, tots els seus costos. L’austeritat, ben entesa, hauria de permetre
racionalitzar la despesa pública, evitar duplicitats i ineficiències en la gestió pública. Els recursos així alliberats es
podrien dedicar a estimular l’economia, amb la vista posada en combatre l’atur, juntament amb els recursos que
provinguin d’un combat efectiu contra el frau fiscal i d’una fiscalitat més justa i progressiva.
Però no és això el que hem vist. Hem assistit a l’amputació gradual d’elements de la sanitat pública, l’educació
pública, els serveis socials, la cultura, i de gairebé tots i cadascun dels recursos mitjançant els quals els poders
públics haurien de procurar remoure les desigualtats existents a la nostra societat. La troika europea ha marcat el
ritme i ha imposat la disciplina, mentre PP i CiU han preferit no qüestionar el dogma ni davant del greu mal que ha
causat, ni davant la justa protesta d’una majoria social que opina que ja n’hi ha prou. Les retallades aplicades, que
no s’han aturat ni tan sols davant l’evidència que només serveixen per agreujar la crisi, aprofundir la
catàstrofe social que provoca, i allargar-ne la durada, posen en qüestió el mateix caràcter social i democràtic
de l’Estat.
Cal posar el país a treballar. L’atur continua sent el principal problema de Catalunya. El nombre de
treballadors en aquesta situació és esfereïdor, ja siguin les 664.050 persones de l’atur registrat de les oficines
del SOC, o ja siguin les 902.300 de l’EPA, que també situa el nombre de llars amb tots els actius desocupats
en 267.000 i el nombre de llars en què no hi cap percepció d’ingressos en 113.300. El govern del Partit Popular
ha reduït de manera dràstica la cobertura de prestacions i subsidis als desocupats. Així, veiem com l’atur creix i les
prestacions baixen, deixant desprotegides cada vegada més persones i més aviat. . Pels i les socialistes és necessari
garantir el funcionament de qualitat dels serveis públics d’ocupació, i posar en marxa un pla de xoc contra l’atur
consistent en una multiplicitat de plans d’Ocupació per a persones aturades sense prestació i un conjunt de mesures
específiques adreçades a persones aturades de llarga durada.
D’altra banda, enguany es compleix un any de l’aprovació de la reforma laboral que ha agredit més greument els
drets dels treballadors i treballadores i que ha contribuït a destruir ocupació. Al mateix temps ha precaritzat encara
més el mercat laboral i ha trencat l’equilibri existent en les relacions laborals. Mostra d’això, és l’actual bloqueig de
la negociació col•lectiva on més d'1 milió de treballadors catalans abans de final d’any poden veure
devaluades les seves condicions laborals a causa d’aquesta reforma del Partit Popular i Convergència i Unió.
Pel PSC és prioritari la seva derogació i reprendre el Diàleg Social que PP i CiU van avortar.
Tenir feina, no serà cap garantia per no convertir-se en pobre: les precàries condicions de treball, les càrregues
familiars que suporten i els deutes contrets en època de bonança situen en risc de pobresa a molts treballadors i
treballadores. A més, les contínues retallades en educació, sanitat i serveis socials que deixen a més persones sense
cobertura, incrementen cada vegada més salvatgement les diferències socials. Davant la pobresa el PSC proposa
a totes les forces polítiques, institucions i agents socials un gran compromís contra l’atur i contra la pobresa
que s’articuli en base a 3 línies vermelles per poder-la vèncer: 1aNingú sense aliments: Solidaritat alimentària
i tres àpats assegurats pels infants. 2a. Cap família sense llar, cap llar sense família: lloguer just i
subministraments garantits. I 3a. Ningú sense cap ingrés: Reforma de la Renda Mínima d’Inserció i impuls de
la Renda Garantida de Ciutadania.
La democràcia necessita desenvolupar un programa social tendencialment igualador. Si aquest element central li és
furtat, esdevé una caricatura. Per tot això, els i les socialistes catalans fem una crida a la confluència de les diverses
lluites socials tant a Catalunya, com al conjunt d’Espanya i d’Europa: Més que mai cal una acció decidida de les
classes populars, dels treballadors i treballadores i les organitzacions que els representen, per evitar la demolició
definitiva dels romanents de l’Estat social, i per contribuir a generar els fonaments d’una societat alhora sostenible,
pròspera, i plenament democràtica.
Visca el primer de maig