Cap a un Congrés Obert per enfortir el projecte polític del socialisme democràtic catalanista i federalista - PSC

1. PROJECTE POLÍTIC DEL SOCIALISME
DEMOCRÀTIC CATALANISTA I FEDERALISTA
Socialistes
de Catalunya

3. Ernest Lluch deia:
Que el socialisme és guanyar la màxima llibertat,
la màxima igualtat i la màxima fraternitat possibles
per a les persones que viuen en societat. És el
permanent i irrenunciable combat dels humans per
la llibertat i la justícia social; per construir una
societat basada en l’autonomia individual i la
solidaritat col.lectiva.
En el fons, el socialisme és una
actitud moral contra tota dominació
–del fort, del ric, de l’il.luminat…-,
és a dir, per l’emancipació i la
dignitat humanes.

4. Als i les socialistes no ens calen presentacions: tothom ens
coneix, amb els nostres encerts i els nostres errors. Ens
sabem hereus de la més vella i més jove de totes les
causes, del vell i joveníssim desig de superació humana,
tan vell com els nostres més antics predecessors; tan jove
com les generacions que vénen.

5. Ens sentim seguidors de la humanitat disconforme de totes
les èpoques, d’aquells que han s’han rebel·lat i han plantat
cara. No de qualsevol manera, sinó mesurant les forces
pròpies i les dels adversaris. I han sabut avançar amb
decisió i cautela, afermant un pas darrera l’altre, sense
caure en entelèquies o impossibles. Sense caure, tampoc,
en absoluts: ni en els vells absoluts irracionals de sempre,
ni en els monstres que fabrica la raó, tots dos igualment
terrorífics; perquè els humans tenim un anhel d’absolut del
qual no hem de fer ús en les coses del comú, perquè pot
donar lloc al pitjor.
Cal tenir consciència de les limitacions humanes, sense
concessions al pessimisme. Amb la tenacitat i el realisme
de qui sap lliure i, doncs, responsable. Responsable de les
pròpies obres com també de la marxa del comú.

6. Pels nostres errors, ens excusem. N’hem après la lliçó. Però
també demanem memòria per als nostres encerts, els
reivindiquem. Ens oblidem massa aviat dels avenços assolits
i dels anhels, lluites i esforços que hi hem posat, que ens han
costat. Des de l’endemà mateix d’assolir-los, és com si
sempre n’haguéssim gaudit. Pensem que els avenços que
els i les socialistes hem contribuït decisivament a aconseguir,
obeint l’impuls de la ciutadania, ens identifiquen molt més
que no pas els nostres errors, que han suposat la frustració
de la nostra autèntica raó de ser, d’allò que representem i
que constitueix el nostre compromís, la nostra identitat.

7. - Sovint hem estat acrítics amb els valors neoliberals que van
fer-se hegemònics i que ens han dut al desastre que patim.
No hem sabut oposar amb prou força els valors humanistes
del socialisme democràtic a la noció fatalista que no existien
alternatives
- La globalització econòmica i
financera ens ha agafat
desprevinguts i hem hagut de veure
com es produïa de manera salvatge
posant en risc quan no carregant-se
les fites guanyades amb l’estat del
benestar. No hem estat prou diligents
a l’hora d’oposar-hi un poder
democràtic amb projectes d’esquerra.

8. -A Catalunya i a
Espanya vàrem trigar
massa a percebre la
gravetat de la crisi
econòmica i social que
ens venia al damunt i
les nostres respostes
es van veure atrapades
per les polítiques de
dreta que s’imposaven
a la Unió Europea.
- El nostre partit ha caigut en el
tancament. És cert que els
altres també, però això no pot
ser un consol per nosaltres,
perquè no som un partit lligat
al poder econòmic, sinó un
partit que vol recollir els anhels
i representar els interessos
dels que vivim del nostre
treball i no compta amb altra
força que la dels seus electors
i les seves electores.

9. Els nostres representants no sempre han sostingut
una relació prou directa i continuada amb la
ciutadania. Ja sabem les limitacions del sistema de
representació vigent, dissenyat l’endemà del
franquisme, més pensat per consolidar els partits que
per fomentar la relació dels electes amb la ciutadania
o per propiciar un joc parlamentari fluid i autònom. No
hem fet prou per redefinir-ho.

10. - No hem estat prou alerta enfront dels desaprensius, del
cínics, que corrompien el seu compromís de servei públic.
Sabem que la condició humana en dóna en tots els àmbits
de la vida: són els “cigrons negres” que apareixen a tot
col·lectiu. En el camp de la política democràtica i de la
representació ciutadana, però, el fet és incomparablement
més greu. No en va es tracta del terreny de la cosa
pública, que afecta tothom. No n’hi ha prou amb la bona
aparença de les persones: la gent es pot corrompre.

11. Per això, cal establir sistemes de transparència plena
que facin plenament eficaç el combat contra la corrupció.
I cal, especialment, regular degudament el finançament
dels partits polítics i els costos excessius de les
campanyes electorals, de manera que es garanteixi la
igualtat entre els partits de dreta i els d’esquerra.

12. - No hem pogut articular degudament i encapçalar el
catalanisme d’esquerra des del socialisme democràtic,
catalanista i federalista en resposta a la sentencia contra
l’Estatut i al final d’etapa que comportava en la consciència de
molts catalans i de molts de nosaltres, permetent que la
indignació general fos capitalitzada per la confrontació entre
els nacionalismes català i espanyol, interessats
fonamentalment a aprofitar el carburant popular i els reflexos
més atàvics per recuperar posicions de poder que havien
perdut o que estaven en risc, tant en el cas de l’espanyolisme
més ranci com en el cas del pujolisme, que malauradament
no és, com ens volen fer creure, una cosa del passat, i té avui
a Mas al capdavant.

13. Fem aquest inventari autocrític
perquè el considerem imprescindible
per avançar, per no tornar a
ensopegar amb la mateix pedra.
Encara que també demanem
memòria per als nostres encerts, per
allò que hem aconseguit realitzar,
modificant les coses, transformant la
realitat en la direcció que
assenyalen els nostres valors de
llibertat i de justícia social, en
defensa del més febles, dels drets
civils de les persones, de la
preservació del medi ambient en
solidaritat amb les generacions
futures. Ens sentim orgullosos de
moltes coses.

14. - Del llarg combat dels humans per la seva emancipació i
del moviment obrer català, del qual hem format part en
primera instància com a socialistes. Com del catalanisme
de progrés i la resistència contra el franquisme, per les
llibertats democràtiques i nacionals, dins del qual vàrem
impulsar l’ampla unitat política i social de l’Assemblea de
Catalunya, que donaria lloc a l’Entesa dels Catalans, de la
qual el pujolisme de seguida es va desentendre.

15. - Del paper determinant del PSC a favor de la unitat civil del
poble de Catalunya, amenaçada tant pel lerrouxisme com
pel nacionalisme excloent. La unitat socialista –”Unitat
socialista, força del poble”- en seria la màxima garantia i
permetria quallar el propòsit compartit que expressa el lema
“Som i serem un sol poble” que avui segueix plenament
vigent.

16. - Del retorn de la Generalitat exiliada que la victòria dels
“Socialistes de Catalunya” va aconseguir fer realitat el
1977, posant els interessos nacionals per sobre dels de
partit, mentre el pujolisme es disposava, cas de guanyar, a
ignorar la Generalitat exiliada i a substituir-la pel “Régimen
Especial para Cataluña” que els havia ofert el govern de
l’Estat.

17. - De la batalla per l’”escola comuna” que el PSC va
encapçalar i guanyar, mentre el pujolisme propugnava la
doble xarxa escolar, una en català i una altra en castellà,
amb la separació que això comportava dels infants per
raó de llengua.

18. - De la regeneració de les nostres ciutats, impulsada pels
socialistes des dels Ajuntaments, amb la recuperació del
carrer i del nom de cada cosa, amb la reparació dels estralls
comesos per l’especulació del sòl i amb la proliferació
d’equipaments ciutadans, una realitat que emergiria amb
rotunditat a nivell mundial amb els Jocs Olímpics de 1992,
que donarien al món i ens donarien a nosaltres mateixos una
nova imatge de Catalunya, dinàmica, avançada, reconeguda.

19. - Del procés d’implantació i desenvolupament de l’estat de
benestar, amb la generalització i modernització de la sanitat,
la posada al dia de l’educació, l’actualització del sistema de
pensions, promogut pels socialistes a nivell estatal.

20. - De l’impuls dels drets civils de les persones, totes elles
diferents, però totes elles iguals en dignitat i, doncs, en drets,
més enllà de les creences limitatives que particularment
vulguin observar els uns o els altres; especialment l’impuls
operat en el terreny de la igualtat de la dona i en el terreny de
la igualtat amb independència de l’orientació sexual.

21. - Del govern d’Entesa a la Generalitat, que va impulsar una
obra de govern de gran repercussió social i de reequilibri
territorial como s’havia produït en els anteriors vint anys
d’autogovern pujolista. I de la reforma de l’Estatut
impulsada amb la intenció de promoure un
desenvolupament plurinacional de la Constitució espanyola
i un nou esquema de relació Catalunya/Espanya, mentre el
pujolisme, encapçalat ara per Artur Mas, s’hi resistia
primer, després s’hi sumava a remolc i, finalment, feia
maximalisme per obtenir una foto.

22. - De l’aposta federal, tan vilipendiada pels nacionalismes
contraposats, català i espanyol, i que, n’estem segurs, ha
d’acabar donant lloc a un nou i prometedor encaix de la
nació catalana en un estat espanyol plurinacional,
pluricultural i plurilingüe, així que les actuals onades de
canvi, tant a Catalunya com a Espanya, es trobin i
s’alimentin mútuament.

23. Pensem que els encerts i els errors determinen el perfil de
la nostra voluntat de canvi, de la nostra identitat. I que
l’inventari autocrític dels nostres errors posa de manifest
que n’hem après degudament i que som estat d’alerta per
no reincidir-hi.

24. El PSC, que ha estat una gran força
pel canvi en el passat, ambiciona tornar a
ser-ho. Per això, vol començar per
canviar ell mateix, per obrir-se a totes
aquelles persones que vulguin ser-hi. Les
necessitem i Catalunya les necessita. No
la “Catalunya” abstracta que no distingeix
entre dreta i esquerra, que serveix per
alimentar finalitats amagades i lluites
sordes de poder, sinó la Catalunya real i
diversa de tots els seus homes i dones,
de les necessitats i les esperances del
poble ras, la Catalunya de la immensa
majoria de progrés i de canvi que existeix
entre nosaltres.

25. Els nostres objectius són clars. Es desprenen dels principis
que han inspirat sempre la nostra trajectòria. I volen donar
resposta, avui i aquí, a les necessitats i als anhels del poble
ras, de la immensa majoria que ha sentit com l’ensulsiada
requeia de manera injusta i aclaparadora sobres les seves
espatlles.

26. 1.- Substituir les actuals polítiques austericides per polítiques
de reactivació de l’economia, que siguin sostenibles i que
impulsin la recuperació i la creació de llocs de treball.
Combatre el conformisme respecte de les quotes d’atur
endèmic i apuntar a l’imperatiu socialista de plena ocupació.
2.- Treballar per la reducció de la distància creixent entre
rendes, per l’eradicació de la precarietat i la misèria. Impulsar
un programa de rescat en favor dels col·lectius més afectats
per la crisi econòmica i social, particularment en favor de les
promocions joves mancades de la deguda inserció
professional o amb treballs extremadament precaris; com
també pels aturats de llarga durada.

27. 3.- Defensar l’estat del benestar, que el
socialisme democràtic va guanyar a
Europa, com a factor essencial i
irrenunciable del contracte social vigent i
com a un dels pilars legitimadors de la
democràcia, fent front a les mesures
d’austeritat injustificades que aprofiten
l’ocasió per impulsar polítiques
privatitzadores.

28. 4.- Defensar i promoure la qualitat de l’escola pública i
del conjunt del sistema educatiu públic, com a condició
primera i essencial del dret de la ciutadania a la cultura i
com a garantia de la igualtat d’oportunitats.
5.- Defensar i promoure la qualitat de la sanitat pública
com a condició primera i essencial del dret de tothom a
la salut i a la dignitat humana.

29. 6.- Promoure la cultura de la sobrietat, que ens ha de
permetre viure de manera més assossegada i també
més responsable i sostenible, sense tornar a caure en
els espirals de la falsa abundància i de les bombolles
financeres, de manera solidària amb el necessari
reequilibri mundial.

30. 7.- Batallar per un gir europeista, per l’Europa dels
ciutadans, per una majoria europea de les forces de progrés.
Una Europa en la que manin els europeus i europees i no
l’Estat més fort. Una Europa que esdevingui un poder
democràtic d’incidència global i que, amb altres poders
polítics continentals, sigui capaç d’embridar el poder financer
i polític.

31. 8.- Revitalitzar la democràcia, estendre-la més enllà de la
política, a altres aspectes de la vida col·lectiva. Anar més
enllà en la igualtat de gènere i, en general, en la igualtat a
partir de la diferència i la singularitat de cadascú. Obrir
nous sistemes de participació (referèndum, consultes…); i
establir mecanismes de cogestió i d’autogestió en aquells
serveis que ho permetin. Replantejar el sistema electoral,
instituint les eleccions primàries i establint també
circumscripcions més petites, en les que pugui articular-se
una relació permanent entre els electors i electores i els
seus representants democràtics directes.

32. 9.- Establir una administració pública de vidre, absolutament
neta i transparent, no tant per la via d’engavanyar-la amb
excessius controls burocràtics, no sempre prou efectius, sinó
per la via de garantir una transparència absoluta i instantània
en tots els camps d’actuació, sense racons d’ombra, oberta a
l’escrutini permanent de la ciutadania. Tolerància zero amb la
penombra i la corrupció.

33. 10.- Assolir un nou acord entre Catalunya i Espanya, en un
marc federal que ha de comportar el ple reconeixement de la
nació catalana i la redefinició d’Espanya com a realitat
plurinacional, pluricultural i plurilingüe, és a dir, compromesa
també amb el desenvolupament i la unitat de la llengua
catalana, deixant definitivament en el passat tota prestació
assimiladora. Un marc que ha d’estar obert a la lliure
associació entre els territoris que ho vulguin, per causa de
determinats interessos compartits, com podria ser disposar
d’una mateixa llengua; o d’interès a participar de forma
mancomunada en el projecte d’Euroregió de l’Arc Mediterrani
Occidental.

34. Només podrem avançar en aquests objectius amb la
força de la gent, de la gran majoria del poble, i amb
l’ajuda dels millors, dels que més en saben. Cal que
superem errors, desencontres i malentesos. Per això,
demanen ajuda. I convidem al retrobament, a fer
pinya. La causa socialista ho demana i la causa de
Catalunya ho necessita.

35. Per això, obrim ara el procés cap al proper Congrés del
PSC, que haurà de tenir lloc a finals d’aquest any, i el
declarem CONGRÉS OBERT. Fem una crida a tots
els homes i dones que se senten socialistes a participar-hi.
Especialment als joves que han après que no basta amb les
bones intencions, sinó que cal organitzar-se per plantar cara
a les injustícies del sistema, per poder canviar les coses.

36. Veiem aquest CONGRÉS OBERT com la resultant d’un
procés també obert, articulat en dues fases:
Una primera fase fins a l’estiu, de caràcter informal,
espontània, autoorganitzada, a partir de les actuals
Agrupacions del PSC i dels col·lectius i ciutadans i
ciutadanes que hi vulguin participar, que poden formar nuclis
estables;
i una segona fase, a la tardor, en la qual el procés
prengui forma per desembocar en el CONGRÉS OBERT.
Volem debatre a fons els objectius anunciats concretar-ne
polítiques, enriquir-les amb els experts que hi vulguin
col·laborar i amb tota la ciutadania que vulgui participar-hi.

37. També volem que aquest sigui el mètode permanent del
nostre partit, recuperant les maneres obertes,
participatives, autogestionàries, dels inicis de la
unificació del socialisme català, unes maneres que
entroncaren amb la tradició llibertària i construïren a
Catalunya una gran formació del socialisme democràtic,
participatiu i cooperatiu.

38. Escoltant, debatent, informant, mobilitzant, volem
fer del PSC l’instrument estimulant, eficient i sòlid
que els sectors més dinàmics i transformadors de
la nostra societat necessiten. Un instrument obert,
allunyat de doctrinarismes i dirigismes i també
d’oportunitats i improvisacions.

39. Amb aquesta finalitat, ens proposem dotar al PSC d’un
Consell Obert, constituït per tots els exponents plurals
de la societat catalana, que vulguin participar i incidir en
els nostres debats i resolucions de congrés a congrés,
per a fer-los expressió fidel de les preocupacions i
desitjos de la gent, en un debat nacional d’ampla
participació permanent.

40. A tots ells adrecem la nostra crida i oferim el nostre
compromís d’exemplaritat i transparència. Tenim una
nova ambició de ressorgiment, amb modèstia i
determinació. Sabem que tot redreçament requereix una
certa grandesa i també una certa ràbia (ningú no té el
monopoli de la indignació). I sobretot una obstinada
tenacitat. Sabem que serem capaços.