2. Per què està en perill
d’extinció?
• Durant anys sels caçava com a premis per part dels cazadors.
• El calentament global fa que el cascet polar és derriti i per tant el seu
habitat és redueix.
• El calantament global, la gran majoria és de la contaminacio humana (les
fàbriques, el gas, el consum d’aigua)... I la llum del sol arriba a l’atmosfera, i
la radiació queda atrapada en la capa d’ozó i l'altra pansa àdhuc amb longitud
d'ona mitjana, aquesta no és absorvida pels gasos d'hivernacle i simplement
la deixen passar. Quan aquesta a dalt al sòl, rebota com a longitud d'ona
llarga, la qual és la calor tal com ho coneixem, aquesta no pot escapar per que
els gasos d'hivernacle com el CO2 la reflecteixen de nou cap a la terra, i
segueix escalfant l'atmosfera
3. L’alimentació
• L'ós polar, s'alimenta de tots els animals àrtics excepte guineus i llops. Malgrat
tot les seves preses preferides són les cries de foques i rens (que són molt més
escassos que els primers), i arriben a menjar uns 30 quilos de menjar al dia. Els
cadells tan sols en mengen 1 quilo diari. Els óssos no prenen aigua, ja que en el seu
ambient és salada i àcida, la treuen els fluids de les seves preses. També, quan
pateixen massa fam, poden arribar a menjar animals de la seva espècie.
4. La reproducció
El període d'aparellament és entre abril i maig, però els òvuls no es fertilitzen i es
comencen a desenvolupar fins al setembre aproximadament, en el que es coneix com
implantació diferida. Durant aquest temps, la femella tracta d'emmagatzemar la major
quantitat de greix possible. Només les femelles prenyades busquen refugi durant l'hivern
, donant a llum una o dues cries durant l'hivern en un refugi excavat en el gel. La resta dels
individus segueixen sent actius malgrat la foscor i fred extrem que regnen en l'ambient, i
vagabundegen a la recerca de menjar sobre la plataforma gelada. Les mares no mengen res durant
aquest període, sinó que viuen del greix que han acumulat en el seu cos durant l'hivern, mentre que
els cadells s'alimenten de la llet materna. Això ocasiona en les mares una forta pèrdua de pes, que
han de recuperar durant l'estiu. Les cries neixen a l'octubre, després d'una gestació
sorprenentment curta. En néixer mesuren amb prou feines 30 cm d'alçada i pesen 700 g, no tenen
cap dent, són cegues, i totalment desvalgudes. En el curs de 5 mesos creixen ràpidament, de tal
manera que a l'inici de l'estiu poden seguir perfectament a la mare aquesta està
extraordinàriament prima i famolenca .Passen altres 5 mesos al costat d'ella, aprenent a
localitzar menjar i a protegir-se dels mascles adults, que a vegades ocasions maten i mengen
ossets. Alguns arriben a conviure amb la seva mare fins als dos o dos anys i mig d'edat, i maduren
sexualment entre els 3 i els 4 anys. Poden arribar a viure un màxim de 30 anys.
