1. ÓS BRU
Ursus arctos
LAIA C
JORDI A
IMAD B
AMINE H
La Salle Manlleu
Curs 2014-2015

2. CLASSIFICACIÓ DE L’ÓS BRU:
•Regne: Animalia
•Fílum: Chordata
•Classe: Mammalia
•Ordre: Carnivora
•Família: Ursidae

3. LA SEVA DISTRIBUCIÓ....
• Està distribuït per àmplies zones d'Europa, de
l'Àsia temperada i d'Amèrica del Nord, però amb
una població desigual i fragmentada en petits
nuclis.

4. HÀBITAT
• L’òs bru es un animal que viu en un habitat
característic dels boscos madurs d'Europa, de
l'Àsia.

5. ALIMENTACIÓ
• Són animals típicament omnívors
• Tenen una afició per la mel, i el seu aliment
preferit són les bresques de mel
• A la primavera i a la tardor la seva alimentació
és sobretot vegetal, però també aprecien la
carronya.
• A més cacen petits vertebrats i insectes i, en el
moment de la pujada dels salmons als rius, es
fan pescadors.

6. DESCRIPCIÓ
• La seva longevitat és de 25 - 30 anys .
• Té una longitud corporal que varia d'1,50 a 2,95 m
• Una alçada a la creu de fins a 1,30 m.
• Pot tenir un pes des dels 100 kg fins als 675 kg.
• El color pot variar entre el marró molt fosc , el daurat
clar, i tonalitats de grisos.

7. LA REPRODUCCIÓ
• Maduresa sexual entre els 3 i els 5 anys.
• Són polígams
• El seu zel té lloc entre maig i juliol.
• Per el gener, la femella pareix d’una a tres cries.
• Les cries, en néixer pesen 350 grams i quan cumpleixen 1
any, pesen 20-25 kg

8. PROTECCIÓ
• En primer lloc perquè és l’espècie més amenaçada del
Pirineu. Tot i ser una “Espècie de protecció prioritària” a
les Directrius de la Unió Europea, l’ós bru es troba en greu
perill d’extinció al Pirineu.
• En segon lloc perquè l’ós bru és una espècie “paraigües”,
la conservació de la qual beneficia a la resta d’espècies.
L’ós necessita grans extensions de natura ben
conservada, per tant si conservem l’ós i el seu hàbitat,
estem conservant la resta d’espècies que també viuen al
Pirineu.

9. AMENACES
• La principal causa de la regressió i extinció de l'ós a
Catalunya i a bona part dels Pirineus va ser:
• La persecució humana, sigui amb armes de foc, amb
paranys o verins
• Així i tot, durant el període 1972-1992 es calcula que uns
25 óssos van ser morts a les dues vessant dels Pirineus. A
finals de la dècada del anys 1980 la població pirinenca va
arribar a un estat de no retorn, que va acabar amb la mort
d’un mascle vell, Papillon, i la mort de l'última femella,
Canelles, al 2004.
• El 2010 va desaparèixer l’últim exemplar cent per cent
pirinenc, Camille.

12. I PER ACABAR VEIEU EL
VÍDEO.......
• https://www.youtube.com/watch?v=oQSjILu9mBU