El més important d'aquesta nova Llei és el que no està escrit. El reglament que la ha de desenvolupar pot ser un encert o un gran fracàs. Som encara a temps?

1. Modificació de la Ley de costas:
què passa amb els aspectes ambientals?

2. El relat oficial és força dramàtic

4. Cal llegir la Llei per tal
de poder ratificar o
refutar aquesta
monumental alarma:
• Un DPMT de tan sols 20 metres?
• La desamortización del siglo XXI?

5. Pel que fa a la platja i les dunes, la nova definició de DPMT és
clarament millorable. Tanmateix les dunes que resten a més de 100m de
la costa ja són majoritàriament protegides per la legislació ambiental.

6. Quin és l’impacte ambiental que resulta de reduir la servitud de
100 a 20 metres en un medi urbà?

7. Per primera vegada es permet que altres agents diferents del Ministeri,
puguin fer obres de defensa de les platges (que poden ser
ambientalment positives).
Un pas endavant vers el concepte d’una gestió més participada.

8. La clàusula Anti-Algarrobico.
El que es necessita és que la Llei
articuli un bon sistema de control.

9. Molt més important és allò que es deixa per especificar al
“posterior desarrollo reglamentario” . Com definir una platja
“natural” en termes de procés ecològic?

10. Algunes apreciacions globals
Ens preocupem per allò que és veritablement
important en termes ambientals?

11. Quina és la diferència de ser o no ser DPMT?
Podem pagar una demolició global?

12. Una primera lectura de les
converses originades entorn
aquest procés legislatiu
sembla indicar que és més
important aconseguir la
demolició d’aquest edifici

13. . . .que intentar controlar l’afluència massiva i
constant de visitants per tot l’àmbit de penyasegats, fet que impedeix la reproducció d’aus
marines de gran interès ecològic.

14. Un entorn legislatiu ideal hauria de:
1.Potenciar la gestió del litoral sota una
perspectiva multifuncional (la gestió
dels serveis ecosistèmics de la costa).
2.Protegir processos i no dicotomies
urbà/natural.

15. Qué és una platja urbana en termes de processos ecològics?

16. Cal protegir els processos.
Per exemple, cal preservar els processos que garanteixen el transport eòlic
de la sorra. En cas contrari, les dunes o es degraden o desapareixen.

17. I, quan ens quedem sense aquests processos de construcció natural de les
dunes, perquè no utilitzar la tecnologia? Significaria això una pèrdua legal
del nivell de naturalitat?

18. Evitar la dicotomia urbà/natural i parlar
de protegir processos i serveis
ecosistèmics
Una platja urbana molt natural a Coma-ruga

19. Una banalització del concepte “natural” pot comportar impactes ambientals
de gran abast.

20. Pot una llei promoure les funcions ambientals de
les dunes, com és el cas de la protecció contra les
pujades extraordinàries del nivell del mar?

21. Pot una llei (o el reglament que la desenvolupa) promoure la
valoració objectiva d’estratègies alternatives de defensa de la costa?

22. Pot una llei afavorir tractaments
específics per als diferents nivells
de vulnerabilitat de les platges?

23. En termes ambientals, el més rellevant d’aquesta
modificació de Llei és el que encara no està escrit!
Estem a temps de crear un reglament que parli
d’estructura i processos ambientals?
Es pot treballar des de la perspectiva dels serveis
ecosistèmics?