1. LES IMA
TGES
DE LA VIDA
L’Arlet estava molt contenta perquè aquell dia era un dia molt especial. Era el dia del seu setè
aniversari i el de l’aniversari del seu avi vellet (el seu besavi) que feia 100 anys. La mare li havia
dit que feia una centena! Una què? pensava ella…
L’Arlet no es podia ni imaginar que volia dir fer 100 anys. Per a ella, un any era una cosa molt
llarga, havia de passar molt de temps, concretament 365 dies, i 365 era un número molt gros.
En canvi els pares i els avis sempre deien que els anys passen volant, i ella la veritat és que
això no ho veia gaire clar.
Ella només pensava en el 10, el dia que faria 10 anys. El 10 és un número d’aquells que costa
d’oblidar; per fi completes els dits de les dues mans, deixes els números d’una xifra dels petits
per als de 2 que tenen els de 4t, 5è i 6è… Fas una desena, i això és important. Però sabia que
encara faltaven 3 anys, i això era 3 vegades 365 dies, vaja, moltíssim!
Enmig de tan d’aniversari van rebre un full de l’escola que els demanava que fessin un número
10 per a guarnir el passadís de l’escola. Aquell any l’escola celebrava 10 anys. Les escoles
també fan aniversaris? També bufen les espelmes? es va preguntar l’Arlet sorpresa… després
de molt pensar va arribar a la conclusió que encara que les escoles no es feien grans com els
nens quan creixen, també podien fer anys, que els dies, els anys, els hiverns, els estius, també
passaven per les escoles, i que per tant, també podien celebrar els seu aniversari. També va
suposar que el pastís d’aniversari se’l deurien menjar els nens perquè això si que ho tenia clar,
les escoles no mengen!
Va estar rumiant com podia fer el 10 i ben aviat va tenir clar que faria un deu amb 10 imatges
importants de la història de l’escola, igual que havien fet amb el seu avi vellet una foto per cada
any! Quina feinada, si l’Arlet només tenia 7 anys i en feia 4 que anava a la Sínia, com podia
recordar els anys que ella no hi havia anat?
Si l’àvia, el tiet,.. i molta família havien ajudat a la mare a fer el recull de fotografies de l’avi, ella
podia demanar ajuda a la seva germana gran que ja estava a l’institut i va començar P3 a la
Sínia, ara ja feia 10 anys.
L’Èlia i l’Arlet van estar mirant fotografies, diria que van arribar a veure més 1000! Quina
passada! Escollir les que expliquessin més la història de l’escola era el més difícil, però no van
dubtar ni un instant a posar-se a treballar.

2. Del 1r any van escollir
una fotografia que
sortien els dos grups
de P3, els verds i
taronges, que feien les
classes als barracons,
quan La Sínia era una
escola diferent, amb
parets que no estaven
fetes de maons i
passadissos al mig del
pati.
Del segon any el logo de l’escola que recordi que l’escola ja va tenir nom.
Del tercer any van
escollir una fotografia
de la Sínia de fusta.

3. Del quart any una fotografia
de l’edifici de l’escola acabat i
inaugurat el dia de Sant Jordi
del 2008.
Del cinquè any van escollir
una fotografia del pavelló
poliesportiu.
Del sisè any una fotografia de
la sala de la biblioteca.

4. Del setè any una fotografia de la
setmana de psico.
Del vuitè any una fotografia a
l’estructura dels primers infants de
6è que van marxar cap a l’institut.
Del novè any una fotografia de l’hort

5. I del desè una fotografia del circuit de bicicletes.
Totes aquestes fotografies van ajudar a l’Arlet a entendre una mica millor que l’escola havia
viscut deu anys, 10 vegades 365 dies, i que al llarg d’aquest temps li havien passat moltes
coses, no tantes com el seu avi vellet que tenia 100 anys és clar, però més que a ella que
només en tenia 7! Si mirant les fotografies dels 10 anys de l’escola havia après moltes coses, ja
tenia ganes de que el seu avi li expliqués totes les imatges que apareixien en aquell àlbum tan
especial que li havien preparat entre tota la família. Segur que veure l’àlbum amb l’avi acabaria
d’arrodonir aquell dia tan especial!