education

1. .
LECTURA 10-10-2014
ELS 100 REFRANYS MÉS POPULARS
Víctor Pàmies i Jordi Palou. Cossetània Edicions
D’ON NO N’HI HA, NO EN POT RAJAR
Significa que és inútil esperar resultats d’una cosa o d’una persona que no té mitjans ni
enteniment per a produir-los.
És un refrany molt popular i amb un ús força habitual. Mostra d’això és que arriba a actuar
com una frase feta i admet igualment una versió que n’estalvia a un verb, i és usual doncs
sentir-lo en la variant. D’on no n’hi ha, no en raja.
En castellà ho diuen de manera semblant i amb el mateix sentit: De donde no hay no se
puede sacar o Donde no hay, no hay. En francès una imatge ben diferent: On ne saurait
tirer du sang de pierres (“No es pot treure sang de les pedres”), que coincideix amb
l’anglès: You can’t get (o draw) blood from a stone. En portugués ho diuen d’una manera
molt més sintètica: De nada , nada se faz (“De no res, no se’n fa res), o bé Ninguém pode
dar o que nao tem (“Ningú pot donar allò que no té”). I en italià : Dove non c’è non ne
toglie neanche la piena (“D’on no n’hi ha, no en traurà ni la riuada”).
El refranyer usa recurrentment fòrmules més o menys estereotipades o recursos més o
menys amanits, cercant aquesta memorització i pervivència. Així l’expressió “On no n’hi
ha” la podem trobar en molts diversos refranys per expressar una condició inevitable per
aconseguir una determinada cosa. Vegem-ne uns quants exemples: A casa del meu veí,
quan no n’hi ha per a pa, n’hi ha per a vi; On no hi ha sang, botifarres no s’hi fan; Allà on
no n’hi ha a dalt, no en salta a baix; Allà on no n’hi ha que no n’hi cerquin o De jutges i
d’advocats, no n’hi ha gaires de salvats, entre molts d’altres.
PC2 Ensenyament -
Aprenentatge
D’on no n’hi ha, no en pot rajar vers Octubre 2014
Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat
Pàgina 1
de

2. Tot està viu, gent, electrons,
rius, puigs i cel, i el savi diu
que d’on no n’hi ha no en pot rajar.
Jo dic que raja i doncs que n’hi ha
Ell diu que calli el nom del niu:
és que no en té, no es toca fons,
Iide mel en raja, germà,
la rosa s’obre a tot arreu,
l’abriga tot, la vida en beu,
som dos, sóc un, no som ningú
Iiun de tots dos resulta que es diu tu.
Qui s’atraveixi i vol, aquesta feu.
Enric Casases, Començament dels començaments i ocasió de les ocasions (Barcelona:
Edicions62, 2007)
Els vailets reien, es posaven l’índex al front i deien:
-Ets ben boja, Joana! Leri, leri!
-Estàs tocadeta! Te’n falta una bona bullida!
I corrien a contar-ho als grans. La Salut se’n dolia:
_Per què ho dius, això Joana?
Jo feia l’orni. La Raurella ni em mirava. Un dia exclamà, només:
Deixeu-la dir. Tan n’hi ha i bon pes! D’allà on no n’hi ha, no en raja. De petita va
tenir una malaltia al cap i d’ençà d’aquells dies no toca ni quarts ni hores, aquesta.
Emili Teixidor. “La meva germana és ben boja”, dins Sic transit Flòria Swanson
(Barcelona: Edicions 62, 1988)
Etimologia de rajar – Del llatí radiare, “emetre raigs de llum”, derivat de radius , “raig”.
Altres mots de la mateixa família són irradiar, rajada, radiador i rajolí
PC2 Ensenyament -
Aprenentatge
D’on no n’hi ha, no en pot rajar vers Octubre 2014
Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat
Pàgina 2
de

3. PC2 Ensenyament -
Aprenentatge
D’on no n’hi ha, no en pot rajar vers Octubre 2014
Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat
Pàgina 3
de