1. .
LECTURA 25-4-2015
ELS 100 REFRANYS MES POPULARS
Víctor Pàmies i Jordi Palou. Cossetània Edicions
FEINA FETA NO FA DESTORB
Una màxima a favor de la diligència i contra la peresa o, com se’n diu avui la
procrastinació (terme popularitzat pel britànic Samuel Johnson, que ve del llatí
procastinare posposar fins l’endemà , de la proposicióʹ ʹ pro, a favor de i deʹ ʹ
crastinus, de demàʹ ʹ), que, segons la Viquipèdia es, «és l’acció o hàbit de deixar
per més endavant accions o activitats que s’han d’atendre per altres més
irrellevants i agradables».
Recomana, doncs, no demorar les feines que puguem atendre de seguida. En
castellà ho diuen amb un refrany molt conegut: No dejes para mañana lo que
puedas hacer hoy, o també Faena hecha no ocupa lugar, parafrasejant aquella que
diu que El saber no ocupa lugar. I en català també diem Feina feta no fa nosa i,
amb un sentit positiu i optimista, Feina començada és mig acabada.
És una dita molt estesa arreu del territori i així ho demostra el fet que ens hagi
arribat de participants a l’enquesta des de ben diversos racons del territori: l’Horta
i la Ribera de València, Barcelonès, Osona, Vallès... Això sí: bàsicament
d’informants del País Valencià i de la zona del català oriental del Principat de
Catalunya. Potser per aquesta diversitat d’origen, hi ha molta variació o dubtes
amb el verb que cal emprar-hi: no fa destorb, no hi ha destorb, no té destorb, no
porta destorb...
A través dels informants del sud del País Valencià (Alcoi i Elx) en n’arriba una
altra versió, que interpretar ben diferentment: Faena feta no corre pressa.
Doncs això, anem per feina, que Feina començada és mig acabada i recordeu que
Bona feina no necessita nunci i que Els cansats fan la feina. No fos cas que Entre
uns i altres, la feina per fer. I Qui no té feina el gat pentina.
PC2 Ensenyament -
Aprenentatge
FEINA FETA NO FA DESTORB vers ABRIL 2015
Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat Pàgina 1 de
2. PC2 Ensenyament -
Aprenentatge
FEINA FETA NO FA DESTORB vers ABRIL 2015
Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat Pàgina 2 de
- I la tercera condició?
La Maria em mirava i li veía una guspira encenent-se al fons dels ulls. Estava a punt
d’afegir-se a les meves rialles:
- La tercera és que tu i jo, un cop casats, és clar, tinguem un fill. I el bategem, així
com cal.
- Doncs mira, feina feta no fa destorb. Això ja ho tenim.
Ara jo havia parat de riure i ella estava molt seriosa. Però encara li veía la guspira. I
cada vegada brillava més.
- I la criatura que neixi, el nostre fill en comú, si és nena s’ha de dir Antigua.
- No!!!
Sílvia Soler, Una familia fora de sèrie. (Barcelona: Columna 2010)
La PsychoCandy li ha dit que havia vist l’encarregat al porxo, però en Jordi només hi
trova convidats; cada vegada més, per cert. Com pot ser que hagin proliferat d’aquesta
manera? I no en coneix la meitat:
Una dona consola un nen que plora sense miraments, la boca badada i els mocs com
estalactites.
- Tu rai, que ja la tens casada. Feina feta no fa destorb.
És en Güibes amb la seva dona. Alts i ben plantats, potser no són feliços del tot, però
com a minim no sembla que es penedeixin d’haver-se conegut.
Vicens Pagès, Jordà.Els jugadors de whist (Barcelona: Empúries, 2009)
