Història que pertany al recull de contes "Invasió subtil i altres contes" de Pere Calders

1. Helena 1rC

2. -És una historia que Calders qualifica de
- Estructures de sintaxi i elements d’estils Més senzills de l’habitual
- Absència d’elements fantàstics propòsit de l’autor
que el conte sigui
llegit sense possibles
interpretacions
inversemblants
“Conte infantil”
· es centra en uns nois que fan el batxillerat elemental (11-14 anys)

3. Imitant a una
associació ja existent
Un grup de 4 amics
creen un club
anomenat
Neix en defensa d’uns
interessos comuns
amenaçats
“L’arca de Noé”
Nom irònic cap als seus
cognoms (“Conill,
Colom...”)
Només poden formar
part d’aquest si tenen
un cognom relacionat
amb un animal o
alguna característica
pròpia d’aquests
=
Enveja de tota la
classe, d’aquells que
els insultaven
Tothom comença a fer
qualsevol cosa per a tenir
alguna relació amb un
animal

4. Tema del conte
A l'amistat no s’ha d’imposar normes ni excuses
· Els quatre amics haurien pogut reunir-se igualment sense cap
necessitat d’imposar-se uns estatuts que han de transgredir ja
en la mateixa fundació del club
No hi ha motiu de burlar-se del cognom de les persones
El conte ens fa
reflexionar que
· Si de cas, les comparances un se les guanya per la seva manera
de ser o de fer.

5. Joan Conill
És el dirigent del
grup
A vegades és una
mica egoista.
Pere Colom
Emili Roqueta
El seu nom no
està relacionat
amb un animal,
però sap fer a la
perfecció el crit
del gall d’Indi
Esteve Passarell

6. Xavier Morera
És alt i espavilat
Diu que el seu
cognom és morera
= cuc de seda
Tímid i mandrós
És conegut com
“el tros d’ase”
de la promoció
Andreu Solanell
Li agraden els
canaris (en té
a casa)
Té un oncle que
és caçador i va
amb el seu gos
Antoni Puig
Albert Miseracs
Personatges secundaris: busquen una excusa per formar part del grup

7. Joan Corral
Enric Creuet
A l’estiu estiueja a
Sentmenat

8. Pla d’estudis 1953 (Batxillerat elemental)
Pati i biblioteca de l’escola
Narrador extern omnipresent

9. En fi: quan foren gairebé tots a dins, «L’Arca» els vingué petita i la van
dissoldre, per tal d’evitar els aires d’importància que es donaven els tres que
n’havien quedat fora. Tot va quedar igual que abans, amb la diferència (digna
d’aplaudiment) que ja mai més ningú no es va burlar de cap cognom.
Al capdavall, la vida fa després el que li sembla. Per exemple, en Joan Conill
esdevingué, ja de gran, un home molt entès en els negocis, els encertava tots, i
la gent —sense adonar-se de la topada de conceptes—, quan parlava d’ell
repetia sempre la mateixa frase feta: «Aquest Conill és una fura!»
Últims dos paràgrafs
del conte de Pere Calders...