L'ESTACIÓ, FESTES I TRADICIONS

1. LA TARDOR
i
LA CASTANYADA
Treball realitzat pels alumnes de
1r d’ ESO de l’ AULA PRÀCTICA

2. PORTADA
ÍNDEX
LA TERRA I LES ESTACIONS
 La inclinació de l’eix de la terra..........................................................
 Quan comença i quan acaba? Els equinoccis...................................
METEOROLOGIA
 Quin temps fa i quins fenòmens atmosfèric i precipitacions...........
 Un climograma de Barcelona..............................................................
 LA NATURA LA TARDOR
 Els boscos ...........................................................................................
 Colors de la tardor...............................................................................
 Els animals ..........................................................................................
GASTRONOMIA, FESTES I TRADICIONS.
 Productes de la tardor.........................................................................
 Com solen ser els menjar en aquesta època?..................................
 Una recepta de com fer panellets.......................................................
 Festes de la tardor...............................................................................
 La Castanyada......................................................................................
 La Castanyera.......................................................................................
 La Castanyada per Catalunya.............................................................
 Rifa de panellets..................................................................................
 Dites de la tardor.................................................................................
FEM UNA CASTANYADA
 COM FER UNA CASTANYADA...........................................................
QUÈ ÉS LA TARDOR? .................................................................................................

3. PORTADA
LA TERRA:
MOVIMENT DE TRANSLACIÓ

4. PORTADA ÍNDEX tots sants
Inclinació de l’eix de la Terra i els rajos solars
Hemisferi Nord Hemisferi Nord
ESTIU HIVERN
Està més a prop Està més allunyat
La inclinació de l’eix de la terra
fa que els rajos solars arribin amb més
intensitat a l’hemisferi que queda més a
prop
Hemisferi Sud
Hemisferi SUD ESTIU
HIVERN Està més a prop
Està més allunyat

5. PORTADA ÍNDEX tots sants
Quan comença i quan acaba? Els equinoccis i estacions
La terra triga, en el seu moviment de translació, 365 dies i 6 hores en fer tot el
recorregut al voltant del Sol
21 de març
EQUINOCCI
Hemisferi N: primavera
Hemisferi S: tardor
SOLSTICI
Hemisferi N: estiu
SOLSTICI
Hemisferi S: hivern
Hemisferi N: hivern
Hemisferi N: estiu
Hemisferi S: estiu
21 de juny
21 de desembre
EQUINOCCI
Hemisferi N: tardor ACTIVITATS:
Hemisferi S: primavera http://www.xtec.es
/recursos/socials
/taller/unitat1/taller/
21 de setembre avaluacio/avalini1.

6. PORTADA ÍNDEX tots sants
METEOROLOGIA

7. PORTADA ÍNDEX tots sants
Quin temps fa?
fenòmens atmosfèrics i precipitacions.
A la tardor,com diu la dita,
“ni fred ni calor”.
Tantes hores de dia com de nit.
Al nostre país, la primavera, és
època de precipitacions, fortes
pluges i tempestes, que a
vegades, són torrencials.
A mida que passa la tardor va
arribant el fred.

8. Climes temperats: clima mediterrani
Situació: zones properes a la Mar Mediterrànea; també a d'altres llocs com
Califòrnia i Sud Àfrica.
Temperatures: estius calorosos; hiverns suaus.
Precipitacions: poques i irregulars; sobretot a la primavera i a la tardor.
Rius: cabal irregular; menys cabal a l'estiu; inundacions quan plou molt fort.
Vegetació: arbres de fulla perenne adaptats a la sequera: pins i alzines; arbustos
espinosos.
Fauna: cabres, porcs senglars, serps, guineus, llangardaixos, sargantanes,
escorpins...
Activitats : http://www.xtec.es/recursos/socials/taller/unitat5/taller/activitats/u5_act12.doc

9. PORTADA ÍNDEX tots sants
UN CLIMOGRAMA GENERAL DE
BARCELONA (2002)
primavera tardor
Aquest CLIMOGRAMA ensenya que les èpoques més plujoses són
la primavera i, sobretot la tardor.

10. PORTADA ÍNDEX tots sants
LA NATURA A LA TARDOR

11. PORTADA ÍNDEX tots sants
Què li passa als boscos?
• Als boscos mediterranis els estius són eixuts i càlids, i els
hiverns moderadament freds i de precipitacions variables d‘
un any a l‘ altre.
• Les màxims de precipitació són a la tardor i a la primavera.
Molts d’aquests boscos mediterranis, sempre verds, que
aprofiten l‘ energia solar comencen a canviar de color quan
arriba la tardor.

12. • A la tardor molts arbres
perden les fulles
(caducifòlies), desapareix
la clorofil·la i fa que les
fulles groguegin i
s’assequin com els
Castanyers,
• Això dona tons de colors
vermells i grocs.
• Altres conserven les fulles
amb la seva verdor
(perenne) com els pins.
http://www.xtec.es/recursos/ciencies/arbres/paisatge/text3/comuni.htm
www.xtec.es/.../ taller/unitat5/arbres.htm

13. PORTADA ÍNDEX tots sants
ANIMALS A LA TARDOR
LA FAUNA DEL BOSC
És molt variada i presenta algunes adaptacions basades en
estructures resistents, migracions d’ocells i cerca de refugis. Entre els
rèptils, és representativa la sargantana cuallarga i, entre els ocells, el
tallarol de casquet..
EL BESTIÀ DOMÈSTIC
Quan s'apropa la tardor, cal baixar les vaques, els vedells, els
cavalls, els pollins i les ovelles, dels prats d'alta muntanya per fer fira, i
vendre els millors, i també per posar-los a reser dels freds hivernals,
tot esperant l'arribada de la primavera per iniciar un nou cicle de vida
al Pirineu.

14. Tallarol gros
1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Nom científic: Sylvia borin
Alçada: 13 - 14,5 cm
Presència: Estiuenc (març-octubre).
Alimentació: Invertebrats i fruits.
Hàbitat: Zones arbrades més o menys
humides o espais amb molta vegeta- © Fotografia: Jules Fouarge
ció.
2.- IDENTIFICACIÓ
No té trets distintius. És marronós, més clar per les parts inferiors. Si ens hi fixem
veurem que té una taca grisosa al costat del coll i que la zona de sota el carpó és
blanquinosa.
3.- COMPORTAMENT:
Molt amagadís, es passa el dia entre les branques o els matolls. És francament
difícil de veure. El podem identificar pel cant, tot i que pot ser difícil de diferenciar
d'altres tallarols sense experiència.
4.-LLOC:
CATALUNYA: Ocell molt comú, el trobarem a tot el país.
OLESA de MONTSERRAT: Segurament és més freqüent del que sembla. El
podrem sentir a l'obaga del Mimó, a la roureda de les Valls o al bosc del Gavatx

15. COLORS DE LA TARDOR

17. ÍNDEX
PORTADA tots sants
GASTRONOMIA,
FESTES I TRADICIONS

18. La tardor.
Els arbres es muden de roig i groc,
les fulles tremolen sota un sol de
foc.
Cric, crec, crac, croc.
El vent les fa caure les duu fins a
port.
Quan surtis de casa, trepija-les
fort.
Cric, crec...
Les mosques s'amaguen, l'hivern
és aprop.
Les flors espantades, es tanquen
de cop.
Cric, crec...
SEGARRA, Ireneu: Juguem cantant I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat,
Barcelona, 2na. edició, pàg. 29.

19. PORTADA ÍNDEX tots sants
Productes de la tardor
• Carbassa, castanyes,
pebrots, albergínies, raïm,
sípes i la caça.
• Bolets: rovellons, ceps,
llenegues i camagrocs
entre altres...

20. PORTADA ÍNDEX tots sants
MENJARS DE LA TARDOR?
• S’acosten els freds i la cuina
és més elaborada i amb més
cocció.
• Escalivades, escudella
barrejada, sopa de peix, porc
o ànec amb castanyes,
samfaina, vedella amb bolets,
arròs caldós amb conill i
bolets, truita amb
camagrocs, amanida tèbia de
ceps, remenat de bolets...

21. PORTADA ÍNDEX tots sants
Una recepta de penellets
• INGREDIENTS
• 300 grams de sucre
• 300 grams d'ametlles crues
• 300 grams de patates bullides amb pell
• una llimona
• maizena
• dos ous
• Per a uns quaranta panellets.
PROCÉS D’ELABORACIÓ:
1. El massapà, que és la base necessària per a fer els panellets, es fa únicament amb ametlles i sucre.
Però resultaria molt car i per això, el *marssapà fet amb l'ajuda d'algunes patates té suficient qualitat
perquè aconseguim uns bons panellets.
2. Treballarem les ametlles crues i trituradas fins que quedin com farina. Afegirem les patates pelades i
ben fredes (millor que faci cinc o sis hores que estiguin bullides), el sucre i l'escorça de llimona rallada.
3. Solament treballarem la massa el temps just perquè ens quedi unida. A continuació farem unes
boletes, les arrebossarem lleugerament amb Maizena, les passarem per clara d’ou batuda i les tindrem
a punt per a decorar-les.
4. Panellets de pinyons : a continuació fixarem els pinyons (mitja lliura) a les boletes i les anirem posant en
una font untada amb mantega, les pintarem amb rovell d'ou i les courem
en el forn molt calent. No deixar que es daurin massa doncs quedarien resseques.
Panellets d'ametlles : seguirem les instruccions anteriors, amb mitja lliura d'ametlles crues a trossos.
Panellets de fruites confitades : fer les bolitas aixafades i posar damunt la fruita confitada.
Panellets de coco : posarem la mateixa quantitat de marzapán i de coco rallado. Fer les bolitas i
coure-les lleugerament en el forn.

22. Festes de Tardor PORTADA ÍNDEX tots sants
del 23 de setembre al 22 de desembre
Festes gastronòmiques [setembre-octubre-
Festes de Sant Miquel
novembre]
Festes de la Mare de Déu del Roser
Festes del Vi, el Most i la Verema (22)
Festes del Nou d'Octubre Festes del Bolet (11)
Diada del País Valencià Festes de la Poma (3)
Mocadorada de Sant Dionís Fires i Festes de la Mel (2)
Festes de Sant Galderic Festes de la Patata (1)
Altres festes gastronòmiques (5)
Festes de Tots Sants (novembre)
La Festa dels Morts
Festes d'oficis
La Castanyada
Festes de pastors i ramaders (4)
Festa de les Bruixes
Festa de la carbonera (1)
Castanyes, moniatos, panellets i confitura
Trobades d'aiguardenters (1)
Ossets de sant i bunyols de vent Festes i mercats medievals (1)
Fires de Tots Sants
Festivals de titelles, música, teatre... (4)
Festes de Sant Martí
@La matanÁa del porc
Altres festes de tardor
Festes de Sant Martí, per municipis
@Rave's, teknivals...
Relleno
@Festes de lluna plena
Festes de Santa Cecília
@Fires
Festes de Sant Sadurní
http://guia.festiva.org/tardor/
Aplec de Sant Iscle

23. CRÈDITS
ALUMNES:
ANDREA PINOS
ARNATXA PÀMIES
CRISTIAN BERMUDO
DANI VERDUGO
EL BATOUL KHOULATI
JUAN CARLOS CARREÑO
MARC DURO
SAMANTA CABRÉ
YUOSEF ZOUGGAGHI
ADIL LACHHAB
PROFESSOR:
JOSEP SEGURA