1. LA REVOLUCIÓ RUSSA
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític i
revolucionari, en aquest procés es va enderrocar a la
monarquia del Tsar Nicolau II i s’estableix el primer govern comunista-socialista per
la Unió Soviètica. La Revolució Russa és divideix en dues fases:
La primera, «Rvolució de Febrer », en la qual es derrocà el règim autocràtic del
tsar Nicolau II i s'estableix una república liberal
En la segona, «Revolució d'Octubre», fou una revolució de tipus socialista en la
qual els Soviets (controlats principalment pel partit bolxevic) prengueren el
poder
ABANS DE LA REVOLUCIÓ RUSSA
Rússia principis del s.XX era una potencia endarrerida econòmic, polític i social, per
això van ser les causes de la Revolució Russa
Economia:
Era un país preindustrial, llavors predomina el sector agrícola
La propietat estava dividida en latifundis que estava en mans de l’aristocràcia,
la corona, l’església..
El sector agrari no produïa els suficients aliments per la societat, això produïa
fam
Els obrers treballaven una jornada de 12-14 h i baixos salaris, i provocar
revoltes i vagues demanant millors condicions de vida i salaris
Social:
Aproximadament un 85% del poble rus formava part de la pagesia
2. El 1861, el tsar Alexandre II de Rússia va emancipar a aquests camperols no
per raons morals sinó perquè impedia l'avanç social de Rússia i com a resultat,
el govern va elaborar noves lleis que els atorgaven petites parcel·les de treball
La burgesia tenia poc pes social i polític, la classe mitjana era inexistent
(comerciants, pagesos acomodats..)
Polític:
El poder era detingut per una monarquia absoluta, teocràtica i autocràtic
Existia un Parlament (DUMA), però el Tsar podia convocar o dissoldre a la seva
conveniència els poders
Tsar concentrava el poder executiu, legislatiu i judicial
GRUPS OPOSITORS AL TSAR
Populisme: perseguien una revolució socialista
camperola. El MIR (comunitat rural) era la base
sobre la qual havia d'iniciar el camí cap al
socialisme, seguit per la col · lectivització de la terra i sense necessitat de
trànsit previ pel capitalisme burgès.
El Partit Socialista Revolucionari: Fundat el 1901, el seu principal líder
va ser Kerenski. Propugnava per una societat col · lectivista de base
rural i els seus principals suports li van venir de la pagesia.
El Partit constitucionalista Democràtic: Fundat el 1905, per Milyukov, de
tendència Liberal, era partidari d'una república parlamentària a l'estil
occidental.
3. Partit Obrer social Demòcrata Rus: Fundat el 1898, ideologia marxista i el
1903 es divideix (menxevic i bolxevic)
Menxevics: Líders és Plekhanov i Martov partidaris de la revolució d'obrers i
camperols. Considerava necessari un període de transició, que transformés a
Rússia en un país industrialitzat, amb un règim democràtic -
burgès com a pas necessari i previ a la
construcció de la societat socialista-
proletària . Els seus membres van
promoure la col · laboració amb els
partits burgesos per enderrocar el
Tsarisme.
Bolxevics: Líder Lennin, més radical que els menxevics, eren
partidaris de la presa de poder, lluitant simultàniament contra el
tsarisme i contra la burgesia liberal. Sostenia que encara Rússia no
havia passat per una revolució burgesa, era possible sota el lideratge
d'una minoria quocient i decidida alçar-se amb el poder mitjançant
un cop de mà.
REVOLUCIÓ DE FEBRER (1917)
La revolució de febrer va iniciar les protestes del poble rus de Sant
Petersburg contra el govern de Nicolau II, per La fam, però les protestes i
manifestacions van quedar reprimides pel govern tsarista
4. Va començar la manifestació el 23 de febrer a Sant Petersburg, el lema es
resumia en "PAU I PA". Després de tantes manifestacions i protestes Nicolau II,
va abdicar el 3 de març de 1917, per manca de suport per part de l'exèrcit i
amb la seva abdicació es va establir una República que va posar fi a la dinastia
El govern provisional integrat per liberals burgesos i socialistes moderats, van
intentar governar i fer de Rússia un país democràtic a l'estil occidental
El govern provisional tenia com a principal objectiu consolidar una revolució
democràtica burgesa a Rússia, amb el suport dels menxevics. Va aplicar
diverses reformes liberals i va abolir el cos de policia, creant una milícia
popular i va donar llibertat d'expressió
El govern provisional va fracassar per diversos motius:
La decisió de continuar la guerra.
La debilitat de la burgesia i la seva por de ser superada per altres
sectors més radicals, cosa que els va impedir dur a terme les
reformes esperades
La pressió dels soviets que buscaven un model de societat diferent
de la burgesa
L'actuació en contra dels seus líders Lennin i Trosky
Una onada de protestes contra la guerra va portar a la dimissió de Luov, que va ser
substituït per Kerenski com a cap del govern provisional. La derrota de l'exèrcit a Riga,
va agreujar la situació de desprestigi del govern provisional i el cap de l'exèrcit Rus, el
general Kornilov, va intentar l'agost donar un cop d'estat i instaurar una dictadura
militar. El fracàs d'aquest intent de cop d'estat, va posar en evidència la debilitat del
govern de Kerenski, que va haver de recórrer a l'ajuda dels soviets per defensar el seu
govern.
La caiguda del Govern Provisional es el 25 d'octubre de 1917.
5. REVOLUCIÓ
D’OCTUBRE (1917)
La Revolució d'Octubre, liderada per Lenin i el partit bolxevic, estava
basada en les idees de Karl Marx i marcà el començament d'una
onada de revolucions comunistes al llarg del S.XX.
Lenin, el 9 d'octubre de 1917, va aconseguir la
insurrecció armada
15 d’octubre es forma el Comitè Militar
Revolucionari, encapçalat per Lev Trotski
7 de novembre, s’envia l'Exèrcit, per protegir la ciutat, que
estava dispersat per la capital russa.
26 d'octubre, es duu a terme el Segon Congrés de Soviets,
els menxevics i la dreta social revolucionària, decideixen caminar per
separat en protestes unitàries.
Fins el 30 d'agost de 1918, el govern liderat per Lenin, va dur a
terme dues obres important:
- Lenin va procedir al repartiment de terres entre els
camperols pobres, sense indemnitzar els latifundistes
- 3 de març de 1918, signaria la pau amb Alemanya, en el que s'anomena
el tractat de Brest-Litovsk (Rússia finalment es retirava del tot de
la Primera Guerra Mundial)
Després del seu suport al govern provisional de Kerenski per evitar el cop d'Estat del
general Kornilov, es va crear a Rússia una dualitat de poders: El Legal, Govern
Provisional, El Reial, el dels soviets, liderats per Lennin, Trosky.
6. Els soviets, després de la constitució d'un Comitè Militar Revolucionari, planejar la
insurrecció armada contra el govern de Kerenski.. La nit prèvia de la caiguda del
govern provisional, els soviets, s'havien apoderat dels punts estratègics de la capital, la
central telefònica, les estacions de ferrocarril, i els edificis oficials.
Trosky aprofita la reunió del II Congrés dels Soviets, convocat per al 7 de novembre,
parell declarar que el poder ha estat transferit als soviets de diputats, obrers, soldats i
camperols. Tots els components del Govern Provisional van ser detinguts, llevat
Kerenski qui assoliment fugir, i s'exilia a Amèrica.
Immediatament es va constituir un Consell de Comissari del Poble, format per
bolchevics i presidit per Lennin, que va substituir el govern enderrocat. La Revolució
soviètica havia triomfat. La revolució d'Octubre, va culminar la fase revolucionària.
CONCLUSIÓ
La Revolució Soviètica que va esclatar l'any 1917 a la Rússia dels tsar és un dels
esdeveniments més importants de tota l'Edat Contemporània. Però les convulsions
polítiques i socials de la Rússia imperial ja havien començat amb la Revolució del
1905, en què es va qüestionar l'autocràcia tsarista i es van crear els primers soviets
obrers.
a conclusió es que el procés revolucionari es va desenvolupar en dues fases
diferenciades. La primera va tenir lloc al febrer i va comportar la caiguda del tsarisme i
la instauració d'un règim parlamentaria. La segona, a l'octubre, va ser impulsada per
partit bolxevic, va tenir un caràcter socialista i va crear un nou Estat basat en el poder
dels soviets: la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, que es prolongà fins a
l'any 1991.
La desaparició l'any 1924 de Vladimir Ítix Ulianov, Lenin, el líder indiscutible de la
revolució, va generar un període de lluites internes pel poder, de les quals va sortir
triomfador losif Visiariònovitx Djugaixvli, Stalin.
7. El nou dirigent va governar l'URSS amb un poder absolut i va convertir el nou Estat en
una dictadura fèrria implantant-hi el culte a la seva personalitat. Sota el seu mandat es
va col·lectivitzar tota l'economia i es van iniciar uns plans quinquennals destinats a
fomentar el desenvolupament industrial i a convertir l'URSS en una gran potencia.
OPINIÓ
La meva opinió sobre la Revolució Russa va ser una bona revolució amb bona intenció
per part de Lenin, ja que volia una Rússia més avançada políticament, econòmicament i
socialment. I acabar amb la fam, la desigualtat, la pobresa.. però principalment amb el
govern tsarista que governava Rússia. El problema va ser que quan va morir Lenin de
decaure espiritualment i materialment amb Stalin. Stalin va assumir un poder absolut i
va escampar el terror dins el partit i a tota L'URSS. Amés, va intentar dur a terme la
seva idea de socialisme en un sol país, la qual cosa implicava una industrialització
accelerada de la Unió Soviètica basada en la planificació econòmica i el predomini de la
indústria present
