1. LA MÚSICA A L’EDAT MITJANA
Música 3A
Alba Chacón
2. Característiques de l’època
Alta Edat Mitjana:
• s. V al s. X
• Ruralització i crisi
comercial i
cultural de
l’Europa
Occidental
Baixa Edat Mitjana:
• s. XI al s. XV
• Expansió
econòmica i
desenvolupament
de les ciutats
L’Edat Mitjana comprèn dos períodes:
3. Característiques de l’època:
Esdeveniments Importants
Alta Edat
Mitjana
•S’inicia amb la caiguda de l’Imperi Romà (476)
•Domini de l’Imperi Bizantí (527)
•Expansió de l' Islam (661)
•Domini de l’Imperi carolingi: el rei Carlemany és anomenat Papa (800)
•Consolidació del feudalisme (s. VIII – s. X)
Baixa Edat
Mitjana
•Primera croada (1099)
•Desenvolupament de noves tècniques agràries i expansió del territori agrari (s. XI –
s. XIII)
•Aturada econòmica (s. XIV) que empitjora amb la pesta negra
•Revoltes dels pagesos contra els senyors feudals: Revolta de les Remences (s. XV).
•Descobriment d’Amèrica (1492)
4. Característiques de l’època:
Organització social
• Rei
• Alta noblesa
• Alt clero
• Cavallers
• Monjos
PRIVILEGIATS:
• Artesants
• Comerciants
• Pagesos
• Esclaus
• Serfs
NO PRIVILEGIAT
5. Art Medieval: Art Romànic
(s. XI – s. XIII)
• Característiques:
– Centrat en la representació de Déu i figures de la fe cristiana
– Figures estàtiques i desproporcionades
PINTURA ESCULTURA ARQUITECTURA
El Pantocràtor de Taüll:
D’Anònim, realitzat
abans del 1123 al
Monestir de Sant
Climent de Taüll
La moreneta:
D’anònim, realitzada en el s.
XII i situada al Monestir de
Montserrat
Port Romànic del
Monestir de Santa Maria
de Ripoll:
D’anònim, realitzada al s.
XII.
6. Art Medieval: Art Gòtic
(s. XII – s. XV)
• Característiques:
– Molt detallat, línies estilitzades
– Procuren diferenciar-se de l’art romà.
PINTURA ESCULTURA ARQUITECTURA
Taula de Sant Miquel:
Obra atribuïda al Mestre
de Soriguerola, realitzada
a finals del s. XIII, situada
l’esglèsia de Sant Miquel
de Soriguerola
Escultura dels fundadors de
Naumburg, situades a la
catedral de Naumburg.
Realitzades per mestre
anònim al 1028.
Catedral de Sta Maria del
Mar: obra de Berenguer
de Montagut i Ramon
Despuig, construïda entre
el 1329 i el 1383.
7. Música Religiosa: el cant Gregorià
• CARACTERÍSTIQUES:
– Música vocal monòdica (tots els cantants canten la
mateixa melodia)
– Ritme lliure
– Text escrit en llatí (era la llengua oficial de l’Imperi
Romà)
– Escrit sobre tetragrama enlloc de pentagrama
– Música pròpia dels rituals religiosos cristians
– Es canta a capella (sense acompanyament
d’instruments)
– Només cantat per homes (monjos)
– L’autor era desconegut (anònim)
8. Música Religiosa: el cant Gregorià
TIPUS DE
CANT
GREGORIÀ
Salmòdic: És un tipus de
Cant Gregorià on repeteix
molt una mateixa nota.
Sil·làbic: Cada síl·laba te una
nota.
Neumàtic: Cant Gregorià on
una síl·laba té dos o tres
notes.
Melismàtic :Cant Gregorià
on una síl·laba té més de
quatre notes.
9. Música Religiosa: la Notació Musical
• Guido d’Arezzo (c.992 – c.1050) va col·laborar
a desenvolupar gran part de la notació
musical:
– Va donar nom a les notes a partir de les síl·labes inicials
d’un himne a Sant Joan Baptista (Ut quéant láxis).
– Va desenvolupar la notació absoluta de l’altura del so
(cada nota ocupa el seu lloc al tetra/pentagrama)
– Desenvolupà la solmisació
(sistema de lectura musical
amb el què es pot cantar el
nom de les notes)
10. Música profana: característiques
• Música no religiosa de la època medieval apareguda al s. IX
després del cant gregorià i quasi alhora que la polifonia.
• Interpretada per trobadors o joglars, depenent del territori.
• Va sorgir per entretenir a la gent cantant romanços, històries
d’amor, etc.
TROBADORS JOGLARS GOLARDS
Poetes – músics que
normalment pertanyien a la
noblesa
Músics ambulants que també
feien acrobàcies, màgia i
explicaven acudits
Estudiants i frares que havien
marxat dels seus convents
Apareixen a la zona sud de
França i ràpidament s’estenen
per Europa.
Criticats per la noblesa i
l’església. Eren de classe baixa i
feien servir un llenguatge vulgar.
Les primeres cançons van ser
escrites al s. XI i XII en llatí i
anomenades golards
Cantaven sobre amors platònics
i històries cavalleresques i van
actuar en diferents castells i
palaus del nord de França.
Es limitaven a plagiar les
cançons dels trobadors i
actuaven a les places dels
pobles
Cançons que parlen de
romanços i tavernes i
s’enriuen de les coses series.
