Nivell 1r ESO. La Hidrosfera. Característiques i Propietats de l'aigua. Aigües Oceàniques i Continentals. Usos de l'aigua. Depuració de l'aigua.

2. CARACTERÍSTIQUES DE LA HIDROSFERA
La hidrosfera és la capa
formada per l´aigua que es
troba a la superfície del
nostre planeta.
L´aigua no és l´unica
substància que trobem en
aquesta capa de la Terra . A
la hidrosfera es dissolen
nombrosos minerals de les
roques i també gasos de l
´atmosfera.

3. CARACTERÍSTIQUES DE L’AIGUA
- L´aigua està formada per molècules de dos àtoms d´hidrogen i un d
´oxigen.
- L´aigua en estat pur és una substància incolora, iinnooddoorraa ii iinnssííppiiddaa que
presenta les següents propietats:
-L´aigua es troba en estat sòlid, lÍquid i gasós a la superfície de la Terra.
-L´aigua és un bon dissolvent.
-L´aigua té una capacitat calorífica elevada.
- L´aigua és menys densa en estat sòlid que en estat líquid.

4. Substàncies dissoltes a la hidrosfera
En estat líquid, l´aigua de la hidrosfera conté una sèrie de
substàncies dissoltes que són de gran importància per als
processos geològics i per als éssers vius. Es tracta de les sals
minerals i dels gasos.
Sals minerals L´aigua entra en contacte amb roques que
contenen minerals solubles, las sals minerals. Aquestes sals es
dissolen en l´aigua. L´aigua de mar té una gran varietat de sals
dissoltes. Els elements més importants d´aquestes sals són el
sodi, el potassi i el clor.
Gasos Com que la superfície de l´aigua es troba en contacte
amb l´aire,els gasos de la atmosfera passen a l´aigua i s´hi
dissolen.

5. Característiques d´una massa d´aigua
Les magnituds més importants que es poden
estudiar en una massa d’aigua són:
Temperatura. És una magnitud que indica el grau de
calor o fred d´un cos. Es mesura en graus
centígrads. Per mesurar la temperatura s´empra el
termòmetre.
Pressió hidrostàtica. És el pes de la massa d´aigua
que es troba per sobre el punt estudiat.
Es mesura en Pascals o en atmosferes. Per mesurar
la pressió es fa servir el manòmetre.

6. Característiques d´una massa d´aigua
Salinitat.És la quantitat de sals
dissoltes en una quantitat
determinada d´aigua.Es mesura
en grams de sal per cada
1000grams d´aigua. Per a mesurar
la salinitat es fa servir el
salinòmetre.
Cabal És el volum d´aigua que
passa per un lloc determinat en
una unitat de temps. S´expresa
habitualment en litres per segon o
en metres cúbics per segon. Per a
mesurar el cabal es fa servir el
molinet .
.

7. LES PARTS DE LA HIDROSFERA
L´aigua del nostre planeta canvia d´estat, es desplaça i és emprada pels
éssers vius.
CICLE DE L’AIGUA
1. Evaporació de l'aigua del mar i dels continents
2. Condensació del vapor d'aigua amb la conseqüent formació de núvols
3. Unió de les petites gotes d'aigua o dels petits cristalls de gel fins
arribar a la mida per caure, originant així precipitacions de líquids
(pluges) i de sòlids (nevades).

8. CICLE DE L’AIGUA
4. L'aigua caiguda que s'infiltra nodreix els aqüífers que van a parar al
mar. Una part d'ella s'acumula en llacs subterranis.
5. L'aigua caiguda que queda a la superfície nodreix rius, torrents, llacs,
etc. Una part es captada per les arrels de les plantes.
6. A l'estiu es fon la neu i el gel acumulat a les altes muntanyes, que
aporten noves aigües superficials.
7. Els rius i els aqüífers aporten aigua al mar tancant el cicle.

9. CICLE DE L’AIGUA

10. DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA DEL NOSTRE PLANETA
97%
3%
2,37%
0,6%

11. Aigües oceàniques (97%)
-Constitueixen el 97% del total de l´aigua de la hidrosfera.
-Els mars i oceans estan formats per aigua salada.
Al mar, l´aigua està contínuament en moviment. Els moviments més
importants de l´aigua oceànica són :
Les onades : Oscil·lacions de l’aigua causada pel vent.
Les marees: Variacions verticals del nivell del mar que s’aprecien de manera
periòdica a les costes.
Els corrents horitzontals són desplaçaments de grans masses d´aigua que
recorren els mars i oceans.
Els corrents verticals poden ser descendents o ascendents. Els primers
transporten aigües oxigenades de la superfície al fons del mar, i els
ascendents aigües riques en minerals del fons fins a la superfície.

12. Aigües continentals (3%)
Es tracta generalment d´aigua dolça. Els
principals tipus d´aigües continentals són:
Rius Són corrents d´aigua que flueixen a favor
del pendent. S´originen a partir de fonts o per la
fusió del glaç a les muntanyes.
Els torrents es diferencien dels rius per la seva
longitud més petita i per tenir sempre un
pendent pronunciat i un cabal molt irregular.

13. Aigües continentals
Llacs i llacunes Són masses d´aigua que s
´acumulen en aquelles en què el pendent del
terreny ho permet.
Aigües subterrànies La major part de l´aigua
liquida dels continents es troba al subsòl. L´aigua
es filtra des de la superfície i omple els porus de
les roques. Els dipòsits d´aigües subterrànies s
´anomenen aqüifers.
Aigua sòlida La major part de l´aigua dolça de la
Terra es troba en forma de glaç a les zones de
clima fred.

14. Aigua atmosfèrica
Com a conseqüència de la calor del Sol, l´aigua s´evapora a la superfície dels llacs
i dels mars,i passa a l´atmosfera. El vapor d´aigua es troba mesclat amb la resta
de gasos de l´atmosfera, i només es fa visible en produir-se la condensació, és a
dir, quan passa de l´estat gasós a l´estat líquid.
Aquest procés es produeix quan l´aire es refreda,i també quan el vapor d´aigua
ascendeix fins a una gran altitud, on la temperatura és inferior a la de la
superfície.

15. D´aquesta manera s´originen els núvols, que són una mescla de vapor d´aigua
amb petites gotes d´aigua liquida, i fins i tot, minúsculs cristalls de glaç en
suspensió, si la temperatura és prou baixa.
Hi ha molts tipus de núvols, segons la seva forma i l´altitud a què es troben .
Els cúmuls són núvols de gran grossària, de forma arrodonida i compactes.
Els estratus són núvols que formen capes compactes i poc gruixudes.
Els cirrus són núvols amb forma allargada i prima.
CÚMULS
ESTRATUS
CIRRUS

16. LA HIDROSFERA I L’ÉSSER HUMÀ
L’aigua és molt important per l’éssers humà, no tan sols la
necessita el nostre cos, sinó també es fa servir per moltes
activitats: Aquest ús, en ocasions, produeix la contaminació i
el malbaratament d’aquest bé tan preciat.
USOS DE L’AIGUA:
• Ús Domèstic: A les nostres poblacions i domicilis.
• Us Agrícola: Al camp per regar els camps de conreu.
• Ús Industrial: Matèria primera, neteja i refrigeració de moltes
indústries.
• Ús Energètic: Per a obtenir energia, en embassaments,
centrals hidroelèctriques.

17. DEPURACIÓ DE L’AIGUA
1. Pretractament. Eliminació de partícules sòlides de mida gran. També
s’anomena tractament físic.
2. Tractament primari. Extracció de greixos i partícules en suspensió. També
s’anomena tractament químic.
3. Tractament secundari. Eliminació de matèria orgànica per part de
microorganismes. També s’anomena tractament biològic.
4. Tractament terciari. Eliminació de sals minerals i la matèria orgànica que quedi.
5. Desinfecció. Destrucció de microorganismes afegint clor i ozó.
6. Tractament de fangs. Els fangs que es formen en el procés de depuració
s’aprofiten per fer fertilitzants agrícoles.