És un conte que practica la narració de por

1. Sandra Vilaró 3erC
LA BESSONA SECRETA:
T’explicaré el que em va passar fa un mes...
La Berta, la meva germana bessona, va morir fa 2 anys en un accident de
cotxe. Ara l’única que s’enrracorda d’ella sóc jo, sembla que a tots els hagin
borrat la memòria o jo m’he tornat boja.
Els meus pares em negaven que jo haguès tingut una germana bessona,
pensaven que m’estava tornan boja, però jo estava segura de que alló no
m’ho inventava.
Els meus pares van decidir traslladar-se a una casa tres carrers més a dalt
d’on vivia perquè l’empresa de la meva mare era massa lluny de casa nostre i
aprofitant, posen com excusa que he de canviar d’aires i fer amics, el que no
volen dir es que si al canviar de casa m’en oblido de la Berta.
Ja portava tres setmanes anant al nou institut, i ja m’havia començat a
agradar un noi, es diu Jordi, és tan maco i simpàtic... li pots explicar
qualsevol cosa, encara que sigui una tonteria. Quan vaig notar que en Jordi i
jo començavem a tenir una relació més madura, creia que era l’hora
d’explicar-li el que li va passar a la Berta i perquè tothom em veia com si
fossin les meves imaginacions.
En Jordi es trasllada a la meva antiga casa. Al cap d’uns dies en Jordi em va
comentar que havia notat alguna cosa extranya.
Jo estava farta de que tothom penses que eran les meves imaginacions o
que estava boja, així que vaig buscar dades per demostrar el contrari, que
no eren ni malsons, ni les meves imaginacions, sinó que els havien borrat la
memòria.
Trobo una pàgina web on diu i explica l’accident de la meva germana i el fet
de que ningú el recordi. Decideixo imprimir-ho i mostrar-li al Jordi.
Vaig correns a casa d’en Jordi. Truco, i m’obra la porta un nen d’uns 7 anys,
suposo que és el germà petit d’en Jordi, en Lluis. Em guia fins a l’habitació
d’en Jordi i torna a la seva habitación a jugar. Li ensenyo totes les
fotocopies al Jordi i decideix ajudar-me a investigar. En aquest mateix
moment entra en Lluis, va a buscar un llibre que hi ha sobre l’escritori, però
es dòna un cop amb l’armari, de l’armari cau un tros de fusta i deixa al
descubert un forat, dins d’aquest forat trobo un llibre de bruixeria.
Decideixo mirar els embruixaments o recetes màgiques. Trobo una que em
sembla interesant.

2. Necessitem canviar l’ambient, apaguem els llums, seiem a terra, encenem
unes veles al voltant nostre, i sembla fet a propòsit, però no, un ocell negre
situat al costat de la finestra comença a fer sorolls extranys. Plou a bots i
barrals, es poden veure llampecs i trons.
Arriba l’hora de recitar l’embruixament. Poso un tó més adient per aquella
situació. I començo, en aquell moment la finestra s’obre, segueixo amb el
següent vers, l’aire fa moure les cortines i apaga unes quantes veles,
m’espanto, però continúo, vull acabar ja, vull saber que pasarà, si m’ajudarà
en la investigación de la meva germana bessona.
Acabo, aquesta vegada els sorolls de l’ocell semblan més amenaçadors i
terrorífics, els trons s’escolten més potents i els llampecs iluminen tota
l’habitació.
De sobte apareix una silueta humana en la foscor, però quan els llampecs
tornen a trencar el cel i iluminen l’habitació, la silueta es veu més definida,
podría atrevir-me a dir que és la Mort...
En aquell instant la Mort s’emporta a en Lluis, que desapareix amb ella. En
Jordi comença a preocupar-se, intento calmar-lo, ho aconsegueixo.
Però ara, d’ una de les parets de l’habitació apareix una silueta, en Jordi i jo
estem espantats. Creia que era la Mort, que venia a tornar al germà d’en
Jordi. Però m’equivocava, aquesta vegada sembla una noia, no vull dir
tonteries, però crec que és la Berta o el seu esperit, porta un vestit trencat
o molt vell, la pell tenia un tó blavòs, però per un altre cantó era tal i com la
recordava.
No m’ho esperava, però em va amenaçar amb que si no deixava el passat en
pau, sería ella la que em recordés per vida, que havia repercutit en la meva
vida. Diu que el mes següent tornarà i si no fem el que diu, aquesta vegada
no s’emportarà a en Lluis, sinó a mi...
Després de que la Berta desaparegui, torna la Mort i ens torna al germà
d’en Jordi.
Avui ja ha passat un mes desde aquella trobada amb la Berta.