LA VENTAFOCS ALLISON ARCADI
Hi havia una vegada una noia que se li va morir el pare i es va quedar amb la seva madrastra i les seves dues filles. Aquella senyora era molt antipàtica i les seves dues filles encara ho eren més. L’obligaven a netejar la casa.
Un bon dia un missatger del rei va anunciar que hi hauria un ball a  les deu de la nit al palau reial perquè el príncep volia conèixer alguna  dama per de casar-s’hi. La madrastra li va preguntar si hi volia anar  i la ventafocs li va contestar sí. Però la madrastra, de cop i volta, li  va prohibir anar al ball.
Al cap d’una estona la Ventafocs va notar que hi havia algú a l’entrada de la cuina i va veure una llum blanca. De cop hi volta es va  adonar  que era una fada padrina hi la fada li va dir:
-Hola bonica! I  la ventafocs li va preguntar: -Qui ets? -Jo sóc la teva fada padrina. -Que et passa? Per que estàs trista? Va dir la fada. I la Ventafocs va respondre:  - Estic trista perquè no puc anar al ball. - No et preocupis, jo t’ajudaré. Et portaré al ball. – va dir la fada
Així va ser. La fada va ajudar a la Ventafocs, convertint  una carabassa en una carrossa , a dues granotes les va transformar en dos cavalls, a un esquirol en un xofer i a la ventafocs en una princesa.
La Ventafocs va pujar  a la carrossa i la fada li va dir que havia tornar abans de  les dotze perquè tot sortís bé, si no, tot tornaria a ser com abans.
I així es va fer. La Ventafocs va anar al ball i va ballar amb el príncep,  quan eren les onze i cinquanta-nou la Ventafocs va sortir corrents però a mitja escala  l’hi va caure una sabata de cristall. El príncep la va perseguir a la noia fins que la va perdre de vista, la noia va tornar com era abans .
El príncep va anar mirant  casa per casa els peus de les dames, però cap peu cabia a la sabata fins que va arribar a la casa de la Ventafocs i el peu va encaixar a la perfecció i el príncep es van casar amb la Ventafocs. Van menjar anissos i van viure feliços.

La Ventafocs

  • 1.
  • 2.
    Hi havia unavegada una noia que se li va morir el pare i es va quedar amb la seva madrastra i les seves dues filles. Aquella senyora era molt antipàtica i les seves dues filles encara ho eren més. L’obligaven a netejar la casa.
  • 3.
    Un bon diaun missatger del rei va anunciar que hi hauria un ball a les deu de la nit al palau reial perquè el príncep volia conèixer alguna dama per de casar-s’hi. La madrastra li va preguntar si hi volia anar i la ventafocs li va contestar sí. Però la madrastra, de cop i volta, li va prohibir anar al ball.
  • 4.
    Al cap d’unaestona la Ventafocs va notar que hi havia algú a l’entrada de la cuina i va veure una llum blanca. De cop hi volta es va adonar que era una fada padrina hi la fada li va dir:
  • 5.
    -Hola bonica! I la ventafocs li va preguntar: -Qui ets? -Jo sóc la teva fada padrina. -Que et passa? Per que estàs trista? Va dir la fada. I la Ventafocs va respondre: - Estic trista perquè no puc anar al ball. - No et preocupis, jo t’ajudaré. Et portaré al ball. – va dir la fada
  • 6.
    Així va ser.La fada va ajudar a la Ventafocs, convertint una carabassa en una carrossa , a dues granotes les va transformar en dos cavalls, a un esquirol en un xofer i a la ventafocs en una princesa.
  • 7.
    La Ventafocs vapujar a la carrossa i la fada li va dir que havia tornar abans de les dotze perquè tot sortís bé, si no, tot tornaria a ser com abans.
  • 8.
    I així esva fer. La Ventafocs va anar al ball i va ballar amb el príncep, quan eren les onze i cinquanta-nou la Ventafocs va sortir corrents però a mitja escala l’hi va caure una sabata de cristall. El príncep la va perseguir a la noia fins que la va perdre de vista, la noia va tornar com era abans .
  • 9.
    El príncep vaanar mirant casa per casa els peus de les dames, però cap peu cabia a la sabata fins que va arribar a la casa de la Ventafocs i el peu va encaixar a la perfecció i el príncep es van casar amb la Ventafocs. Van menjar anissos i van viure feliços.