1. ESPAI DE
REFLEXIÓ ÈTICA
ISOM SCCL, CRAE Minerva i
CRAE Sants- Medir

2. Constitució de la ERE i motius
 Curs 2010-11: constitució de l’ERE d’ISOM.
Motiu: impuls a l’ètica derivat del Pla de Qualitat
de DGAIA; i de participar al curs d’Ètica de la
Dra. Román
 Això ens ha permès:
 Reforçar convicció de les intervencions realitzades,
basades en els valors que ens son propis,
 Revisar intervencions que ens havien generat certa
inquietud o incertesa, sobre la correcció o no de la
decisió presa,
 Separar els valors i conviccions personals davant
qualsevol dilema, i aproximar-nos als del nen i llur
família, i als de l’organització.

3.  L’ERE d’ISOM està composada per:
CRAE Minerva:
 Jordi Pros (Director)
 Lluís Feliu (Coordinador)
 Enric Torras (Educador-tutor)
CRAE Sants-Medir:
 Marta Camps (Directora)
 Carlos Mesa (educador-tutor)
 Neus Mauri (educadora)
ISOM SCCL:
 Marta García (directora Àrea Tècnica)

4. Metodologia o esquema de treball
Metodologia treball: ètica per a presa de decisions→
esquema de valors, accions i conseqüències.
Casos: pensar diferents indicadors d’èxit o fracàs
(mitjançant DAFO), i fer-ne seguiment
Esquema de treball:
 Presentació del cas
 Debat:
 Concreció del dilema
 Reflexions
 Decisions
 Seguiment i Avaluació

5. CAS.1La confidencialitat
 PRESENTACIÓ DEL CAS
- Ingrés dels germans R (germana gran) P i Q (bessons, P noi i Q noia), fa
uns 4 anys
- Dinàmica i model familiar rígid i no protector
- Antecedents no contrastats d’abús sexual a P i Q d’uns homes del barri.
- P també havia sofert abusos del sr. X. Aquest és jutjat i empresonat
- Negativa del pare a que P torni a casa quan assoleixi majoria edat
- Un any abans de la majoria d’edat de P i Q, Q ens entrega una carta de P
(exculpant al sr. X), i demana confidencialitat
- Ens assabentem que a la majoria d’edat P anirà a viure amb el fill de sr. X, i
que aquest li oferirà treball
- Cinc mesos abans de la majoria d’edat, Q ens informa que el seu pare ha
abusat d’ella durant els permisos. UFAM resol amb contundència (abús
segur). Se li ofereixen alternatives al desinternament
- A la majoria d’edat P marxa a viure i treballar amb fill d’x. Q decideix tornar
al domicili familiar i desmenteix els fets davant jutjat (ens explica que P li
havia promès un regal si ho desmentia)

6. cas.1 → la confidencialitat
 DEBAT. Concreció del dilema
 Poden els educadors fer ús d’una carta personal de P,
quan aquesta ha estat sostreta de forma il·lícita?
 Es pot fer ús d’un dret a la intimitat i confidencialitat,
reconegut a la Convenció sobre els drets del infants?
 Com obtenim, com utilitzem, i com i a qui transmetem
la informació?
 Fins a quin punt la finalitat justifica els mitjans?
 Quin dret protegim, ja que un vulnera l’altre?

7. cas.1 → la confidencialitat
Es va tenir en compte:
● la no vulneració del principi de no maleficència (tant per
acció com per omissió), i
● la pràctica de l’ètica de la responsabilitat,
(intencionalitat i alternatives, i impactes que se’n poden
derivar)
Contradiccions:
● Indicació bioètica: violació intimitat
● Art. 16 convenció drets infants

8. cas.1 → la confidencialitat
 DEBAT: Reflexions
 Protegir a P al ser coneixedors de la carta
 No ètic ni honest obviar la informació obtinguda, pel fet
que s’havia aconseguit de forma il·lícita => obligació de
vetllar per la integritat dels menors
 Ètica de l’organització: s’ha fet tot el possible?
Conseqüències de la presa de decisions.

9. cas.1 → la confidencialitat
 DEBAT: Decisió
 Es conclou correcte haver fet ús de la informació, per
protegir a P de posar-se en risc (excepcions de la
confidencialitat)
 L’acció i valor de Q son positius: transmet la informació
a qui pertocava; preveia risc pel seu germà

10. cas.1 → la confidencialitat
 Debat: Seguiment i Avaluació
 P: tot i voler-nos explicar els motius quan fes 18 anys,
no ha vingut. Se l’ha convidat, i s’ha negat a la conversa
 Q: acompanyament vers la seva autonomia, el pare no
vol que mantingui contacte ni amb el CRAE ni amb
ningú. Principi d’autonomia versus disminució
intel·lectual de la noia (situació extrema vulnerabilitat)

11. CAS.2Identitat religiosa i cultural
 PRESENTACIÓ DEL CAS
- Nen 8 anys; pares separats; mare malaltia mental no diagnosticada,
s’ocupa del infant
- Quasi nul·la implicació del pare en la cura del fill (mare no ho vol)
- Educació mare segons religió musulmana, el pare no. (CEIP es troba en
aquesta tessitura)
- EAIA proposa ingrés a CRAE per la precària situació que es troba la mare.
Mare: no accepta internament, pare: si.
- (finalment no es produeix ingrés)

12. cas.2 → Identitat religiosa i cultural
 DEBAT. Concreció del dilema
El debat es planteja quan es valora l’acceptació o no la
proposta d’ingrès:
 Les dues figures parentals, discrepen en la religió i
costums a seguir de cara al fill
 Qui atorga a la mare més capacitat moral que al pare
 CRAE: organització laica; conscient de l’interès superior
infant i la seva condició de ser lliure; no
predeterminadors de creences
 Mare: principal cura i criança-> com treballar amb el
menor per no “espatllar” el vincle matern

13. cas.2 → Identitat religiosa i cultural
 DEBAT: Reflexions
 Intentar fer entendre al nen les discrepances entre els
pares => Autonomia
 Preparar al nen per la gestió de conflictes. Les opcions
religioses no poden ser imposades (religió≠prohibició)
 Segons LDOIA, a partir 12 anys el menor ha de ser
escoltat: però es pot recollir l’opinió a qualsevol edat
(justícia ètica)
 Excepcions: si ideologia religiosa atempta contra la vida,
no es respectarà. Si atempta contra mínims cívics,
s’intervindrà i orientarà

14. cas.2 → Identitat religiosa i cultural
 Malgrat laïcitat del CRAE: si cal, s’ha d’intervenir
 Equilibri entre autoafirmació i estètica-> educació per
ser acollits segons context on es moguin
 Adaptació normativa a les noves realitats (“normalitats”
canviants)
 Promoció reflexió crítico-racional de les opcions
personals-> com més informació: més llibertat
 Persona competent=coneixedora de la realitat
(≠validesa de les interpretacions)

15. cas.2 → Identitat religiosa i cultural
 DEBAT: Decisió
 (finalment el menor no ingressa)
 Debat: Seguiment i Avaluació
 (finalment el menor no ingressa)

16. Conclusions generals (1/3)
1- L’ètica aporta una metodologia de treball per la
presa de decisions. Cal pensar en indicadors
d’èxit o fracàs, i fer seguiment per la gestió
d’amenaces, debilitats, fortaleses i oportunitats
(DAFO)
2- La presa de decisions és més senzilla, com més
t’allunyes de l’usuari. Els CRAE hem de pensar
amb els valors a promoure, les accions que
podem fer i les conseqüències d’aquestes.

17. Conclusions generals (2/3)
3- Tenir present el treball en xarxa i les
repercussions en les famílies i usuaris. Clarificar
rols i funcions dels equips que intervenen, i
delegar funcions.
4- Imprescindible: formació en ètica, ja que aporta
elements que ajuden a distingir les conviccions
personals, de les organitzatives.
5- Ètica com a instrument per la presa de decisions,
i per la reflexió sobre les pràctiques dels Centres.

18. Conclusions generals (3/3)
6- Requereix de planificació en tems i espai
7- L’ètica no ho soluciona tot.

19. Agenda de futur(1/2)
 Incentivar formació en Ètica de tot l’equip
d’ISOM.
 Realitzar codi ètic de l’Entitat (recull bones
pràctiques).
 Redefinir el model d’educador.
 Adaptació a la normativa dels nois, en quan a la
transmissió de normes
 Incorporació al manual de l’educador aspectes
dels dilemes treballats

20. Agenda de futur(2/2)
 Incorporar als procediments del manual de
qualitat de l’entitat, aspectes educatiu i
procediments importants.
 Donar continuïtat a l’ERE.
 Incentivar-ne la innovació i recerca al camp
social, fer publicacions d’experiències (prevenció o
exportació),...

21. ERE d’ISOM
ISOM SCCL:
CRAE Minerva
CRAE Sants-Medir
c/. Garcilaso 153, bxs 2a
08027 Barcelona
Tèlf. 93-408.59.77 i Fax. 93-408.75.47