Document d'història per la sele

1. HISTÒRIA

2. 2
1
LA
RESTAURACIÓ
BORBÒNICA
(1975-­‐1931)
.....................................................................................
4
1.1
EL
RETORN
DELS
BORBONS
.......................................................................................
4
1.2
EL
SISTEMA
CANOVISTA
............................................................................................
4
1.3
FORCES
D’OPOSICIÓ
..................................................................................................
6
1.4
DESASTRE
DEL
98
......................................................................................................
6
1.5
INDUSTRIALITZACIÓ:
EL
TÈXTIL
CATALÀ
....................................................................
8
1.6
EL
FERROCARRIL
......................................................................................................
10
1.7
EL
MOVIMENT
OBRER:
NAIXEMENT
.......................................................................
11
1.8
EVOLUCIÓ
DEL
MOVIMENT
OBRER:
FRE
I
SOCIALISME
..........................................
12
1.9
EL
FRACÀS
DEL
REGENERACIONISME
......................................................................
13
1.10
EL
REGNAT
D’ALFONS
XIII
.......................................................................................
14
1.11
LES
FORCES
POLÍTIQUES
D’OPOSICIÓ
.....................................................................
16
1.12
LA
SETMANA
TRÀGICA
............................................................................................
18
1.13
EL
MOVIMENT
OBRER
.............................................................................................
19
1.14
LA
CRISI
DE
1917
.....................................................................................................
20
1.15
EVOLUCIÓ
DEL
MOVIMENT
OBRER
.........................................................................
22
1.16
DICTADURA
DE
MIGUEL
PRIMO
DE
RIVERA
(1923-­‐1930)
.......................................
22
2
EL
CATALANISME
POLÍTIC
(1833-­‐1931)
..........................................................................................
26
2.1
ELS
ORIGENS
DEL
CATALANISME
POLÍTIC
...............................................................
26
2.2
CONSOLIDACIÓ
DEL
CATALANISME
........................................................................
27
2.3
LA
LLIGA
REGIONALISTA
..........................................................................................
28
2.4
SOLIDARITAT
CATALANA
→Les
forces
polítiques
de
l’oposició
1.11
.......................
30
2.5
LA
MANCOMUNITAT
DE
CATALUNYA
.....................................................................
31
3
LA
SEGONA
REPÚBLICA
(1931-­‐1936)
..............................................................................................
32
3.1
PROCLAMACIÓ
DE
LA
REPÚBLICA.
GOVERN
PROVISIONAL
....................................
32
3.2
RESTABLIMENT
DE
LA
GENERALITAT
......................................................................
33
3.3
LES
FORCES
POLÍTIQUES
I
SINDICALS
ESPANYOLES
................................................
34
3.4
BIENNI
REFORMISTA
(1931-­‐1933)
..........................................................................
37
3.5
L’ESTATUT
DEL
1932
...............................................................................................
38
3.6
EVOLUCIÓ
ECONÒMICA
I
CRISI
DEL
REFORMISME
.................................................
39
3.7
BIENNI
RADICALCEDISTA.
LA
REVOLUCIÓ
DEL
1934
...............................................
41
3.8
EVOLUCIÓ
POLÍTICA
A
CATALUNYA
I
ACCIÓ
DE
GOVERN
.......................................
41
3.9
CRISI
ECONÒMICA
I
AGITACIÓ
SOCIAL
A
CATALUNYA
............................................
44
3.10
ELS
FETS
D’OCTUBRE
DE
1934
A
CATALUNYA
.........................................................
45
3.11
LES
ELECCIONS
DEL
1936
I
EL
GOVERN
DEL
FRONT
POPULAR
................................
46
3.12
L’ESTATUT:
DE
LA
SUSPENSIÓ
AL
RESTABLIMENT
..................................................
47

3. 3
4
LA
GUERRA
CIVIL
(1936-­‐1939)
.......................................................................................................
48
4.1
L’ESCLAT
DEL
CONFLICTE
........................................................................................
48
4.2
BÀNDOLS
ENFRONTATS
I
IMPLICACIONS
INTERNACIONALS
..................................
51
4.3
EVOLUCIÓ
DE
LA
ZONA
REPUBLICANA
...................................................................
52
4.4
EVOLUCIÓ
ZONA
NACIONAL
...................................................................................
55
4.5
EVOLUCIÓ
MILITAR
DEL
CONFLICTE
........................................................................
56
5
EL
FRANQUISME
(1939-­‐1975)
........................................................................................................
59
5.1
EL
FRANQUISME:
UN
RÈGIM
FEIXISTA
....................................................................
59
5.2
POLÍTICA
EXTERIOR
.................................................................................................
61
5.3
L’OPOSICIÓ
A
L’ESTAT
FRANQUISTA
.......................................................................
63
5.4
EL
FRANQUISME
A
CATALUNYA
..............................................................................
64
5.5
AUTARQUIA
............................................................................................................
64
5.6
OPOSICIÓ
POLÍTICA
I
RESISTÈNCIA
CULTURAL
A
CATALUNYA
................................
68
5.7
POBLACIÓ
I
CONDICIONS
DE
VIDA
..........................................................................
68
5.8
L’EVOLUCIÓ
POLÍTICA
DEL
SEGON
FRANQUISME
(1959
–
1969)
...........................
69
5.9
EL
DESENVOLUPAMENT
ECONÒMIC
.......................................................................
73
5.10
EL
CANVI
SOCIAL
.....................................................................................................
73
5.11
ELS
DARRERS
ANYS
DEL
FRANQUISME
(1970
–
1975)
............................................
74
6
LA
TRANSICIÓ
I
LA
DEMOCRÀCIA
(1975-­‐1986)
...............................................................................
75
6.1
ELS
INICIS
DE
LA
TRANSICIÓ
....................................................................................
75
6.2
LA
RECUPERACIÓ
DE
LA
CATALUNYA
AUTÒNOMA
.................................................
80
6.3
ELS
GOVERNS
DE
LA
UCD
........................................................................................
81
6.4
GOVERNS
DE
LA
DEMOCRÀCIA:
ESPANYA
SOCIALISTA
...........................................
82
6.5
GOVERNS
DE
LA
DEMOCRÀCIA:
CATALUNYA
AUTÒNOMA
....................................
83

4. 4
1 LA
RESTAURACIÓ
BORBÒNICA
(1975-­‐1931)
1.1 EL
RETORN
DELS
BORBONS
El
cop
d’estat
del
general
Pavía
va
acabar
amb
la
Primera
República,
que
tant
sols
va
durar
del
1873
al
1874,
i
va
obrir
un
període
de
dos
anys
durant
els
quals
es
va
instaurar
un
govern
dirigir
per
Serrano
per
restablir
l’ordre,
acabar
amb
el
carlisme
i
amb
el
cantonalisme
i
preparar
la
tornada
d’Alfons
XII.
Cal
recordar
que
el
cantonalisme
va
ser
un
moviment
que
va
sorgir
en
la
Primera
República
durant
el
govern
de
Pi
i
Margall.
Cànovas
del
Castillo
era
un
moderat
partidari
de
la
monarquia
que
dirigia
als
monàrquics
borbònics
i
que
van
presentar
a
la
monarquia
borbònica
com
l’única
alternativa
possible
per
Espanya.
§ Es
parla
i
es
pacta
amb
Isabel
II
ja
que
la
seva
figura
estava
desprestigiada,
el
poble
no
la
veia
amb
bons
ulls,
i
s’aconsegueix
que
abdiqui
a
favor
del
seu
fill
Alfons
XII.
§ Alfons
estudia
a
Anglaterra
en
una
acadèmia
militar.
⇒ D’aquesta
manera
Alfons
s’educava
en
el
sistema
polític
bipartidista
d’Anglaterra.
⇒ A
més,
Alfons
també
es
familiaritzava
amb
el
militarisme.
⇒ Escriu
un
manifest
el
1974
per
convèncer
al
poble
espanyol
de
la
Restauració
borbònica.
Tot
i
que
Cànovas
volia
fer
la
transició
de
manera
pacífica,
el
general
Martínez
Campos
fa
un
pronunciament
proclamant
Alfons
XII
rei
legítim
d’Espanya.
El
govern
de
Serrano
no
s’hi
oposarà.
1.2 EL
SISTEMA
CANOVISTA
Quan
Alfons
arriba
a
Espanya
es
crea
un
nou
govern;
es
celebren
eleccions
per
mitjà
de
sufragi
universal
masculí
per
a
escollir
els
diputats
de
les
corts.
En
el
nou
govern
destaca
la
branca
conservadora
que
farà
una
nova
constitució,
vigent
fins
al
1931.
S’acabarà
amb
la
inestabilitat.
Els
objectius
del
sistema
polític
canovista,
a
banda
d’evitar
el
retorn
d’Isabel
II
i
acabar
amb
el
caràcter
hegemònic
dels
moderats,
seran
els
següents:
§ Aconseguir
l’estabilitat
interior
i
defensa
de
l’ordre.
§ Acabar
amb
els
pronunciamentos:
posar
fi
a
la
ingerència
de
l’exèrcit
en
la
vida
política
del
país.
Es
vol
un
sistema
polític
on
no
sigui
necessari
un
cop
d’estat
militar
per
a
dur
a
terme
un
canvi
polític.
El
poder
militar
queda
reduït
a
les
tasques
pròpiament
de
l’exèrcit.
§ Aconseguir
la
pacificació
del
país.
En
definitiva
es
vol
retornar
l’ordre
en
el
govern,
en
la
política.
Es
vol
constituir
un
nou
sistema
de
govern
que
comporti
un
estat
estable
on
tots
els
partidaris
de
la
monarquia
formin
part
del
govern.
Els
fonaments
del
sistema
són
els
següents:
§ Constitució
del
1876.
És
un
equilibri
entre
les
constitucions
més
conservadores
i
més
progressistes.
1. Sobirania
compartida
entre
el
rei
i
les
Corts.
Alfons
XII
té
un
paper
molt
important;
és
el
responsable
de
moderar
el
canvi
de
governs
i
pot
betar
lleis
o
abolir-­‐les
a
més
de
tenir
potestat
de
convocar
i
dissoldre
les
Corts.
2. Sistema
de
l’estat:
divisió
de
poders.
El
poder
legislatiu
recau
en
les
corts
bicamerals.
3. No
s’estableix
el
tipus
de
vot.
Primer
és
censatari
i
a
partir
del
1890
és
universal.

5. 5
4. Estat
confessional:
llibertat
de
culte
només
en
privat.
5. Drets
i
deures
amplis:
a
l’associació,
propietat,
expressió...
Segons
el
tipus
de
govern
hi
haurà
mes
o
menys
llibertat,
és
a
dir,
la
llibertat
dependrà
de
les
lleis
ordinàries
que
es
vagin
fent.
§ El
pes
del
rei
com
a
moderador.
La
decisió
d’un
canvi
de
govern
recau
en
el
rei.
§ Suport
de
l’exèrcit
i
de
les
classes
benestants.
Fins
el
moment
la
política
estava
integrada
pels
següents
partits
polítics:
Republicans
Demòcrates
Progressistes
Unionistes
Moderats
/
Isabelins
Carlins
Els
republicans
no
formen
part
del
govern
perquè
són
contraris
la
monarquia
i
els
carlins
perquè
reclamen
la
descendència
de
Carles
Maria
Isidre.
Les
característiques
del
sistema
polític
són:
§ El
bipartidisme.
Es
creen
dos
grans
partits,
dos
partits
dinàstics
ja
que
donen
suport
a
la
monarquia
borbònica.
Comparteixen
ideologia
pel
que
fa
a
la
monarquia,
la
constitució
i
la
concepció
d’estat
centralitzat
i
unitari.
⇒ Conservadors.
Antonio
Cánovas
del
Castillo.
Integrats
per
moderats
i
unionistes.
– Base
social:
església,
nobles
i
alta
burgesia.
– Immobilisme:
partidaris
de
no
introduir
reformes.
– Catolicisme:
església
com
a
part
de
l’estat.
– Proteccionisme:
partidaris
del
tancament
del
mercat
per
afavorir
al
mercat
intern.
⇒ Liberals.
Sagasta.
Integrats
per
progressistes
i
demòcrates.
– Base
social:
sector
popular
urbà,
mitjana
i
petita
burgesia.
– Reformistes:
partidaris
de
millorar
la
hisenda
pública.
– Estat
laic:
l’església
no
te
pes.
– Lliure
mercat:
volen
millorar
la
situació
del
mercat
espanyol
fonamentant
el
lliure
canvisme.
§ L’alternança
de
poder:
el
torn
pacífic.
El
sistema
es
basa
en
l’alternança
d’aquests
dos
grans
partits
de
forma
pacífica.
Els
dos
partits
pacten
amb
el
rei
abans
de
les
eleccions
quin
dels
dos
en
sortirà
vencedor
pel
que
acaba
sent
una
falsa
democràcia.
Com
que
els
governs
queden
decidits
abans
de
les
eleccions
el
sistema
només
ha
de
garantir
la
majoria
d’aquest
govern
per
mitjà
de
trucs
i
enginys.
§ Corrupció
i
frau
electoral.
Es
dut
a
terme
pel
ministeri
de
governació
que
era
part
del
govern
que
s’encarregaven
de
fer
les
llistes
de
diputats
que
es
presentaven
a
les
eleccions.
⇒ “Encasillado”.
Eren
les
llistes
de
diputats.
Hi
haurà
molts
més
diputats
del
partit
que
ha
de
governar
que
dels
altres.
Els
diputats
dels
altres
partits
que
es
presentaran
a
una
província
determinada
seran
desconeguts.
⇒ Tupinades.
Eren
formes
per
mitjà
de
les
quals
es
falsejaven
directament
els
resultats.
– Introducció
de
morts
en
el
cens
electoral:
els
funcionaris
del
ministeri
anaven
a
votar
disfressats
per
morts.
– Votació
a
grapats:
els
funcionaris
tiraven
més
d’una
papereta
a
les
urnes
electorals.
– Falsejament
del
recompte.
§ Poder
i
influència
del
caciquisme.
En
els
entorns
rurals
destacava
la
presència
dels
cacics
que
eren
persones
amb
una
forta
influència,
molt
adinerades
i
amb
molts

6. 6
treballadors.
Controlaven
el
vot
d’una
determinada
circumscripció
electoral
aprofitant-­‐se
del
seu
poder
sobre
el
poble.
L’alternança
de
poder
té
lloc
fins
al
1998
periode
durant
el
qual
hi
hauran
6
govern
conservadors
i
4
de
liberals
(en
nombre
d’anys
més
temps
al
poder).
L’any
1885
mor
Alfons
XII
i
es
signa
el
Pacte
del
Pardo
en
el
qual
conservadors
i
liberals
ratifiquen
el
funcionament
del
bipartidisme
durant
la
regència
de
Maria
Cristina.
Durant
la
regència
de
Maria
Cristina
els
liberals
aconsegueixen
introduir
lleis
econòmiques,
socials...
per
a
millorar
el
país
i
introduir
reformes.
Els
drets
d’associació
en
governs
liberals
són
permesos
mentre
que
en
de
conservadors
no
a
causa
de
la
creixen
força
del
moviment
obrer.
– Es
desenvolupa
el
codi
civil:
tot
el
que
fa
referència
a
l’àmbit
personal
els
ciutadans.
– S’estableix
el
sufragi
universal
masculí
l’any
1890.
1.3 FORCES
D’OPOSICIÓ
L’any
1881
el
primer
govern
de
Sagasta
legalitza
tots
els
partits
polítics,
tot
i
així
les
forces
d’oposició
són
minoritaris
a
causa
de
les
tupinades
i
el
caciquisme.
§ Republicanisme.
– Va
patir
una
forta
davallada
després
del
fracàs
de
la
I
República.
– Es
trobava
repartit
en
diferents
grups
republicans:
9 Possibilistes:
Castelar.
9 Progressistes:
Ruiz
Zorrilla.
9 Unitaris:
Salmeron.
9 Federals:
Pi
i
Margall.
§ Obrerisme.
És
creat
el
Partit
Socialista
Obrer
Espanyol
(PSOE),
un
partit
d’ideologia
marxista
liderat
per
Pablo
Iglesias.
§ Carlisme.
– Es
duu
a
terme
la
renovació
de
dirigents.
– Es
produeix
l’escissió
del
carlisme
en
el
Partit
Integrista,
partit
ultracatolicista
i
tradicionalista
liderat
per
Nocedal.
– A
més,
el
clergat
es
distancia
del
carlisme.
§ Nacionalisme.
Van
sorgir
diferents
moviments
regionalistes
i
nacionalistes
en
diferents
parts
del
país
que
aspiraven
a
aconseguir
el
reconeixement
del
la
seva
identitat
cultural
i
un
cert
nivell
d’autogovern.
Destaquen:
– El
catalanisme
polític.
– El
Partit
Nacionalista
Basc
al
País
Basc.
1.4 DESASTRE
DEL
98
Es
produeix
la
independització
de
les
colònies
espanyoles.
Suposen
el
final
del
primer
període
de
restauració.
A
partir
de
les
conseqüències
del
98
farem
que
es
plantegi
la
política
del
bipartidisme.
El
conflicte
es
generarà
sobretot
a
Cuba.
Les
causes
del
conflicte
de
Cuba:
1. Pau
de
Zanjón
(1878).
§ Guerra
Deu
anys
(1868
–
1878).
No
és
el
primer
cop
que
Cuba
està
en
guerra,
durant
el
sexenni
democràtic
Cuba
és
revolta
contra
Espanya,
és
una
de
les
causes
per
les
quals
Amadeu
I
dimiteix.
Aquesta
guerra
s’acaba
en
els
primers
anys
de
restauració.
Una
de
les
mesures
de
Cánovas
és
acabar
amb
aquesta
guerra.
Amb
la
pau
s’arriben
a
uns
acords,
unes
reformes
del
sistema
de
vida
i
del
sistema
polític.
§ Les
reformes
de
la
Pau
de
Zanjón
són:

7. 7
− Representació
política
a
les
Corts:
Cuba
reclama
drets
a
escollir
els
seus
representants
a
les
Cortes.
Volen
igualtat
de
drets,
poder
participar
en
la
vida
política.
− Participació
govern
illa:
Cuba
estava
dirigida
per
espanyols,
el
seu
govern.
El
poble
demana
poder
participar
en
el
seu
propi
govern.
− Abolició
de
l’esclavitud:
Encarcara
la
major
part
de
la
població
cubana
era
esclava
dels
espanyols
que
vivien
a
Cuba.
− Lliure
comerç:
llibertat
de
producció,
d’exportació
i
importació.
2. Incompliment
de
a
Pau
de
Zanjón:
la
població
espera
que
es
compleixin
les
reformes
de
la
Pau
de
Zanjón
i
no
es
compleixen.
Per
això
es
revoltaran,
perquè
es
s’entén
en
una
categoria
inferior,
ciutadans
de
segona.
Tot
i
que
la
constitució
estableix
la
igualtat
entre
tots
els
ciutadans.
3. Descontentament
per
les
relacions
comercials.
Espanya
desenvolupa
una
política
proteccionista
que
dificulta
el
desenvolupament
de
l’economia
cubana.
Cuba
produeix
sucre
i
Espanya
monopolitzarà
el
comerç
cubà.
Cuba
crea
un
excedent
que
ha
de
vendre,
i
el
principals
comprador
són
els
Estats
Units,
que
és
on
Cuba
exportarà
la
major
part
de
la
producció.
Cuba
tenia
necessitat
d’alguns
productes
i
volien
intercanviar-­‐los
amb
els
Estats
Units,
de
manera
que
exporten
els
productes
que
necessiten
dels
EUA
importen
els
excedents
de
canya
de
sucre.
Espanya
intentarà
que
aquests
productes
arribin
a
Cuba
de
la
mateixa
Espanya
per
a
garantir
l’economia
del
país:
posa
impostos,
els
aranzels,
que
faran
que
si
Cuba
compra
o
ven
fora
d’Espanya
s’agarbi
el
preu
dels
productes.
Els
Estats
Units
veurà
com
Espanya
intenta
trencar
les
seves
relacions
comercials
amb
Cuba
i
no
ho
veurà
amb
bons
ulls
ja
que
reclamen
fluïdesa
comercial
amb
Cuba.
Estan
en
contra
dels
aranzels.
− Prohibició
de
Cuba
de
comerciar
lliurement
− Els
Estats
Units
s’enfaden.
4. Moviment
independentista.
Poc
a
poc
es
van
creant
tot
un
grup
de
persones
partidàries
de
la
independència
de
Cuba
i
no
haver
així
de
dependre
d’Espanya.
La
població
es
revolta
amb
el
govern
de
l’illa
i
s’inicia
la
guerra.
El
conflicte
comença
sent
entre
Cuba
i
Espanya
i
s’acaba
afegint
els
Estats
Units.
El
desenvolupament
del
conflicte
és
el
següent:
1895-­‐
Esclata
la
guerra:
“Grito
del
Baire”.
Un
cop
s’inicia
el
conflicte
es
diferencien
dos
bàndols:
§ Insurrectes:
independentistes
cubans.
− S’apoderaran
de
la
part
oriental
de
l’illa
i
intentaran
anar
avançant
cap
a
la
part
occidental,
cap
a
la
capital.
− Màxims
dirigents
del
moviment:
José
Martín,
Màximo
Gómez,
Antonio
Maceo.
− Base
social:
Classe
camperola,
els
camperols;
els
més
populars
amb
menys
privilegis.
§ Soldats
Espanyols.
− Dirigits
per
Martínez
Campos:
intenten
frenar
els
insurrectes.
Intentaran
apaivagar
la
insurrecció
però
sense
massacrar
Cuba,
volen
intentar
arribar
a
un
pacte.
Martinez
Campos
es
destituït
davant
de
la
insistència
del
govern
Espanyol.
− Valeriano
Weyler
és
el
nou
dirigent
de
les
tropes
espanyoles.
Estableix
camps
de
concentració,
i
inicia
una
repressió
molt
dura
contra
els
cubans.
Reprimirà
de
forma
severa
les
insurreccions.
Això
incentivarà
encara
més
als
insurrectes,
no
apaivagarà
els
seus
ànims.
La
concentració
de
camperols
arribarà
a
Estats
Unitats
que
es
comença
a
posar
de
banda
de
Cuba
que
volia
poder
comercialitzar
lliurement
amb
els
cubans.
No
és
un
interès
net,
però
a
els
cubans
no
els
hi
venen
així.

8. 8
§ Terreny
de
batalla,
militar
–
Selva
tropical
(manigua).
− La
selva
és
frondosa,
humida,
amb
zones
pantanoses..
És
un
territori
desfavorable
a
l’exèrcit
espanyol
i
favorable
a
les
guerrilles
cubanes.
− L’exèrcit
format
s’enfronta
a
les
guerrilles
que
coneixeran
la
selva
a
la
perfecció.
L’exèrcit
espanyol
no
anirà
ben
preparat
al
territori:
no
tindran
recursos,
mosquits,
passen
gana,
etc.
La
majoria
de
l’exèrcit
agafa
malalties
tropicals.
1897
–
Cánovas
del
Castillo
és
assassinat
per
un
atemptat
anarquista.
Hi
haurà
un
canvi
en
el
govern:
pugen
al
govern
els
liberals
liderats
per
Sagasta.
El
nou
govern
intentarà
arribar
a
un
acord
amb
Cuba
però
els
cubans
no
voldran
acceptar
ja
que:
§ Tenen
el
suport
de
EUA.
§ El
terreny
els
és
favorable.
Els
Estats
Units
col·∙loca
el
Cuirassat
Main
al
port
de
l’Havanna
com
a
mètode
de
persuasió
i
a
controlar
el
que
passava.
No
estaven
a
l’ofensiva.
1898
–
El
Cuirassat
Main
explotarà.
Els
EUA
culpa
a
Espanya
tot
i
que
es
creu
que
probablement
van
ser
ells
mateixos
per
tenir
un
motiu
per
a
poder
enfrontar-­‐se
directament
amb
Espanya.
Els
americans
li
donen
un
ultimàtum
a
Espanya:
o
entreguen
la
illa
o
entren
en
guerra.
Els
sectors
republicans
espanyols
es
posicionaran
en
contra
d’entrar
en
guerra
però
tot
i
així
l’estat
inicia
una
gran
campanya
publicitària
per
a
convèncer
a
la
població.
S’inicia
el
conflicte
hispano-­‐americà.
(1897)
–
Insurrecció
a
Filipines:
Espanya
envia
molts
soldats
allà
i
enter
Filipines,
Cuba,
i
EUA
acaben
amb
la
flota
espanyola.
1898
–
Tractat
de
París:
Tractat
de
pau.
§ Fi
del
conflicte
bèl·∙lic.
§ Espanya
reconeix
la
independència
de
Cuba.
§ Espanya
cedeix
Filipines
i
Puerto
Rico
a
EUA.
Fi
del
conflicte
colonial=Espanya
perd
totes
les
colònies.
Les
conseqüències
del
conflicte
són
les
següents:
§ Crisi
econòmica.
Degut
al
comerç
Espanya
és
quedarà
sense
la
importació
dels
productes
cubans.
§ Crisi
política.
Es
comença
a
discutir
el
sistema
del
bipartidisme.
§ Crisi
ideològica.
Crisi
social,
moral:
Es
qüestiona
la
forma
de
fer
del
govern
espanyol.
⇒ Moviments
intel·∙lectuals:
Modernisme,
generació
del
98
(Azorín,
Baroja...).
⇒ Regeneracionisme:
Intent
de
fer
veure
que
es
necessari
un
canvi,
una
reforma
a
nivell
polític,
ideològic
i
econòmic.
Necessitat
d’instruir
a
la
població
per
a
poder
regenerar
el
país.
⇒ Desenvolupament
del
catalanisme
polític
(Reforç
del
catalanisme).
El
catalanisme
polític
neix
a
partir
del
1890.
− Es
reforçarà
a
partir
del
desastre,
estaven
en
contra
de
la
guerra.
− La
independència
de
Cuba
esdevé
el
model
a
seguir:
Independència
de
Catalunya.
Moviment
que
havia
començat
com
una
ideologia
perdrà
força
com
a
partit
polític=
Lliga
Regionalista
(1901).
1.5 INDUSTRIALITZACIÓ:
EL
TÈXTIL
CATALÀ
Durant
el
segon
terç
del
segle
XIX
té
lloc
a
Catalunya
la
Revolució
Industrial:
− Consisteix
en
la
substitució
de
la
mà
d’obra
per
la
màquina:
del
procés
manual
a
la
mecanització
del
procés,
abaratint
els
costos.
− S’origina
a
Anglaterra
al
segle
XVIII
amb
l’aparició
dels
nous
telers.

9. 9
− Neix
la
màquina
de
vapor:
transforma
l’aigua
en
vapor
augmentant
la
temperatura,
aquest
vapor
engega
la
turbina
i
fa
funcionar
els
telers
(en
el
cas
de
la
indústria).
⇒ La
matèria
primera
que
utilitza
la
màquina
de
vapor
és
el
carbó.
⇒ La
matèria
primera
que
utilitza
la
indústria
tèxtil
és
el
cotó.
Tots
dos
productes
que
no
són
autòctons
de
Catalunya.
La
revolució
industrial
s’inicia
al
1830
a
Catalunya,
més
tard
que
a
Anglaterra
i
es
parteix
de
les
indústries
tèxtils
de
capital
familiar,
petites
empreses.
Les
indianes
eren
les
indústries
que
feien
estampacions
sobre
el
cotó.
Desenvolupament
de
la
indústria
Amb
la
liberalització
govern
Isabel
II,
l’abolició
gremis
i
jerarquització,
neix
la
possibilitat
de
crear
un
nou
sector
empresarial.
Aquest
fet,
afavoreix
als
capitals
familiars.
§ 1833
Neix
la
primera
fàbrica
que
funciona
amb
màquina
de
vapor.
Fàbrica
Bonaplata.
§ 33-­‐40
Es
produeix
l’estancament
de
la
industrialització
a
causa
de
la
guerra
carlina.
Catalunya
es
un
dels
focus
actius
de
la
guerra.
§ 1844
La
indústria
tèxtil
agafa
embranzida
i
és
produeix
una
evolució
tecnològica.
− Reinversió
del
capital:
els
beneficis
són
utilitzats
per
invertir
en
l’empresa
tecnològicament.
− Mecanització
dels
teleres:
no
farà
falta
mà
d’obra.
§ Grans
indústries
tèxtils.
Sans
zona
industrial
de
producció
tèxtil.
Limitacions
de
la
indústria
catalana
§ Manca
de
fonts
d’energia.
Les
matèries
primeres
eren
el
cotó
i
el
carbó,
no
produïdes
a
Catalunya.
− El
carbó
vindrà
d’Astúries
o
del
Regne
Unit.
Serà
més
fàcil
comercialitzar
amb
el
Regne
Unit
per
la
protecció
lliure
canvista
i
perquè
les
comunicacions
internes
no
estan
desenvolupades.
− El
cotó
ve
d’Amèrica
produït
per
esclaus
Africans.
§ Limitacions
del
mercat.
El
tèxtil
català
no
pot
competir
amb
el
tèxtil
Anglès,
ja
que
aquest
és
més
fàcil
de
produir
i
més
barat.
La
indústria
catalana
reclama
el
proteccionisme.
§ Deficiències
de
les
xarxes
de
comunicacions.
Absència
d’un
mercat
interior,
un
mercat
integrat.
Faltarà
un
bon
establiment
d’una
xarxa
ferroviària
per
connectar
les
diferents
províncies.
S’intentarà
establir
aquesta
xarxa
de
comunicacions.
Però
fins
als
60
no
es
comença
a
construir
una
xarxa
ferroviària
ben
establerta.
§ Manca
d’un
sistema
financer
fort.
Necessari
pel
desenvolupament
de
la
indústria.
El
sistema
financer
fa
fallida
a
partir
del
1860
un
cop
es
comenci
a
construir
el
ferrocarril
i
es
posin
en
venda
les
accions
i
es
vegi
que
no
té
el
rendiment
esperat.
§ La
fam
de
cotó.
Amb
la
guerra
de
successió
Catalunya
no
rep
cotó,
i
el
que
arriba
es
en
menor
proporció
i
encarit.
Com
a
conseqüència
s’encareix
el
producte
català.
§ Economia
espanyola
agrària
i
de
subsistència.
Si
les
classes
popular
no
tenen
poder
adquisitiu
no
tenen
la
necessitat
de
consumir
productes
manufacturats.
Tipus
d’indústria
1. Vapors.
Són
les
indústries
de
més
importància
en
el
primer
període
d’industrialització.
− El
motor
de
la
fàbrica
és
la
màquina
de
vapor.
− S’utilitza
carbó.
− Estan
situades
prop
dels
ports
del
litoral
català.
Zones
litorals.
Situació
geogràfica
donada
per
l’arribada
de
carbó
pel
mar.
− Altes
xemeneies:
expulsió
dels
fums
generats
per
la
màquina
de
vapor.

10. 10
− El
proletariat
que
hi
treballa
viu
a
les
ciutats.
Es
desplacen
cada
dia
de
casa
a
la
fàbrica
i
de
la
fàbrica
a
casa.
No
es
relacions
amb
els
empresaris.
I
estan
en
continua
revolta.
A
partir
dels
60
començarà
la
crisi
econòmica.
Es
buscarà
una
nova
font
d’energia
que
faci
moure
la
màquina.
2. Colònies.
− Treballen
amb
energia
hidràulica.
− Situades
a
prop
dels
rius.
A
la
part
alta
dels
rius.
Rius
principals:
Llobregat,
Ter...
− Amb
l’aigua
del
riu
es
feia
una
canalització
artificial.
Salt
d’aigua
artificial
que
generava
energia
hidràulica.
− Es
creaven
una
sèrie
de
dependències
pels
treballadors
perquè
eren
zones
allunyades
de
les
poblacions.
Les
avantatges
vers
el
vapor
són:
− Font
d’energia
gratuïta:
S’estalvien
pagar
matèria
primera.
− Els
treballadors
es
relacionen
amb
l’empresari
i
s’eviten
les
revoltes
anarquistes
ja
que
els
treballadors
estan
més
contents.
Vapors
Colònies
Màquina
de
vapor
(carbó).
Energia
hidràulica
Zones
litorals
Situades
a
prop
dels
rius
principals
Xemeneies
altres
Canalització
artificial
Els
treballadors
viuen
a
les
ciutats
Els
treballadors
viuen
a
les
dependències
1.6 EL
FERROCARRIL
Era
necessària
la
construcció
d’un
ferrocarril
per
afavorir
al
mercat
interior.
Transportar
mercaderies
d’un
lloc
a
un
altre
més
enllà
del
territori
regional.
El
primer
intent
es
fa
al
1844
amb
la
primera
legislació
ferroviària.
Estableix
les
característiques
que
haurà
de
tenir
el
ferrocarril.
S’estableix
que
l’amplada
de
la
via
és
superior
a
la
de
la
resta
d’Europa;
quan
s’arribi
a
les
fronteres
s’haurà
de
canviar
de
tren.
En
aquesta
època
només
es
construeixen
petits
trams
del
ferrocarril.
Ja
que
es
una
època
d’inestabilitat
política.
Primera
fase
de
construcció
(1856-­‐1866)
Al
1855
es
du
a
terme
finalment
l’inici
de
la
construcció
de
la
xarxa
ferroviària.
Durant
el
Bienni
progressista
s’impulsen
diverses
mesures:
− Es
recapten
diners
per
finançar
la
xarxa
ferroviària.
Desamortització
de
Madoz
(bens
comunals).
− Llei
del
ferrocarril:
com
crear
finançament
per
promoure
la
inversió
de
capital
pel
ferrocarril.
Es
creen
societats
anònimes
per
finançar
el
ferrocarril,
principalment
estrangeres.
L’estat
dona
subvencions
als
inversors
i
garanteix
un
mínim
de
beneficis.
Surten
les
accions
del
ferrocarril
en
borsa.
La
planificació
radial
va
ser
l’error
de
la
construcció.
− La
perifèria
espanyola
va
quedar
exclosa
de
les
línies
perifèriques
del
ferrocarril.
− El
ferrocarril
no
és
rendible
i
es
produeix
la
fallida
de
la
banca.
La
banca
no
pot
retornar
els
diners
invertits.
Es
paralitza
la
construcció
del
ferrocarril
al
1866.
Segona
fase
de
construcció
Als
inicis
de
la
restauració
borbònica
es
reprèn
la
construcció
de
la
xarxa
ferroviària.

11. 11
1.7 EL
MOVIMENT
OBRER:
NAIXEMENT
La
Revolució
industrial
va
comportar
l’aparició
del
moviment
obrer:
§ Neix
una
nova
classe
social:
el
proletariat
que
surt
de
la
indústria.
La
indústria
provocarà
les
males
condicions
de
vida
i
treball.
El
treball
obrer
serà
molt
dur:
implica
moltes
hores
de
treball,
condicions
insolubles,
sous
molt
baixos.
En
els
primers
anys
de
la
indústria
podem
parlar
d’explotació.
§ Consisteix
en
el
conjunt
de
manifestacions
dels
obrers
en
defensa
dels
seus
interessos
com
a
treballadors.
A
partir
dels
anys
40
quan
la
industrialització
pren
força
els
treballadors
de
les
indústries
prenen
consciència
i
es
manifesten.
L’intent
de
crear
més
associacions
donarà
més
força
al
moviment.
− Les
primeres
manifestacions
reclamen
el
ludisme:
reivindicacions
contra
les
màquines
mecàniques.
Consisteixen
en
cremar
part
de
les
màquines
de
les
indústries.
− Reclamen
sempre
millora
de
condicions
laborals.
− En
època
d’Isabel
II
quan
regnaven
moderats
l’associacionisme
estava
prohibit
i
s’hauran
de
reunir
clandestinament.
Associacionisme
obrer:
sindicats
En
un
inici
s’organitzaran
per
oficis.
Dins
d’una
fàbrica
hi
hauran
diverses
associacions.
Primerament
el
moviment
només
intenta
crear
ajuda
mútua,
no
es
tenen
intencions
polítiques.
Amb
el
pas
dels
anys
aniran
tendint
cap
al
republicanisme
federal
perquè
reclama
l’abolició
de
preocupacions
populars
com
els
impostos
de
consum
o
les
quintes:
són
fets
propers
a
la
societat.
Volen
acabar
amb
les
diferències
de
classes.
A
partir
del
sexenni
democràtic
trobarem
el
moment
de
màxim
esplendor
perquè:
− Hi
han
més
llibertats.
El
govern
es
propens
a
l’associacionisme.
− Sorgeixen
nous
corrents
ideològics
donats
a
la
resta
d’Europa.
Neixen
amb
el
proletariat
i
rebutgen
el
capitalisme
que
defensa
el
domini
de
la
burgesia,
la
propietat
privada
i
la
misèria
obrera.
1. Anarquisme:
defensa
de
la
col·∙lectivització.
§ Es
encapçalat
per
Bakunin.
§ La
idea
sorgeix
de
lluitar
contra
el
capitalisme
creat
al
obrir
els
mercats
(amb
diferències
de
classes).
Reivindiquen:
⇒ Llibertat
individual.
⇒ Solidaritat
social.
⇒ Defensa
de
la
propietat
col·∙lectiva.
⇒ Refús
de
l’autoritat
i
dels
partits
polítics.
§ Segons
l’anarquisme
s’aconsegueix
tot
això
amb
la
revolució
que
es
pot
dur
a
terme
de
manera
espontània
o
mitjançant
l’organització
sindical
per
tal
d’aconseguir
una
societat
sense
classes;
la
fi
de
l’Estat
i
de
la
propietat
col·∙lectiva.
No
creu
amb
l’acció
política,
són
apolítics.
Es
una
de
les
ideologies
que
més
arrelarà
a
Espanya,
sobretot
a
Catalunya
i
Andalusia.
2. Marxisme
§ Encapçalat
per
Karl
Marx
i
Engels.
§ La
idea
és
la
mateixa
que
l’anarquisme:
són
partidaris
d’abolir
la
propietat
privada,
etc.
Reclamen
un
sistema
on
la
producció
estigui
en
mans
col·∙lectives
del
proletariat.
Fan
una
defensa
de
la
propietat
col·∙lectiva
i
són
partidaris
de
l’acció
obrera.
§ El
mètode
per
aconseguir
el
seu
objectiu,
una
revolució
obrera,
es
diferent
al
anarquista.
Creuen
en
la
política,
el
seu
objectiu
s’aconsegueix
mitjançant

12. 12
partits
obrers.
S’ha
d’aconseguir
una
dictadura
del
proletariat,
que
consisteix
en
la
primera
fase,
en
la
qual
s’estableixi
l’Estat
obrer
i
la
socialització
de
la
propietat.
Per
culminar
en
la
segona
fase,
el
comunisme,
on
es
produeix
l’extinció
de
l’Estat
i
una
societat
sense
classes.
Aquestes
corrents
arriben
a
l’estat
Espanyol
a
partir
del
sexenni
democràtic.
Prenen
força
a
l’estat.
Arriben
a
Espanya
a
través
de
la
AIP
(Associació
Internacional
de
Treballadors):
organisme
que
aplegada
diferents
sindicats
de
diferents
països
europeus.
− És
creada
a
Londres
al
1864.
− Més
coneguda
amb
el
nom
de
Primera
Internacional.
– Volien
fer
un
front
comú
per
reclamar
la
millora
de
les
condicions
laborals.
– Està
formada
per
marxistes
i
anarquistes.
Juseppe
Feneli
és
un
membre
de
la
AIT
enviat
per
Bakunin
a
Espanya
per
donar
a
conèixer
les
noves
ideologies.
Funda
a
Madrid
i
després
a
Barcelona
el
primer
nucli
espanyol
de
la
Internacional.
Neixen
també
associacions
desvinculades
del
moviment
internacionalista.
Les
Tres
Classes
de
Vapor:
unió
de
filats,
jornalers
i
telers.
No
intenten
tenir
rellevància
en
l’àmbit
polític.
1870:
Primer
congrés
obrer
Espanyol.
− Constituït
per
obrers
catalans
sobretot.
− Es
decideix
que
s’adhereixen
a
la
internacional.
Neix
la
FRE
(Federació
Regional
Espanyola):
sucursal
de
la
AIT
a
Espanya.
Organització
espanyola
que
depèn
de
la
internacional.
− S’acorda:
⇒ Recurs
a
la
vaga:
recurs
vàlid
de
reivindicació.
⇒ Introducció
de
tendències
Anarquistes.
⇒ Etc.
Durant
el
sexenni
la
FRE
creix
a
un
ritme
molt
elevat,
el
nombre
d’afiliats
incrementa
notablement.
Les
postures
marxistes
i
anarquistes
es
veuran
enfrontades:
− A
Europa
el
marxisme
predomina
i
expulsen
als
anarquistes
de
la
AIT.
− A
Espanya
es
el
anarquisme
qui
expulsa
al
marxisme
de
la
FRE.
Quan
es
divergeixen
les
dues
postures
el
marxisme
s’estableix
a
Madrid
i
l’anarquisme
a
Catalunya
i
Andalusia.
Els
marxistes
crearan
una
nova
associació
al
ser
expulsats
de
la
FRE.
Els
moviments
cantonalistes
són
a
més
de
federalistes
intransigents,
anarquistes.
Amb
el
cop
d’estat
del
general
Pavía
s’acaben
els
anys
de
llibertat
i
les
associacions
el
moviment
obrer
passen
a
dur-­‐se
a
terme
clandestinament.
En
aquest
moment
qualsevol
manifestació
pública
de
moviment
obrer
es
fortament
reprimida.
Els
primers
governs
de
la
restauració
continuaran
il·∙legalitzant
les
associacions
fins
al
primer
govern
de
Sagasta.
1.8 EVOLUCIÓ
DEL
MOVIMENT
OBRER:
FRE
I
SOCIALISME
La
FRE
La
FRE
durant
els
primers
anys
de
restauració
passarà
a
dir-­‐se
FTRE
(Federació
dels
Treballadors
de
la
Regió
Espanyola).
Durant
aquests
primers
anys
anirà
creixent
el
nombre
d’afiliats.
S’intentaran
millorar
les
condicions
laborals
pel
mitjà
de
revoltes.
L’1
de
maig
del
1890
es
celebra
el
primer
dia
del
treballador.
La
ideologia
anarquista
es
divideix:
§ Anarcocol·∙lectivistes:
partidaris
de
l’acció
sindical.
§ Anarcocomunistes:
partidaris
de
l’acció
terrorista.

13. 13
Durant
els
anys
90
l’anarquisme
terrorista
pren
molta
força.
Els
enemics
anarquistes
són
els
pilars
del
capitalisme
i
són
contra
qui
efectuen
atacs:
estat,
burgesia
i
església.
− A
Catalunya
efectuen
l’atemptat
al
liceu
al
1893:
es
volia
atemptar
contra
les
classes
benestants,
les
classes
capitalistes.
− Assassinat
de
Cànovas
del
Castillo
al
1897.
− Atemptat
a
la
diada
de
corpus
a
Barcelona.
La
repressió
del
govern
serà
molt
forta.
Qualsevol
manifestació
obrera
serà
reprimida
per
por
de
que
sigui
anarquista.
− Procés
de
Montjuic:
s’empresonarà
i
jutjarà
a
molts
obrers.
Es
duran
a
terme
judicis
sense
base
i
penes
de
mort.
El
marxisme
queda
dividit
entre
el
comunisme
i
la
tendència
socialdemòcrata
(socialisme).
Evolució
del
socialisme
El
socialisme
deriva
del
marxisme.
Quan
els
marxistes
són
expulsats
de
la
FRE
creen
una
nova
organització.
Comencen
a
crear
el
PSOE
que
neix
l’any
1879
a
Madrid
il·∙legalment.
Comencen
a
aparèixer
diferents
federacions.
El
PSOE
és
el
primer
gran
partit
socialista.
Neix
amb
la
voluntat
de
formar
part
de
la
política
per
millorar
les
condicions
laborals.
Al
1888
es
celebra
el
primer
congrés
del
partit
socialista
a
Barcelona.
− S’acorda
crear
un
gran
sindicat
que
aglutini
totes
les
associacions
socialistes:
UGT
(Unió
General
de
Treballadors).
Aquest
nou
sindicat
depèn
del
PSOE:
per
ser
membre
de
la
UGT
havies
de
ser
membre
del
PSOE.
Començarà
a
Madrid
i
s’estendrà
pel
País
Bas
i
València.
La
presència
política
no
s’aconsegueix
fins
al
segle
XX
a
causa
del
bipartidisme.
La
UGT
es
un
gran
sindicat
organitzat
per
oficis
que
vol
reivindicar
els
drets
dels
treballadors
i
introduir
millores.
1.9 EL
FRACÀS
DEL
REGENERACIONISME
A
partir
del
desastre
del
98
Ma
Cristina
deixa
de
confiar
en
Sagasta
i
trasllada
aquesta
confiança
a
un
nou
govern
conservador
encapçalat
per
Francisco
Silvela.
La
pèrdua
de
les
colònies
també
fa
que
comencin
a
sortir
a
la
llum
els
defectes
del
sistema
polític
vigent
pel
que
sorgeix
el
regeneracionisme,
moviment
que
intentarà
introduir
reformes
en
el
sistema
polític
donant
espacial
importància
a
l’ensenyament.
El
govern
de
Silvela
farà
un
primer
intent
regeneracionista
caracteritzat
per:
§ Introducció
de
noves
figures
polítiques
en
el
govern.
⇒ El
general
Polavieja.
Polític
partidari
del
regeneracionisme
(ministre
de
la
Guerra)
que
escriu
un
manifest
molt
conegut
on
expressa
la
idea
de
la
descentralització
de
l’estat,
reclama
l’autonomia
administrativa
de
Catalunya.
Per
aquest
motiu
els
Catalans
veuran
amb
bons
ulls
la
política
regeneracionista
de
Polavieja.
§ Hisenda
pública
molt
endeutada.
⇒ Com
a
conseqüència
de
la
guerra
de
Cuba.
⇒ Per
sanejar
el
deute
el
ministre
d’Hisenda,
Villaverde,
augmentarà
els
impostos.
Aquesta
reforma
sobretot
agreujava
els
impostos
dels
comerciants
i
industrials.
Catalunya
serà
la
comunitat
que
més
perjudicada
en
sortirà
d’aquesta
reforma,
fet
que
provocarà
un
descontentament
general
(també
fora
de
Catalunya)
i
aquest
s’acabarà
donant
lloc
al
Tancament
de
caixes:
unió
de
diferents
gremis
per
no
pagar
aquests
nous
impostos
trimestrals
(té
lloc
principalment
a
Barcelona).
Com
a
conseqüència
d’aquest
tancament
els
comerciants
participants
seran
embargats.
L’alcalde
de
Barcelona,
doctor
Bartomeu
Robert,
dimiteix
perquè
no
voldrà
embargar

14. 14
aquests
comerciants
ja
que
es
posiciona
a
favor
seu.
En
aquest
moment
s’inicia
una
vaga
que
serà
durament
reprimida
per
els
forces
de
l’ordre.
Durant
17
mesos
Catalunya
perd
les
seves
llibertats
constitucionals
ja
que
el
govern
declara
l’estat
de
guerra
amb
la
finalitat
d’acabar
amb
la
vaga,
alhora
els
botiguers
morosos
són
empresonats.
Finalment
aquests
comerciants
acaben
pagant
però
això
provocarà
una
ruptura
definitiva
del
Catalanisme
i
el
sistema
polític
de
la
restauració.
La
burgesia,
la
classe
social
en
la
que
es
recolza
el
sistema
polític
vigent,
deixa
d’estar
vinculada
als
partits
polítics
dinàstics
i
comença
a
encapçalar
el
moviment
catalanista.
1.10 EL
REGNAT
D’ALFONS
XIII
Del
1902
al
1923
te
lloc
la
primera
etapa
del
regnat
d’Alfons
XIII
a
Espanya
que
continua
endavant
amb
el
torn
pacífic
tot
i
que
s’introdueix
una
tendència
reformista.
§ Època
de
crisi
política:
el
sistema
de
la
restauració
està
en
constant
crisi
ja
que
principalment
el
desastre
del
98
ho
deixa
en
evidència.
− La
constitució
de
76
seguirà
vigent.
− El
que
no
tindrà
continuïtat
serà
la
tendència
immobilista.
Es
passarà
a
un
reformisme.
− Sorgiran
divergències
dins
dels
partits
dinàstics
que
generarà
incoherència
i
per
tant
perdran
força.
§ El
rei
Alfons
XIII
− És
un
personatge
important
dins
del
desenvolupament
polític.
Practica
una
intromissió
creixent
en
el
joc
polític
que
va
propiciar
la
formació
de
governs
inestables
i
les
divergències
entre
els
partits
dinàstics.
− Tindrà
tendència
a
firmar-­‐se
com
a
cap
de
l’exèrcit,
li
donarà
molta
importància
a
l’exèrcit.
− Està
molt
vinculat
a
les
altres
classes
socials.
− Es
nomenat
rei
l’any
1902
als
16
anys.
El
seu
regnat
durarà
fins
al
final
de
la
dictadura.
§ Sistema
bipartidista
en
descomposició
− El
falsejament
de
les
eleccions
té
continuïtat
tot
i
una
llei
que
surt
que
ho
intenta
impedir.
− Hi
ha
una
alta
abstenció,
la
gent
no
va
a
votar
en
vista
del
panorama
polític
tot
i
que
l’any
1890
s’estableix
el
sufragi
universal
masculí.
− Es
produeix
un
canvi
generacional
en
els
dos
partits
dinàstics:
⇒ Conservadors:
Silvela,
Maura,
Dato.
⇒ Liberals:
Moret,
Canalejas,
Romanones.
Partit
Conservador.
Antoni
Maura
(de
professió
advocat)
serà
el
polític
més
destacat
del
partit
conservador
en
aquesta
època.
Del
1903
al
1922
es
president
5
vegades.
La
seva
intenció
és
convertir
el
partit
conservador
en
l’eix
d’Espanya
i
aconseguir
suport.
S’introdueixen
reformes
des
de
dalt,
sense
canviar
el
sistema.
Es
vol
aconseguir
una
política
en
la
que
hi
participi
un
grup
social
de
classe
mitjana-­‐alta.
S’introdueixen
reformes
però
sense
que
les
classes
populars
arribin
al
poder.
Tot
i
la
llei
electoral
impulsada
tenen
por
de
crear
un
estat
democràtic
plenament.
⇒ S’introdueixen
diverses
reformes
− La
marina
de
guerra
i
la
mercant
estaven
malmeses
a
causa
de
la
guerra
de
Cuba.
Maurà
reconstruirà
tota
la
flota.
− Es
du
a
terme
la
llei
electoral
(1907)
intentant
aconseguir
evitar
el
caciquisme
i
reduir
al
màxim
possible
la
corrupció.
Tot
i
així
no
l’acaba
de
frenar
del
tot.
El
govern
no
adopta
la
democràcia
del
tot.
(Cal
tenir
en
compte
que
avançada

15. 15
l’època
de
la
restauració,
el
caciquisme
acabarà
molestant
als
mateixos
partits
dinàstics).
− Maura
impulsa
també
una
llei
d’administració
local
que
no
va
arribar
a
ser
aprovada,
una
llei
de
caràcter
descentralitzador.
Pretenia
donar
certa
autonomia
a
municipis
i
províncies
a
l’hora
de
dur
a
terme
diverses
gestions.
Maura
intenta
acostar
la
Lliga
Regionalista
a
la
tendència
conservadora
i
finalment,
a
causa
de
l’oposició,
la
llei
no
s’aprova.
− Reformes
socials
§ Llei
del
descans
dominical
(1904):
Estableix
que
els
diumenges
es
dia
de
descans.
§ Institut
nacional
de
previsió:
Era
una
asseguradora
pels
obrers.
Equivalent
a
la
seguretat
social
actual
pels
treballadors.
Suposa
l’inicia
d’una
bona
reglamentació
obrera.
§ Regulació
i
legislació
del
dret
a
la
vaga.
És
una
època
molt
convulsa
ja
que
es
donen
molts
canvis.
Per
Maura
un
dels
fets
claus
que
el
desprestigiarà
serà
la
Setmana
Tràgica
ja
que
haurà
de
posar
ordre
i
dur
a
terme
una
repressió
molt
forta
a
Barcelona.
Es
duran
a
terme
múltiples
empresonaments
i
execucions.
A
partir
del
1910
el
partit
conservador
es
divideix
entre:
⇒ Partidaris
de
Maura,
els
mauristes
de
caràcter
conservador.
⇒ Partidaris
de
Eduardo
Dato,
els
datistes
o
idonis
partidaris
d’altres
ideologies.
Dato
serà
assassinat
l’any
1921
a
mans
d’un
anarquista,
fet
que
obrirà
una
nova
crisi
en
el
partit
Conservador.
Partit
Liberal.
L’advocat
José
Canalejas
(1910-­‐1912)
serà
el
líder
polític
més
destacat
del
partit
liberal
en
aquesta
etapa
de
la
restauració.
⇒ Duu
a
terme
diverses
reformes,
fent
un
segon
intent
del
regeneracionisme
liberal.
Impulsa
reformes
socials
amb
l’objectiu
d’acabar
amb
els
privilegis
de
l’església
i
acostar
als
sectors
populars.
− Abans
de
que
arribés
Canalejas
al
govern,
Moret
duu
a
terme
la
llei
de
jurisdiccions
(1905).
Una
llei
molt
important
dins
del
catalanisme
polític
que
estableix
que
qualsevol
ofensa
a
la
pàtria,
a
l’exèrcit,
etc,
serà
jutjada
de
forma
militar,
seguint
la
jurisdicció
militar
en
comptes
de
la
jurisdicció
civil.
− Ja
amb
Canalejas
al
capdavant,
el
partit
liberal
impulsa
la
ley
del
candado
(1910)
amb
la
intenció
de
convertir
Espanya
en
un
estat
aconfessional.
Aquesta
llei
estableix
la
prohibició
en
la
creació
de
nous
ordres
religiosos,
per
a
aconseguir
que
no
augmentin
en
nombre.
Aquests
ordres
religiosos
es
dediquen
d’entre
altres
coses
a
l’educació
(jesuïtes,
escolapis,
etc).
− S’incrementa
la
fiscalitat
en
les
classes
privilegiades.
− S’introdueixen
reformes
socials,
lleis
de
protecció
social:
§ Regulació
de
l’horari
laboral.
§ Equiparació
del
treball
de
l’home
i
de
la
dona.
− Llei
de
lleves:
reforma
del
servei
militar.
S’estableix
la
creació
del
servei
militar
obligatori.
Ja
no
existia
la
possibilitat
de
redimir-­‐se
amb
remuneració.
− Llei
de
mancomunitats
(1912):
estableix
la
possibilitat
d’unió
entre
les
diferents
províncies
per
fer-­‐se
càrrec
de
la
gestió
pública
del
seu
territori.
(Unificar
les
quatre
diputacions
Catalanes
per
gestionar
de
forma
conjunta
Catalunya).
− Els
liberals
aconsegueixen
també
el
repartiment
del
Marroc
entre
França
i
Espanya.
Una
part
del
Marroc
passa
a
ser
d’Espanya.
L’any
1912
Canalejas
serà
assassinat
per
un
anarquista.
Durant
aquesta
etapa
els
atemptats
anarquistes
contra
dirigents
polítics
seran
constants.

16. 16
A
partir
de
l’assassinat
de
Canalejas
el
següent
líder
polític
liberal
serà
Romanones.
Reformes
del
Partit
Conservador
Renovació
marina
mercant
i
de
guerra
Llei
electoral
1907
Llei
d’administració
local
Llei
del
descans
dominical
1904
Institut
nacional
de
previsió
Regulació
i
legislació
dret
a
la
vaga
Reformes
del
Partit
Liberal
Llei
de
Jurisdiccions
1905
Ley
del
candado
1910
Increment
fiscalitat
classes
privilegiades
Regulació
horari
laboral
Equiparació
treball
home
i
dona
Llei
de
lleves
1912
Llei
de
mancomunitats
1912
Repartiment
del
Marroc
1.11 LES
FORCES
POLÍTIQUES
D’OPOSICIÓ
El
socialisme
Durant
aquesta
etapa
el
PSOE
aconsegueix
un
diputat,
Pablo
Iglesias.
Això
és
gràcies
a
la
conjunción
republicano-­‐socialista
del
1909.
El
republicanisme
L’antic
republicanisme
estava
representat
per
Salmerón
en
la
Unión
Republicana
(1903).
El
lerrouxisme
Alejandro
Lerroux
origina
un
moviment
que
intenta
atraure
als
obrers
per
acabar
amb
el
sistema
de
la
restauració.
Aquest
moviment
està
representat
en
el
Partit
Republicà
Radical
(1908).
El
lerrouxisme
es
caracteritza
per
ser
un
moviment:
− Anticatalanista.
− Anticlerical.
En
els
seus
inicis
té
molta
importància
a
Barcelona
i
després
s’estén
per
la
resta
d’Espanya.
El
republicanisme
d’esquerres
i
catalanista
L’any
1910
neix
la
Unió
Federal
Nacionalista
Republicana
(UFNR)
com
a
conseqüència
de
la
coalició
entre
diferents
forces
catalanistes
i
republicanes
per
fer
front
a
la
Lliga.
Per
a
augmentar
els
seus
vots,
l’any
1914
arriben
al
Pacte
de
St.
Gervasi
amb
el
partit
Radical
de
Lerroux,
però
aquesta
Unió
acaba
sent
un
fracàs
i
aconsegueixen
menys
vots
que
no
pas
per
separat.
Com
a
conseqüència
d’aquest
pacte
la
UFNR
entra
en
crisi
i
desapareix.
L’any
1917
Lluís
Companys
funda
un
altre
partit
catalanista
d’esquerres,
el
Partit
Republicà
Català.
Coalicions
i
partits
Republicans
1903
Unión
Republicana
(Salmerón)
1910
1908
Partit
Republicà
Radical
(Lerroux)
1936
1909
Conjunción
Republicano-­‐socialista
1919
1910
Unió
Federal
Nacionalista
Republicana
1917
1914
Pacte
St.
Gervasi
-­‐
1917
Partit
Republicà
Català
(Companys)
-­‐
El
carlisme
Durant
aquest
període
els
carlistes
també
adoptaran
el
nom
de
jaumistes.
Són
ultra
conservadors
i
ultra
catòlics.
− Reclamen
la
descendència
de
Carles
Maria
Isidre.

17. 17
− Es
troben
concentrats
a
Navarra,
Catalunya
i
País
Basc.
Regionalismes
Al
País
Basc
neix
per
Partit
Nacionalista
Basc,
partit
que
aconsegueix
una
base
social
amplia
i
forta.
Catalanisme
→Solidaritat
Catalana
2.4
A
Catalunya
la
part
militar
de
Barcelona
estava
enfrontada
amb
el
catalanisme.
L’any
1905
un
acudit
publicat
en
el
setmanari
humorístic
catalanista
Cu-­‐cut!
Va
desembocar
en
una
crisi
en
el
govern.
L’acudit,
que
ridiculitzava
l’exèrcit
pels
seus
fracassos
militars,
va
provocar
que
l’exercit
s’enfadés
i
entrés
a
la
redacció
causant
desperfectes
i
forçant
la
seva
clausura.
Com
a
conseqüència
d’aquests
fets
el
govern
no
actua
contra
l’exèrcit
sinó
que
promulga
la
llei
de
jurisdiccions.
Els
grups
catalanistes
s’ho
prenen
com
una
ofensa
al
catalanisme
i
com
una
manca
en
la
llibertat
d’expressió.
Amb
aquesta
llei
l’exèrcit
torna
a
passar
davant
del
pla
civil,
trencant
així
una
de
les
característiques
del
sistema
de
la
restauració.
L’any
1906
es
produeix
la
unió
de
totes
les
forces
polítiques
catalanes
amb
la
creació
de
Solidaritat
Catalana:
carlisme,
catalanisme
i
republicanisme.
Només
van
quedar
fora
de
la
unió
els
lerrouxistes
i
els
partits
dinàstics.
Es
presenten
l’any
1907
unides
a
les
eleccions
amb
l’objectiu
de
reivindicar
la
ideologia
catalanista.
En
les
eleccions
provincials
ja
obtenen
un
gran
èxit,
però
obtenen
un
major
èxit
en
les
governamentals
en
obtenir
41
de
44
diputats
en
la
circumscripció
catalana
al
parlament
espanyol.
La
programa
de
Solidaritat
en
les
eleccions
generals
va
ser
conegut
com
el
programa
del
Tívoli
ja
que
va
ser
llegit
per
Salmerón
en
el
Teatre
del
Tívoli
de
Barcelona.
En
aquest
moment
el
president
del
govern,
Maura,
pacta
amb
solidaritat
per
a
apropar
la
vessant
catalana
i
acabar
amb
la
coalició.
A
través
de
la
llei
d’administració
local
aconsegueix
que
sorgeixin
les
primeres
divergències
i
durant
la
setmana
tràgica
el
grup
acaba
trencant-­‐se
totalment.

18. 18
1.12 LA
SETMANA
TRÀGICA
Antecedents
i
causes
L’any
1906
es
celebra
la
Conferència
d’Algesires:
França
i
Espanya
es
reparteix
el
territori
del
Marroc.
A
Espanya
li
toca
el
Nord
del
país,
el
Rif.
− Els
berebers
posaran
resistència:
seran
anys
de
continus
enfrontaments
entre
la
població
del
Rif
i
l’exèrcit
espanyol.
− Es
una
zona
muntanyosa
i
Espanya
vol
aquest
territori
perquè
les
mines
són
un
possible
lloc
de
monopolització.
L’any
1909
es
dona
el
Barranco
del
Lobo;
els
berebers
derroten
a
l’exèrcit
espanyol.
Espanya
perd
molts
soldats
i
els
govern
envia
més
tropes
al
Marroc.
Els
reclutats
enviats
al
Rif
seran
reformistes,
és
a
dir,
els
ciutadans
espanyols
que
ja
havien
fet
el
servei
militar
i
que
estaven
a
la
reserva.
Es
tracta
de
gent
adulta,
madura
i
no
en
edat
de
fer
el
servei
militar.
El
reclutament
provoca
un
malestar
generalitzat
en
la
població
ja
que:
− Els
reservistes
arrisquen
la
seva
vida.
− Els
reservistes
són
gent
amb
feina
i
sou
que
manté
sovint
a
la
seva
família.
Aquest
malestar
es
dona
més
en
les
classes
popular
perquè
encara
es
donava
la
remuneració
per
abstenció
al
reclutament
militar.
El
malestar
es
centra
a
Barcelona
ja
que
es
don
surten
els
vaixells
amb
els
reservistes
dirigits
al
Rif.
Fets
L’última
setmana
de
juliol
s’inicia
una
revolta
en
contra
de
l’exèrcit
i
del
sistema
de
la
restauració.
El
dilluns
26
de
juliol
del
1909
s’inicia
la
vaga
general
(sobretot
donada
entre
les
classes
obreres).
Es
paralitza
tot
el
comerç
a
Barcelona
i
la
població
es
manifesta.
1903%
Unión%
Republicana%
(Salmerón)%
1908%
Partit%Radical%
(Lerroux)%
1910%
Unió%Federal%
Nacionalista%
Republicana%
1917%
Partit%
Republicà%
(Companys)%
1914%
Pacte%de%St.%
Gervasi%
CATALANISTES% CARLINS%
1901%
Lliga%
Regionalista%
1907%
Centre%Nacionalista%
Republicà%%
(Domènech%i%Montaner)%
Escissió%de%la%Lliga%
Tradicionalistes%
1906%–%1909%
Solidaritat%Catalana%
1900%
1923%
(1879)%
PSOE%
1921%
Partit%
Comunista%
1922%
Unió%
Socialista%
Catalunya%%
SOCIALISTES%
Branca%catalanista%
del%republicanisme%
REPUBLICANS%
Escissió%del%
socialisme%
Intenten%
augmentar%la%
base%social%
durant%aquest%
període%
1909%
Conjunción%republicanoZsocialista%

19. 19
El
govern
actua
ràpida
i
directament
i
comença
una
revolució
popular
urbana
que
dura
una
setmana.
Els
manifestants
formen
part
de
les
classes
populars
amb
diferents
ideologies.
La
repressió
provoca
que
Barcelona
estigui
plena
de
barricades
(per
protecció
i
per
evitar
l’entrada
de
la
policia
que
pugui
posar
ordre).
A
partir
d’aquest
moment
s’inicia
un
motí
popular
amb
un
seguit
de
reivindicacions:
− Contra
l’exèrcit:
anti
militar.
− Contra
l’església:
anti
clerical.
Es
du
a
terme
la
crema
de
múltiples
convents,
escoles
religioses,
etc.
La
revolta
ve
a
ser
una
revolta
espontània
del
poble
sense
la
intromissió
política
directa
(tot
i
que
molts
polítics
hi
influiran).
És
a
dir,
es
una
revolta
sense
cap
líder
polític.
A
finals
de
la
setmana,
entre
dijous
i
divendres,
el
govern
comença
a
posar
ordre
i
inicia
una
forta
repressió
amb
múltiples
detencions.
El
2
d’agost
Barcelona
torna
a
la
normalitat.
Conseqüències
1. El
resultat
d’aquesta
setmana
és
de
113
morts,
centenars
de
ferits
i
més
de
70
edificis
religiosos
malmesos.
2. Molts
ciutadans
es
veuen
obligats
a
exiliar-­‐se.
3. El
govern
exerceix
una
forta
repressió.
Es
du
a
terme
la
detenció
de
molts
obrers
simplement
pel
fet
de
ser
anarquistes
o
republicans.
− Es
duen
a
terme
múltiples
judicis
i
afusellaments.
§ Francesc
Ferrer
i
Guàrdia,
fundador
de
l’Escola
Modera,
es
acusat
de
ser
l’ideòleg
de
la
revolta.
Es
jutjat
sense
proves
definitives
i
condemnat
a
se
afusellat.
− Una
part
del
propi
sistema
de
la
Restauració
es
posiciona
en
contra
de
Maura.
§ Escissió
dels
conservadors
entre
els
defensors
de
Maura
i
els
partidaris
d’altres
líders
del
partit.
§ Alfons
XIII
destitueix
a
Maura
i
posa
al
capdavant
del
govern
a
Canalejas.
− Fi
de
Solidaritat
Catalana,
desapareix
el
mateix
1909
a
causa
de
les
discrepàncies
internes:
§ La
Lliga
aprova
les
mesures
de
Maura.
§ Els
partits
més
d’esquerres
es
posicionen
en
contra
de
Maura.
1.13 EL
MOVIMENT
OBRER
Els
sindicats
A
finals
de
segle
trobem
l’anarquisme
organitzat
en
sindicats
i
recordem
que
pateix
una
gran
repressió
a
causa
de
la
branca
anarcocomunista
de
la
ideologia.
S’inicia
el
nou
segle
amb
un
moviment
anarquista
no
tant
organitzat,
més
aviat
disgregat
a
causa
de
la
dura
repressió
patida.
Tot
i
així
les
classes
populars
del
camp
i
de
les
ciutats
segueixen
vivint
en
unes
condicions
de
vida
molt
precàries
i
la
conflictivitat
social
continua.
Comencen
a
sorgir
noves
vagues
i
reivindicacions
a
nivell
local.
La
patronal,
l’empresariat,
reacciona
davant
les
reivindicacions
i
amenaça
amb
tancar
les
fàbriques
(locaut).
Poc
a
poc
el
moviment
obrer
es
torna
a
organitzar
i
tornen
a
sorgir
grans
sindicats.
Els
fets
de
la
Setmana
Tràgica
estan
relacionats
amb
el
moviment
obrer.

20. 20
Sindicalisme
de
masses:
CNT
i
UGT
CNT
Al
1908
a
Barcelona
s’inicia
una
federació
de
diferents
associacions
obreres,
Solidaritat
Obrera:
− Integrada
per
anarquistes
i
socialistes,
tot
i
que
aquests
últims,
més
tard,
deixen
l’associació
perquè
ja
disposen
del
seu
propi
sindicat,
la
UGT.
− Creix
i
canvia
de
nom
varies
vegades.
Al
1911
pren
el
nom
definitiu,
Confederació
Nacional
del
Treball
(CNT),
formada
només
per
anarquistes.
9 Objectiu:
Donar
a
conèixer
la
ideologia
anarquista
a
Espanya.
9 Ideologia:
No
voler
formar
part
de
la
vida
política
i
en
definitiva
els
principis
anarquistes.
− Evoluciona
molt
ràpidament
i
l’any
1915
ja
disposa
de
15.000
afiliats.
− L’any
1918
el
sindicat
celebrar
el
Congrés
Regional
de
Catalunya,
el
Congrés
de
Sants.
9 En
aquest
congrés
s’estableix
una
nova
forma
d’organització
sindical,
els
sindicats
únics.
Els
sindicats
deixen
d’estar
organitzats
per
ofici
i
passen
a
estar
organitzats
per
indústria,
és
a
dir,
s’agrupen
tots
els
treballadors
d’una
mateixa
branca
de
producció
industrial.
9 També
es
debat
la
forma
d’actuar
i
s’estableix
el
recurs
a
la
vaga
i
el
boicot
per
arribar
a
la
vaga
revolucionària
i
poder
canviar
el
govern.
− Durant
aquesta
època
creix
molt,
l’any
1920
ja
disposa
de
700.000
afiliats
i
agafa
més
força
que
la
UGT.
− Un
dels
personatges
més
importants
és
Salvador
Seguí,
dirigent
molt
destacat
de
la
CNT
assassinat
dins
l’àmbit
del
pistolerisme.
UGT
La
UGT
per
la
seva
part
també
creix
i
evoluciona
en
nombre
d’afiliats,
l’any
1920
en
té
240.000.
Com
la
CNT
passa
a
organitzar-­‐se
amb
els
sindicats
d’indústria.
El
suport
social
del
socialisme
es
seguia
concentrant
a
Madrid,
mentre
que
l’anarquisme
i
la
CNT
tenien
més
importància
a
Andalusia
i
Catalunya.
Tots
dos
sindicats
seran
protagonistes
de
moltes
de
la
vagues
que
tenen
lloc
en
l’època.
1.14 LA
CRISI
DE
1917
Panorama
Europeu
Europa
està
enmig
de
la
Primera
Guerra
Mundial
(1914-­‐1918)
i
Espanya
es
declara
neutral
ja
que
té
un
exèrcit
mal
preparat
i
destinat
en
la
seva
majoria
als
conflictes
del
Marroc.
Aquesta
decisió
farà
que
la
indústria
creixi
econòmicament
perquè
ven
menjar
als
països
en
guerra
que
només
produeixen
armes.
Espanya
proporciona
matèries
primeres
a
aquests
països.
⇒ Això
afavoreix
l’increment
de
les
riqueses
de
la
indústria.
⇒ Però
aquesta
millora
no
repercuteix
en
l’augment
del
sou
dels
obrers
o
en
la
reinversió
del
capital
en
la
mateixa
indústria,
de
manera
que
el
proletariat
s’empobreix.
Tot
i
que
Espanya
augmenta
el
comerç
exterior
no
augmenta
la
producció
de
manera
que
tot
el
que
es
produeix
va
a
parar
als
països
en
guerra.
I
com
que
els
preus
no
s’apugen
de
manera
proporcional
a
l’augment
de
sous,
la
població
passa
gana.
Com
a
conseqüència
d’aquests
fets
es
crea
un
descontentament
popular
i
generalitzat,
es
duen
a
terme
moltes
revoltes
per
la
població
que
acumulen
malestar.
Simultàniament,
els
fets
a
Europa
també
condicionen
la
població
espanyola:

21. 21
§ La
revolució
Russa
influeix
en
el
pensament
de
la
població.
El
pensament
passa
a
ser
que
i
Rússia
aconsegueix
derrotar
el
govern
Espanya
també
ho
pot
aconseguir.
La
burgesia
està
atemorida
davant
de
que
a
Espanya
esclati
una
revolució
similar.
§ El
mapa
europeu
canvia,
molts
estats
s’independitzen
i
això
impulsa,
per
exemple,
la
creació
del
partit
de
Macià,
Estat
Català.
Crisi
del
17
En
aquest
moment
Espanya
es
troba
davant
d’una
triple
crisi
que
origina
una
revolta:
1. Crisi
militar.
L’exèrcit
espanyol
estava
format
pel
destinat
a
Espanya
i
pel
destinat
al
Marroc.
L’exèrcit
té
molts
oficials
i
pocs
soldats
ja
que
poc
a
poc
es
van
donant
més
càrrecs
i
es
van
apujant
els
sous
(la
manera
de
pujar
esglaons
militars
era
per
mèrits
de
guerra).
Els
oficials
de
l’exèrcit
també
es
revolten
perquè
també
pateixen
la
crisis.
⇒ L’any
1916
es
creat
un
sindicat,
las
Juntas
Militares
de
Defensa
que
reclama:
− Acabar
amb
els
ascensos
per
mèrit
de
guerra
i
instaurar
els
ascensos
per
antiguitat.
− I
un
augment
dels
sous.
⇒ El
1917
el
sindicat
escriu
un
manifest
on
critica
obertament
el
sistema
de
la
Restauració.
El
govern
per
por
acabarà
donant
concessions
als
militar
i
l’exèrcit
recupera
el
paper
predominant
dins
de
la
vida
política.
2. Crisi
política.
Paral·∙lelament
esclata
un
malestar
polític
important.
⇒ Al
1916
el
president
del
govern,
Romanones
(liberal),
es
acusat
de
dur
una
política
desfavorable
pel
país
i
com
a
conseqüència
tanca
les
corts.
Tot
això
provoca
un
canvi
de
govern.
⇒ Al
1917
Dato
puja
al
poder
però
no
reobre
les
corts,
continua
governant
amb
les
corts
tancades.
Els
polítics
de
la
oposició
s’associen
ja
que
Dato
es
nega
a
reobrir
les
corts
i
es
crea
una
associació
entre
republicans,
socialistes
i
catalanistes.
− Convoquen
l’Assemblea
de
Parlamentaris
per
crear
un
govern
provisional
al
marge
del
govern
de
Dato.
§ Reclamen
la
creació
d’unes
Corts
constituents
i
la
formació
d’una
nova
constitució
amb
caràcter
descentralitzador.
§ Només
es
reuneixen
a
Barcelona
però
tot
i
així
seran
desallotjats
per
la
guàrdia
civil
ja
que
el
govern
de
Dato
prohibeix
l’Assemblea.
§ L’Assemblea
és
dissolta
per
la
guàrdia
civil
i
reprimida
pel
govern
que
tanca
tots
els
diaris
de
les
ideologies
participants
per
evitar
que
s’estenguin.
3. Crisi
social.
Al
mes
d’agost
del
1917
s’inicia
una
vaga
del
ferroviaris
que
s’estén
a
tots
els
altres
sectors
i
acaba
sent
un
vaga
general.
La
UGT
i
la
CNT
s’uneixen
per
tal
d’aconseguir
que
aquesta
vaga
es
dugui
a
terme
i
fan
seu
el
programa
de
reformes
de
l’Assemblea
de
Parlamentaris.
⇒ El
govern
reprimeix
la
vaga
de
forma
clara
per
acabar
amb
els
manifestants,
es
duen
a
terme
múltiples
detencions.
Aconsegueix
acabar
amb
la
vaga
però
no
aconsegueix
acabar
amb
el
problema.
⇒ Finalment
Dato
dimiteix
el
mateix
mes
i
Alfons
XIII
crea
un
nou
tipus
de
govern,
un
govern
de
concentració
integrat
per
liberals,
conservadors
i
regionalistes.
− La
Lliga
accepta
incorporar-­‐se
al
nou
govern,
fet
que
es
considerat
com
una
traïció
als
republicans
i
socialistes
i
això
suposa
la
fi
de
l’Assemblea
de
Parlamentaris.
− A
Madrid
Francesc
Cambó
passa
a
ser
el
representant
de
la
Lliga.

22. 22
− El
bipartidisme
s’elimina
i
el
govern
de
concentració
es
vigent
fins
la
dictadura
de
Miguel
Primo
de
Rivera.
1.15 EVOLUCIÓ
DEL
MOVIMENT
OBRER
La
vaga
de
La
Canadenca
(1919)
Quan
la
Primera
Guerra
Mundial
s’acaba
la
productivitat
baixa
i
les
indústries
comencen
a
acomiadar
personal,
pel
que
augmentar
l’atur
i
la
conflictivitat
torna
a
estar
a
l’ordre
del
dia.
Al
1919
s’inicia
una
vaga
a
una
empresa
elèctrica,
coneguda
com
La
Canadenca.
La
vaga
s’inicia
al
mes
de
febrer
per
l’acomiadament
de
treballadors
i
la
CNT
aconsegueix
solidaritzar-­‐
se
amb
La
Canadenca
i
altres
empreses,
sobretot
dependents
del
sector
elèctric,
s’uneixen
a
la
vaga.
Com
que
molts
dels
obrers
estan
en
vaga
el
funcionament
de
la
ciutat
es
veu
afectat
de
manera
que
es
militaritzen
els
llocs
de
treball.
La
vaga
passa
a
ser
una
vaga
d’un
sol
sector
a
una
vaga
general
a
tota
Barcelona.
⇒ El
comitè
de
la
vaga
pacta
amb
la
patronal
i
es
readmeten
part
dels
acomiadats
i
s’acorda
la
jornada
laboral
de
vuit
hores.
⇒ No
tots
els
treballadores
son
readmesos
i
alliberats,
ja
que
molts
havien
sigut
empresonats,
i
es
reprèn
la
vaga.
⇒ Finalment
s’amenaça
amb
el
locaut
i
tots
els
treballadors
son
readmesos
pel
que
torna
la
calma
a
Barcelona.
Pistolerisme
Es
repeteix
la
mateixa
situació
que
a
finals
del
segle
XIX
amb
els
atemptats
anarcocomunistes.
Dins
de
la
CNT
convivien
dues
ideologies:
− Els
anarcosindicalistes,
partidaris
de
l’acció
sindical.
− I
els
anarquistes,
partidaris
de
encadenar
una
revolució
de
manera
immediata.
Aquesta
última
tendència
va
començar
a
cometre
diferents
assassinats
a
punta
de
pistola
contra
autoritats,
patrons,
encarregats
i
obrers
d’altres
tendències
ideològiques
i
alguns
dirigents
polítics
com
el
president
del
govern
Eduardo
Dato
(1921).
La
Federació
Patronal
s’organitza
per
reaccionar
enfront
d’aquesta
violència
sindical
i
al
1919
creen
els
Sindicats
Lliures,
associació
que
depenia
de
la
patronal
i
formada
per
mercenaris
que
atacaven
als
cenetistes.
El
seu
principal
objectiu
era
atacar
a
dirigents
anarquistes
que
incitessin
a
la
violència.
Els
enfrontaments
entre
aquests
dos
grups
passen
a
estar
a
l’ordre
del
dia
i
a
més
a
més
el
Sindicat
Lliure
comptava
amb
la
Llei
de
fuges
(1921)
que
jugava
a
favor
seu
i
que
donava
la
opció
a
la
policia
a
disparar
a
un
delinqüent
en
fuga.
I
com
que
el
Sindicat
Lliure
estava
recolzat
per
la
policia
en
aquesta
etapa
van
morir
molts
cenetistes.
La
conflictivitat
acaba
sent
insostenible
ja
que
es
el
numero
de
morts
és
molt
gran.
Aquesta
situació
es
dona
a
Barcelona
sobretot
però
també
a
Andalusia
durant
el
trienni
bolxevic
(1918-­‐1921).
1.16 DICTADURA
DE
MIGUEL
PRIMO
DE
RIVERA
(1923-­‐1930)
Causes
del
cop
d’estat
Després
dels
primers
enfrontaments
al
Marroc
(Barranco
del
Lobo),
es
paralitzen
les
manifestacions
i
es
reprenen
després
de
la
Primera
Guerra
Mundial.
L’exèrcit
enviat
al
Marroc
format
per
les
lleves
no
es
favorable
a
la
colonització
ja
que
els
soldats
estan
mal
preparats.
I
Després
del
desastre
del
98
el
govern
té
un
afany
de
colonització
només
compartit
per
les
altres
classes
socials.