1. 60 anys d’Història d’Astronomia Amateur a Barcelona (1948-2008) Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
2. Fundació i primeres activitats Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
3. 1948 Ernest Guille (1948-1957) El fundador El 12 de març de 1948, un grup d’estudiants de batxillerat barcelonins funden l’ “Agrupación Astronómica Aster”, encapçalats per Ernest Guille i Moliné, que fou el primer president. Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
4. 1949 L'observació de l'eclipsi parcial de Sol del 28 d'abril de 1949 va ser la primera activitat pública d'Aster, realitzada amb un petit telescopi des de la muntanya del Tibidabo. Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
5. 1949 El 5 de juny de 1949, s'inaugurava la nova seu d’Aster a l'àtic del número 71 del Passeig de Gràcia, amb una conferència seguida d'un aperitiu i un ball amb tocadiscs. Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
6. 1949 El Local Social, de nova inauguració Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
7. 1949 Durant el primer any de vida d'Aster es va organitzar una exposició al nou Local Social, Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
9. 1949 Exposició al Local Social (espai cedit al pis de sota) Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
10. 1949 Exposició al Local Social (espai cedit al pis de sota) Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
11. 1949 En el seu primer any, Aster va convocar un concurs astronòmic, va impartir el primer curset de divulgació de l’astronomia, i va muntar un "campament astronòmic" a Sant Miquel del Fai Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
12. 1949 Membres d’Aster i familiars van visitar l’Observatori Fabra Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
13. 1949 Les activitats d’Aster cridaven l’atenció de la premsa. Els d’Aster presumien de no dur barba com els vells membres de la Sadeya, entitat a la que anomenaven “can barbes” Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
14. 1949 El primer Butlletí El gener de 1949 van iniciar la publicació d'un butlletí que va rebre el nom de l’Agrupació, "ASTER", que confeccionaven a l'oficina del pare de l’Ernest, amb una multicopista Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
15. 1949-1951 El número 5 ja era editat per impremta, essent els sis primers números mensuals, passant després a ser bimestrals fins a agost de 1951, en que van tornar a ser mensuals Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
16. 1950 El primer telescopi “ oficial” El primer telescopi important d'Aster va arribar el 1950, un antic Secrétan de 162 mm d'obertura, azimutal, sobre trípode plegable, que havien comprat de segona mà Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
17. 1951 Amb el nou telescopi van iniciar observacions per al públic a la terrassa, atraient amb aquesta iniciativa nombroses persones Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
18. 1951 Als 2 anys de la seva fundació, Aster ja tenia més socis que la veterana Sadeya, i era plena de joves amb entusiasme, imaginació i dinamisme Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
19. 1951 Era comú que els joves membres d'Aster donessin a conèixer a la premsa les seves realitzacions, aconseguint així atreure en poc temps a molts aficionats Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
21. 1952 Aster prenia iniciatives insòlites per una associació astronòmica convencional, amb activitats d’aire juvenil i innovador, que contrastava amb el caire conservador de la Sadeya Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
22. 1952 Aquells socis residents fora de Barcelona que destacaven eren nomenats delegats, per així estendre l'àmbit d'actuació de l'Agrupació. La primera Delegació formada va ser la de Madrid Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
23. 1952 Activitats a la Delegació de Madrid Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
24. 1953 Amb el temps van sorgir delegacions a Sant Celoni (1952), Palma de Mallorca (1953), Esplugues de Llobregat (1954), Mataró (1958), Sevilla (1963) i Sabadell (1964) Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
25. 1951 Va néixer el projecte de construir un observatori i van començar les obres, realitzades desinteressadament pels propis membres d'Aster amb l'ajuda d'algun familiar professional Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
26. 1951 L’obra avançava amb abundants donacions de materials per a la construcció, que es pujaven a peu des del carrer fins a la terrassa, ja que encara no hi havia ascensor a l'edifici Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
27. 1952 L'obra va realitzar-se en tres etapes: la primera dedicada als treballs de paleta, la segona a la instal·lació de la cúpula metàl·lica i la tercera etapa al condicionament de l'interior Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
28. 1954 Durant més d'un any es van assajar i comprovar molts instruments, fins que finalment es va optar per instal·lar un Som Berthiot de 110 mm d'obertura i gran qualitat Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
29. 1953 La inauguració de l’Observatori, el 29 de novembre de 1953 Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
30. 1953 La inauguració de l’Observatori, noticia important a la premsa Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
31. 1953 La inauguració de l’Observatori, amb benedicció com cal Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
32. 1953 Aster buscava amb afany la col·laboració d’experts i figures de l’Astronomia, com José Tinoco, Director de l’ Observatorio Astronómico de Madrid Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
33. 1953 Henri-Lucien D’Azambuja, Director de l’Observatori Astronòmic de Paris-Méudon, va ser convidat a visitar Aster Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
34. 1954 A meitat de la dècada dels 50, Aster ja era una Institució Cultural de primer ordre, amb activitats consolidades que la caracteritzaran durant anys Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
35. 1954 Va ser particularment interessant l'exposició organitzada al Palau de La Virreina el novembre de 1954, amb assistència multitudinària Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
36. 1954 A l'exposició del Palau de La Virreina es va mostrar força material, especialment fotogràfic, cedit per centres espanyols i estrangers Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
37. 1954 A l'exposició van assistir diverses autoritats i va ser portada de forma itinerant per diverses localitats, en una versió més reduïda Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
38. 1955 El professor George Dimitroff, de l’Observatori de Harvard, i el Pare Romañà, de l’Observatori de l’Ebre, visitaren Aster Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
39. 1955 Moments de la visita del professor George Dimitroff a Aster Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
40. 1955 Amb George Dimitroff de visita a l’Observatori de l’Ebre Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
41. 1955 Amb George Dimitroff de visita a l’Observatori de l’Ebre Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
42. 1955 La visita de George Dimitroff, amenitzada amb un bon àpat ebrenc Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
43. 1956 Els professor Joseph Kaplan i Fred Whipple, experts en astronàutica col·laboradors de von Braun, visitaren Aster Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
44. 1956 Aprofitant l’oposició de Mart de 1956, la seu d'Aster va obrir l'observatori al públic, amb gran d'èxit d'assistència. També es va anar a estudiar el planeta des de l’illa d’Eivissa Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
45. 1957 El 1957, a mb un aparell de ràdio National Craft construït per Francesc Almor, Des d’Aster van captar els senyals del Sputnik I cada cop que passava pel zenit Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
46. 1957 Els d’Aster vam ser els primers d'Europa occidental en aconseguir-ho. Es van presentar els resultats davant dels incrèduls i sorpresos assistents al Congrés d'Astronàutica Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
47. 1959 Eugeni León (1958-1960) La dimissió d'Ernest Guille, que venia regentant la presidència des de la fundació, va fer que Eugeni León n'agafés el relleu Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
48. 1959 El 1957 es van construir tres pisos més a l'edifici contigu encaixonant l'observatori pel costat Sud. El 1959 es va proposar la idea de llogar un àtic a l'edifici contigu per construir-hi un nou observatori i instal·lar allí l'antic telescopi Secrétan Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
49. 1959 El nou local hagués permès també disposar d’una sala de conferències i més espai, però no van aconseguir arribar a un acord amb el propietari i el projecte es va esvair Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
50. 1959 Els Premis “Ricardo Guille” guardonaven treballs astronòmics en un concurs honorífic anual, anomenats així en homenatge al pare de l'Ernest, que havia mort el 1951. El lliurament dels guardons es feia coincidir amb l'aniversari, tot celebrant un sopar, com aquest de l’any 1959 Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
51. 1960 El tradicional sopar del dia de l’aniversari de la fundació d’Aster de 1960 va incloure l’homenatge i comiat a Eugeni León, que va cedir la presidència a Jaume Ollé Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
52. 1961 La insígnia d’Or de l’Agrupació era la màxima distinció que atorgava l’entitat Jaume Ollé (1961-1976) Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
53. 1961 La insígnia d’Or de l’Agrupació era atorgada amb gran cerimònia Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
54. 1962 Entre els guanyadors del Premi “Ricardo Guille" de 1962 es trobava el Pare Dom Reinald M. Bozzo, monjo de Montserrat i director de l’Observatori de l’Abadia Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
55. 1962 Visita d’Aster a l’Observatori de l’Abadia de Montserrat, guiats pel Pare Reinald Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
56. 1963 La festa del 15è aniversari d’Aster Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
57. 1964 Visita d’Aster al Museu de Paleontologia de Sabadell Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
58. 1965 Francesc Almor va rebre la insígnia d’Or d’Aster de 1965 Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
59. 1965 El 1965 el professor Hermann Oberth, pioner de l’astronàutica, va visitar Aster Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
60. 1965 Aquell any moria Eugeni León, coma resultat de la malaltia que el va obligar a deixar la presidència Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
61. 1967 La dècada dels seixanta transcorria amb placidesa per a Aster Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
62. 1968 La delegació d’Aster a Mataró era tan activa que fins i tot va inaugurar el seu propi observatori Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
63. 1951-1972 Selecció de portades de revistes ASTER de tota una època Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
65. 1968 L’astronàutica era el tema d’actualitat durant la dècada dels 60 i inicis dels 70, i Aster tenia la seva secció especialitzada Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
66. 1959-1971 El 1959 Aster crea el Projecte “Minor" d'astronàutica, seguit del Projecte “Orion" i el Projecte “Zenith" per llançar petits coets experimentals de fabricació pròpia Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
67. 1959-1971 Projecte “ZENITH” Durant els llançaments, a la carretera de les Aigües, hi assistia un nombrós públic Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
68. Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona Un grup d’escolars utilitzant la biblioteca astronòmica d’Aster. Un d’ells en va agafar afició a l’astronomia i uns anys més tard se’n va fe soci. El reconeixeu? 1970
69. Ratón: Nombre: “Bungily” Pelo: blanco Carácter: reposado Peso: 14 gramos Altura: 2 cm. Largo: 18 cm. (cola incluida) Fins i tot es va fer volar un parell de cops un ratolí, de nom Bungily , que va ser enlairat i descendit en paracaigudes, dues vegades, sobrevivint amb èxit a l'experiència Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona Acudit del dibuixant Ivà al Diari de Barcelona, el Juliol de 1971 1971
70. 1976 El febrer de 1976 Aster va organitzar les primeres "Jornadas de Astronomía", idea que en principi va sorgir com a commemoració del 25è aniversari de la fundació de l'Agrupació, però que després es van convertir en un certamen estatal i periòdic Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
71. 1976 Després de 1976, una greu crisi va estar a punt de portar Aster a l'extinció. L'entusiasme inicial va decaure profundament, conduint a la disminució de les activitats i una forta minva del nombre de socis Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona ?
73. 1979 Ernest Guille (1976-1981) Un grup de socis molt joves, amb el suport de Francesc Almor, va decidir a reactivar l’Agrupació i va sol·licitar a Ernest Guille que en reprengués la presidència Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
74. 1982 Es van reactivar les tasques observacionals i s’organitzaren de nou els tradicionals cursos d'astronomia. El 1980 es va instaurar el "Premi Ferran de Quadras" destinat a treballs juvenils. Quatre anys després es van constituir els "Premis Aster“ Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
75. 1982 Rafael Cuella (1982-1987) Durant la presidència de Rafael Cuella es catalanitzà completament l'entitat i es va canviar la denominació per “Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona” Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
76. 1983 La gent que llavors constituïa el nucli actiu de l'entitat era majoritàriament jove, amb moltes propostes observacionals i tècniques Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
77. 1984 Es tornà a captar l’atenció dels mitjans de comunicació: Eclipsi de Sol el 30 maig 1984, des de Collserola, amb els periodistes Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
78. 1986 El pas del cometa Halley va fer incrementar el nombre de socis fins a 300, el màxim mai assolit, sense tenir en compte els exagerats nombres dels anys 50 Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
79. 1986 Amb tanta activitat observacional, el butlletí se va revifar i es va haver de dedicar pràcticament per complet a les observacions, amb una periodicitat entre mensual i semestral Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
80. El format antic de revista s’extingeix i deixa pas a noves propostes, menys uniformes Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona 1981-1989
81. 1988 Una altra de les diverses visites d’Aster a l’Observatori de l’Ebre Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
82. 1988 Celebració del 40è aniversari d’Aster, a la terrassa i amb força assistència Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
83. 1989 Ricard Martínez (1988-1989) Rafael Cuella va ser rellevat en el càrrec per Ricard Martínez, donant certa continuïtat a la tasca de l'equip directiu anterior Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
84. 1989 La vida activa d’Aster era intensa. Aquí, participant a les VIII Jornadas Nacionales de Astronomía, a Madrid Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
85. 1989 La tasca dels observadors d’Aster tenia fins i tot repercussions mediàtiques importants, fent palesa la importància científica de l’astronomia amateur Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
86. 1989 A finals dels 80 Aster començà a incorporar les noves tecnologies. La informàtica demostrava la seva importància i s’inicià l’autoedició del Butlletí Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
87. 1990 Xavier Palau (1990-1993) Després de la dimissió de la junta directiva de Ricard Martínez, va ser escollit president Xavier Palau. Durant el seu mandat, l’Astrofotografia va agafar força empenta Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
88. 1990-1991 Gràcies a l’autoedició i a les magnífiques fotografies astronòmiques, els Butlletins d’Aster van adquirir una qualitat gràfica mai abans vista Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
89. 1990 Els cursos d’Astronomia eren nombrosos. En ells, la professionalitat i qualitat docent i didàctica de Josep Maria Esteve seran sempre recordades Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
90. 1991 El 1991 es va inaugurar el Camp d'Observació d'Aster al Mas Ben Viure (La Segarra), un fet que venia a compensar la manca d'un lloc permanent d'observació Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
91. 1991 L’escultor japonès Etsuro Sotoo, conegut per la seva tasca artística a la Sagrada Família, va confeccionar la placa identificativa del Camp d’Observació d’Aster Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
92. 1991 La inauguració del Camp d’Observació d’Aster va ser seguida pels mitjans de comunicació Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
93. 1991 El camp disposava de diverses columnes per a fixar telescopis Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
94. 1991 La fonda de “Ca la Maria”, a Sant Guim de Freixenet, era el lloc d’allotjament preferit per aquells socis que es quedaven a observar al Camp de Ben Viure Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
95. 1992 Aster celebrant l’any olímpic, amb uns tortells d’aniversari ben escaients Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
96. 1992 L’any olímpic no va ser afortunat per Aster. La construcció de l’hotel del costat nord de la terrassa tornava a bloquejar part del cel observable des de la cúpula Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
97. 1992 L’activitat dels socis continuava essent intensa i de qualitat, reflectint-se en el reconeixement aconseguit a diversos certàmens Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
98. 1993 L’any 1993 Aster va tenir l’honor de comptar amb el professor Joan Oró com a conferenciant de luxe dins del tradicional Curs d’Iniciació a l’Astronomia Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
99. 1994 Jordi Aloy (1994-1997) Un dels primers actes de la presidència de Jordi Aloy va ser l’atorgament de la qualitat de Socis Honoraris a Francesc Almor i Ernest Guille Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
100. 1995 Amb la nova llei d’arrendaments es va iniciar una forta apujada del lloguer del local que va obligar a un profund reajustament econòmic de l’Agrupació Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona Lloguer Caixa d’Aster 94 95 96 97 98 99 00 01
101. La visita a l’Observatori Fabra és un clàssic que es repeteix, ja que noves generacions de socis s’incorporen a Aster i és sempre d’interès històric 1996 Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
102. 1996 L’any 1996 vam tenir la sort de gaudir de la visita de l’espectacular cometa Hyakutake Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
103. 1997 L’any 1997 ens visitava un altre espectacular cometa, el Hale-Bopp, que va servir de caràtula per a la recentment estrenada pàgina web d’Aster Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
104. 1997 El 1997 es van iniciar les obres per a l'arranjament de tot el recinte que constitueix l'observatori, així com la neteja i restauració del telescopi Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
105. 1997 El telescopi som Berthiot, completament restaurat a l’interior de la cúpula, també restaurada i arranjada Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
106. 1994-1997 Per motius econòmics els Butlletins ja no es podien editar en color, però la seva qualitat científica es mantenia a gran nivell Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
107. 1998 Jordi Bozzo (1998-2001) Durant la presidència de Jordi Bozzo va tenir lloc el 50è aniversari de la fundació d’Aster, l’acte principal del qual va ser l‘exposició commemorativa que va tenir lloc al Centre Cívic de “Les Cotxeres de Sants” Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
108. 1998 La Festa de celebració del cinquantanari va ser la més concorreguda dels darrers anys, amb l’assistència de molts convidats Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
109. 1998 L’espectacular pastís d’aniversari, ideat per Lluïsa Algans, recollia els esdeveniments més importants de l’astronàutica dels darrers 50 anys Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
110. 1998 L’Alcalde Joan Clos ens va visitar a l’estand que Aster tenia a la Mostra d’Associacions de Barcelona Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
111. 1998 Un altre dels actes commemoratius del 50è aniversari d’Aster va ser la visita a la Cité de l’Espace, prop de Tolosa de Llenguadoc Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
112. 1999 Amb motiu de l’eclipsi de Sol que va travessar Europa el 1999, Aster va organitzar viatges a diversos països, com el de França, que veiem a la foto Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
113. 2001 La visita a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València va ser l’acte de cloenda de les activitats commemoratives del 50è aniversari d’Aster Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
114. Joan Ferran Hernández (2002-2005) Durant la presidència de Joan Ferran Hernández es va haver d’afrontar el canvi de local, en expirar el contracte vigent. Aquí, la festa del 55 aniversari 2003 Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
115. Francesc Almor Berenguer (Barcelona, 1926-2004) Gran erudit en ciències, lletres i tècniques. Soci d’Aster des de 1956, la història de l’Agrupació ha quedat profundament marcada per les seves aportacions. Després d’Ernest Guille, ha estat sens dubte el segon “pare” d’Aster 2004 Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
116. 2005 Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona El 2005 es va inaugurar oficialment el nou local del carrer d’Aragó, després de la col·laboració desinteressada dels socis en les feines de trasllat i condicionament
117. 1949-2005 Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona Imatges del local històric del Passeig de Gràcia. Els qui hi hem viscut tants bon moments, el recordarem sempre amb nostàlgia
118. 1949-2005 Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona Imatges del local històric del Passeig de Gràcia. Els qui hi hem viscut tants bon moments, el recordarem sempre amb nostàlgia
119. José Muñoz (2006-2009) El relleu de Joan Ferran Hernández ha estat agafat per José Muñoz, amb el repte de donar coneixença i continuïtat a les activitats d’Aster des de la nova seu 2006 Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
120. La pàgina web es renova d’imatge després de gairebé 10 anys des de la seva inauguració 2006 Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
121. Els actes públics, com aquesta observació del Sol a l’esplanada del Fòrum, han estat nombrosos el darrer parell d’anys 2007 Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
122. Una foto de grup, amb motiu de la conferència al Museu de Ciències Naturals de Barcelona 2007 Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
123. El canvi de propietari a Ben Viure ha obligat a deixar el camp d’observació, tot i que la nova ubicació de les instal·lacions d’Ernest Guille a Pujalt en permet certa continuïtat 2007 Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
124. Actualment s'estan fent gestions perquè un dels mòduls d’observació d’Àger, construïts el 1998 per un grup de socis en cerca d’un bon lloc permanent d’observació, sigui per a ús de l'Agrupació. En ell s’ubicarà el Dobson de 38 cm que fou de Josep M. Esteve 2008 Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona
A finals de la dècada dels 40 uns joves estudiants barcelonins de batxillerat encapçalats per Ernest Guille i Moliné, van començar a reunir-se per tractar de la seva afició: l'astronomia. Amb un petit telescopi construït pel mateix Ernest, observaven la Lluna i altres objectes celests des de la terrassa del número 171 del carrer Balmes, domicili del pare de l'Ernest, en Ricard Guille Soler, persona també aficionada al tema. En aquest grup de nois ja hi figuraven noms que més endavant formarien l'embrió de la futura agrupació Aster, com Isidoro Ramos, Carles Vila i Joan Riba, entre d'altres. Com tot principiant en qualsevol afició, van cercar el suport i assessorament dels experts acudint a l'entitat de més solera i l'única existent al país,: la Sociedad Astronómica de España y América (Sadeya) , fundada el 1911 per l'insigne astrònom Josep Comas Solà. La impressió que d'allí es van endur va ser de profunda decepció, topant amb un academicisme classista, un anquilosament alarmant i una gran manca d'activitats observacionals, que al cap i a la fi era el que més els interessava. Així doncs, a la vista d'aquest panorama desolador, van decidir-se per altra opció: crear una associació a la mida de les seves necessitats. Els nois encara no tenien la majoria d'edat per l'època, per això va ser fonamental comptar amb el recolzament i suport del pare de l'Ernest, aportant la seva experiència per a dur a bon terme la fundació, la qual va tenir lloc el març de 1948, i la nova associació va rebre el nom de Agrupación Astronómica Aster , essent la seva primera seu el propi domicili d'en Ricard Guille.
L'observació de l'eclipsi parcial de Sol del 28 d'abril de 1949 va ser la primera activitat astronòmica d'Aster, realitzada amb un petit telescopi des d'un espai adjunt a l'edifici del Laboratorio de Física Experimental Mentor Alsina , a la muntanya del Tibidabo.
Però va arribar un moment en que es feia necessari disposar d'un local amb condicions més adients que un domicili particular per dur a terme les reunions i les activitats pròpies d'aficionats a l'astronomia. En Ricard Guille es va ocupar de buscar-ne un, i les gestions van arribar a bon terme en poc temps, gràcies a que un familiar seu es va prestar a llogar a l'entitat un àtic deshabitat que havia estat l'estudi d'un pintor. Així, el 5 de juny de 1949, s'inaugurava la nova seu a l'àtic del número 71 del Passeig de Gràcia, on continuem a l'actualitat. L'acte inaugural del local va consistir en una conferència titulada Las vallas de la naturaleza, pronunciada per Enric Calvet a l'àmplia terrassa del darrera, seguida d'un aperitiu i un ball amb tocadiscs. Avui en dia aquesta terrassa, així com una bona part del local, ja no està disponible per a Aster, ja que una reestructuració dels serveis de l'edifici va obligar a instal·lar-hi equips de ventilació, amb el corresponent accés des del vestíbul del replà de l'escala. Anècdota de la denúncia de Sadeya per activitats promíscues.
A més d'observacions amb telescopis, propis o cedits, també realitzaven conferències impartides a domicilis particulars. Durant el primer any de vida d'Aster es va organitzar una exposició al recent inaugurat Local Social, van convocar un concurs astronòmic, escriure i publicar articles de divulgació, impartir el primer curset de divulgació de l’astronomia, i es va muntar un "campament astronòmic" a Sant Miquel del Fai.
A més d'observacions amb telescopis, propis o cedits, també realitzaven conferències impartides a domicilis particulars. Durant el primer any de vida d'Aster es va organitzar una exposició al recent inaugurat Local Social, van convocar un concurs astronòmic, escriure i publicar articles de divulgació, impartir el primer curset de divulgació de l’astronomia, i es va muntar un "campament astronòmic" a Sant Miquel del Fai.
Anècdota de “Can Barbes”
El gener de 1949 van iniciar la publicació d'un butlletí que va rebre el nom de la pròpia Agrupació, "ASTER", que confeccionaven a l'oficina del pare, mitjançant una multicopista i en aquella època es distribuïa només entre el grup d'amics. El número 5 (de maig de 1949) ja era editat per impremta, essent els sis primers números mensuals, passant després a ser bimestrals fins a agost de 1951 que van tornar a ser mensuals.
El número 5 (de maig de 1949) ja era editat per impremta, essent els sis primers números mensuals, passant després a ser bimestrals fins a agost de 1951 que van tornar a ser mensuals.
El primer telescopi important d'Aster va arribar el 1950, quan en Ricard Guille va cedir a l'Agrupació un antic Secrétan de 162 mm d'obertura, azimutal, sobre trípode plegable, que havia comprat de segona mà. Amb aquest instrument van iniciar observacions per al públic a la terrassa, atraient amb aquesta iniciativa nombroses persones. Sadeya no ho havia fet mai.
Amb aquest instrument van iniciar observacions per al públic a la terrassa, atraient amb aquesta iniciativa nombroses persones.
Als 2 anys de la seva fundació, Aster ja tenia més socis que Sadeya, i eren joves.
El gran dinamisme d'Aster en aquells anys permetia publicar amb regularitat un butlletí mensual, realitzar sessions de observació, xerrades, conferències o sessions cinematogràfiques, excursions, etc.
Entusiasme, imaginació i dinamisme. Es creen seccions i directors per a tot. Es nomenen delegats a altres localitats, sessions d’observació massives. El nom d’Aster es donava a conèixer per Barcelona i fora.
El 1951 Aster va iniciar una modalitat certament original de divulgar l'astronomia, en forma de col·laboracions amb els medis de comunicació com les "Charlas con el profesor Aster", que s'emetien setmanalment per Radio Juventud de Barcelona. Era comú que els joves membres d'Aster donessin a conèixer a la premsa les seves realitzacions, aconseguint així atreure en poc temps a bastants aficionats. Realment, Aster prenia iniciatives insòlites per a una associació astronòmica convencional, amb activitats de caire juvenil i innovador, que contrastava amb el caire conservador i immobilista de l'altra associació barcelonina, la veterana Sociedad Astronómica de España y América . Aquesta manera d'actuar va forjar una clara rivalitat entre Aster i Sadeya, rivalitat que també tenia el seu vessant polític doncs aquesta última estava més bé en afinitat amb el règim imperant d'aleshores. Anècdota de les neveres.
A principis de 1952 va sorgir la idea de nomenar delegats d'Aster a aquells socis que destacaven d'entre els que residien fora de Barcelona, per així estendre l'àmbit d'actuació de l'Agrupació. La primera Delegació formada va ser la de Madrid, aprofitant que es va associar a Aster en Francisco Javier Montanyà, un actiu aficionat d'aquella ciutat. Amb el temps van sorgir delegacions a Sant Celoni (1952), Palma de Mallorca (1953), Esplugues de Llobregat (1954), Mataró (1958), Sevilla (1963) i Sabadell (1964).
Va néixer així el projecte de construir un observatori i no van passar tres mesos fins que van començar les obres, realitzades desinteressadament pels propis membres d'Aster amb l'ajuda d'algun familiar professional (aparellador, paleta, etc.), i amb abundants donatius de materials per a la construcció, que van ser pujats a mà des del carrer fins a la terrassa, ja que encara no hi havia ascensor a l'edifici. L'obra va ser laboriosa, realitzant-se en tres etapes: la primera dedicada als treballs de paleta en sí, la segona a la instal·lació de la cúpula metàl·lica, amb el seu carril circular, i la tercera etapa es va dedicar al condicionament de l'interior i a la instal·lació del pilar que hauria de suportar el telescopi.
L'elecció de l'aparell no va ser fàcil, durant més d'un any es van assajar i comprovar molts instruments, fins que finalment es va optar per un Som Berthiot de 110 mm d'obertura, equatorial, que malgrat ser més petit que el vell Secrétan , era de superior qualitat.
Finalment, l'observatori fou inaugurat el 29 de novembre de 1953.
És important destacar el considerable afany d'Aster en aquella època per integrar a l'entitat a aquelles persones o grups que ja se sabien actius en l'astronomia, arribant a disputar-se les col·laboracions d'experts observadors, en competència amb l'altra societat barcelonina, la Sadeya. Era l'època de màxima rivalitat entre les dues entitats.
Era habitual en aquella època que Aster realitzés al Local Social projeccions de documentals de tema astronòmic, en anglès, que s'obtenien a través de l'Institut Britànic i l'Institut Americà de Barcelona. Fins i tot, l’any 1953, Aster va organitzar la projecció pública de la pel·lícula documental "Història de l'Observatori Monte Palomar", acte que van realitzar a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona. La pel·lícula, de 45 minuts de duració i en anglès, no va poder ser traduïda, i el jove Ernest Guille va haver d'improvisar l'explicació de la pel·lícula davant del nombrós públic assistent, entre els que s'hi trobaven catedràtics i universitaris, experts astrònoms suposadament molt més coneixedors del tema que ell. La sessió va ser un èxit, i es va repetir uns dies després al cine Coliseum , amb Guille comentant-la des de la cabina de projecció. Més tard va ser portada a diverses localitats de la província que la sol·licitaren a rel de les notícies aparegudes a la premsa
Va ser particularment interessant l'exposició organitzada al Palau de La Virreina el novembre de 1954, mostrant material, especialment fotogràfic, cedit per centres espanyols i estrangers i a la que van assistir diverses autoritats. Aquesta exposició va ser portada de forma itinerant per diverses localitats, en una versió més reduïda.
També va cal destacar la labor d'alguns membres en feines d'observació, com la que va portar a terme en Vicens Farré durant molts anys observant i fotografiant el Sol diàriament, o la d'en Pere Berenguer prenent metòdicament dades meteorològiques i realitzant per al públic centenars de sessions. Aquesta labor científica rigorosa i constant va fer d'Aster una institució de reconegut prestigi nacional i internacional.
Prof. Dimitroff, de l’Observatori de Harvard.
Professors Kaplan i Whipple, experts en astronàutica col·laboradors de von Braun
El 1956 va ser un any amb una oposició de Mart molt favorable, i els grans titulars que la premsa havia donat al tema van generar una notable expectació popular. Aprofitant l'esdeveniment, la seu d'Aster va obrir l'observatori al públic, amb tant d'èxit d'assistència que les cues de gent per entrar ocupaven tota l'escala fins el Passeig de Gràcia, allargant-se fins el carrer Mallorca, confonent-se amb les cues per entrar al cine Fantasio . Anècdota dels fets de Mart a Eivissa. Daniel Escandell. Vida vegetal, mars de 23 cm.
El 4 d'octubre de 1957 va ser un dia que mereix ser recordat en la història d'Aster. Després del llançament del primer satèl·lit artificial per l'URSS, i durant el "Congreso Internacional de Astronáutica" que havia organitzat la secció d'astronàutica de la rival Sociedad Astronómica de España y América , els joves membres d'Aster es van posar en acció, tal com feien cada cop que havia algun esdeveniment destacat. Amb un aparell de ràdio National Craft construït per Francesc Almor, captaven els senyals del satèl·lit (simples bips) cada cop que passava pel zenit. Van ser dels primers d'Europa occidental en aconseguir-ho, fins i tot van presentar aquells resultats davant dels incrèduls i sorpresos assistents al Congrés d'Astronàutica.
Una cosa similar va passar el 1960 quan es veia per primer cop a simple vista un satèl·lit artificial (l'Eco l), ja que des de la terrassa d'Aster es posava en alerta els ciutadans llançant una bengala de senyals marítims cada cop que passava pel cel de Barcelona.
La dimissió d'Ernest Guille, que venia regentant la presidència des de la fundació, va provocar que Eugeni León n'agafés el relleu .
Però el 1957 no tot va ser benaurança per a Aster, ja que a l'edifici contigu es van construir tres pisos més dels que tenia, encaixonant l'observatori pel costat Sud, el més utilitzat. El 1959 es va proposar la idea d'ampliar les instal·lacions llogant un àtic a l'edifici contigu per disposar de més espai i d'un observatori en millors condicions. Es va projectar instal·lar allí l'antic telescopi Secrétan de 162 mm, dotant-lo de muntura equatorial, però no van aconseguir arribar a un acord amb el propietari i el projecte es va esvair.
Eugeni León va presidir l'Agrupació fins a 1960, moment en que va entrar com president Jaume Ollé, que ho va ser fins a 1976.
El 1953 es va instituir un concurs honorífic anual per premiar treballs astronòmics, ja foren estudis, treballs divulgatius, fotografies o instruments, que va tenir una bona acollida i una duració de varis anys. Es va anomenar "Premio Ricardo Guille" en homenatge al pare de l'Ernest, que havia mort el 1951. El lliurament dels guardons es feia coincidir cada any amb l'aniversari, celebrant un concorregut sopar.
Aquells eren els anys en que l'astronàutica era actualitat i Aster tenia una secció especialitzada, reflex de l'esperit juvenil de l'Agrupació. Mentre a la Sociedad Astronómica de España y América organitzaven congressos o treballaven en qüestions purament teòriques i d'alta enginyeria astronàutica, a Aster es va crear el 1959 el "Proyecto Minor" d'astronàutica, seguit dels "Proyecto Orion" i "Proyecto Zenith" per llençar petits coets experimentals de fabricació pròpia, com si fos una NASA en miniatura.
Fins i tot es va fer volar un parell de cops un ratolí, de nom Bungily , que va ser enlairat i descendit en paracaigudes, sobrevisquent amb èxit a l'experiència.
El febrer de 1976 Aster va organitzar les primeres "Jornadas de Astronomía", idea que en principi va sorgir com a commemoració del 25è aniversari de la fundació de l'Agrupació, però que després es van convertir en un certamen estatal i periòdic que s'organitza aproximadament cada dos anys per una entitat diferent de l'estat espanyol. Les jornades es van celebrar al propi local, i hi van participar la delegació d'Aster a Mataró, la Sociedad Astronómica de España y América i l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Després de la celebració es va convocar les associacions de la zona, acordant-se l'organització de les «II Jornadas de Astronomía» l'octubre de 1977 a càrrec de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell.
Però després del 1976, una greu crisi va estar a punt de portar Aster a l'extinció, l'entusiasme inicial va decaure profundament, comportant la disminució de les activitats, una forta minva de socis, i la degradació de la biblioteca i el mobiliari, fins i tot arribant a l'amenaça de desnonament per part del propietari del local.
Va ser llavors quan un grup de socis molt joves, encapçalats per Enric Clarós, Rafael Cuella, Xavier Busqué i Joan J. Gràcia, entre d'altres, van sol·licitar a Guille que prengués de nou la presidència. Va ser una veritable "refundació" de l'agrupació, a la qual cosa també hi col·laborà de manera decisiva en Francesc Almor, decorant novament la seu, ampliant la malmesa biblioteca i
promovent la vida activa, reactivant les tasques observacionals i organitzant de nou els tradicionals cursos d'astronomia. El 1980 es va instaurar un nou tipus de concurs amb el "Premio Ferran de Quadras" destinat a treballs juvenils, en homenatge a un jove soci mort aquell any. Quatre anys després es van constituir els "Premios Aster", amb similar finalitat.
Guille es va mantenir de president en aquesta etapa durant cinc anys, moment en que Rafael Cuella es va fer càrrec de la presidència, accentuant encara més la reestructuració: catalanitzà completament l'entitat i va canviar fins i tot la denominació per Aster, Agrupació Astronómica de Barcelona , que és com es coneix actualment.
La gent que llavors constituïa el nucli actiu de l'entitat era relativament jove, amb moltes propostes observacionals i tècniques, de manera que el butlletí se va revifar i es va haver de dedicar pràcticament per complet a les observacions, amb una periodicitat entre mensual i semestral.
Vicenç Ràfales
El pas del cometa Halley va incrementar el nombre de socis fins a 300, el màxim mai assolit, sense tenir en compte els exagerats números dels anys 50.
El butlletí antic mor i neix un nou format. Durant l’època de Cuella i Martínez passa de ser un recopilatori divulgatiu o noticiari astronòmic a ser un recull de resultats observacionals des treballs dels socis.
El 1988, Cuella va ser rellevat en el càrrec per Ricard Martínez, donant certa continuïtat a la tasca de l'equip directiu anterior .
Desaparició de la SEB de Júpiter
el 1990, després d'una nova època de crisis deguda a la dimissió d'aquella junta directiva, va ser escollit president Xavier Palau. Durant el seu mandat, i gràcies a les millores en els equips i els programes informàtics, es va iniciar l'autoedició del butlletí, donant especial relleu a l'astrofotografia. Es van superar així les tècniques manuals més o menys "casolanes" que fins aleshores es venien realitzant en les publicacions de l'Agrupació, i els butlletins van adquirir una qualitat gràfica mai vista abans.
el 1990, després d'una nova època de crisis deguda a la dimissió d'aquella junta directiva, va ser escollit president Xavier Palau. Durant el seu mandat, i gràcies a les millores en els equips i els programes informàtics, es va iniciar l'autoedició del butlletí, donant especial relleu a l'astrofotografia. Es van superar així les tècniques manuals més o menys "casolanes" que fins aleshores es venien realitzant en les publicacions de l'Agrupació, i els butlletins van adquirir una qualitat gràfica mai vista abans.
És important destacar també que el 1991 es va inaugurar el Camp d'Observació d'Aster a Ben-Viure, prop de Veciana (La Segarra), un fet que venia a compensar la manca d'un lloc permanent d'observació, donades les pèssimes condicions per a la pràctica de l'astronomia que des de fa anys ofereix la seu de Barcelona.
És important destacar també que el 1991 es va inaugurar el Camp d'Observació d'Aster a Ben-Viure, prop de Veciana (La Segarra), un fet que venia a compensar la manca d'un lloc permanent d'observació, donades les pèssimes condicions per a la pràctica de l'astronomia que des de fa anys ofereix la seu de Barcelona.
És important destacar també que el 1991 es va inaugurar el Camp d'Observació d'Aster a Ben-Viure, prop de Veciana (La Segarra), un fet que venia a compensar la manca d'un lloc permanent d'observació, donades les pèssimes condicions per a la pràctica de l'astronomia que des de fa anys ofereix la seu de Barcelona.
Ens enlairen l’altre edifici del costat Nord.
Ens enlairen l’altre edifici del costat Nord.
Nova fornada de bons observadors s’incorpora a l’Agrupació
Nova fornada de bons observadors s’incorpora a l’Agrupació
Finalitzat el mandat de Xavier Palau el 1994, i després d'unes setmanes d'incertesa en la successió, Jordi Aloy es va fer càrrec de l'Agrupació pels següents quatre anys, uns anys que inesperadament van resultar de profund reajustament econòmic, degut a l’entrada en vigor de la LAU, que d’aquí poc ens traurà del local de sempre.
Finalitzat el mandat de Xavier Palau el 1994, i després d'unes setmanes d'incertesa en la successió, Jordi Aloy es va fer càrrec de l'Agrupació pels següents quatre anys, uns anys que inesperadament van resultar de profund reajustament econòmic, degut a l’entrada en vigor de la LAU, que d’aquí poc ens traurà del local de sempre.
Sortida Hyakutake
El 1997 es van iniciar les obres per a l'arranjament de tot el recinte que constitueix l'observatori, així com la neteja i restauració del telescopi, ja que en els darrers anys la manca de manteniment de la vella cúpula va comportar un deteriorament progressiu de les estructures, que la va fer inservible per a l'observació astronòmica, obligant a desmuntar l'antic telescopi i evitar així el seu malbaratament.
El 1997 es van iniciar les obres per a l'arranjament de tot el recinte que constitueix l'observatori, així com la neteja i restauració del telescopi, ja que en els darrers anys la manca de manteniment de la vella cúpula va comportar un deteriorament progressiu de les estructures, que la va fer inservible per a l'observació astronòmica, obligant a desmuntar l'antic telescopi i evitar així el seu malbaratament.
L'Exposició Commemorativa anomenada “ASTER, 50 Anys d'Astronomia Amateur a Barcelona” va ser l'acte principal de les celebracions del cinquantenari de l'Agrupació, i va tenir lloc del 27 d'octubre al 7 de novembre al Centre Cívic de “Les Cotxeres de Sants”. l'exposició es va presentar en forma de grans pannells explicatius, recolzats per material fotogràfic, dibuixos i gràfics, i acompanyada de material representatiu exposat en vitrines, com exemplars dels butlletins "ASTER" de totes les èpoques, en els que es podia observar com recollien la història de l'astronomia i l'astronàutica de tots aquests anys. També es mostraren altres edicions de l'Agrupació com el popular planisferi "Halley", retalls de premsa de la dècada dels 50, fent-se ressò de les activitats d'Aster, i fins i tot d'una mostra de la nostra col·lecció de meteorits. L'Exposició es va dividir en dues parts: una dedicada a la nostra història, que va oferir als visitants una visió de del que ha representat Aster per a la vida barcelonina de les darreres cinc dècades, i una segona part dedicada a les Seccions i el seu treball, que va mostrar quin és el paper que actualment desenvolupa Aster en suport de l'activitat social, cultural i científica de la nostra ciutat.
