1. Components del grup:
· Joan Enric.
· Mariola.
TREBALL DE MEDI 6é

2. ·1,2,3,4,5,6,7 PÀGINA: Els no privilegiats al
camp
·8,9,10,11,12,13 PÀGINA: Els no privilegiats
a la ciutat
·14 PÀGINA: Video
·15 PÀGINA: Referències bibliogàfiques
·16 PÀGINA: Fi

3.  Monument al jornaler
 Un jornaler és una persona que treballa i cobra per un dia de feina,
especialment si és al camp o com a obrer a la indústria. Van començar a
existir a Europa a l'edat mitjana i van tenir especial importància social a
partir del segle XVIII a països com Regne de la Gran Bretanya, Imperi Rus,
etc. Als Països Catalans distingim dos casos de jornaler. Un és aquell que
depèn exclusivament del que guanya el dia que pot treballar, com ocorria
típicament a Andalusia, i l'altre és el cas d'una persona o família que disposa
de terra pròpia o d'altres ingressos però que eventualment es dedica a fer
jornals per a arrodonir el seu salari o, més habitualment, perquè les seves
collites havien estat malmeses a causa d'una pedregada, gelada, secada,
etc
 Etimologia
 La paraula jornaler prové de jornal i existeix en català des del segle XII.[2]
El jornaler és el que treballa per jornals, mot que prové de jorn (dia), ja que
jornal (mot referenciat en català des del segle XX) fa referència al treball i el
salari corresponents a una feina d'un dia.[

4. 1 [persona] Que és feiner : és una noia molt
bracera i la feina no l'espanta . SINÒNIM:
treballador .
2 [animal] Que va enmig dels braços o
vares del carro .
||
n . m . i f.
3 Jornaler que treballa al camp : ha llogat
uns quants bracers per recollir la fruita .

5.  Un llaurador o pagès és una persona que té com a ofici
treballar les terres. El pagès tradicionalment és definit en
sociologia com el membre d'una comunitat en una
societat agrària o rural. Quan el pagès es troba aïllat a grans
propietats del seu domini, o maneja la seva producció amb una
considerable orientació comercial, es transforma en un granger.
 Un llaurador és una pala arrodonida, en forma de mig tub
(acanalada) amb el mànec curt, feta en fusta o llautó, estri
emprat a la cuina per agafar aliments i per a la venda al detall,
n'hi ha de diferents mides. S'usa en botigues de queviures per
a la venda a granel de sucre, farina, gra, llegums, etc, en
drogueries, el sabó en escates, la sosa càustica, el sulfat de
ferro, en confiteries, herbolaris, carboneries, etc. Aquests
productes estan en sacs, bidons o caixes.

6. arrendatario, -ria adj./s. m. y f. Se aplica a
la persona que toma en arrendamiento o
alquiler una cosa.

7. n. m. i f.
Persona que té el dret de propietat sobre
una cosa, especialment sobre un bé
immoble : és propietari d'una finca als
afores de la ciutat . [SIN] amo .

8.  Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572
 La burgesia és una classe social , tal com l'entenen l'economia política i el marxisme,
que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el
capital, en les relacions econòmiques. El terme que prové del francès bourgeoisie,
que originàriament significava "habitant de la ciutat", ja que els primers burgesos es
van enriquir a partir del comerç i dels oficis pròpiament urbans, en oposició als
terratinents rurals.
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572

10. ARTESÀ:
Els artesans són persones que es dediquen a l'artesania. Els artesans no tan
sols construeixen els objectes, els artefactes i els productes, sinó que també
poden inventar-los

11. Persona molt pobre, que viu en documents . I que habitualment està
demanant

12. Criada de Matilda.

13. El pícaro era una persona que vivia d’embolics i d’enganys.Es va convertir en
un personatge característic de l’Espanya del segle xvii.

14. LES FONTS DE INFORMACIÓ SON:
·www.viquipèdia.com