Al meu pare

1. El temps passa però els records segueixen vius
Sabadell, 27 de setembre del 2013 - Sabadell 27 de setembre de 2014

4. Era l’any 1939, teníeu 17 anys. I tots dos
per camins diferents vau anar a França.
Tu pare als camps de l’exili i la mare a la
Bretanya.
El destí va voler que us trobéssiu al País
Basc. Va ser com acostumen a ser les
coses, per casualitat.
Passejàveu per l’Arenal, cadascú amb el
seu grup d’amics. Us vau aturar i vau
començar a parlar. A partir d’aquell
moment les trobades van ser més
freqüents.
Una vegada acabat el servei militar vas
retornar a Sabadell. Una malaltia no et
va fer possible respondre a les cartes
que rebies. Però ... aquella noia tenia
molta empenta i va decidir deixar el seu
Bilbao natal i buscar feina a Barcelona
per estar més a prop teu.
La jugada li va sortir bé. Poc temps
després us casaveu a l’esglesia de la
Creu Alta. I després de 4 anys, que ja es
dir per aquella època, vaig nèixer un 27
de novembre.

5. La meva infantessa es va desenvolupar
entre Euskadi i Catalunya.
Quan jo estava a Bilbao, vosaltres
aprofitàveu per construir la nostra casa.
Al tornar tot eren novetats i compartíem
amb il·lusió la feina feta.
Vaig créixer i vaig acabar els meus
estudis a la Universitat.
Després vaig començar a treballar a
l’escola.
Una nova etapa s’iniciava, però sempre
em estat tots junts.

6. Y ens vam fer grans tots plegats.

7. I la vida us va somriure i vosaltres vau somriure a la vida.

8. I vam trobar en el
nostre camí persones
importants que ens
van mostrar la seva
estimació en tot
moment. I a les que
tu també estimaves i
valoraves per les
seves actituds.
Persones que sempre
han estat al nostre
costat fins al final.
Sens dubte, Asun,
alguna de molt
especial.

9. Va ser l’estiu del 2011 i ens va
tocar un gran premi.
El 17 de juliol va arribar a
casa una noieta de 23 anys.
-Molt jove la veig, vas dir, no
sé si podrà fer front a la
nostra situació.
-Li hem de donar una
oportunitat, et vaig
respondre. Tots hem estat
joves i hem necessitat de la
confiança dels altres.
Mai més et vaig sentir fer
cap comentari. Tot el
contrari.
La Heidy es va convertir en la
neta que t’hagués agradat
tenir.
La vostra complicitat era
d’allò més i la vostra
estimació va ser tant gran...

10. Mai el bon humor i les ganes d’estimar es van allunyar de nosaltres. Les
teves bromes, sempre ben pensades estaven a l’ordre del dia.

11. Un bon llibre sempre era motiu d’alegria i la lectura estava
present sempre. Ens ha quedat molt buit aquell racó.

12. 16 de febrer de 2013

13. Em vas ensenyar tant. A aprendre les primeres lletres, a reconèixer els
estels, quan caminàvem agafats de la mà. A respectar la natura a estimar als
quins estaven a prop. A ironitzar de la vida i a fer ús del sentit de l’humor.
També a lluitar per la llibertat i els drets humans.
Vas ser el meu primer mestre d’ Història, de la història de la vida; de la
nostra vida que hem compartit.
T’estimo pare