4. quot;Cal viure senzillament per tal que altres puguin, senzillament, viure.quot;
M. K. Gandhi (1869-1948)
“El pecat més gran és no fer res perquè penses que només pots fer ben poca cosa. ”
E. Burke (1729-1797)
3
6. Presentació
Barcelona està elaborant la seva Agenda 21. Això suposa El projecte Agenda 21 escolar, del que aquesta Guia fa
que tots els ciutadans i ciutadanes, les entitats i empreses part, materialitza la voluntat de l’Ajuntament de
i el mateix ajuntament participen en el procés de debatre Barcelona de col·laborar amb la comunitat escolar a
i decidir quines accions es compromet a fer la ciutat en posar en marxa, al seu ritme i segons les seves possibili-
començar aquest segle per millorar el medi ambient i con- tats, un procés participatiu d’anàlisi i debat per tal d’es-
tribuir des del nivell local a la sostenibilitat del planeta. tablir un pla d’acció amb compromisos concrets en rela-
Són aquestes millores a nivell local, així com la implicació ció al propi centre i al seu entorn. En el marc d’aquesta
de cadascú en la transformació de la seva realitat quoti- col·laboració, els centres també podran disposar d’asses-
diana, les indispensables perquè els problemes globals sorament, suport i recursos.
tinguin una esperança de solució.
L’elaboració de l’Agenda 21 –que compartim amb moltes
Si bé en aquest projecte col·lectiu tothom hi té la seva ciutats arreu del món– és una responsabilitat que
part, per als centres educatius i la comunitat educativa és Barcelona, com a ciutat educadora, assumeix plenament.
alhora un repte i una oportunitat molt importants. El pro- És una oportunitat que ens convida a prendre part en als
cés ciutadà d’elaboració de l’Agenda 21 invita a la partici- afers ciutadans i a aprofundir, alhora, en l’educació
pació i a la implicació cívica i ofereix un marc de referència ambiental i per a la sostenibilitat. Que la nostra respos-
i motivació per revisar plantejaments i pràctiques educati- ta, des de tots els àmbits, no es faci esperar!
ves i per comprometre’s en algunes accions de millora en
relació al medi ambient i la sostenibilitat.
Imma Mayol Marina Subirats
Presidenta de la Comissió Presidenta de l’Institut
de Sostenibilitat d’Educació
i Ecologia Urbana
5
7. Continguts
fase d’avaluació
fase de diagnosi
1. Introducció
Seguiment i avaluació dels canvis.
Identificar problemes i realitzar
Què és l’Agenda 21 Escolar?
Revisar el pla d’acció
una diagnosi ambiental
Què • Els continguts curriculars
2. Fases de l’A·21·E Com • Els estils d’ensenyament i
4. Ajudes
aprenentatge
• Per valorar les accions
On • El context on tenen lloc
• Per redactar el pla d’acció
3. Desenvolupament de les l’aprenentatge i
• Per redactar la memòria
fases de l’A·21·E l’ensenyament
> el clima social del centre
> els aspectes físics i funcionals
5. Bibliografia i recursos
fase de motivació de l’edifici
Suscitar el compromís i la > les relacions entre el centre i
participació de la comunitat l’entorn
6. Annexos
educativa
fase d’acció
fase de reflexió Elaborar i desenvolupar el pla
Repensar la filosofia ambiental d’acció
del centre
6 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
8. 1. Introducció
1. Introducció
Què és l’Agenda 21 Escolar?
Què és la sostenibilitat?
Principis del desenvolupament sostenible
La participació
Del compromís global al compromís municipal:
de Rio a l’Agenda 21 Local de Barcelona
Del compromís municipal al compromís escolar:
de l’Agenda 21 de Barcelona a l’Agenda 21 del Centre Educatiu
L’Agenda 21 i l’Educació ambiental
7
9. Què és l’Agenda 21 Escolar?
Què és la sostenibilitat? d’ordenar els valors), una nova manera d’organitzar les
relacions humanes i també una nova manera d’enten-
Els darrers anys, diferents organismes internacionals, mit- dre la relació de la humanitat amb la resta de la bios-
jans de comunicació i organitzacions no governamentals fera i, sobretot, un compromís amb el futur que doni
estan alertant sobre la pèrdua de qualitat del medi pas a noves propostes de gestió del medi.
ambient i les conseqüències, poc encoratjadores, que pot
tenir aquesta degradació per al planeta i la humanitat. Es fa evident que el model actual no es pot mantenir
en el temps ni en l’espai. Com a alternativa emergeix
El model de creixement econòmic de les societats un nou concepte: la sostenibilitat. Una de les primeres
actuals (les occidentals bàsicament) no té en compte vegades que apareix amb més força aquest concepte,
els fets que el Planeta funciona com una cadena inter- en l’anomenat informe Brundtland 1 (1987) es defineix
minable de relacions que es van autorregulant i que el així:
medi que ens envolta i els seus recursos són finits.
quot;El desenvolupament sostenible és el desenvolupa-
L’aplicació del model econòmic occidental, tal com el ment que satisfà les necessitats del present sense
coneixem ara, genera nombrosos problemes, tant dis- comprometre la capacitat de les generacions futures
funcions de tipus ecològic com conflictes de tipus de satisfer les seves necessitats, i es basa en la capa-
social i econòmic. Les causes estan relacionades amb citat de sustentació del medi naturalquot;.
la manera de fer:
Existeixen nombroses definicions de quot;desenvolupament
• L’explotació dels recursos naturals sosteniblequot; però totes comparteixen la mateixa idea:
• El consum d’aquests recursos hem d’adaptar el nostre comportament per tal de gau-
• El repartiment dels recursos dir indefinidament del nostre planeta com a espècie
humana. Es tracta de saber viure bé sense fer malbé.
1. “Nuestro futuro común”
Informe de la Comisión Mundial del
La situació actual necessita un canvi. Urgeix posar les El desenvolupament sostenible és un projecte neces-
Medio Ambiente y el Desarrollo.
bases per a una nova cultura (una manera diferent sari que es pot resumir en 6 principis bàsics:
Madrid, Alianza. 1992. 460 p. (2a. edició)
8 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
10. Què és l’Agenda 21 Escolar?
quot;...el nou repte ha de ser
crear comunitats socials i
Principis del desenvolupament sostenible
culturals sostenibles, i
físicament un medi
1. Medi ambient La seva capacitat imposa límits a moltes activitats humanes i obliga a una reducció
ambient en el qual
del consum de recursos.
nosaltres puguem satisfer
2. Futuritat Tenim un deure moral d’evitar comprometre la capacitat de les generacions futures les nostres necessitats i
per satisfer les seves necessitats.
aspiracions sense
disminuir la integritat del
3. Qualitat de vida Té dimensions socials, culturals, ètiques i espirituals.
món natural i les
oportunitats de les noves
4. Equitat La riquesa, les oportunitats i les responsabilitats s’han de compartir.
generacions.quot;
5. Principi de precaució Si es dubta dels efectes ambientals de qualsevol acte, s’ha d’aplicar aquest principi
i actuar amb prudència. quot;...aquesta nova visió de la
realitat, constitueix la
6. Pensament holístic Per resoldre un problema de sostenibilitat complex cal que tots els factors que
base de les nostres futures
afecten el problema s’integrin a la solució.
tecnologies, sistemes
econòmics i institucions
socialsquot;.
Fritjof Capra
9
11. 1. Introducció
La participació Del compromís global al compromís
municipal: de Rio a l’Agenda 21 Local de
Barcelona
Per fer possible el desenvolupament sostenible és
imprescindible comptar amb la participació de tots els
components de la societat. El medi s’ha d’administrar i L’any 1992 va tenir lloc a Rio de Janeiro la Conferència
les decisions sobre l’ús del medi no les poden prendre de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i
aïlladament els polítics o els grans consumidors de Desenvolupament, coneguda com a Cimera de la Terra.
recursos. Aquestes decisions s’han de prendre amb el Representants de 179 estats es van reunir per debatre
màxim consens, és a dir, amb la màxima participació les estratègies a seguir per assolir el desenvolupament
de tothom. sostenible del planeta. De la Cimera va sorgir un pla de
treball per al segle XXI: l’Agenda 21.
I si la participació és imprescindible per decidir l’ús
que fem avui del medi, encara ho és més quan es trac- Però per fer realitat aquest projecte planetari cal quot;pensar
ta de definir línies estratègiques per veure quin és l’ús globalment i actuar localmentquot;, tal com diu el famós
que en farem en el futur. eslògan. Per això, en el capítol 28 de l’Agenda 21 es fa una
crida a tots els pobles i ciutats perquè elaborin la seva
Podríem dir que l’educació, la corresponsabilitat de pròpia Agenda 21 Local, que tradueixi els objectius gene-
tots els ciutadans (sense importar l’edat) i la correcta rals en plans i accions concretes per a la seva localitat.
gestió dels recursos per part dels governs i els grups de
poder (econòmic i mediàtic) són, sens dubte, els pilars Tot donant resposta a aquesta invitació, l’any 1994
bàsics de qualsevol implementació transformadora de representants de nombrosos municipis europeus es
models de desenvolupament alternatius en pro d’un van reunir a la ciutat danesa d’Aalborg en la primera
desenvolupament humà sostenible. Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles.
D’aquesta trobada va sorgir la Carta d’Aalborg, un
document en el qual les ciutats d’Europa es compro-
meten a elaborar la seva Agenda 21 Local i a desenvo-
10 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
12. Què és l’Agenda 21 Escolar?
lupar programes a llarg termini que permetin progres- Arreu del món, centenars de ciutats treballen ja en ini-
sar vers el desenvolupament sostenible. Les trobades ciatives de l’Agenda 21, i durant els últims anys han
de Lisboa i Hannover, els anys 1996 i 2000 respectiva- aparegut nombroses xarxes de ciutats que actuen coo-
ment, van prendre el relleu a Aalborg per avançar en perativament per intentar ser més sostenibles. A
l’aplicació dels principis de la sostenibilitat en els sis- Catalunya, prop de dos-cents municipis s’han incorpo-
temes urbans. rat també a aquest procés.
L’Agenda 21 Local requereix la participació de tota la Barcelona va signar la Carta d’Aalborg i va crear el
ciutadania. Consisteix en avaluar l’estat ambiental, Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat, fòrum de par-
social i econòmic del municipi, debatre possibles millo- ticipació ciutadana que des del 1998 promou l’elabora-
res i endegar un procés creatiu i gradual de canvi per ció de l’Agenda 21 de Barcelona. L’any 2001 aquest pro-
aconseguir un entorn urbà més saludable i de qualitat cés rep un impuls definitiu en obrir-se el debat a tota la
per a les persones, amb un menor impacte sobre els ciutadania. Mentrestant, l’Ajuntament ja va incorpo-
sistemes naturals. rant criteris de sostenibilitat en el conjunt de serveis
que gestiona, la qual cosa queda reflectida en l’actual
Amb l’elaboració de l’Agenda 21 Local, les ciutats i els Programa d’Actuació Municipal 2000-2003. Així
seus ciutadans reconeixen la seva contribució als pro- mateix, aquests criteris també orienten un altre docu-
blemes socioambientals del propi entorn i de la resta ment d’importància estratègica, el Projecte Educatiu de
del planeta i adquireixen el compromís de treballar en Ciutat, impulsat per l’Institut d’Educació des del 1998,
accions concretes per mirar de resoldre’ls en la mesura que es proposa articular totes les iniciatives educatives
de les seves possibilitats. desenvolupades en el marc de la ciutat.
11
13. 1. Introducció
Del compromís municipal al compromís escolar: de l’Agenda 21 de Barcelona a l’Agenda 21
del Centre Educatiu
De la mateixa manera que les ciutats han de prendre dóna la possibilitat de participació real necessària per
compromisos per fer possibles les solucions planetà- a aquest procés. En el marc del centre educatiu és pos-
ries, les entitats i associacions ciutadanes, les empre- sible debatre obertament els problemes que s’han de
ses i professionals, així com totes i cada una de les per- resoldre, decidir conjuntament quines són les priori-
sones que convivim a la ciutat, hem d’assumir la nos- tats i quines són les propostes més adequades per dur-
tra part de responsabilitat en el desenvolupament dels les a terme, i executar i controlar les decisions preses
projectes de sostenibilitat a escala local. El seu èxit o col·lectivament.
fracàs també depèn de tots nosaltres.
És perfectament possible, doncs, que l’escola faci, a la
En aquest context, els centres educatius són un cas seva escala, un procés idèntic al que fa la ciutat: assu-
particular amb especial rellevància. Si per una banda, mir la seva responsabilitat en els problemes socioam-
per la seva funció educativa específica, tenen un paper bientals, analitzar el seu estat i comprometre’s en
fonamental en ajudar l’anàlisi i la comprensió de la actuacions de millora al seu abast. És a dir, elabori la
realitat complexa, per una altra, la comunitat educati- seva Agenda 21 Escolar.
va constitueix un petit model de ciutat en el qual és
possible assajar processos i solucions a escala reduïda. Aquesta guia pretén ajudar els centres a posar en
L’escola pot ser un bon lloc on imaginar i experimentar marxa un procés participatiu d’anàlisi i debat, i a esta-
estratègies per viure d’acord amb els principis de sos- blir un pla d’acció amb compromisos concrets que con-
tenibilitat en la pràctica diària. I de retruc, tot tancant figurarà la seva pròpia Agenda 21.
el cercle, la vivència d’aquesta mena d’experiències
tindrà un poder educatiu extraordinari! Treballar en l’elaboració d’aquests programes d’acció
per al segle 21 –concebuts com un camí cap a un futur
Entre altres raons, l’escola és un lloc idoni per aprendre sostenible desitjat– i dels objectius i de les mesures
a viure de manera més sostenible a partir de les desco- necessàries per arribar-hi, és, probablement, el repte
bertes i propostes de tots els seus membres, perquè més interessant que avui ens podem plantejar.
12 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
14. Què és l’Agenda 21 Escolar?
Agenda 21 Local (A·21·L) Agenda 21 Escolar (A·21·E)
QUAN? Neix amb la invitació de les Nacions Unides, al Neix amb la invitació de l’Ajuntament de
capítol 28 de l’Agenda 21. Cada ciutat decideix Barcelona per fer l’Agenda 21 de la ciutat.
quan comença. Cada centre escolar decidirà quan comença.
QUÈ? És un sistema en què les autoritats locals És un sistema en què la comunitat escolar o
treballen en associació amb tots els sectors part d’ella, consensua o prepara uns plans
de la comunitat local per preparar els plans d’acció per aplicar la sostenibilitat a escala del
d’acció per aplicar la sostenibilitat a escala local. centre escolar i de l’entorn més immediat.
QUI? Les autoritats locals i els municipis tenen un Un grup assumeix la responsabilitat d’impulsar
paper catalitzador d’un procés bàsicament el projecte entre els membres de la comunitat
participatiu. educativa, que hi participaran tots.
ON? Municipi Centre escolar i l’entorn més immediat
13
15. 1. Introducció
L’Agenda 21 i l’Educació ambiental
L’elaboració de l’Agenda 21 del Centres educatius és un No es tracta de comprendre per acceptar, sinó de com-
procés que s’imbrica estretament amb l’educació prendre per millorar. L'educació que necessitem ha de
ambiental. servir per capacitar-nos per al canvi. I sabem que no
n'hi ha prou amb conèixer els símptomes per evitar les
L'educació ambiental va ser definida amb suficient causes, ni amb estar sensibilitzat per actuar en conse-
precisió ja fa trenta anys: es tracta quot;d'aconseguir que qüència. Cal saber com fer-ho. I cal sentir-se capaç de
la població tingui consciència del medi ambient i s'in- fer-ho. Capacitació, doncs, vol dir equipament personal
teressi pels seus problemes i que compti amb els i social per al canvi, amb els aprenentatges instrumen-
coneixements, aptituds, actituds, motivació i desig tals de procediments, destreses i tècniques necessaris
necessaris per treballar en la recerca de solucions als per quot;ser capaçquot;. Però vol dir, també, reforçament del
problemes actuals i per prevenir els que puguin sentiment de control sobre la realitat per quot;sentir-se
aparèixer en el futurquot; (Carta de Belgrad, 1975). capaçquot;.
Tanmateix, des dels anys 70 la percepció de la pro- Així que l'educació per a la sostenibilitat passa pel
blemàtica a abordar s'ha ampliat de manera notòria. desenvolupament de capacitats personals d'analitzar,
De la preocupació per problemes relacionats amb la investigar, avaluar, imaginar creativament, projectar,
pèrdua d'elements naturals i el deteriorament, s'ha comunicar, negociar, planificar, cooperar i executar, i
passat a la consciència de l'esgotament de recursos, també per l'enfortiment de la motivació i el coratge
les disfuncions globals i l'augment de la pobresa i l'ex- necessaris per a l'aplicació productiva d'aquestes
clusió, conflictes molt greus que ens porten a parlar capacitats.
d'insostenibilitat. Així que, si bé l'objectiu de l'educa-
ció ambiental no ha variat, la tasca educativa ha aug- Com propiciar aquesta capacitació? L’experiència
mentat la seva dimensió a mesura que s'ha ampliat la demostra que la millor manera és a través de la pràcti-
percepció dels problemes. Avui és obligat repensar l'e- ca, en un aprenentatge en l’acció.
ducació ambiental per a la sostenibilitat.
14 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
16. Què és l’Agenda 21 Escolar?
quot;Educar per a la
L’elaboració de l’Agenda 21 del Centre educatiu ofe- que convida a la reflexió i la intervenció focalitzades en
reix, en aquest sentit, magnífiques oportunitats. Ens el mateix centre educatiu (escola, institut) i els seus sostenibilitat és capacitar
invita a participar en projectes reals de transforma- plantejaments i activitats, des dels aspectes filosòfics, per saber fer bé les coses
ció de l'entorn, que proveiran els participants de cri- curriculars i metodològics, fins a les característiques de
que cal fer. No es tracta de
teris d'avaluació i constituiran una experiència reei- la convivència, la pràctica en la gestió dels recursos o
disminuir l’impacte de les
xida de millora. A través de l'experimentació personal les experiències de projecció del centre cap a l’exterior.
coses insostenibles, sinó
i col·lectiva de solucions diferents, encara que sigui a
de dissenyar processos
petita escala, aprendrem conjuntament sobre les Atès que cada escola i institut és diferent, cada centre
sosteniblesquot;
coses, a fer les coses, a pensar les coses i a fer saber pot començar per on cregui més oportú, atenent les pro-
les coses. blemàtiques específiques, les possibilitats o la motiva- Ramon Folch
ció de la comunitat educativa. I com que no existeix un
L’Agenda 21 del Centre educatiu vol ser un instrument únic camí cap a la sostenibilitat, tampoc no hi ha un
útil d’educació ambiental en tant que és una eina per model únic i estàndard d’Agenda 21. Cada ciutat, cada
a l’aprenentatge sobre la realitat i destinat a transfor- escola, és única, i és a partir de l’anàlisi de la seva reali-
mar la realitat. Especialment la realitat més propera, ja tat que ha d’elaborar la seva pròpia Agenda 21.
Comunitat educativa
districte, professorat, pares, mares,
associació de alumnat, germans,
veïns i veïnes, personal no etc.
ONGs, docent
etc.
Institucions Centre educatiu Família
15
17. 1. Introducció
2. Fases de l’Agenda 21 Escolar
Realitzar una Agenda 21 Escolar (A21E) és un procés que comprèn
diferents aspectes. Per qüestions pràctiques l’hem organitzat en
una seqüència de fases. Com es veurà més endavant, cada centre,
segons les seves característiques o les seves necessitats, pot
seguir l’ordre que apareix en la guia o bé pot desenvolupar una o més
d’aquestes fases en l’ordre que consideri més oportú.
Què comprèn cada fase?
Fase de motivació
Fase de reflexió
Fase de diagnosi
Fase d’acció
Fase d’avaluació
16 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
19. 2. Fases de l’Agenda 21 Escolar
Què comprèn cada fase?
Exemples de possibles
itineraris
FASE DE MOTIVACIÓ: Suscitar el compromís FASE DE DIAGNOSI: Identificar problemes i
Imaginem que: i la participació de la comunitat educativa realitzar una diagnosi ambiental
• Escola 1: Dos professors d’una escola
Sensibilitzar el màxim de gent de la comunitat educa- Detectar i conèixer quins problemes ambientals té o
interessats en repensar la filosofia
tiva per participar i implicar-se en el procés d’elabora- genera el centre educatiu. Realitzar una petita investi-
ambiental (Fase de reflexió), saben
ció de l’A·21·E. gació, una ecoauditoria, per acotar els tipus de proble-
que sols no poden fer-ho i decideixen
abans dedicar bastant temps a mes ambientals, com es produeixen i on es localitzen.
sensibilitzar als seus col·legues (Fase FASE DE REFLEXIÓ: Repensar la filosofia
de motivació).
ambiental del centre FASE D’ACCIÓ: Elaborar i desenvolupar un
pla d’acció
• Escola 2: Una part important de la
Reflexionar sobre la filosofia ambiental que impregna
comunitat educativa està interessada
el centre (PEC) i analitzar el seu grau de coherència Prioritzar els problemes més urgents i/o que semblen
en el projecte i creuen convenient, per
començar, organitzar-se i fer una amb l’acció individual i col·lectiva dels seus membres. més abordables. Establir els objectius per assolir els
diagnosi ambiental (Fase de diagnosi). Revisar la seva congruència amb els principis bàsics de canvis. Cercar i estudiar alternatives per solucionar els
la sostenibilitat. problemes. Formalitzar un pla d’acció, fruit de la dis-
• Escola 3: Al centre s’han fet obres
cussió i el consens entre els diferents components de
per arreglar problemes de pèrdues
la comunitat escolar.
d’aigua i els professors aprofiten que
es parla del tema i proposen millorar
FASE D’AVALUACIÓ: Seguiment i avaluació
els hàbits d’estalvi dels alumnes (Fase
d’acció). Passat un temps, el consum dels canvis
d’aigua no disminueix
significativament (Fase d’avaluació).
Establir instruments per fer el seguiment i l’avaluació
Es demanen quines poden ser les
de les accions amb el propòsit d’ajustar-les en funció
causes i proposen fer una diagnosi
dels objectius.
ambiental (Fase de diagnosi).
18 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
20. 3. Desenvolupament de les fases
de l’Agenda 21 Escolar
Fase de motivació
Fase de reflexió
Fase de diagnosi
QUÈ • Els continguts curriculars
COM • Els estils d’ensenyament i aprenentatge
ON • El context on tenen lloc l’aprenentatge i l’ensenyament
> el clima social del centre
> els aspectes físics i funcionals de l’edifici
> les relacions entre el centre i l’entorn
Fase d’acció
Fase d’avaluació
19
21. Fase de motivació
Suscitar el compromís i la participació de la comunitat educativa
El propòsit de la fase de
motivació és afavorir el
compromís i la participació
de la major part dels
Estem d’acord que un element clau per l’èxit de qual- pregnar el nostre comportament diari i conformar una
membres o col·lectius de la sevol iniciativa que volguem emprendre és comptar autèntica ètica.
comunitat educativa. amb el suport i la complicitat de la major quantitat de
membres de la comunitat educativa.
Fase de motivació
És possible que la idea d’implicar-se en l’ A·21·E no hagi
Suscitar el compromís i la
sorgit de la iniciativa de tots els seus membres o participació de la
La Comissió d’ambientalització és col·lectius sinó de part d’alguns d’ells, ja sigui d’un sec- comunitat educativa
formada per membres de la comis- tor del professorat, de l’alumnat o potser de les famí-
sió docent, del consell escolar, de lies. Si la preocupació per les problemàtiques socioam-
l’alumnat, voluntaris i assessors. bientals i l’interès per generar canvis en el centre és
Objectiu
S’estructura en grups de treball: molt divers, és important començar per promoure
Auditoria i gestió ambiental, accions amb el propòsit de sensibilitzar i afavorir el Sensibilitzar i afavorir la
complicitat de la comunitat
Educació ambiental i Comunicació i compromís i la participació d’altres persones i grups
educativa
difusió. Les activitats queden reflec- respecte a l’oportunitat d’iniciar l’Agenda 21 Escolar.
tides en els fulls informatius que
s’enganxen als plafons del Centre i Hauríem de trobar la manera d’evidenciar la relació
es publiquen a la pàgina web i a la directa que existeix entre les més senzilles de les nos-
Propostes
revista del centre. Contenen decà- tres accions i la seva repercussió en el medi proper i
Organitzar-se.
legs i recomanacions de bones pràc- llunyà. Així l’A·21·E no es veuria com la inclusió de
Realització
tiques ambientals. noves temàtiques en el projecte curricular, sinó com a
d’esdeveniments
una forma nova i millor de fer les coses, que ha d’im-
IES Narcís Monturiol
20 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
22. Fase de motivació
Orientacions per a l’equip coordinador Una de les funcions del
Per tal de seleccionar i programar activitats que ajudin
a aquest propòsit és important reconèixer que el punt coordinador és engrescar a
de partida a cada centre és també molt divers i que tota la comunitat
algunes activitats poden ser més adequades o tenir L’equip coordinador serà el que dinamitzi el treball i
educativa cap a una
millor acollida que d’altres. garanteixi la màxima coherència entre les diferents
actitud positiva i
propostes i grups. És recomanable que abans de
constructiva.
Es tracta d’organitzar alguns esdeveniments per gene- començar a treballar, els participants decideixin sobre
rar diàleg, que donin oportunitats per expressar opi- les següents qüestions:
nions, per informar, o senzillament per donar a conèi-
• qui seran els responsables?
xer les nostres inquietuds davant determinats fets que
• qui coordinarà les diferents accions: una persona o
tenen lloc en el propi entorn. Poden estar adreçades a
un col·lectiu específic o a tots els sectors. un equip?
• com hi col·laboraran els professors i professores?
•
Abans, però, de començar a implicar molta més gent, com s’hi involucraran els i les alumnes, l’equip El grup Eko, que agrupa nois i
és convenient triar un coordinador o un petit equip directiu, el personal no docent, les famílies, noies de secundària i té un funcio-
coordinador que organitzi les activitats d’aquesta fase. l’administració? nament autogestionari, és el
• com es compartirà la informació dins i fora del motor transformador en els aspec-
centre? tes de sostenibilitat i temes
• hi haurà algun sistema de suport que asseguri la socials. Es reuneix els divendres i
comunicació entre l’alumnat, l’equip directiu, el es cedeixen espais dins l’horari lec-
personal no docent, les famílies, l’administració, la tiu perquè passin per les aules a
comunitat local...? informar l’alumnat sobre tota
• de quin temps es disposa per realitzar reunions, mena de qüestions.
planificar activitats, etc? Escola Sadako
21
23. 3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21
L’equip coordinador ha • Organitzar una festa aprofitant un
Com podríem fer per promoure o canalitzar la motiva-
esdeveniment; per exemple el Dia del Medi
ció dels companys? Vet aquí algunes possibilitats:
d’afavorir l’establiment
Ambient, el Dia de l’Aigua, etc.
d’un clima positiu,
• Fer una xerrada o conferència amb un expert
respectuós amb les
• Cercar un lloc ben visible, instal·lar una cartellera
concepcions i els temps
• Organitzar una taula rodona amb la participació i mantenir-la actualitzada amb informacions
personals i esperar que de persones vinculades a un tema d’interès diverses sobre temàtiques ambientals, retalls
d’aquesta manera i a poc a (experts, usuaris, alumnes, organitzacions no de premsa, publicitat de cursos i altres
poc tothom es vagi governamentals, entitats, etc.) esdeveniments, treballs escrits o gràfics dels
alumnes, anuncis, etc.
interessant i senti que té
• Convidar a companys d’un altre centre amb una
quelcom a dir i a fer, i que
rica experiència en projectes d’educació • Promoure juntament amb un grup d’alumnes una
les seves actituds són
ambiental perquè ens parlin dels seus campanya breu però intensa sobre una temàtica
valorades o, si més no,
assoliments i de com superar els possibles d’actualitat o entorn d’un esdeveniment: dia
compreses. obstacles sense cotxes, dia de l’arbre, dia de la solidaritat,
etc.
• Compartir amb el claustre una experiència
viscuda amb els alumnes dins o fora del centre o • Realitzar una enquesta d’actituds cap el medi
una activitat realitzada amb un grup concret ambient i donar a conèixer els resultats
• Compartir els materials, idees o suggeriments • Realitzar una visita que promogui l’interès sobre
recollits en un curs o seminari la problemàtica socioambiental, per exemple:
visitar una depuradora, una instal·lació d’energia
• Proposar un debat sobre un problema concret de solar, una deixalleria, fer un recorregut guiat per
l’entorn o del centre o d’una notícia periodística la ciutat o el barri, etc.
22 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
24. Fase de reflexió
Fase de reflexió
Repensar la filosofia ambiental del centre El propòsit d’aquesta Fase
és repensar la filosofia
ambiental del centre a
El propòsit d’aquesta fase és analitzar quins valors, més enllà de les orientacions generals de l’administra- través d’un debat profund i
actituds, normes o comportaments -en relació a tenir ció, cada col·lectiu posseeix unes característiques prò-
representatiu, i que el
cura de l’ambient i a la solució o prevenció de les seves pies que conformen el seu ideari i que es manifesta
producte dels acords quedi
problemàtiques- formen part del Projecte Educatiu. Es cada vegada que es prenen decisions, que s’estableix
plasmat en el Projecte
tracta de detectar tant els aspectes positius sobre els un ordre de jerarquia entre determinats valors, quan
Educatiu del Centre.
quals es vulgui aprofundir com les possibles mancan- s’assumeixen determinades normes de convivència o
ces i punts conflictius que es vulgui modificar. es prioritzen certs ensenyaments o activitats.
Una determinada filosofia ambiental pot afavorir un La filosofia ambiental d’un centre pot estar explícita-
estil d’intervenció que preserva i respecta l’entorn o, ment reflectida en el seu Projecte Educatiu (PEC) o
al contrari, que el malmet o altera a curt o llarg termi- simplement estar present en molts dels comporta-
ni i amb diferents nivells de gravetat i reversibilitat. ments i decisions espontànies que assumeixen els
membres de la comunitat educativa de manera indivi-
Gràcies a aquesta anàlisi s’espera que es puguin acor- dual o col·lectiva, sense que hagin estat fruit d’una
dar els eixos o idees orientadores que conformen el anàlisi minuciosa.
que hem anomenat la filosofia ambiental del centre,
inspirada en els principis de sostenibilitat. Pot ser que existexi una filosofia compartida sense fis-
sures per tota la comunitat educativa o, al contrari, es
Totes les escoles tenen una filosofia ambiental, inde- pot percebre la presència de diverses i contradictòries
pendentment de que aquesta hagi estat discutida i quot;filosofiesquot;. Per exemple, dins del propi claustre, entre
consensuada entre els membres de la comunitat edu- el claustre i el personal no docent, entre el claustre i
cativa. De fet, no existeixen escoles neutrals perquè, els alumnes, etc.
23
25. 3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
Els valors i hàbits cal adquirir-los Si la filosofia s’explicita al PEC, els comportaments de
Fase de reflexió
posant-los en pràctica en el dia a les persones poden ésser coherents amb aquest dis-
dia. curs o, al contrari, es poden percebre contradiccions Repensar la filosofia
ambiental del centre
Escola Heura entre els valor desitjats i les conductes observades. És
important que cada centre tingui una visió comparti-
da per tal d’assegurar un treball conjunt, efectiu i
coordinat.
Objectiu
L’ideari del Centre passa per crear
Analitzar l’ideari, els
sensibilitat en els alumnes a partir És per això que una manera d’iniciar una A21E és
principis de la gestió i de
de la vida diària, impregnada de repensar la filosofia ambiental del centre i prendre
l’educació ambiental
valors cívics. La sostenibilitat s’en- consciència de quin és el punt de partida, abans de
tén com una conseqüència inhe- decidir si és necessari introduir canvis i quin tipus de
rent a la formació crítica i de canvis.
valors prevista tant en el currícu- Propostes
lum formal com en l’ocult. El primer aspecte a acordar és que un PEC ha d’explicitar
Organitzar-se.
-entre altres aspectes- la filosofia del Centre en matèria
Escola Súnion Debatre - revisar.
ambiental. Desprès caldrà vetllar perquè aquesta filoso- Ajustar el PEC
fia es concreti en una veritable cultura de la sostenibili-
tat en la gestió i en programes d’educació ambiental.
24 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
26. Fase de reflexió
Orientacions per organitzar-se i repensar Els professors poden suggerir la participació d’altres Es tracta que s’impliqui la
la filosofia ambiental sectors, per exemple per recollir les seves opinions o
major part dels sectors,
suggeriments al respecte.
cada centre determinarà -
Per dur a terme aquesta fase, el o els coordinadors
en funció de les seves
hauran de proposar un model d’organització que És important dur un registre detallat de totes les ses-
pròpies circumstàncies-
dependrà de quines i quantes persones participaran, sions que s’utilitzarà per redactar una síntesi que
quins col·lectius
de la tradició escolar pel que fa a la participació en tindrà almenys dues finalitats:
grups amplis de discussió, del temps disponible, de la participaran. És molt
freqüència de les sessions, etc. 1- comunicar a la comunitat educativa el resultat de les important assegurar
discussions i acords per donar oportunitats de seguir
canals eficients de
Una proposta d’organització per a aquesta fase és pro- pensant i fent aportacions sobre aquests temes.
comunicació, de manera
moure reunions de discussió que poden ser sectorials
que tothom tingui ocasió
o intersectorials. És a dir, ens podem reunir per agru- 2- Ajustar la redacció del PEC a partir dels acords als
d’opinar i d’intervenir.
paments naturals, per exemple: el claustre (mestres, que s’ha arribat.
inclòs l’equip directiu); els alumnes; el personal no
docent; les famílies o les institucions; les associacions
veïnals o les que estan vinculades al centre, etc., o bé
podem animar-nos a organitzar reunions intersecto-
rials en què participin diferents sectors de la comuni-
tat educativa. Aquestes són especialment adeqüades
per tractar temàtiques comuns des de diferents punt
de vista o per arribar a acords després de les reunions
sectorials. Segons es consideri adequat, s’estudiarà en
quin moment convé passar de les sectorials a les inter-
sectorials o viceversa.
25
27. 3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
Preguntes per orientar el debat
Les preguntes us
ajudaran a revisar i
• Té el vostre centre una declaració • Existeixen materials (fulletons, car-
ajustar la filosofia
explícita en relació a la gestió i a l’edu- tells, etc.) per a la difusió d’aquests
ambiental i plasmar-la cació ambiental? Si la resposta és principis dirigits a tota -o part- de la
en el PEC. Hi ha afirmativa: comunitat educativa?
preguntes que
• Aquesta declaració, està integrada • Com es manifesta la vostra filosofia
involucren tots els
en el Projecte Educatiu del Centre? ambiental en la vida escolar? (sigui o
sectors de la comunitat
no explicitada en el PEC)
educativa, altres poden
• Es defineix amb claredat què s’entén
ser d’interès per al
per ambient, per gestió ambiental i • Entre els adults (mestres i altres
col·lectiu de mestres. per educació ambiental? treballadors del centre), existeix un
grau acceptable d’homogeneïtat en
• Aquesta declaració expressa els les actuacions cap a l’ambient? com
principis de sostenibilitat? es manifesten els acords i/o desa-
cords?
• Defineix amb claredat els compromi-
sos de la comunitat educativa? • Quins valors estan a la base de les
normes de convivència del centre?
• Inclou la formulació d’objectius clara-
ment definits? • A l’hora de dur-les a la pràctica, es
produeixen conflictes? entre els
• Inclou declaracions referides a la mestres? amb o entre els alumnes?
responsabilitat ambiental i a les quin tipus de conflictes?
actituds positives que s’esperen de
l’alumnat com a part del seu desen- • Han participat els alumnes en la nego-
volupament personal i social? ciació de les normes de convivència?
26 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
28. Fase de reflexió
• Són presents en el PEC alguns objec- • Dins el reglament de Règim Intern, es
tius, continguts o activitats que ofe- troben referències sobre la cura de l’am-
reixin oportunitats per a l’educació bient, per exemple: criteris per la gestió
ambiental? de l’aigua, dels residus, de l’energia, de
l’edifici i dels patis, neteja i manteni-
• S’utilitzen l’edifici, els patis, els jar- ment, política de compres, cooperació,
Els més menuts aprenen a llençar
dins i els espais exteriors com a recur- comunicació, etc.? resulta útil?
els residus als contenidors de reci-
sos per a l’educació ambiental? clatge.
• Com es va arribar a elaborar? Escola Heura
• Hi ha oportunitats (temps, lloc, disponi-
bilitat...) per a la coordinació entre àrees • Qui l’elaborà? professors/res? perso-
o entre diferents grups i mestres? nal no docent? alumnes? famílies?
administració?
• Hi ha al centre recursos per dur a terme
l’ensenyament i l’aprenentatge ambien- • Està tothom conscienciat sobre
tal? (per exemple: llibres de lectura, lli- aquest reglament?
bres de referència, vídeos, revistes,
materials audiovisuals, CD Rom) • Qui participa en la gestió de les aules i
de l’edifici? com es fa?
• Quin és l’abast dels missatges que
s’ensenyen al centre i a l’aula en relació • Quins aspectes de l’edifici i de l’entorn
amb la qualitat ambiental i el desenvo- es gestionen tenint en compte la filo-
lupament sostenible? sofia ambiental del centre?
• Quines oportunitats de formació tenen • Es fomenta la participació dels alumnes o
els mestres en temes d’educació d’altres membres de la comunitat educati-
ambiental i sobre sostenibilitat? va en programes o campanyes ambientals
promogudes per altres institucions?
27
29. 3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
Fase de Diagnosi
Identificar problemes i realitzar una diagnosi ambiental
Recordeu que és possible començar l’A·21·E en aquesta Seria convenient començar per demanar-se i acordar:
fase. Si, al contrari, l’heu iniciat a la fase de reflexió:
a) Quin/s aspecte/s de la vida escolar volem
repensar la filosofia ambiental i plasmar-la en el PEC,
diagnosticar?
estareu d’acord que és necessari fer un pas més: tra-
• els continguts curriculars? i/o
duir aquest ideari en accions més concretes!
• els estils d’ensenyament i d’aprenentatge? i/o
• el context on s’aprèn i s’ensenya?
Si llegim amb atenció els canvis que hem introduït en
el PEC, aquests corresponen - molt probablement - a la
b) Quan farem aquesta diagnosi?
necessitat de fer ajustaments en algun d’aquests
• durant aquest semestre?
aspectes de la vida escolar:
• durant aquest any?
QUÈ
1. els continguts curriculars • en el futur?
COM
2. els estils d’ensenyament i
c) Qui hi participarà?
aprenentatge
• tot el claustre?
ON 3. el context on tenen lloc • alguns professors?
l’aprenentatge i l’ensenyament. • alguns alumnes?
• el Consell Escolar?
• algunes famílies?
Aquesta classificació té una funció pràctica ja que
ajuda a profunditzar en aquells aspectes que són
prioritaris.
28 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
30. Fase de Diagnosi
d) Com ens organitzarem? Es va dur a terme un projecte glo-
Fase de diagnosi
• per sectors? bal: “Un habitatge saludable”, que
Identificar problemes i
• per grups intersectorials? va implicar les àrees de Llatí,
realitzar un diagnosi
ambiental Història de l’Art, Història, Ciències i
e) Com pensem fer la diagnosi? els nivells de Batxillerat, COU i
• quina és la fita del/s grup/s de treball? ESO, a partir de l’entorn proper i la
• quines activitats diagnòstiques s’han programat? seva evolució, des de l’època roma-
Objectius
• quina és la temporització? na fins a l’actualitat, emfasitzant
Diagnosticar: els aspectes urbanístics i ambien-
què s’ensenya i què s’aprèn?
f ) Com es comunicaran els resultats i tals i proposant mesures de millo-
com s’ensenya i com s’aprèn?
produccions del/s grup/s de treball? ra de l’entorn pel que fa a les con-
on s’ensenya i on s’aprèn?
• s’instal·laran cartelleres? dicions d’habitabilitat, ús i consum
• s’editaran butlletins? d’aigua, accessos i biodiversitat.
• es realitzaran reunions? IES Gal·la Placídia
Propostes
Organitzar-se.
Debatre - revisar
el PEC
29
31. 3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
Orientacions per realitzar la diagnosi sobre els continguts
Aquesta diagnosi serà la
base per al
curriculars: Què s’ensenya i què s’aprèn?
desenvolupament del futur
pla d’acció.
la d’Aznalcoyar (Doñana), l’arribada massiva
Un dels propòsit de l’educació ambiental és afavorir en
Tota la informació recollida d’immigrants, etc.
els alumnes la comprensió de fets i conceptes i l’ad-
quisició de procediments, hàbits, actituds i valors per
en aquesta fase
• Preguntar al professorat sobre les oportunitats
prendre decisions respecte a l’ambient.
diagnòstica s’hauria de
que ofereixen als seus alumnes per l’aprenentatge
sintetitzar i col·locar en un
de continguts ambientals als diferents cicles i
Diagnosticar els continguts del PCC en matèria
lloc públic. Però, no n’hi ha
nivells del centre i durant tot l’any.
ambiental suposa identificar l’absència de determi-
prou amb comunicar, és nats continguts o la seva superposició. Això es pot fer
igualment important • Debatre entre els participants sobre els diferents
de diferents maneres:
recollir les opinions dels punts de vista, interessos, inquietuds, etc.
• Realitzar una lectura minuciosa dels documents
altres per tal d’incorporar-
curriculars de Catalunya corresponents a cada
les a les discussions i/o Objectiu
etapa educativa i usar-los com a referent.
produccions dels grups de Diagnosticar els continguts
curriculars
treball.
• Identificar nous continguts en els materials de
suport (llibres, dossiers, CD Rom, etc.) o en la
pròpia realitat quotidiana que pugui oferir
pistes per pensar en continguts rellevants, útils Propostes
i motivadors. Per exemple, si a la ciutat Organitzar-se i analitzar:
s’implanta un nou sistema de recollida de · les programacions
brossa, si s’esdevé una catàstrofe natural com · els materials de suport
· les oportunitats de la
realitat quotidiana
· el currículum de l’etapa
30 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
32. Fase de Diagnosi
Preguntes per orientar el debat
• En quina mesura les Unitats de • l’impacte de les activitats humanes en La transversalitat arribà a l’anglès
Programació estan relacionades amb l’en- l’ambient? a través de la traducció i realitza-
torn local i proper dels alumnes? ció d’activitats relacionades amb
• els instruments de legislació i controls per temes ambientals. A classe d’edu-
• S’afavoreix el coneixement d’ambients protegir i gestionar l’ambient? cació musical vam estudiar la con-
propers i d’ambients més llunyans? quin taminació acústica.
és el seu propòsit? • com influeixen les decisions del passat en el Escola Heura
present i en el futur?
• S’ofereixen oportunitats als/les alumnes
perquè analitzin temàtiques ambientals • la importància de les accions individuals i
des de diferents perspectives? col·lectives per protegir i gestionar l’ambient?
• S’afavoreix en els/les alumnes l’aprenen- • la importancia del planejament i de disseny de
tatge de: l’entorn?
• processos naturals de l’ambient? • el valor del treball cooperatiu?
• factors que provoquen problemàtiques
• S’ensenyen als alumnes tècniques i pro-
ambientals?
cediments per:
• com depenen les persones de l’ambient?
• expressar punts de vista i opinions sobre
• la interdependència entre individus, grups, l’ambient?
comunitats, països...?
31
33. 3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
• argumentar clara i breument sobre temàtiques
ambientals?
A 2n d’ESO es fa un crèdit sobre
producció de joguines amb mate-
• buscar informació en diferents suports?
rial de rebuig, que s’exposen poste-
riorment, amb un elevat grau d’ac-
• recollir dades en l’ambient, classificar,
ceptació.
analitzar i interpretar-les?
Escola Sadako
• recollir, analitzar, interpretar i avaluar
informació des de diferents fonts?
• identificar causes i conseqüències dels
problemes ambientals?
• formar-se opinions i judicis ponderats sobre
temes ambientals?
• planificar i organitzar un projecte?
• treballar cooperativament en activitats
ambientals?
• prendre responsabilitats individuals i de grup
per al bé de l’ambient?
• Com s’avaluen els progressos en l’apre-
nentatge dels alumnes?
32 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
34. Fase de Diagnosi
És possible que ara
estigueu en condicions
d’identificar quins canvis
desitgeu introduir per
millorar la pràctica en
relació als continguts de
les Unitats de
Programació.
33
35. 3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
2. Orientacions per realitzar la diagnosi dels estils d’ensenya-
Aquesta diagnosi serà la
base per al
ment i aprenentatge: Com s’ensenya i com s’aprèn?
desenvolupament del futur
pla d’acció.
• convidar a un grup a aportar i exhibir mostres
L’educació ambiental suposa un estil d’ensenyament i
Tota la informació recollida dels seus treballs sobre l’ambient
d’aprenentatge coherent amb la seva filosofia i els
seus propòsits.
en aquesta fase
• produir un vídeo que reculli activitats, treballs,
diagnòstica s’hauria de
experiències... per poder analitzar-les
L’aprenentatge per saber expressar i defensar les prò-
sintetitzar i col·locar en un
posteriorment
pies idees, escoltar les dels altres, formar-se opinions
lloc públic. Però, no n’hi ha
raonades, treballar cooperativament o participar en la
prou amb comunicar, és • discutir entre els professors/res les
presa de decisions i en la gestió de l’entorn, està rela-
igualment important estratègies d’ensenyament que utilitzen.
cionada amb la manera en què s’ensenya i s’aprèn.
recollir les opinions dels Això significa, entre altres coses, oferir oportunitats
per vincular-se de forma directa a l’entorn natural i
altres per tal d’incorporar- Objectiu
social. Però, si l’educació ambiental no es limita a un
les a les discussions i/o Diagnosticar els continguts
quot;conèixer per comprendrequot; sinó també a un quot;compren-
produccions dels grups de curriculars
dre per actuarquot;, la diagnosi d’aquests aspectes de la
treball.
vida escolar haurà d’avaluar, també, quines oportuni-
tats i estímuls reben els alumnes per dur a terme
actuacions de millora i prevenció en l’entorn. Propostes
Organitzar-se i analitzar:
Diagnosticar com s’ensenya i com s’aprèn es pot fer de
· les programacions
diferents maneres: · els materials de suport
· les oportunitats de la realitat
quotidiana
· el currículum de l’etapa
34 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
36. Fase de Diagnosi
Preguntes per orientar el debat
• Quines metodologies d’ensenyament • Quines oportunitats tenen els alum- Els alumnes de 1er d’ESO van rea-
s’utilitzen amb més freqüència en orga- nes per involucrar-se en el seu propi litzar una “expedició científica”
nitzar el treball ambiental, per exemple: procés d’aprenentatge? participen en en què, de forma cooperativa,
exposar davant de tot el curs, assignar la formulació o negociació dels objec- van analitzar els elements del
feines individuals, assignar feines a tius? organitzen i programen el seu medi físic, flora i fauna d’un
petits grups, organitzar grups de dis- propi treball? enregistren i avaluen els espai verd proper, la plaça
cussió, proposar projectes de treball, seus assoliments? Lesseps, aprofundint en la valora-
resolució de problemes? ció del seu patrimoni natural i
• Com se’ls anima a treballar cooperati- apropiant-se’l com a ciutadans.
• Quines us han resultat més adeqüades? vament, a construir relacions inter- En van sorgir interessants pro-
personals, a prendre decisions en grup postes de millora.
• Entre el professorat, hi ha diversos i a assumir responsabilitats col·lecti- IES Gal·la Placídia
estils d’ensenyament / aprenentatge ves en relació a l’ambient?
en el desenvolupament de les Unitats
de Programació relacionades amb l’am- • Quines oportunitats tenen per com-
bient? com perceben els professors la partir els seus punts de vista, opi-
coexistència de diversitat d’estils nions i creences?
d’ensenyament?
• Quines oportunitats tenen per inves-
• Com es tenen en compte els interes- tigar? se’ls anima a recollir, analitzar,
sos dels alumnes? interpretar i avaluar informació sobre
l’ambient a partir de diferents fonts?
• Hi ha un intent d’ampliar el seu camp
d’interessos? com es fa? quines
estratègies i recursos s’utilitzen?
35
37. 3. Desenvolupament de les fases de l’Agenda 21 Escolar
• El treball ambiental es desenvolupa habi- • Quines oportunitats tenen els alumnes
L’alumnat té força protagonisme a
tualment a l’aula o també en altres per discutir i expressar les seves pròpies
través de la Comissió ecològica,
ambients propers o llunyans? opinions sobre assumptes ambientals? I
formada per dos o tres alumnes de
d’escoltar-ne d’altres?
cada grup d’ESO. Col·laboren i pro-
• En quines àrees d’ensenyament i aprenen-
posen activitats en temps d’esbar-
tatge s’aprofiten els espais exteriors? • S’estimula la diversitat d’opinions?
jo o fora d’horari escolar: planta-
cions, caixes-niu, tasques al Parc
• Com s’utilitzen els patis i l’entorn proper • S’anima als alumnes a identificar proble-
Güell, etc.
amb propòsits ambientals? mes i a considerar un ventall de possibles
Escola Virolai
solucions?
• Com s’utilitzen altres recursos com víde-
os, fotografies o llibres per estimular l’in- • Quines oportunitats tenen per involu-
terès en ambients propers i llunyans? crar-se en assumptes reals del seu
entorn?
• Quines oportunitats tenen per desenvo-
lupar llaços amb la comunitat local? • S’anima als alumnes a buscar les seves
pròpies solucions i respostes i a resoldre
• Quines oportunitats tenen per aprendre activament problemes del seu entorn?
d’altres persones?
• Quines oportunitats tenen els alumnes
• Està el centre relacionat amb altres cen- per gaudir i apreciar l’entorn?
tres del país o estrangers? com es
podrien utilitzar aquests llaços per • Tenen oportunitat d’actuar per tal de
explorar assumptes ambientals? millorar l’ambient o influenciar en la presa
de decisions, per ex. en el pati del centre,
36 Guia per fer l’Agenda 21 Escolar
