1. 2on Batxillerat A

2. I. INTRODUCCIÓ
II. MAPA CONCEPTUAL
III. ELS RECURSOS HÍDRICS
IV. ELS USOS DE L’AIGUA
V. EL BALANÇ HÍDRIC
VI. LA POLÍTICA HIDRÀULICA
VII. EL DEBAT
VIII. EXAMEN PAU PREGUNTES/SOLUCIONS
IX. GLOSSARI

3. COMPONENTS
-Jaume García Marco
-Raúl Solano Calabuig
-Alex Ramón Robledo
-Josep Peris López
Els usos de l’ aigua
El balanç hídric
Política hidráulica
El debat

4. Abasteciment urbà
Consum agrícola
Recursos Hídrics diferents Usos de l’aigua Consum
hidroélectric
Usos industrials
Aigues superficials Altres usos
Aigues subterrànies
Altres recursos
Llei de l’ aigua
1985
Política
hidráulica provoquen
DEBAT
Pla Hidrográfic
Nacional de
2001

5. Aigues
Aigues superficials
subterrànies
Altres recursos

6. Abasteciment urbà Actualment es Consum agrícola
consumeixen
37.000 hm3/any
Consum hidroeléctric Usos industrials
Altres usos

8. Equilibri entre tots els recursos
hídrics que entren i ixen del
sistema, en un temps determinat.
BALANÇ HÍDRIC
ens permetix vore

9. Llei de l’aigua Pla Hidrográfic
1985 Nacional de 2001
FINALITAT
FINALITAT
Identificar els territoris pal·liar el dèficit de l'Espanya seca, la millora i
modernització dels regadius, la construcció de nous
deficitaris i els que embassaments, el transvasament d'aigua de les
tenen superávit conques excedentaries a les deficitàries, la depuració
i el sanejament dels recursos hídrics

10. provoca
oposició de les
PHN CCAA d'Aragó afectant
i Catalunya
Equilibri Cultius del Pesca
ecològic de la delta
conca
ALTERNATIVA
s'incorpora
CULTURA D'AIGUA control de la demanada, reduir la
pèrdua de l'aigua en la
conducció, reduir el consum
basada en
agrícola i augmentar l'eficiència
dels sistemes de reg, la
reutilització de les aigües
residuals, la dessalació...

12. 1. Representa mitjançant coropletes en el mapa adjunt a les dades de precipitació mitjana
per conca hidrográfica registrats entre el 1995 i 2005 ( Document 1).

13. 2. Cada una de les conques hidográfiques señalades están enmarcades per les grans
cordilleres que defineixen el relleu peninsular.
Diga quines cordillres enmarquen els llimits de les següents;
Mapa de les conques hidográfiques i les cordilleres del seu relleu peninsular
SERRA
MORENA

14. 3. Diferencies que se observen entre dos conques e indica quins factors meteorológics i
geográfics expliquen aquestes diferencies
La conca del Guadalquivir es desenvolupa en un vall oberta cap al sud oest peninsular, flanqueada al Nord per la Serra
Morena i al Sud pel Sistema Bétic. Per contra els vertens nord i nord-oest ocupen la zona nord i nord-oest de la
peninsula, entre mar Cantàbric i l'oceà Atlàntic i els sistemes Cantàbric i el Massis Galaic. El primer presenta unes
precipitacions anuals prou irregulars que varien des dels 300 als 1100 mm, tot al revés que les vessants del nord, que en
els últims anys han presentat un nivell de precipitacions prou regular, entre els 1200 i els 1600mm, aquesta diferència en
cuant al nivell de precipitacions es deu a una serie de factors climàtics i geogràfics en que es diferèixen aquestes dues
conques hidrogràfiques.
En quant als factors geogràfics, trobem l'efecte Fohen com a un factor influyent en el desigual nivell de precipitacions, ja
que la conca del Gualdalquivir es troba refugiada a sotavent del mar, pel nord per tota la sub meseta nord, i pel sud pel
sistema Bétic, el que provoca que els núbols que l'hi arriben ja están secs i no solen aportar precipitacions a la zona. En
canvi, les vertents del nord es troven a sobrevent, el que provoca que les masses d'aire septentrionals que penetren en
la peninsula humides, descarreguen en eixa zona.
Els factors termodinàmics, influèixen amb el matéix resultat que els geogràfics, ja que la conca del Guadalquivir es
troba a la sub meseta sud aón l'influència de l'anticicló de les Azores té molta més influència durant la majoría de l'any
provocant que el clima siga estable amb gran períodes de sequera a l'estiu. Tot al contrari que al nord, aón predomina
l'efecte de les baixes presions septentrionals que carreguen la cornisa Cantàbrica de pluges durant tot
l'any, especialment a l'hivern.

15. 4. Elabora un informe sobre els principals problemes existents a Espanya a causa de la diferent
distribució dels recursos hídrics
Malgrat que a Espanya hi ha suficient quantitat de recursos hídrics per satisfer una demanda que
ronda el 40% dels RRHH disponibles, no en totes les zones de la península existeix superàvit
d'aigua, a causa d'una irregular distribució de l'aigua. La disposició de l'aigua és molt superior en
les conques del nord enfront de les de la resta d'Espanya, per contra a les zones de l'interior i del
sud de la península, l'aigua és un ben escàs.
La demanda d'aigua tampoc és igual en tota Espanya, les comunitats del Sud-est tenen problemes
per satisfer les seves necessitats hídriques, ja que han basat el seu creixement en activitats com
l'agricultura de regadiu, el turisme i la construcció, que requereixen grans quantitats d'aigua.
Aquestes necessitats d'aigua sense cobrir requereixen de plans hidrològics com pot ser la creació
d'embassaments o de transvases entre conques de les quals sobra cap a les quals ho necessiten,
aquests plans generen grans problemes mediambientals, tant en les conques de les quals s'extreu
l'aigua, com en el paisatge, a més de que requereix una gran inversió econòmica. La necessitat
d'aigua és un dels problemes mediambientals més importants que té Espanya...
Algunes ciutats espanyoles no tenen aigua potable a les seves cases, per la qual cosa han de
beure aigua embotellada, quant a l'agricultura, els agricultors amb cultius de regadiu han hagut
de desemborsar una gran quantitat de diners per modernitzar els seus sistemes de reg.

16. Vessant
És una superfície topogràfica inclinada, situada entre els punts alts
(pics, crestes, serralades) i els baixos .
Cabdal
Quantitat d’aigua que circula per un riu, els cabdals s’expressen en
volumens per unitat de temps, generalment en metres cúbics per segon.
Conca hidrogràfica
Superfície de terreny el vessament superficial del qual flueix en la seua
totalitat a través d’una sèrie de corrents, rius i, eventualment, llacs cap al
mar per única desembocadura.
Aqüífers
En el subsòl es troben formacions geològiques consistents a vegades en
roques poroses o fracturades que poden contindré aigua en els seus buits.
Aquesta aigua es denomina subterrània i els terrenys que la contenen i la
poden cedir es denominen aqüífers