1. • L’aigua, un bé escàs.
Reserves hídriques:
són la quantitat d’aigua dolça aprofitable.

2. Balanç hídric.
 És la quantitat d’aigua aprofitada de les precipitacions.

3. Els rius.
 Disposició orogràfica
 Vessants
 Conques
 Exorreica
 Endorreica
 Llit
 Factors atmosfèrics

4. Els rius.
 Règim fluvial
 Nival
 Nivopluvial
 Pluvionival
 pluvial
 Elements del règim
fluvial
 Cabal
 Estiatge
 Crescudes
 Escolament
 Arrossegament

5. Aigües subterrànies.
 Principals problemes:
 Sobreexplotació. Extracció desmesurada que impedeix la
renovació natural de l’aigua.
 Contaminació d’aqüífers a partir d’abocaments industrials i
urbans.

6. Vessants hidrogràfics peninsulars.

7. Vessant cantàbric.
 Rius.
 Cursos fluvials curts (100 km.)
 Cabals regulars per la constant pluviositat.
 Crescudes poc freqüents.
 Escolament elevat.
 Gran força erosiva (provoca aparició congost)
 Nalón, Bidasoa, Nervión, Sella i Eo.

8. Vessant atlàntic. 

Són els més llargs de la península.
Cabal força irregular
MIÑO.
Rius de cabal considerable.
El Sil és l’afluent principal.
GUADALQUIVIR
CONCA DEL TAJO. Xarxa dissimètrica.
És la tercera més extensa. Afluents cabalosos de
Sierra Nevada.
El Tajo és el riu més llarg: 1202km.
Genil.
Henares, Jarama Tiétar i Alagón.
GUADIANA.
És la de menor cabal. Altres rius:
Conca dissimètrica. Tinto, Odiel i Guadalete.
Naixement d’aigües
subterrànies.
Jabalón i Matachel

9. Vessant mediterrani
 Rius curts i d’escàs cabal.
 Són els més irregulars degut a
l’escassetat de pluges.
 Crescudes importants degut al
fenomen de la gota freda.
 EBRE. La segona conca més
extensa de la Península.
 Afluents importants: Gallego, Cinca
i Segre.
 Tres grups:
 Rius catalans
 Llobregat i Ter.
 Rius llevantins
 Elevat pendent dels seus llits i
cursos reduïts.
 Planes sedimentàries molt
fèrtils
 Túria, Xúquer i Segura.
 Rius andalusos
 Curts i ràpids, d’escàs cabal i
molt irregulars.
 Guadalhorce.

10. L’aigua a Catalunya
Pobresa dels cabals degut a l’escassetat de precipitacions i l’abundància de
rocam calcari.
Cursos fluvials curts i amb fort pendent a causa del caràcter muntanyós del
país.

11. Xarxes hidrogràfiques catalanes.
Pirineus-Ebre
Xarxa endorreica.
Afluents de l’Ebre: Segre, Noguera Pallaresa i
Noguera Ribagorçana.
Són els més llargs de Catalunya.
Són de règim nival.
Pirineus-Mediterrània
Neixen al sector oriental dels Pirineus.
Llobregat, Ter, Fluvià i la Muga.
Règim pluvionival. Cabal variable amb fort
estiatge a l’estiu.
Mediterrània.
Rius nascuts a la serralada Prelitoral.
Recorregut curt i amb fort pendent.
Regim pluvial, cabal irregular amb importants
estiatges a l’estiu i crescudes a la tardor i la
primavera.
Tordera, Besós, Foix, Gaià i Francolí.

12. Confederacions hidrogràfiques
Són les administracions que controlen la gestió de l’aigua.
Transvasament: exportació d’aigua d’una conca hidrogràfica cap a una altra
amb l’objectiu d’obtenir més energia o millorar el proveïment urbà.

13. L’aprofitament de les aigües.

14. Els problemes de la hidrosfera.
• Contaminació de l’aigua.
– Abocament excessiu de
matèria orgànica.
– Abocament de substàncies no
biodegradables.
Focus puntual d’emissió
– Abocament de substàncies
tòxiques.
– Abocament d’aigües de
refrigeració (contaminació
tèrmica).
Contaminació
– Consum excessiu que difusa.
provoca concentració de
contaminants.

15. El tractament de les aigües.
POTABILITZACIÓ
DESSALINITZACIÓ
DEPURACIÓ