Força gravitatòria.
◦ Ésla força que uneix dos cossos pel sol fet de tenir
massa.
◦ Només s’aprecia quan les masses del cossos són molt
grans
◦ Quan hi ha moltes partícules la força resultant és la
suma vectorial de totes les forces.
4.
Llei de lagravitació universal (Newton):
“ Dues partícules materials s’atreuen mútuament amb una
força directament proporcional al producte de les seves
masses i inversament proporcional al quadrat de la
distancia que les separa”
m1m2
F = −G
u
2
r
5.
CARACTERÍSTIQUES
◦ La direcciódel vector força és la recta que uneix les dues masses.
◦ Les forces gravitatòries són forces:
Sempre atractives
A distància.
Són forces d’acció-reacció. Tenen igual mòdul, direcció però amb sentits
contraris.
◦ G = 6,67·10-11 N·m2 ·kg-2 i és tan petit que només tenen sentit quan
una de les masses són molt gran.
◦ El vector unitari té el la direcció de la recta que uneix les partícules i
el sentit que va de qui crea la força cap a qui la rep.
6.
Es defineix comel vector
g
La intensitat del camp gravitatori és la força que
actuaria per unitat de massa
Unitats: N/kg
Característiques:
◦ És radial i disminueix amb
el quadrat de la distància.
◦ Es dirigeix cap a la partícula
que crea el camp.
7.
Un camp vectoriales representa mitjançant les
línies de camp. En el cas del camp gravitatori
són radials
◦ La direcció de la intensitat és determina amb la tangent a
les línies de força
◦ El mòdul es representa amb la densitat de línies que hi
ha en un punt.
8.
Si les massesno són
puntuals però són
esfèriques per valors més
grans que el seu radi
podem considerar-les
puntuals
Execici
Determina la intensitat del camp gravitatori en el punt P
del sistema de la figura
9.
La força enque la Terra atreu els cossos
l’anomenem pes.
Aquesta força a la superfície terrestre la
calculem com: P = m·g on
Sabíem que per calcular el pes:
◦ P=mg on g era l’acceleració de la gravetat.
Igualant obtenim que el camp gravitatori
coincideix amb l’acceleració de la gravetat.
Exercici: Calcula el camp gravitatori:
a) A la superfície terrestre
b) A 100 m d’altura
c) A 100 km d’altura
d) A 10000 km d’altura
e) A dos radis terrestres
10.
1.
Dues masses puntualsde valors m1=100 kg i
m2 =
500 kg es troben situades respectivament en els punts
de coordenades (30,0) i (0,40), on les distàncies estan
expressades en metres. Calculeu la força gravitatòria
que actua sobre cada partícula.
11.
2.
Determineu en quinpunt de l’espai la intensitat
del camp gravitatori s'anul·la, si considerem que
només hi ha interacció gravitatòria entre la Terra
i la Lluna.
L’electrització és lapropietat que tenen els cossos
d’atraure petits cossos mitjançant càrregues
elèctriques
L’electrització d’un cos es pot donar:
◦ Per fregament
◦ Per contacte
•Càrregues iguals
es repel·leixen
•Càrregues diferents
s’atrauen
14.
Llei de Coulomb:
◦La força d’atracció o repulsió entre dues càrregues
elèctriques és directament proporcional al producte de l
es càrregues i inversament proporcional al quadrat de la
distància que les separa
q1q2
F =K 2 u
r
És vàlid només per
càrregues puntuals
→
+→
ur
→
F
F
r
-
15.
La constant deproporcionalitat K és calcula com
ɛ és la constant dielèctrica o permitivitat del medi
Pel buit, el valor de ɛ és ɛo = 8,85·10-12 C2N-1m-2
Valors de K (N m2 C−2)
Buit
9.10 9
Vidre
1,29.10 9
Glicerina
1,61.10 8
Agua
1,11.10 8
K=
1
4πε
16.
CARACTERÍSTIQUES DEL CAMPELÈCTIC
◦ La direcció del vector força és la recta que uneix les
dues càrregues.
◦ Les forces són atractives si les càrregues tenen diferent
signe i repulsives si són d’igual signe.
◦ Són forces a distància.
◦ Són forces d’acció-reacció. Tenen igual mòdul, direcció
però amb sentits contraris.
◦ K depèn del medi.
◦ Les forces elèctriques experimenten el principi de
superposició.
17.
La seva expressiómatemàtica
és la mateixa.
Descriuen forces que són
proporcionals a magnitud física
que interacciona: les masses i
les càrregues
Són
forces
inversament
proporcionals al quadrat de la
distància.
Ambdues forces són centrals, és
a dir, actuen en la direcció de la
recta que uneix les masses o
càrregues i són conservatives.
Semblances
Una va associada a la massa i
l’altra a la càrrega.
La
força
gravitatòria
és
d’atracció; la força elèctrica pot
ser d’atracció o de repulsió (hi
ha dos tipus de càrregues)
La constant G no depèn del
medi; la constant K depèn del
medi on estan les càrregues.
El valor G és molt petit
comparat amb K: la interacció
gravitatòria és molt més dèbil
que l’elèctrica.
Diferències
18.
Es defineix comel vector
E
La intensitat del camp elèctric és la força que
actuaria per unitat de càrrega positiva
Unitats: N/C
Característiques:
◦ És radial i disminueix amb el quadrat de la distància.
Camp central
◦ El sentit depèn del signe de Q. Si és negativa va cap a la
càrrega, si és positiva se n’allunya.
F = q·E
◦ La força elèctrica s’expressa com
19.
Sigui un campelèctric creat per una càrrega puntual q
Si en un punt P a una distància r de la càrrega q, situem una
càrrega mostra q’, i el camp exerceix sobre ella una força F, la
→
intensitat del camp elèctric serà:
E
P
→
→
1
E= F =±
q'
q'
+
q q' →
K
ur
r2
+
En el camp gravitatori la
intensitat coincideix amb la
gravetat. En el camp elèctric
és una magnitud nova
q
r
→
ur
→
E= ± K
q
r2
→
ur
20.
El camp elèctrices representa mitjançant les línies de
força que indiquen com es mouria una càrrega
positiva introduïda en el camp.
Amb aquest conveni el camp creat per una càrrega positiva serà
Sempre repulsiu i el creat per una càrrega negativa sempre atractiu
+
-
21.
Això influeix enels signes de la força i de la
intensitat:
El camp creat per
una càrrega positiva
surt positiu
q1 q2 →
ur
F =+K
r2
El camp creat per
una càrrega negativa
surt negatiu.
q1 q2 →
ur
F = −K
2
r
→
→
→
E= + K
→
E= − K
q
r2
q
r2
→
ur
→
ur
22.
Calcula la intensitatde camp elèctric creat per una
càrrega de 12µC en un punt P situat a 2 dm de la
càrrega en el buit. Quina força actuaria sobre una
càrrega de -2µC situada en el punt P?
• Intensitat del camp:
E= K
q
r2
= 9.109
→
12.10 −6
(2.10−1)
2
= 2,7 .10 6 N / C
• Força sobre una càrrega de 2 µC:
F= q’ E = -2.10 −6 . 2,7.10 −6 = -5,4 N
+
F
q = +12 µC
P
-
→
E
q’ = -2 µC
2 dm
23.
SISTEMA
DISCRET
SISTEMA CONTINU
dE
→
Ei
q2
q1
P
→
uri
→
dq
• →
dτur
qi
q3
→
→
→
E = E1 + E 2 + ... + E n =
→
E = ±K
P
n
∑
i=1
qi
r
2
i
→
∑ Ei
→
ur i
La intensitat del camp elèctric degut
a un sistema discret de càrregues
és la suma de les intensitats dels
camps produïdes per cadascun
d’elles.
τ
→
→
+
r
dE = ± K
E =
→
∫τ
→
dq →
ur
2
r
dE = ± K
∫τ
dq
r2
En un sistema continu,
esdistribueix
en
un
determinat.
→
ur
la càrrega
volum
τ
Imant és uncos capaç d’atreure objectes de
ferro
PROPIETATS GENERALS DELS IMANTS
◦ El pol nord s’orienta cap al Nord geogràfic de la Terra i
el pol sud cap al Sud.
◦ Pols iguals es repel·leixen i diferents
s’atreuen.
◦ Un imant té 2 pols, si el trenquem obtenim dos nous
imants amb els seus respectius pols.
•Si poguéssim anar dividint
arribaríem al propi àtom el qual
és un dels imants més petits
que hi ha.
•Depenent
de
la
seva
estructura electrònica podran o
no presentar aquest caràcter.
26.
Si escampem llimaduresde ferro sobre un paper
blanc, sota el qual hi ha un imant en posició
horitzontal obtenim les línees de camp.
Les línies de camp permeten interpretar el camp
magnètic.
Són les línies que seguiria un pol nord situat al
camp.
La intensitat de camp magnètica es
representa amb el símbol .
Les línies de camp es dirigeixen del pol N al pol
B
S fora de l’imant i del pol S al pol N dins de
l’imant.
Per determinar el mòdul ens basem amb la
densitat de línies de camp i per la direcció i
sentit, tangent a la línia de camp del punt
considerat.
Unitats: SI Tesla (T)
Gauss (G)
1T = 104 G
27.
Unitats:
1T
SITesla (T)
Gauss (G)
= 104 G
Un tesla és el valor de la inducció magnética
d’un camp que exerceix una força de 1 N sobre
una càrrega de 1C que es mou a una velocitat
de 1 m/s perpendicular al camp.
28.
◦ L’any 1819Hans Christian Orsted relaciona el
camp magnètic amb el camp elèctric .
◦ Una agulla imantada al costat d’un corrent elèctric
tendeix a orientar-se perpendicularment al corrent.
Conclusió:
Les càrregues elèctriques en moviment,
creen camps magnètics.
Recordeu:
El sentit convencional del corrent és el
contrari al sentit del moviment dels
electrons.
Regla de la mà dreta
29.
•
•
•
•
•
El camp magnèticés la pertorbació que produeix
un imant o corrent elèctric en l’espai que l’envolta.
Aquest camp es manifesta en partícules en
moviment o bé en imants.
Tota càrrega en moviment crea un camp magnètic
que pot interactuar amb un camp magnètic
extern.
Es pot determinar la força magnètica que rep
amb la Llei de Lorentz:
F = Q (v × B )
Si calculem el mòdul obtenim
F = QvB sin α
30.
Si la càrregaestà en repòs, no hi actua cap força .
Si es mou experimenta una força:
◦ Proporcional a Q
◦ Perpendicular al pla determinat per la velocitat i el camp
magnètic.
◦ El sentit es determina amb la regla de la mà dreta per a
una càrrega positiva. Si és negativa la força té sentit
contrari.
α
◦ El mòdul depèn de l’angle ( ) entre la velocitat i el camp
magnètic.
Si és 0 o 180 la força és nul·la ja que el sinus és zero
Si és 90 la força serà màxima ja que el sinus és 1
31.
Per tal defacilitar la representació de vectors
perpendicular utilitzarem a següent convenció de
signes:
Exemple
Estudieu la direcció i el sentit de la força que rep una
càrrega elèctrica quan entra dins d’un camp
magnètic, aplicant la regla de la mà esquerra
32.
Una càrrega quanentra en un
camp magnètic uniforme a una
velocitat no paral·lela al camp
magnètic rep una força que en
fa variar la direcció.
La força magnètica que rep la
càrrega la fa girar en una
trajectòria circular (MRU).
La força magnètica va dirigida
cap a centre. Segons la
segona llei de Newton: