1. Presentació EstudiantspelCatala.cat “ Present i futur del català a les universitats”

2. Presentació de la jornada a càrrec de Miquel Strubell i Trueta

3. Presentació de la campanya Estudiantspelcatala.cat 1) Qui som? 2) La situació del català a la Universitat 3) Manifest

4. Qui som?

5. Qui som? A Catalunya, la problemàtica entorn de l’ús de la llengua catalana a les universitats és una qüestió que no se’ns planteja com a novetat...

6. Qui som? Plataforma Universitària pel Català (PUC) Origen: UPF, 2005 Actuació: Actes culturals Diàleg Servei d’Intermediació per la Llengua Voluntat de col·laboració amb altres associacions

7. Qui som? EstudiantspelCatalà.cat Origen: acord del CIC d’11/06/2008 Objectiu: realitzar una campanya que manifesti la unitat de la gran majoria de sindicats d’estudiants en aquesta qüestió. Fer complir amb el que disposen les lleis. Adhesions: SEPC, EenA, FNEC, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i CAL Conclusió: ara és el moment

8. Normativa L’exigència d’un coneixement suficient del català per part del professorat universitari té un triple fonament: 1. Estatut d’autonomia de Catalunya 2006 Article 6. La llengua pròpia i altres llengües oficials La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari. (...) El professorat i l'alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin. Article 50. Foment i difusió del català (...) El Govern, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per a garantir l'ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca.

9. Normativa Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’Universitats de Catalunya Article 6. Llengua El català és la llengua pròpia de les universitats de Catalunya i, per tant, és la llengua d’ús normal de llurs activitats. (...) En el marc de la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el Govern i les universitats, en l’àmbit de llurs respectives competències, han d’estimular el coneixement i l’ús del català en tots els àmbits de l’activitat universitària i fomentar-ne l’aprenentatge entre tots els membres de la comunitat universitària. D’acord amb la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el professorat universitari, llevat del visitant i casos anàlegs, ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d’acord amb les exigències de llurs tasques acadèmiques. El Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de garantir que en els processos de selecció, d’accés i d’avaluació es concreti el dit coneixement suficient. El Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de procurar que l’accés i la incorporació de nous membres a la comunitat universitària no alteri els usos lingüístics docents normals i el procés de normalització lingüística de les universitats.

10. Normativa Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística Article 24. El professorat (…) 3. El professorat dels centres d'ensenyament universitari de Catalunya ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d'acord amb les exigències de la seva tasca docent. Aquesta norma no és aplicable al professorat visitant i a altres casos anàlegs. Correspon a les universitats d'establir els mecanismes i els terminis pertinents per al compliment d'aquest precepte.

11. La situació del català a la universitat Primer cop d’ull a les dades:

12. Primer cop d’ull a les dades En l’ensenyament de grau la docència s’imparteix majoritàriament en català si bé el castellà hi és present en un percentatge molt important. L’anglès segueix essent minoritari i destaca en ensenyaments de filologia i de traducció. Si bé la distribució del català i del castellà varia segons la Universitat, les xifres ronden el 60%.

13. Informe situació llengua catalana

14. Evolució llengües UPF Català: Disminució de 20 punts percentuals des de principis dels 1990 Castellà: Augment de 15 punts percentuals

15. Davallada darrers anys En els passats 10 anys s’ha produït la davallada més important del català, retrocedint uns 15 punts percentuals . La tendència segueix a la baixa .

16. Conclusió dades: clara aposta pel castellà en detriment del català Fals que s’hagi prioritzat l’augment de classes en anglès . Si es pot despendre una conclusió clara aquesta és que s’ha apostat clarament pel castellà en detriment del català. L’anglès ha quedat residual (en un 5%). Tendència a la baixa del català , a l’ alça del castellà i constant de l’anglès. En general per totes les universitats, no hi ha cap garantia que una classe anunciada en català es realitzi efectivament en català. Absència de controls . (dinamitzadors ling. a la UB). Fiabilitat xifres? Les xifres poden enganyar, parlem de vora un 60% de classes en català . És cert?

17. Xifres enganyoses A l’hora de considerar les dades, no es sol ponderar pel nombre d’estudiants de cada llicenciatura o grau. Així estudiants de carreres amb menys estudiants (ex: periodisme, comunicació audiovisual) tenen majors taxes de classes en català , però també menor nombre d’estudiants matriculats . En canvi en carreres com ADE , Economia o Dret , amb molts més estudiants matriculats , el català pateix una davallada important , per sota del 50%.

18. Dades per graus (UPF)

19. L’efecte de no ponderar per estudiants A les dades oficials, l’alt percentatge de classes en català de carreres com Periodisme o Comunicació Audiovisual (98% i 89%) compensa el baix percentatge de carreres com Economia o AdE (de vora el 40%). El que passa és que a la hora de computar les dades, es realitza una mitjana per estudis, i no per nombre d’estudiants . Quan sabem, per exemple, que els estudiants matriculats a periodisme no representen ni una quarta part dels estudiants matriculats a ADE . Les dades oficials sobrevaloren el pes real del català .

20. Català inexistent als postgraus S’ha renunciat al postgrau en català. Segons el diari ABC: l’any passat, dels 24 post graus que oferia la UPF, un era en català. Les majoria d’universitats segueixen aquesta línia, amb una aposta ferma pel castellà en els postgraus. Això és molt important, donat que amb l’EEES el postgrau passarà a ser part essencial de la carrera universitària.

21. Un altre cas Universitat de Barcelona

22. Material didàctic La majoria de la bibliografia obligatòria i recomanada, complement indispensable de la docència, és en castellà. De les poques dades disponibles apareixen les de la UB de fa uns anys, on el 60,8% de la bibliografia recomanada constava en castellà , el 23,5% en anglès i el 8,4% en català . Conclusió: existència pràcticament nul·la de material docent en català (excepte cas de la URV que subvenciona la publicació de material en català).

23. Material didàctic i repercussió futura

24. Manifest estudiantspelcatalà.cat “ Pel català a les universitats”

25. Què denunciem? La situació del català a les universitats i l’ambigüitat de les seves polítiques lingüístiques. Considerem que, donat el procés d’adaptació del sistema universitari a l’Espai Europeu d’Educació Superior , ara és el moment de portar a terme una política lingüística de defensa i promoció de la llengua pròpia de les universitats catalanes. Entenem que el multilingüisme i la introducció de llengües estrangeres en l’ensenyament universitari són fenòmens inevitables i positius, però que no han d'anar exclusivament en detriment del català, tal i com està passant fins ara.

27. REGULACIÓ JURÍDICA 1. Elaboració d’un Reglament d’Usos de la llengua catalana per a totes les universitats, com a marc regulador de l’ús del català. 2. Definir l’estatus jurídic de totes les llengües de treball de les universitats i també què vincula aquest estatus.

28. CONTRACTACIÓ DE PROFESSORAT 3. Compliment per part de totes les universitats de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (11 de juny de 2008), que, d’acord amb l’article 6.4 de la Llei d’Universitats de Catalunya (1/2003 de 19 de gener), estableix l’exigència d’un nivell de llengua catalana pel professorat fix de nova contractació a les universitats públiques catalanes ‐marc MECR C.1.‐ . Materialització d’aquest acord en Decret de Govern i modificació de la LUC per encabir‐hi els requisits de llengua catalana al professorat i personal docent i investigador. 4. Exigència d’un curs obligatori i estandarditzat de comprensió passiva de llengua catalana al personal visitant i temporal que l’habiliti per poder impartir docència en universitats catalanes, garantint així el dret dels estudiants a poder emprar el català, preveient excepcions per a professors visitants de curta estada i els destinats a fer recerca o docència en anglès.

29. INFORMACIÓ DE LA LLENGUA DE DOCÈNCIA I SEGURETAT LINGÜÍSTICA 5 . Publicació de la llengua de docència en el període de matriculació. La informació de la llengua de docència tindrà naturalesa vinculant, tot assegurant seguretat lingüística als estudiants. 6. Establiment d’un sistema de quantificació homogeni de les llengües de docència. 7. Creació d’una bústia centralitzada per tal que els estudiants puguin denunciar vulneracions dels drets lingüístics. 8. En els casos d’una assignatura, grup o subgrup sigui sense llengua assignada, s’entendrà que aquesta és/serà en català.

30. ESTUDIANTS I LLENGUA 9. Garantir el 50% dels crèdits en català en tots els itineraris dels graus. EXCEPCIONS. No és veritat que una normativa com la que estem defensant hagi de tancar les portes a l'entrada de talents internacionals , ja que es poden preveure les excepcions que puguin ser necessàries per a la captació d’especialistes reconeguts acadèmicament, professors visitants de curta estada i els destinats a fer recerca o docència en anglès. En cap cas doncs, es pot dir que un canvi de model aniria en detriment de la qualitat de l’ensenyament. El que és normal en qualsevol universitat d’Europa és que els seus docents acreditin el coneixement de les llengües oficials de l’Estat corresponent. A part d’això però, tal i com deia l’Editorial del Punt del passat 24 de juny, convindria fer una reflexió: l’excel·lència que tant prediquen els rectors no hauria de començar amb l’exigència del multilingüisme a bona part del seu professorat que només parla castellà?

31. ESTUDIANTS FORANIS I LLENGUA 10. Garantir l'assoliment del Nivell C ‐marc MECR C.1.‐ de català per a tots els estudiants que no hagin cursat l’educació secundària en territoris de parla catalana. 11. Impuls de seccions de benvinguda adreçades als estudiants internacionals d'intercanvi (Erasmus, Sèneca i de convenis) que tinguin com a finalitat la promoció de la llengua i la cultura catalanes així com també fer‐los conèixer la legislació lingüística del país i la universitat.

32. PROMOCIÓ DEL CATALÀ 12. Promoure els serveis lingüístics universitaris. Fer‐ne promoció entre els estudiants. 13. Incentivar per part dels governs de les universitats i el CIC la publicació material didàctic i bibliografia en llengua catalana. 14. Facilitar i promoure la recerca en català per part del PDI.

33. Adhesions:

34. Suport estudiantil al manifest

35. Experiències dels serveis lingüístics

36. Societat civil i llengua

37. La necessitat d’una regulació per part del govern a càrrec de Jordi Matas i Santi Castellà

38. Reflexió final a càrrec de Josep Maria Terricabras