Aquesta presentació vol evidenciar diferents modes de fer crítica social des de l'entreteniment i en concret a través de telesèries com Black Mirror, The Walking Dead, House of Cards, Bron/Broen, The Fall o The Good Wife.

1. Jorge Martínez Lucena

2. “Les pel·lícules de l’Oest, les de policies i les judicials, les
telesèries i les comèdies de situació ―concebudes totes a
Los Ángeles i NovaYork per professionals de la indústria i
posteriorment configurades per diferents entitats
corporatives― van destinades a apaivagar i a
tranquil·litzar el major nombre de telespectadors
possible, infonent-los la idea que el seu futur serà millor i
més brillant del que és en l’actualitat i que mai com ara hi
ha hagut un moment tan propici per comprar i consumir.”
(David Simon, 2009, p. 10)
“Vull inquietar activament la gent” (Charlie Brooker,
Entrevista a Huffington Post sobre Black Mirror)
Entreteniment vs. crítica social

3. Ha d’haver-hi activitat de l’espectador.
Cal tenir en compte dues dades:
•OBJECTE: Grau de provocació a la reflexió per part del
producte audiovisual.
•SUBJECTE: Grau d’activació i sintonia de l’espectador a
l’hora de la reflexió (coach potatoe, HBO, visionat comunitari
o escolar, cultura anglosaxona, escandinava o
mediterrània…).
Interacció subjecte-objecte
Tipus de crítica social

4. 1.Telesèries que provoquen clarament una presa de consciència respecte a
determinats problemes socials (proposen o no solucions).
2.Telesèries que inclouen imaginaris socials que són consumits acríticament i
inconscient per part de l’espectador però que l’investigador social pot fer evidents.
Qüestió de graus/porositat de les fronteres
Tipus de telesèries i capacitat
crítica

5. Els imaginaris socials són aquelles imatges o cadenes
d’imatges que compartim socialment tant a nivell conscient
com inconscient i que ens permeten establir criteris de
normalitat/anormalitat i de realitat/irrealitat dins d’una
determinada societat.
Els micromites són cristal·litzacions de certs imaginaris
socials que ens ajuden a trobar significat a la vida i que tenen
el poder de crear societat.
Exemples: celebrities, equips de futbol, anuncis, marques,
videoclips, telesèries,…
CONSUM i IDENTITAT
Exemple:
https://www.youtube.com/watch?v=9OIJRMqYAA0
Telesèries, micromites i imaginaris

6. 1. El monstre i el linxament: Black Mirror
(CH4, 2011-) (Martínez Lucena & Cigüela,
2014)
2. L’home com a esdeveniment: The
Walking Dead (AMC, 2010-) (Martínez
Lucena, 2013)
3. Psicopatia i èxit: House of cards (Netflix,
2013-) (Martínez Lucena, 2015)
4. Models d’alliberament de la dona: The
GoodWife (CBS, 2009-), Bron/Broen (SVT,
2011) i The Fall (BBC, 2013)
4 exemples de lectura d’imaginaris

7. 1. El monstre i el linxament

8. Black Mirror: creació de Charlie Brooker: Dead
Set (E4, 2008), HowTV ruined your life (BBC,
2011)
Metaficció iTV-narcisisme
BM 2.2: El monstre i el linxament

9. BM 2.2 té dues parts:
1.Victoria Skillane, la protagonista, sembla ser la víctima d’un món distòpic. Un
grup de psicòpates la persegueix per torturar-la fins a la mort, mentre una
multitud de tecnozombis la persegueixen i la graven amb mòbils (fàcil empatia
de l’espectador).
BM 2.2: El monstre i el linxament

10. 2. Després de la metaficció, el centre d’emissióWhite Bear es converteix en un
estudi deTV i l’espectador s’adona que: a)Victoria és una torturadora; b) el film
de por és un instrument de càstig (infinit); c) els tecnozombis són gent del carrer
assistint al parc temàtic de la justícia; d) els psicòpates són actors; etc.
BM 2.2: El monstre i el linxament

11. Raons de la pena: 1.Revenja; 2.Prevenció; 3.Retribució; 4.Resocialització
BM 2.2: El monstre i el linxament

12. Conclusions:
1. Els mitjans ens porten a considerar certs
criminals com a monstres inhumans (contra
la prevenció): El monstre d’Amstettem
(2008) o el de Cleveland (2013)
2. Els mitjans tendeixen a promoure judicis
paral·lels, que modifiquen exageradament
la vida de la persona presumptament
culpable: Kevin Carter Pulitzer prize
winning picture (1993)
3. Internet guarda dades i notícies (falses o
veritables) per un temps infinit. Això fa que
qui ha estat acusat d’alguna cosa sigui
castigat infinitament, sigui o no culpable
del crim: DoloresVázquez (1999-2003 in
prison).
BM 2.2: El monstre i el linxament

13. 2. L’home com a esdeveniment

14. TWD (còmic de Robert Kirkman)
Zombi = Metàfora de la reducció de l’home a la ciència
(fill de la mort) i a l’economia (naturalisme).
Punt clau: “We are all infected”.
El supervivent aplica la lògica de la supervivència
(càlcul) i cada vegada és més un zombi en vida.
TWD: L’home com a esdeveniment

15. • L’esdeveniment és un fet inesperat que
vulnera les lleis econòmiques i científiques
que marcaven les nostres expectatives.
• Derrida parla dels condicionats ètics (do,
perdó, democràcia, amistat, etc.) com a
impossibles pel nostre llenguatge
logocèntric. Diu, per exemple: “El perdó, si
és que n’hi ha, és impossible”.
• TWD (supervivents infectats): La humanitat
és esdeveniment perquè succeeix com un
impossible.
• Exemple: Capítol 2.11 “Judge, Jury,
Executioner” min. 35 aprox.
TWD: L’home com a esdeveniment

16. 3. Psicopatia i èxit

17. Antiheroi: rebel/víctima, borderline, ambivalent, etc.
La ficció televisiva és plena d’antiherois: The Sopranos (HBO, 1999-2007); 24 (Fox,
2001-2010); Breaking Bad (AMC, 2008-2013), Boardwalk Empire (HBO, 2010-2014),
Homeland (Showtime, 2011-); True detective (HBO, 2014-).
House of Cards: Psicopatia i èxit

18. Hi ha un tipus especial d’antiheroi, el psicòpata o
“serial killer”
Dexter (Showtime, 2006-2013)
Hannibal (NBC, 2013-)
House of Cards (Netflix, 2013-)
The Fall (BBC, 2013-)
Diversos mecanismes d’identificació:
•Víctima de la societat
•Antagonista molt dolent
•Esquemes narratius
•Finalitat del crim
•Excel·lència
•Imaginaris socials (èxit, autenticitat)
House of Cards: Psicopatia i èxit

19. Adaptació nord-americana de House of Cards (BBC, 1990)
Frank Underwood i Claire Underwood
Ascens, maquinació, presidència dels EUA.
Metaficció:Trencament de la quarta paret.
House of Cards: Psicopatia i èxit

20. Els criteris més usats per definir els psicòpates són
la Psychopathy Checklist Revised (PCL-R) (Hare,
1993) i el Psychopathic Personality Inventory (PPI)
(Lilienfeld & Andrews, 1996).
En síntesi, les característiques de la seva conducta
són: absència d’empatia, emocions superficials,
culpabilització de l’alteritat, conducta mentidera,
encant superficial, excessiva confiança en un
mateix, egocentricitat patològica, baixa tolerància
a la frustració, impulsivitat i baix llindar pel
desencadenament de l’agressivitat.
House of Cards: psicopatia i èxit

21. “El poder és bastant com una immobiliària.Tot va de situació, situació, situació. Com
més a prop de la font, més val la teva propietat. Quan passin els segles i la gent vegi
aquesta filmació, ¿qui veuran somrient just al marge de l’enquadrament?” (1.01)
"La generositat també és una forma de poder" (1.07)
"Si vols guanyar-te la meva confiança, a canvi hauràs d’oferir-me la teva” (1.13)
Useless pain: https://www.youtube.com/watch?v=QuDDiRN-9TA
House of Cards: Psicopatia i èxit

22. Una de les eïnes usades pels guionistes a fi que l’espectador empatitzi amb
Frank Underwood és l’imaginari de l’èxit.
Això mostra un dels possibles perills del nostre sistema capitalista (crisi,
corrupció, etc.)
“ (…) la cultura que es guia per l’èxit promou aquesta mena de conductes
personals [psicopàtiques] als llocs de treball” (Andrews and Furniss, 2009: 24)
House of Cards: psicopatia i èxit

23. 4. Models d’alliberament de la dona

24. a)Antiheroïnes individualistes a Bron/Broën iThe Fall
Alliberament de la dona lligat a personatges femenins
amb comportaments individualistes tradicionalment
associats als homes en l’ambit laboral i en la sexualitat
(depenent de la societat).
b) Hillary Clinton com a paradigma d’alliberament aThe
GoodWife
The GoodWife sembla voler representar un alliberament
més racional i aparentment més respectuós amb els
vincles. Però al final es veu que és igualment
individualista (“individualisme correcte” de Lipovetsky o
“sobjecte” i “objectes de luxe” deVerdú o “amor líquid”
de Bauman) perquè esdevé una instrumentalització de
l’altre.
Models d’alliberament de la dona

25. Saga de Bron/Broen
Professional –policia excel·lent– dirigeix el
grup d’investigació d’assassins en sèrie.
Asperger (passat familiar traumàtic) –
Dificultat de tracte – diu el que pensa.
Soltera: relacions amoroses heterosexuals
(els homes són instruments de plaer sexual
que molesten més enllà del llit).
Condueix un Porsche 911.
Resum:
https://www.youtube.com/watch?v=0CfuPJxOsGw
Adaptació americana: The Bridge (2013-2014)
Models d’alliberament de la dona

26. Stella Gibson deThe Fall
És una excel·lent professional com a policia. És assetjada pel seu
superior. És freda.
Soltera.Té sexe casual amb homes i dones que li semblen
atractius. Practica el sexe per treure’s l’ansietat.
“The MosuoWomen, are a small ethic group living in China on the
border withTibet.They are matriarchal society.Well, matrilineal.
They don’t practise traditional marriage, no husband and wives.
They practise what’s called walking marriage.The partners live in
different households. I’m simplifying” (1.04)
“Jim Burns: Why are you women emotionally and spiritually so
much stronger than men? Stella: Because the basic human form is
female. Maleness is a kind of birth defect.” (2.03)
Detalle: https://www.youtube.com/watch?v=VEXzWr0ke50
Models d’alliberament de la dona

27. Alícia Florrick deThe GoodWife
Ha estat mestressa de casa renunciant a la seva carrera com a
advocada a favor de la carrera política del marit.
El seu marit és detingut per la seva relació amb una
prostituta que es fa pública. L’Alícia torna al món laboral
convertint-se en una excel·lent advocada i s’endú els seus fills
adolescents a viure amb ella a un apartament a Chicago.
Tot i la seva atracció pels seu cap (Will Gardner), amb qui
manté un affaire a les temporades 2 i 3, fa el possible per
mantenir la relació amb el seu marit (pels seus fills?) i seguir
ajudant-lo en la seva carrera política com a governador.
Sembla que hi ha una certa resistència a l’individualisme.
Models d’alliberament de la dona

28. Tot i que durant 4 temporades sembla que Alícia
Florrick defensi l’imaginari de la llibertat que té
presents els vincles conjugals i de filiació, al capítol
titulat “A MaterialWorld” es declara individualista
dient-li al seu marit, Peter:
“No et preocupis. No tinc intenció de divorciar-me de
tu. Ets massa valuós per a mi professionalment
parlant, com jo ho sóc per tu. Però no ens veurem
mai més.” (5.17)
Models d’alliberament de la dona

29. Es tenca el cercle del capítol pilot. Quan Diane contracta
Alícia, li diu:
“Quan jo estava començant, em van donar un consell: els
homes poden ser ganduls; les dones, no… I crec que això
és doblement vàlid per a tu. No solament perquè et
reincorpores tard al món laboral sinó perquè portes un pes
excessiu.” (1.1)
Després d’això assenyala una fotografia on surt ella
mateixa amb Hillary Clinton i diu:
“Però si ella pot fer-ho, tu també.”
Alícia es presenta a les eleccions de Fiscal General de
l’Estat.
Models d’alliberament de la dona

30. Gràcies per la vostra atenció i per la
vostra paciència.