1. Teoria de James-Lange La teoria de J-L defensa que l’activitat fisiològica provocada per l’estimul produeix l´’emoció i no a l’inrevés. “Estem tristos perquè plorem” L’estímul és processat en primera instància pel tàlem i el sistema límbic que produeixen canvis en els òrgans viscerals a través del SNA. Posteriorment aquests òrgans envien informació al còrtex cerebral on s’interpreta en termes d’emoció.

2. Teoria de Cannon-Bard La teoria de C-B afirma que l’estímul emocional produeix dos efectes excitatoris independents: provoca tant l’emoció a nivell cerebral com l’activitat fisiològica a nivel autònom. L’experiència emocional i l’expressió fisiològica són fenòmens paral·lels

4. Els subjectes experimentals pensaven que se’ls injectava un complex vitamínic, però en realitat se’ls injectava adrenalina. Alguns subjectes estaven informats dels efectes que sentirien (augment de la taxa cardíaca i de la tensió arterial, tremolors, envermelliment del rostre, durant 15 minuts) i altres no eren informats. Però tots acabarien sentint aquests efectes. Els subjectes van ser repartits en diferents sales (ambients) on un actor representava estats d’eufòria o còlera. Teoria de Schachter i Singer

6. La pregunta és: Partint de la base de que tots els subjectes experimentarien el mateix patró fisiològic, experimentarien igualment tots la mateixa emoció? O bé serà la manera com interpretem el nostre estat fisiològic (en funció dels estímuls ambientals) el que farà que experimentem una o una altra emoció? Teoria de Schachter i Singer