Intel·ligència emocional

986 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
986
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Intel·ligència emocional

  1. 1. Taller d’intel—ligència emocional Oriol Güell, 2013.
  2. 2. Com s’han tractat les emocions aquests darrers anys
  3. 3. Petita història del tracte a les emocions a Europa aquests darrers 2500 anys 1. Aristòtil (Grècia, 384-322 aC). 2. Finals segle XIX: Neuròleg francès Charcot, Hospital de la Salpêtrière, París. Conferències dels dimarts. Charcot dóna valor a l’estudi de la histèria. Mitjans dècada 1890’s: la causa de la histèria és el trauma psicològic i no la degeneració del teixit cerebral. Si als records i a les emocions se’ls posa paraules, el símptomes s’alleugen. L’Anna O en deia la “cura de la parla”. Al cap de poc, la histèria va tornar a caure en l’oblit.
  4. 4. Hospital de la Salpêtrière (París))Charcot, 1825-1893)
  5. 5. Tracte a les emocions des d’Aristòtil fins ara (a Europa i EUA)1. Aristòtil (Grècia, 384-322 aC).2. Finals segle XIX: Neuròleg francès Charcot, Hospital de la Salpêtrière, París. Conferències dels dimarts. Charcot dóna valor a l’estudi de la histèria. Mitjans dècada 1890’s: la causa de la histèria és el trauma psicològic i no la degeneració del teixit cerebral. Si als records i a les emocions se’ls posa paraules, el símptomes s’alleugen. L’Anna O en deia la “cura de la parla”. Al cap de poc, la histèria va tornar a caure en l’oblit.3. Principis segle XX: Sigmund Freud (austríac; 1856-1939), psicoanàlisi.
  6. 6. Tracte a les emocions des d’Aristòtil fins ara (a Europa i EUA)1. Aristòtil (Grècia, 384-322 aC).2. Finals segle XIX: Neuròleg francès Charcot, Hospital de la Salpêtrière, París. Conferències dels dimarts. Charcot dóna valor a l’estudi de la histèria. Mitjans dècada 1890’s: la causa de la histèria és el trauma psicològic i no la degeneració del teixit cerebral. Si als records i a les emocions se’ls posa paraules, el símptomes s’alleugen. L’Anna O en deia la “cura de la parla”. Al cap de poc, la histèria va tornar a caure en l’oblit.3. Principis segle XX: Sigmund Freud (austríac) (1856-1939), psicoanàlisi.4. Anys 40’s i 50’s: CONDUCTISME, Watson (EUA), Skinner (EUA)... La única cosa observable és la conducta. Condicionament. Els sentiments no determinen la conducta. El nen s’estima la mare perquè ella l’alimenta. Reforçament positiu. Processos: Condicionament clàssic i condicionament operant o instrumental (reforçar i castigar). Burrhus Frederic John B. Watson, Skinner 1878-1958 1904-1990
  7. 7. Tracte a les emocions des d’Aristòtil fins ara (a Europa i EUA)1. Aristòtil (Grècia, 384-322 aC).2. Finals segle XIX: Neuròleg francès Charcot, Hospital de la Salpêtrière, París. Conferències dels dimarts. Charcot dóna valor a l’estudi de la histèria. Mitjans dècada 1890’s: la causa de la histèria és el trauma psicològic i no la degeneració del teixit cerebral. Si als records i a les emocions se’ls posa paraules, el símptomes s’alleugen. L’Anna O en deia la “cura de la parla”. Al cap de poc, la histèria va tornar a caure en l’oblit.3. Principis segle XX: Sigmund Freud (austríac) (1856-1939), psicoanàlisi.4. Anys 40’s i 50’s: Conductisme, Watson (EUA), Skinner (EUA) ... La única cosa observable és la conducta. Condicionament. Els sentiments no determinen la conducta. El nen s’estima la mare perque ella l’alimenta. Reforçament positiu. Processos: Condicionament clàssic i condicionament operant o instrumental (reforçar i castigar).5. 50’s i 60`s, John Bowlby (anglès), Teoria dels vincles afectius. John Bowlby, 1907-1990
  8. 8. Tracte a les emocions des d’Aristòtil fins ara (a Europa i EUA)1. Aristòtil (Grècia, 384-322 aC).2. Finals segle XIX: Charcot, Hospital de la Salpêtrière, París. 1890: la causa de la histèria és el trauma psicològic i no la degeneració del teixit cerebral. Si als records i a les emocions se’ls posa paraules, el símptomes s’alleugen.3. Principis segle XX: Sigmund Freud (austríac) (1856-1939), psicoanàlisi.4. Anys 40’s i 50’s: Conductisme, Watson (EUA), Skinner (EUA) ... La única cosa observable és la conducta. Condicionament. Els sentiments no determinen la conducta. El nen s’estima la mare perque ella l’alimenta. Reforçament positiu. Processos: Condicionament clàssic i condicionament operant o instrumental (reforçar i castigar).5. 50’s i 60`s, John Bowlby (anglès), Teoria dels vincles afectius.6. Anys 50: psicòleg Harry Harlow. 1972 Experiment amb cries de macaco rhesus. Balancejaven/quietes. Calor/temperatura ambient. Una alimenta i l’altra no... Harry F. Harlow
  9. 9. Harlow, 1972
  10. 10. Tracte a les emocions des d’Aristòtil fins ara (a Europa i EUA)1. Aristòtil (Grècia, 384-322 aC).2. Finals segle XIX: Charcot, Hospital de la Salpêtrière, París. 1890: la causa de la histèria és el trauma psicològic i no la degeneració del teixit cerebral. Si als records i a les emocions se’ls posa paraules, el símptomes s’alleugen.3. Principis segle XX: Sigmund Freud (austríac) (1856-1939), psicoanàlisi.4. Anys 40’s i 50’s: Conductisme, Watson (EUA), Skinner (EUA) ... La única cosa observable és la conducta. Condicionament. Els sentiments no determinen la conducta. El nen s’estima la mare perque ella l’alimenta. Reforçament positiu. Processos: Condicionament clàssic i condicionament operant o instrumental (reforçar i castigar).5. 50’s i 60`s, John Bowlby (anglès), Teoria dels vincles afectius.6. Anys 50: psicòleg Harry Harlow. 1972 Experiment amb cries de macaco rhesus. Balancejaven/quietes, calor/temperatura , ambient, una alimenta i l’altra no...7. Anys 50’s: psicologia humanista (Carl Rogers 1902-1987).8. Anys 60’s: COGNITIVISME: la ment registra, emmagatzema... Èmfasi en el pensament.9. Concepte de qüocient intel—lectual.10. 1983, Howard Gardner (EUA): Teoria de les intel—lìgències múltiples.11. Any 1990: Concepte d’ie, de Peter Salovey (psicòleg de Harvard) i John D. Mayer (psicòleg de la universitat de New Hampshire). Identifiquen 5 dimensions.12. Publicació Goleman (EUA), 1995. Periodista i psicòleg. “Emotional intelligence”“Working with emotional intelligence” (1998)“The new leaders” (2002) (amb Richard Boyatzis i Annie McKee)13. 2011? Adrian Owen (anglès?), els 12 pilars de la intel—ligència.14. Altres estudiosos del cervell emocional: LeDoux, Siegel, Stern, Schore...
  11. 11. Idees bàsiques de la ie 5 dimensions: 1. Coneixement de les pròpies emocions 2. Capacitat de controlar les emocions 3. Capacitat de motivar-se a un mateix 4. Reconeixement de les emocions alienes 5. Control de les relacionsMés endavant, 4 dimensions:1. Coneixement de les pròpies emocions (consciència d’un mateix)2. Capacitat de controlar les emocions (autogestió)3. Reconeixement de les emocions alienes (consciència social)4. Control de les relacions (Gestió de les relacions)
  12. 12. Idees bàsiques de la ieCada dimensió representa un conjunt d’hàbits i de reaccions.Amb l’esforç adequat, poden millorar-se.Goleman identifica competències per a cada dimensió.
  13. 13. Competències emocionals (The hew leaders)1. Consciència d’un mateix1.1 Consciència emocionalConeixen com els seus sentiments afecten al rendiment laboral. Solen ser sincers iautèntics. Son capaços de parlar de les seves emocions.1.2. Valoració adequada d’un mateixConeixen els seus punts forts i punts dèbils. Son capaços de riures de si mateixos.Admeten la critica constructiva i el feed-back.1.3. Confiança en un mateixSaben assumir tasques complexes. Tenen una forta sensació depresencia en un grup i de seguretat.
  14. 14. 2. Autogestió2.1. AutocontrolGestionen adequadament les seves emocions. Afronten amb serenitat situacionsestressants. Mantenen la calma en situacions crítiques.2.2. TransparènciaExpressen amb sinceritat els seus sentiments, creences i valors. Admeten els seus errors.Safronten a conductes poc ètiques.2.3. AdaptabilitatSenfronten a situacions molt diverses sense perdre la concentració ni la energia. Entroben a gust en situacions ambigües. Sadapten ràpidament als canvis. Canviendopinió amb facilitat si la realitat o les dades ho demanen.2.4. AssolimentTenen ambicions elevades i els esperona a millorar contínuament. Aprenen i ensenyencontínuament.2.5. IniciativaCreen o aprofiten les oportunitats. No dubten a deixar de banda la burocràcia o lesregles quan pensen que així milloraran el futur.2.6. OptimismeEntenen les circumstàncies adverses més com una oportunitat que com una amenaça.Esperen el millor dels altres i en contempla el seu costat bo.
  15. 15. 3. Consciència social3.1. EmpatiaExperimenten les emocions que experimenten els altres. Escolten amb atenció icomprendre el punt de vista dels altres. Es porten bé amb persones procedentsdaltres cultures o nivells socials.3.2. Consciència organitzativaDetecten les relacions de poder i capten les xarxes socials que hi ha per sota. Captenles regles tàcites que hi ha en un grup i els valors establerts.3.3. ServeiGeneren el clima adequat per establir una bona relació amb el client o elconsumidor. Garanteixen la satisfacció del client.
  16. 16. 4. Gestió de les relacions4.1 InspiracióMobilitzen als seus col·laboradors al voltant duna visió convincent o dun objectiucompartit.4.2. InfluènciaSadapten a cada interlocutor. Es rodegen de la xarxa de persones adequades per aportar a terme una determinada iniciativa. Es comprometen. Persuadeixen.4.3. Desenvolupament dels altresSinteressen pels seus col·laboradors i en comprèn els seus objectius, punts forts i puntsdèbils. Donen feed-back oportú i constructiu.4.4. Catalitzador del canviReconeixen la necessitat de canviar. Condueixen els processos de canvi. Superen lesbarreres que soposen al canvi.4.5. Resolució de conflictesTreuen partit de totes les situacions. Comprenen els punts de vista dels altres.Reconeixen els sentiments i els ideals de les persones implicades.4.6. Treball en equip i col—laboracióGeneren una atmosfera de col·laboració amistosa. Són un model de respecte , utilitat icooperació. Construeixen una identitat col·lectiva. Inverteixen temps si cal en establir iconsolidar relacions que van més enllà de les simples obligacions laborals.
  17. 17. Com donar males notícies amb intel—ligència emocional
  18. 18. Context adequat: privat, tranquil, persones presents, sense interrupcions 1 (Esbrinar què sap per saber on has de començar) (Esbrinar què vol saber per saber fins on informar) Informar Toc d’atenció 2 Contacte visual Dóna temps per processar: Parla sense pressa i deixa silencis 3 Tècnica narrativa Explicar els motius 4 Donar temps per fer preguntes i aclarir dubtes 5 Evita donar informació dolorosa 6 En cas de mort, permet veure el cos de la persona 7 Atendre reaccions: actuar amb empatia. Permetre l’expressió emocional. 81: Un entorn tranquil ajudarà a centrar-se.2: Podrà tenir temps de preparar-se psicologicament.3: Ajudarà a processar la informació.4: El cervell necessita entendre.5: La manca d’informació activa el pensament rumiatiu.6: Informació dolorosa que no aporti res pot ser traumàtica.7: No veure la persona morta és un factor de risc en el dol.8: El contacte empàtic després d’una experiència emocional disminueix l’impactede la mala notícia. Com més proper en el temps, millor.
  19. 19. Com atendre emocionsintenses en els adults: EMPATIA
  20. 20. Detectar reaccions, emocionsReaccions:Xoc, incredulitat, ràbia, culpa, dolor, preocupació, angoixa, por,negació, desesperació, serenitat, alleujament...Conductes:Fer broma, riure, plorar, silenci significatiu, mirada perduda, queixar-se, mostrar mal humor, preguntar-se “per què jo?”, tenir lescapacitats cognitives molt mermades, tenir incapacitat per a fer,amenaçar, acusar, insultar, fer com si no passés res, cridar, suspirar,tancar els ulls dos o tres segons...
  21. 21. Reaccions, emocions. Característiques Incapacitat de processar la mala notícia. Capacitats Xoc, cognitives molt mermades. Incapacitat per a fer. No facis incredulitat discursos. Acompanya. En xoc, ajuda a fer. Silenci significatiu. Pregunta: Per què jo? Mires d’entendre. Pot ser una defensa per no sentir el dolor. Pot generar respostes impulsives: atacar, abandonar, fredor Ràbia brusquetat... A vegades, després les persones es disculpen. Pot ser justificada o no. Culpa Acostuma a ser no adaptativa. La incertesa angoixa. A vegades preocupen fets sorprenents. Entendre que les persones preguntin. Entendre que la gent necessita informació i pregunta per reduir l’angoixa. APreocupació, urgències, la UVI... mantenir a les persones informades. Mirarangoixa, por de complir pactes, horaris per no generar més patiment. Valorar donar informació. A vegades la novetat és que no hi ha novetats. Alerta hipertranquil—litzar.
  22. 22. Reaccions, emocions. CaracterístiquesDesesperació Indica el grau de desconcert que provoca la mala notícia. Forma part del mecanisme defensiu de la persona. Cal respectar-lo sempre. Negació ”Crec amb el sol, encara que no brilli, crec amb l’amor, encara que no el senti, crec amb Déu, encara que estigui callat”. Pot ser una estratègia d’afrontament molt útil???? Fer broma No tota rialla és humor. No anar mai més lluny que el pacient. A vegades, com a professionals, ens pot sorprendre. Serenitat A vegades el cop surt més tard. Resposta aparentment sorprenent.Alleujament Habitual després d’un mal prodròmic Habitual quan el que s’acaba d’escoltar es veia a venir.
  23. 23. Cas pràctic:Atens a un pare de família que té un fill malalt de fa anys i et diu:“Estic fart de viure tot això!”1. És que s’ho pren molt a pit tot això vostè!2. Escolti, Tampoc n’hi ha per tant! Li podria explicar molts casos molts pitjors que el seu...3. Em sembla que de seguida acaba la corda vostè...4. Fart? Aquesta seria la paraula? No seria cansat?5. Jo també vaig acabar molt fart quan al meu fill, que ara té 16 anys va tenir...6. Faci esport. Surti a córrer un parell de cops per setmana. Li anirà bé, ja ho veurà!7. Tranquil home tranquil...8. Pensi que actualment la medicina avança a passos de gegant9. (Silenci atent)10. Què vol dir quan diu “fart”?11. Ja... És que això que està vivint des de fa tant temps ha de ser molt difícil... Buckman, R. (2001). Com donar les males notícies. Vic: Eumo, adaptació.
  24. 24. Acabes de dir a uns pares que la seva filla té una malaltia de les neurones motores. El pare us diu:“Per què a nosaltres?”1. Sempre toca a algú, aquesta vegada li ha tocat a vostès2. Li sembla injust, això?3. (Silenci atent)4. No sabem resposta a aquesta pregunta. La causa d’aquestamalaltia és completament desconegudaBuckman, R. (2001). Com donar les males notícies. Vic: Eumo, adaptació.
  25. 25. Atens a uns pares que tenen un fill que ha tingut un càncer. Parles amb ells dela possibilitats de recidiva i la mare et diu:"No puc fer res, sempre penso que el càncer torna"1. Té cap problema per dormir?2. Vinga dona! Si està molt bé! Això cada dia passa menys…3. No hi pensi dona…4. Què és el que més la preocupa?5. És normal que estigui preocupada... La seva situació és difícil, però... Segurament això no passarà...6. M’imagino que tot això ha de ser molt dur... Sàpiga que nosaltres farem tot el que estigui a les nostres mans... Buckman, R. (2001). Com donar les males notícies. Vic: Eumo, adaptació.
  26. 26. Atendre reaccions acceptables QUAN L’ALTRE EXPRESSA UNA EMOCIÓ INTENSA, PRIMERES INTERVENCIONS QUE... CULPABILITZAR JUTJAR, OPINAR EGOTISME DUBTAR, QÜESTIONAR ACONSELLAR LEGITIMAR FER BROMA INTENTAR CALMAR MINIMITZAR INTENTAR ANIMAR C no V ...”ARRIBEN” I...”ARRIBEN” I FAN RÀBIA ...NO “ARRIBEN” ACOMPANYEN ESCOLTA DE ESCOLTA DE ESCOLTA TRAÏCIÓ BONES INTENCIONS EMPÀTICA © Oriol Güell Custòdio, 2010.
  27. 27. La forca de les escoltes Escolta de traïció Escolta de bones intencions Escolta empàtica © Oriol Güell Custòdio, 2009.
  28. 28. Els dos moments en la’tencio a les emocions intenses CNV Expressar impacte Oferir suport (No aconsellar, indagar, animar...) Comunicació no verbal Deixar expressar l’emoció Deixar parlar a l’altre Deixar acabar de parlar a l’altre Silenci atent © Oriol Güell Custòdio, 2011.
  29. 29. Necessitats relacionals (R. Erskine) 1. Seguretat 5. Sentir acceptada la pròpia autodefinició 2. Sentir-se validat Necessitats 6. Sentir que l’altre s’impacta relacionals 3. Sentir-se acceptat 7. Que l’altre prengui la iniciativa 4. Sentir la pròpia experiència confirmada 8. Poder expressar amor Característiques • Presents al llarg de tota la vida • Més necessitat de satisfacció, anhel, buit, soledat molesta, impuls Efectes de la no satisfacció intens acompanyat de nerviosisme. • Absència continuada de satisfacció: frustració, agressivitat o enuig. Per satisfer-les es requereix una presència plena d’un altre que sigui sensible i estigui en sintonia i atengui les necessitats Erkine, R. Articulos de Psicoterapia Integrativa. NECESIDADES RELACIONALES.Oriol Güell, 2012.
  30. 30. Més enllà de la ie1. Emocions i estats emocionals.2. Indicadors de salut emocional.3. Efectes de les relacions amb els cuidadors durant els primers mesos sobre la configuració del cervell.4. Relació entre gestió de les emocions i estil de vinculació.5. Com processa el cervell emocional la informació.6. Les necessitats relacionals7. ...

×