Presentació històrica de Debian

Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware
© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/
Presentació històrica de Debian
El projecte Debian (http://www.debian.org/)
És un grup mundial de voluntaris que s'esforcen per produir una distribució de sistema
operatiu que composada íntegrament de programari lliure. El producte principal del projecte
és posterior a la data de la distribució de programari.
Debian GNU/Linux, la qual inclou a Linux com a nucli del sistema operatiu, així com els manuals
d’aplicacions pre empaquetades. Suporten en major o menor mesura, diferents tipus de
processadors, incloent els processadors Intel i386 i superiors, i els processadors Alpha, ARM,
Intel IA-64, Motorola 68k, MIPS, PA-RISC, PowerPC, Sparc (i UltraSparc), IBM S/390 i Hitachi
SuperH.
Debian va motivar la formació de Programari a la The Public Interest, Inc., (http://www.spi-
inc.org/) una organització sense ànim de lucre, situada a Nova York. SPI va ser fundada per
ajudar a Debian i altres organitzacions similars a desenvolupar i distribuir maquinari i
programari obert. Entre altres coses, SPI proveeix un mecanisme pel qual el projecte Debian
pot acceptar contribucions que siguin deduïbles d'impostos als Estats Units d'Amèrica.
Pots obtenir més informació relativa al el Programari lliure accedint a la web oficial de Debian:
(http://www.debian.org/social_contract) i les directrius de programari lliure de Debian
associades, o bé la pàgina Què significa lliure? (http://www.debian.org/intro/free).
El començament
Ian Murdock va fundar oficialment el projecte Debian el 16 d'agost de 1993
(http://groups.google.com/groups?selm=cbusdd.mik%40unix.portal.com&output=gplain).
Fins a aquest moment, el concepte d'una «distribució» de Linux era nou. Ian va pretendre que
Debian fos una distribució realitzada de forma oberta, seguint l'esperit de Linux i GNU. La
creació de Debian va ser patrocinada pel projecte GNU de la FSF durant un any (novembre de
1994 a novembre de 1995).
Què és el projecte Debian?
Debian estava pensada per ser desenvolupada acurada i conscientment i ser mantinguda i
suportada amb una cura similar. El que va començar amb un petit i grup molt unit de hackers
de programari lliure, va anar creixent gradualment fins a convertir-se en una gran comunitat
de desenvolupadors i usuaris ben organitzada.
Debian és la única distribució que està oberta a les contribucions de cada desenvolupador i
usuari que desitgin participar en el seu treball. També és la única distribució rellevant de Linux

que no és una entitat comercial. És l'únic gran projecte amb una constitució, contracte social, i
document de directrius que organitzen el projecte. Debian és també l'única distribució que es
«micro empaqueta» i que utilitza una detallada informació de les dependències de cada
paquet pel que fa a uns altres per assegurar la consistència del sistema quan té lloc una
actualització.
Debian ha adoptat un gran conjunt de directrius i procediments per l’empaquetament i la
distribució de programari per poder aconseguir i mantenir alts estàndards de qualitat. Es
produeixen eines, sistemes automàtics i documentació de cadascun dels aspectes claus de
Debian d'una forma oberta i visible per poder sostenir aquests estàndards.
Pronunciació de Debian
La pronunciació oficial de Debian és «deb i an». El nom té el seu origen en els noms del
creador de Debian, Ian Murdock, i la seva esposa, Debra.
Líders
Debian ha tingut diversos líders des dels seus començaments l'any 1993.
Ian Murdock va fundar Debian a l'agost de 1993 i ho va conduir fins a març de 1996.
Bruce Perens va conduir Debian des d'abril de 1996 fins a desembre de 1997.
Ian Jackson va conduir Debian des de el gener de 1998 fins a desembre de 1998.
Wichert Akkerman va conduir Debian des de el gener de 1999 fins a març del 2001.
Ben Collins va conduir Debian des de l'abril de 2001 fins a abril de 2002.
Bdale Garbee va conduir Debian des de l'abril de 2002 fins a abril de 2003.
Martin Michlmayr va ser triat al març del 2003 i és el líder de projecte en l'actualitat.
Publicacions de Debian
Debian 0.01 fins a 0.90 (d'agost a desembre de 1993)
Debian 0.91 (gener de 1994): Aquesta publicació disposava d'un senzill sistema
d'empaquetament que permetia instal·lar i desinstal·lar paquets. Diverses dotzenes de
persones formaven part del projecte en aquest moment.
Debian 0.93R5 (març de 1995): En aquest moment es van assignar responsabilitats de cada
paquet a cadascun dels desenvolupadors, i es va començar a utilitzar l'administrador de
paquets (dpkg) per instal·lar els paquets després de la instal·lació del sistema base.

Debian 0.93R6 (novembre de 1995): Apareix dselect. Aquesta va ser l'última publicació de
Debian que utilitzava el format binari a.out. En aquest moment hi havia prop de 60
desenvolupadors.
Bdale Garbee va construir el primer servidor master.debian.org i HP ho va allotjar en paral·lel
amb la publicació de 0.93R6. La utilització d'un servidor mestre específic en el qual els
desenvolupadors de Debian podien construir cada publicació, va comportar directament a la
formació d'una xarxa de servidors miralls, i indirectament al desenvolupament de la majoria de
les directrius i procediments utilitzats per gestionar actualment el projecte.
La versió 1.0 mai va ser publicada: Accidentalment Infomagic, un proveïdor de CD's, va llançar
una versió de desenvolupament de Debian i la va titular com 1.0. L'11 de desembre de 1995,
Debian i Infomagic van anunciar conjuntament que aquesta versió va ser equívoca. Bruce
Perens explica que la informació col·locada en 5 CD's de “Recurs per al Desenvolupador de
Linux Infomagic” de novembre de 1995, anomenada “Debian 1.0” no és la versió 1.0 de
Debian, mes aviat era una versió de desenvolupament primerenca que està només
parcialment en format ELF, que probablement no iniciarà o no s'executarà correctament, i no
representarà la qualitat d'un sistema Debian publicat. Per evitar la confusió entre la versió
prematura de la versió en CD i la actual versió de Debian, el projecte Debian va re nombrar la
seva següent versió a “Debian 1.1”. La Debian 1.0 prematura en CD està desaprovada i no s’ha
de fer servir.
Debian 1.1 (17 de juny de 1996): Aquesta va ser la primera versió de Debian amb un nom en
clau. Va ser pres, com tots els altres fins ara, d'un personatge de la pel·lícula Toy Story... en
aquest cas, Buzz Lightyear. En aquesta ocasió, Bruce Perens va dirigir el projecte des de Ian
Murdock, i Bruce estava treballant en Pixar, la companyia que produeix la pel·lícula. Aquesta
versió estava completament en format ELF, fent servir el kernel Linux 2.0, contenia 474
paquets.
Debian 1.2: Rex (12 de desembre de 1996) Anomenada com el dinosaure de plàstic de la
pel·lícula. Aquesta versió va consistir en 848 paquets a càrrec de 120 desenvolupadors.
Debian 1.3: Bo (5 de juny de 1997): El nom ve de Bo Peep, la pastora. Aquesta versió constava
de 974 paquets a càrrec de 200 desenvolupadors.
Debian 2.0: Hamm (24 de juliol de 1998): El nom ve en honor al porquet de la pel·lícula.
Aquesta va ser la valoritzada versió de Debian multi plataforma, amb suport per a
arquitectures Motorola 68000 sèries.
Amb Ian Jackson com a líder del projecte, aquesta versió va fer la transició a libc6, i va consistir
en més de 1500 paquets a càrrec de mes de 400 desenvolupadors.
Debian 2.1: Slink (9 de març de 1999): El nom el van posar pel gosset de la pel·lícula. Es varen
afegir dues arquitectures més, Alpha (http://www.debian.org/ports/alpha/) i SPARC
(http://www.debian.org/ports/sparc/). Amb Wichert Akkerman com a líder del projecte,
aquesta versió constava de 2250 paquets i requeria 2 CD’s en el paquet oficial. La clau tècnica
de la innovació va ser la introducció de apt, una nova interfície per l'administració de paquets.

Mundialment usat, apt va conduir la continuïtat del creixement de Debian, i va establir un nou
paradigma per a l'adquisició de paquets i la instal·lació de sistemes operatius Open source.
Debian 2.2: Potato (15 d'agost del 2000): El nom va ser posat en honor al famós «Mr Potato
Head» de la pel·lícula. Aquesta versió va afegir suport per a les arquitectures PowerPC
(http://www.debian.org/ports/powerpc/) i ARM (http://www.debian.org/ports/arm/). Amb
Wichert com a líder del projecte encara, aquesta versió va constar de més de 3900 paquets
binaris derivats de mes de 2600 paquets fonts a càrrec de mes de 450 desenvolupadors de
Debian.
Debian 3.0: woody (19 de juliol del 2002): El nom pel personatge principal de la pel·licula:
«woody» el vaquer. Encara més arquitectures van ser afegides a aquesta versió: IA-64
(http://www.debian.org/ports/ia64/), HP PA-RISC (http://www.debian.org/ports/hppa/), MIPS
(big endian) (http://www.debian.org/ports/mips/), MIPS (little endian)
(http://www.debian.org/ports/mipsel/) i S/390 (http://www.debian.org/ports/s390/). Aquesta
és també la primera versió que inclou programari criptogràfic a causa de les restriccions per a
l'exportació que estaven sent iniciades a EUA, i també la primera en incloure KDE, ara que els
problemes de llicència amb QT van ser resolts. Amb Bdale Garbee recentment designat com a
líder del projecte, i mes de 900 desenvolupadors de Debian, aquesta versió contenia al voltant
de 8500 paquets binaris i 7 CD’s binaris en el paquet oficial 7.
La història detallada
Les versions 0.x: Debian la va començar Ian Murdock a l'agost de 1993, en aquest llavors un
estudiant de la Universitat de Purdue. Durant un any (des de novembre de 1994 a novembre
de 1995), Debian va ser patrocinada pel projecte GNU de la Free Software Foundation
(http://www.fsf.org/), l'organització fundada per Richard Stallman i associada amb la Llicència
Pública General (GPL).
Debian 0.01 fins a Debian 0.90 va ser publicada entre agost i desembre de 1993. Ian Murdock
va escriure:
“Debian 0.91 va ser publicada al gener de 1994. Tenia un primitiu sistema d'empaquetament
que permetia als usuaris manipular paquets però que no feia molt més (certament no tenia
dependències ni coses per l'estil). Fins al moment, hi havia unes poques dotzenes de persones
treballant en Debian, encara que encara estava pràcticament muntant les distribucions jo
mateix. 0.91 va ser l'última versió acabada d'aquesta manera.”
La major part de 1994 es va passar organitzant el projecte Debian mentre que uns altres
podien contribuir més efectivament, per exemple treballant en dpkg (Ian Jackson va ser durant
molt temps el responsable d'aquest). No van haver-hi versions publicades al 1994 que es
recordi, encara que van haver-hi diverses versions internes en les quals es va treballar per fer
el procés correctament.
Debian 0.93 Release 5 va tenir lloc al març de 1995 i va ser la primera versió «moderna» de

Debian: Aquesta va tenir molts més desenvolupadors i cadascun a càrrec dels seus propis
paquets, i dpkg s'usava per instal·lar i mantenir tots aquests paquets després que el sistema
base estigués instal·lat.
Debian 0.93 Release 6: Va aparèixer al novembre de 1995 i va ser l'última versió amb a.out. Hi
havia aproximadament 60 desenvolupadors responsables de paquets en la versió 0.93R6. Si
malament no es recorda, dselect va aparèixer per primera vegada en la versió 0.93R6.
Ian Murdock també apunta que Debian 0.93R6 «. . . sempre va ser la meva versió favorita de
Debian», encara que ell admet sobre la possibilitat d'algun prejudici personal, com el que
l'havia aturat de treballar activament en el projecte al març de 1996 durant la pre producció de
Debian
La història detallada
1.0, que va ser publicada com Debian 1.1 per evitar confusions després que un fabricant de
CD’s anomenés erròniament a una versió no publicada com Debian 1.0. Aquest incident va
portar al concepte d'imatges de CDROM «oficials», com una forma que el projecte ajudi als
venedors a evitar aquest error.
Durant l’agost de 1995 (entre Debian 0.93 Release 5 i Debian 0.93 Release 6), Hartmut Koptein
va iniciar la primera migració de Debian, per a la família Motorola m68k. Els va informar que
Molts, molts paquets eren i386 (little endian, -m486, -O6 i tots els de libc4) i ha estat molt dur
aconseguir en la seva màquina una base de paquets sobre els quals començar (una Atari
Medusa 68040, 32 MHz). Després de tres mesos (al novembre de 1995), va descarregar 200
paquets de 250 paquets disponibles, tots para libc5!. Després va començar una altra migració
juntament amb Vincent Renardias i Martin Schulze, per a la família PowerPC.
Des d'aquell temps, el projecte Debian va estar creixent per incloure diverses migracions
(http://www.debian.org/ports/) a altres arquitectures, i una altra migració al nou kernel (no
linux), el microkernel GNU Hurd.
Un membre del projecte des dels seus començaments, Bill Mitchell, recorda que el kernel
Linux “... estava entre la 0.99r8 i la 0.99r15 quan comencem. Durant un llarg període de temps,
jo vaig poder construir el kernel en menys de 30 minuts en una màquina basada en 386 amb 20
MHz, i vaig poder també fer-ho en una instal·lació Debian en la mateixa quantitat de temps
amb 10Mb d'espai en disc.
. . . recordo al grup inicial incloent a Ian Murdock, jo mateix, Ian Jackson, un altre Ian que no
recordo el seu cognom, Donen Quinlan, i alguna altra gent que no recordo els seus noms. Matt
Welsh va formar part també del grup inicial o es va unir primerencament (ha deixat el
projecte).
Algú va instal·lar una llista de correu, i des de llavors comencem a funcionar.
Segons ho recordo, no comencem amb un pla, tampoc comencem amb qualsevol pla.

Comencem recollint fonts per a una col·lecció de paquets a l'atzar. Amb el temps, ens
enfoquem en una col·lecció de items que podrien ser requerits en la distribució: el kernel, una
shell, update, getty, diversos programes més i fitxers de suport necessaris per inicialitzar el
sistema, i un conjunt d'utilitats.”
El primer sistema d'empaquetament de Debian
En les primeres fases del projecte, els membres van considerar només la distribució de
paquets font. Cada paquet consistiria en el codi font principal més un pegat i els usuaris
podrien descomprimir els fonts, aplicar els pegats, i compilar els binaris ells mateixos. Aviat
van comprendre que algun esquema de distribució de binaris seria necessari. La primera eina
d'empaquetament, escrita per Ian Murdock i anomenada dpkg, creava un paquet binari en un
format específic de Debian, i podria ser usat després per desempaquetar i instal·lar els fitxers
del paquet. Ian Jackson aviat va agafar les rendes del desenvolupament de l'eina
d'empaquetament, re nombrant l'eina a dpkg-deb i escrivint una interfície que va anomenar
dpkg per facilitar l'ús de dpkg-deb i proveir les dependències i conflictes del sistema Debian
d'avui. Els paquets produïts per aquestes eines tenien una capçalera que llistava la versió de
l'eina usada per crear el paquet i una secció dins del paquet per a un arxiu amb l’extensió .tar,
que mitjançant certa informació de control es separava de la capçalera.
En aquest moment es va aixecar cert debat entre els membres del projecte – Alguns pensaven
que el format específic de Debian creat per dpkg-deb havia de ser portat a favor del format
produït pel programa. Després de diversos formats d'arxiu revisats i eines d'empaquetament
revisades, el format .tar va ser adoptat. La clau d'aquest canvi és que aquest fa possible que un
paquet Debian pugui ser desempaquetat en qualsevol sistema Unix sense la necessitat
d'executar un programa que no sigui segur. En altres paraules, només eines estàndards
presents en cada sistema Unix com ’ar’ i ’tar’ són necessàries per desempaquetar un paquet
binari de Debian i examinar-ne el seu contingut.
Les versions 1.x
Quan Ian Murdock va deixar Debian, va designar a Bruce Perens com el següent líder del
projecte. Bruce es va interessar per primera vegada en Debian quan estava intentant crear una
distribució Linux en CD que volia anomenar «Linux for Hams», la qual inclouria programari
Linux útil per a radioaficionats. Adonant-se de que el sistema Debian bàsic requeriria de molta
més feina per suportar el seu projecte, Bruce va acabar per treballar en el sistema Linux base i
eines d'instal·lació relacionades, posposant la seva distribució per a radioaficionats, incloent
l'organització (amb Ian Murdock) del primer conjunt de scripts d'instal·lació de Debian, que
avui dia va esdevenir en el famós disquet de rescat de Debian (Debian Rescue Floppy).
Ian Murdock afirma:
“Bruce era l'elecció natural per rellevar-me, doncs jo havia mantingut el sistema base durant
gairebé un any, havia estat aportant el màxim de capacitat pel projecte i conforme a la meva
disponibilitat de temps per dedicar a Debian, decreixia ràpidament”.

Va iniciar diverses fases importants del projecte, incloent la coordinació d'esforços per produir
les directrius de Programari Lliure de Debian i el Contracte Social de Debian, així també
l'engegada de «The Open Software Project». Durant el seu temps com a líder del projecte,
Debian havia guanyat quota de mercat i una reputació de plataforma per a usuaris seriosos i
tècnicament capaços.
Bruce Perens també va encapçalar els esforços per crear Softwarei in the Public Interest, Inc.
(http://www.spi-inc.org/). Originalment, amb l'objectiu de proveir al projecte Debian, una
entitat legal capaç d'acceptar donacions. Les seves finalitats es van expandir ràpidament per
incloure suport per a projectes de programari lliure dins del projecte Debian.
Durant aquest temps es van publicar les següents versions de Debian:
1.1 : Buzz. Publicada al juny de 1996 (474 paquets, kernel 2.0, completament ELF,dpkg).
1.2: Rex. Publicada al desembre de 1996 (848 paquets, 120 desenvolupadors).
1.3: Bo. publicada al juliol de 1997 (974 paquets, 200 desenvolupadors).
Van haver-hi diverses versions intermèdies «puntuals» fetes a la 1.3, sent l'última la 1.3.1R6.
Bruce Perens va ser rellevat per Ian Jackson com a líder del projecte Debian al inici de gener de
1998, després de portar el projecte durant una bona part de la preparació de la publicació de
la 2.0.
Les versions 2.x
Ian Jackson es va convertir en el líder del projecte Debian al començament de 1998, i poc
després se’l va afegir a l'organigrama de Software in the Public Interest en qualitat de
Vicepresident.
Després de la dimissió del tresorer (Tim Sailer), President (Bruce Perens), i Secretari (Ian
Murdock), es va convertir en el President del Consell i es van triar els tres nous membres:
Martin Schulze (Vicepresident), Donald Scheetz (Secretari), i Nils Lohner (Tresorer).
Debian 2.0 (Hamm): es va publicar al juliol de 1998 per a les arquitectures Intel i386 i la sèrie
Motorola 68000. Aquesta versió va marcar el trasllat cap a una nova versió de les biblioteques
de C del sistema (libc6, basades en glibc2). En el moment de la publicació, hi havia més de
1500 paquets mantinguts per més de 400 desenvolupadors de Debian.
Wichert Akkerman va rellevar a Ian Jackson com a líder del projecte Debian al gener de 1999.
Debian 2.1 (http://www.debian.org/releases/slink/) va ser publicada
(http://www.debian.org/news/1999/19990309) el 9 de març de 1999, després un retarda ja
que varen sorgir complicacions d'última hora.
Debian 2.1 (Slink) presentava suport oficial per a dues noves arquitectures: Alpha
(http://www.debian.org/ports/alpha/) i Sparc (http://www.debian.org/ports/sparc/).

Els paquets de les X-Windows inclosos amb Debian 2.1 es van reorganitzar en gran mesura pel
que fa a versions anteriors, i 2.1 incloïa apt, la nova generació de la interfície per al gestor de
paquets de Debian. A més, aquesta versió de Debian va ser la primera a requerir 2 CD-ROMs
per l’ «Official Debian CD set»; la distribució incloïa aproximadament 2250 paquets.
El 21 d'abril de 1999, Corel Corporation (http://www.corel.com/) i el K Desktop Project
(http://www.kde.org/) van formar efectivament una aliança amb Debian quan Corel va
anunciar les seves intencions de publicar una distribució Linux basada en Debian i a l'entorn
d'escriptori produït pel grup KDE. Durant els següents mesos de primavera i estiu, va aparèixer
una altra distribució basada en Debian, Storm Linux, i el projecte Debian va triar un nou logotip
(http://www.debian.org/logos/), amb la particularitat de disposar d'una versió oficial, per a
materials aprovats per Debian, com a llocs Web del projecte i CD-ROMs oficials, i un logotip no
oficial per al seu ús en materials que esmentin o derivin de Debian.
Una nova i única adaptació va començar també en aquest moment per al nucli Hurd
(http://www.debian.org/ports/hurd/). Aquesta és la primera adaptació que usa un nucli
diferent a Linux, i en el seu lloc usa GNU Hurd (http://www.gnu.org/software/hurd/hurd.html),
una versió basada en el microkernel GNU Mach.
Debian 2.2 (Potato) es va publicar el 15 d'agost del 2000 per a les arquitectures Intel i386, les
series Motorola 68000, alpha, SUN Sparc, PowerPC, i ARM. És la primera versió a incloure les
arquitectures PowerPC i ARM. En el moment de la publicació, hi havia més de 3900 paquets
binaris i més de 2600 paquets font mantinguts per més de 450 desenvolupadors de Debian.
Un fet interessant sobre Debian 2.2 és que va mostrar com un esforç de programari lliure
podria portar a un modern sistema operatiu malgrat totes les qüestions al voltant de ell. Això
va ser completament estudiat per un grup d'interès en un article anomenat Counting potatoes
(http://people.debian.org/jgb/debian-counting/) citat a continuació:
“[. . . ] usem el sistema sloccount de David A. Wheeler per determinar el nombre de línies de
codi font (SLOC) físiques de Debian 2.2 (aka potato). Vam mostrar que Debian 2.2 inclou mes de
55,000,000 SLOC físic (gairebé dues vegades més que Red Hat 7.1, publicat aproximadament 8
mesos després), mostrant que el model de desenvolupament de Debian (basat en el treball d'un
gran grup de voluntaris desenvolupadors al voltant del món) és tan capaç com altres mètodes
de desenvolupament [. . . ] això també demostra que si Debian s'hagués desenvolupat usant
mètodes tradicionals propietaris, el model COCOMO estima que el seu cost podria tancar-se en
1.9 bilions de dòlars per desenvolupar Debian 2.2.
A més, oferim una anàlisi de llenguatges de programació usats en la distribució (C té prop del
70 %, C++ prop del 10 %, LISP i Shell estan prop del 5 %, amb molts d’altres que els segueixen), i
els paquets més grans (Mozilla, el kernel Linux, PM3, XFree86, etc.)”.
Les versions 3.x
Abans que woody pogués començar a ser preparada per ser publicada, va caldre fer un canvi
en el sistema de l'arxiu en ftp-master. Els magatzems de paquets, que van permetre que
distribucions de propòsit especial com la nova distribució «proves» poguessin ser usades per
primera vegada per aconseguir que woody estigués llesta per a la seva publicació, van ser

activades en ftp-master (http://lists.debian.org/debian-devel-announce-0012/msg00004.html)
a mitjans de desembre del 2000.
Un magatzem de paquets és simplement una col·lecció de diferents versions d'un paquet
determinat, des de la que múltiples distribucions (actualment experimental, «inestable»,
«proves», i «estable») poden prendre paquets, que després són inclosos en l'arxiu Packages
d'aquesta distribució.
Al mateix temps una nova distribució «proves» va ser inclosa. Principalment, paquets de
«inestable» considerats estables traslladats a «proves» (després d'un període d'algunes
setmanes). Això va ser introduït per reduir el temps d'estabilització i donar-li al projecte
l'habilitat de preparar una nova publicació en qualsevol moment.
En aquest període, algunes de les companyies que estaven lliurant versions modificades de
Debian van tancar. Corel va vendre la seva divisió de Linux en el primer quartet de 2001,
Stormix es va declarar en fallida el 17 de gener de 2001, i Progeny va detenir el
desenvolupament de la seva distribució el 01 d'octubre de 2001.
L'estabilització per a la següent publicació va començar el 01 de juliol de 2001. Encara així, li va
fer falta al projecte una mica més d'un any per publicar la nova versió, a causa de problemes
en els disquets d'inici (http://lists.debian.org/debian-devel-announce-0104/msg00004.html), a
causa de la inclusió de programes de xifrat en l'arxiu principal i a canvis en l'estructura
subjacent (l'arxiu de paquets entrants i l'arquitectura de seguretat). En aquest temps, la
publicació estable (Debian 2.2) va ser revisada fins a set vegades, i dos líders del projecte van
ser triats: Ben Collins (en 2001) i Bdale Garbee. Així també, el treball en moltes àrees de
Debian mes enllà de la creació de paquets va continuar creixent, incloent la
internacionalització, el lloc web de Debian (més de mil pàgines) va ser traduït a més de 20
idiomes diferents, i la instal·lació de la propera versió estava llesta per 23 idiomes. Es van
iniciar dos projectes interns: Debian Junior (per a nens) i Debian Med (per a la pràctica i la
recerca mèdica) durant el procés de publicació de woody atorgant al projecte diferents
enfocaments que fan a Debian adequat per a aquestes tasques.
El treball en Debian no va impedir als desenvolupadors organitzar una reunió anual
denominada Debconf. La primera conferència es va realitzar de l'1 al 5 de juliol juntament amb
Free Software Meeting (LSM) en Bordeaux (França) reunint a 40 desenvolupadors. La segona
conferència va tenir lloc a Toronto (Canada) el 5 de juliol de 2002 amb més de 80 participants.
Debian 3.0 (woody): va ser publicada el 19 de juliol de 2002 per a les arquitectures Intel i386,
Motorola 68000 sèries, alpha, SUN Sparc, PowerPC, ARM, HP PA-RISC, IA-64, MIPS, MIPS (DEC)
i IBM s/390. Aquesta va ser la primera versió a incloure les adaptacions a les arquitectures HP
PA-RISC, IA-64, MIPS, MIPS (DEC) i IBM s/390. En el moment de la publicació, existien prop de
8500 paquets binaris desenvolupats per mes de mil desenvolupadors de Debian, convertint-se
en la primera versió a ser publicada en format DVD a més dels ja acostumats CD-ROMs.

Fets Importants
Juliol de 2000: Mor Joel Klecker
L'11 de juliol de 2000, Joel Klecker, qui era també conegut com Espy, va morir a l'edat de 21
anys. Cap dels quals van veure el sobrenom ’Espy’ en #mklinux o en les llistes i canals de
Debian no es va arribar a pensar mai que darrere d'aquest sobrenom existia un jove patint la
Distròfia muscular de Duchenne (http://mdausa.org/disease/dmd.html). Molta gent només el
van conèixer com ’la persona de la biblioteca glib i la powerpc en Debian’ i mai no varen tenir
ni idea de les coses terribles contra les quals Joel va lluitar. Malgrat la seva discapacitat física,
ell va compartir la seva brillant ment amb uns altres. Joel Klecker (conegut també com Espy) no
serà oblidat.
Octubre de 2000: Implementació dels magatzems de paquets. James Troup va reportar
(http://lists.debian.org/debian-devel-announce-0010/msg00007.html) que havia estat
treballant en la re implementació de les eines de manteniment dels arxius i migrant al nou
sistema de magatzems de paquets. A partir d'aquesta data, els fitxers són emmagatzemats en
un directori anomenat com el paquet font corresponent dins del directori dels magatzems. Els
directoris de distribucions només contindran fitxers Packages els que al seu torn contenen
referències al magatzem. Això simplifica la sobreposició de «proves» i «inestable». L'arxiu
també està sent administrat amb bases de dades PostgreSQL les quals agilitzen les consultes.
Març de 2001: Mor Christopher Rutter
El 01 de Març de 2001, Christopher Matthew Rutter (també conegut com cmr) va morir en ser
atropellat per un automòbil a l'edat de 19 anys. Christopher era un membre jove i bastant
conegut del projecte Debian ajudant en l'adaptació a l'arquitectura ARM. Chris Rutter no serà
oblidat.
Març de 2001: Mor Fabrizio Polacco
El 28 de Març de 2001, Fabrizio Polacco va morir després d'una llarga malaltia. El projecte
Debian fa menció al seu bon treball i gran dedicació a Debian i al programari lliure.
Les contribucions de Fabrizio no seran oblidades, i altres desenvolupadors continuaran amb el
seu treball. Fabrizio Polacco no serà oblidat.
Juliol de 2002: Mor Martin Butterweck
El 21 de Juliol de 2002, Martin Butterweck (també conegut com blendi) va morir després de
lluitar contra la leucemia. Martin era un jove membre del projecte que recentment s'havia unit
a Debian. Martin Butterweck no serà oblidat.
Novembre de 2002: El foc destrueix un servidor de Debian
Al voltant de les 08:00 CET el 20 de novembre del 2002, el Network Operations Center (NOC)
de la Universitat de Twente es va incendiar. L'edifici es va destruir per complet. Els bombers
havien deixat de costat les esperances de protegir l'àrea de servidors. Entre altres coses el
centre allotjava satie.debian.org que contenia tant l'arxiu de seguretat i senar-OS així com les

bases de dades de new-maintainer (nm) i control de qualitat (qa). Debian va reconstruir
aquests serveis en el servidor klecker, que havia estat recentment traslladat d'EUA als Països
Baixos.
Maig de 2004: Moren Manuel Estrada Sainz i Andrés García
El 9 de Maig del 2004, Manuel Estrada Sainz (ranty) i Andrés García (ErConde) moren en un
tràgic accident automobilístic quan tornaven de la conferència de programari lliure que va
tenir lloc a València, Espanya. Manuel Estrada Sainz i Andrés García no seran oblidats.
Què segueix?
El projecte Debian continua treballant en la distribució «inestable» (que porta el nom clau sid,
en honor el malvat i “inestable” nen que és el veí d'Andy en la pel·lícula Toy Story (el que mai
havia sortit de casa). Sid és el nom permanent per a la distribució inestable i sempre es troba
’Still In Development’ (encara en desenvolupament). La majoria dels paquets nous o les
actualitzacions són carregades en aquesta distribució.
La distribució «proves» està pensada per convertir-se en la següent publicació «estable» i en
l'actualitat porta el nom clau sarge. Per sarge, Debian està treballant en un nou marc per a
instal·lacions anomenat debian-installer, la nova Glibc 2.3 i el nou GNU GCC 3.2.15.
Què és Debian Linux?
Debian Linux és una distribució de Linux completament nova. En comptes d'estar
desenvolupada per un individu aïllat o un grup, com s'han desenvolupat altres distribucions de
Linux en el passat, Debian es desenvolupa obertament en l'esperit de Linux i GNU. El propòsit
principal del projecte Debian és acabar creant una distribució que estigui a l'alçada del nom de
Linux. Debian s'estan muntant amb cura i a consciència, i se li donarà suport i manteniment
amb una atenció similar.
És també un intent per crear una distribució no comercial que serà capaç de competir
efectivament en el mercat comercial. Serà distribuïda, arribat el cas, per la Free Software
Foundation en CD-ROM, i la Debian Linux Association oferirà la distribució en disquets i cinta
juntament amb els manuals impresos, el suport tècnic i altres qüestions igualment importants
per a l'usuari final. Tot l'anterior estarà disponible per poc més que el cost original, i aquesta
petita diferència es destinarà al més ampli desenvolupament de programari lliure per a tots els
usuaris. Tal distribució és essencial per a l'èxit del sistema operatiu Linux al mercat comercial, i
ha de formar part d'organitzacions en situació d'avançar amb èxit i advocar pel programari
lliure sense la pressió dels beneficis o els ingressos.
Per què s'està elaborant Debian?
Les distribucions són essencials per al futur de Linux. En essència, si eliminen a l'usuari la
necessitat de buscar, obtenir, compilar, instal·lar i integrar correctament gran nombre d'eines
essencials per aconseguir un sistema Linux en funcionament. En el seu lloc, la càrrega de
construir el sistema recau sobre el creador de la distribució, i molts usuaris continuaran usant

una distribució per pura conveniència fins i tot després d'haver se familiaritzat amb el sistema
operatiu. D'aquesta manera, les distribucions juguen un paper realment important.
Malgrat la seva òbvia importància, les distribucions han atret poc l'atenció dels
desenvolupadors. Existeix una simple raó per a aquest fet: no són ni fàcils ni fascinants de
construir, i requereixen gran quantitat d'esforç continuat per part del seu creador amb la
finalitat de mantenir la distribució lliure d'errors i a més actualitzada. Una cosa és assemblar
un sistema començant des de zero, i una altra molt diferent assegurar-se que uns altres ho
instal·lin fàcilment, es pugui instal·lar i utilitzar en gran varietat de configuracions de
maquinari, contingui programes que uns altres vagin a considerar útils, i s'actualitzi quan els
components mateixos experimentin millores.
Moltes distribucions han començat com a sistemes bastant bons, però conforme va passant el
temps el manteniment de la distribució es converteix en una prioritat secundària. Un cas, és el
de Softlanding Linux System (més coneguda com SLS). És bastant possible que sigui la
distribució de Linux amb moltíssims més errors i pitjor mantinguda; per desgràcia, també és la
més generalitzada. Sense cap dubte, és la distribució que atreu la major part de l'atenció dels
molts «distribuïdors» comercials de Linux que han sorgit per capitalitzar la creixent popularitat
del sistema operatiu.
Es tracta veritablement d'una mala combinació, doncs la majoria de persones que es fan amb
Linux d'aquests distribuïdors reben una distribució de Linux plagada d'errors i deficientment
mantinguda. Com si això no fos ja bastant dolent, aquests «distribuïdors» tenen una alarmant
tendència a publicitar enganyosament característiques no funcionals, o fins i tot
extremadament inestables, del seu producte. Combini's això amb el fet que els compradors
esperen que el producte estigui a l'alçada de la seva publicitat, i que molts creuen que es
tracta d'un sistema operatiu comercial (hi ha també una tendència a no esmentar que Linux és
lliure i gratuït i que es distribueix sota els termes de la llicència pública general de GNU).
Per acabar de rematar-ho, aquests «distribuïdors» estan en realitat aconseguint suficients
beneficis del seu esforç per justificar la compra d'anuncis majors en més revistes; és el clàssic
exemple d'un comportament inacceptable recompensat per aquells que simplement no
coneixen res millor. Evidentment cal fer alguna cosa per posar remei a aquesta situació.
De quina manera intentarà Debian posar fi a aquests problemes?
El disseny de Debian és el bastant obert per assegurar que el sistema té la més alta qualitat
que reflecteix les necessitats de la comunitat d'usuaris. En implicar a altres persones de
diverses capacitats i bagatges, Debian pot desenvolupar-se de forma modular. Els seus
components són d'alta qualitat ja que tenen experiència en certes àrees i se'ls dóna
l'oportunitat de construir o mantenir els components individuals de Debian que implica l’àrea
en qüestió. Implicar a uns altres assegura a més que a la distribució poden incorporar-se
valuoses contribucions durant el seu desenvolupament; d'aquesta manera, es crea una
distribució basada en les necessitats i desitjos dels usuaris, en comptes de les necessitats i

desitjos del constructor. És molt difícil per a un petit grup anticipar-se a aquestes necessitats i
desitjos sense les aportacions directes d'uns altres.
Debian Linux també serà distribuïda en un suport físic per la Free Software Foundation i la
Debian Linux Association. Això proporcionarà Debian als usuaris sense accés a Internet o FTP, i
a més fa que productes i serveis tals com a manuals impresos i suport tècnic estiguin a la
disposició de tots els usuaris del sistema. D'aquesta manera, Debian es pot utilitzar per molts
més usuaris i organitzacions que el que seria possible en un altre cas; la prioritat estarà en
proporcionar un producte de primera fila i no en els beneficis o els ingressos, i el marge dels
productes o els serveis es pot utilitzar per millorar el programari en si per a tots els usuaris,
hagin pagat pel seu Debian o no.
La Free Programari Foundation juga un paper extremadament important en el futur de Debian.
Pel simple fet de distribuir-la, s'envia al món el missatge que Linux no és un producte
comercial i que mai ho serà, però això no vol dir que Linux no sigui mai capaç de competir
comercialment. Per a aquells que dissenteixin, els repto al fet que expliquin racionalment l'èxit
de GNU Emacs i de GCC, que no són programari comercial però que han tingut bastant impacte
sobre el mercat comercial amb independència d'aquest fet.
Ha arribat el temps de concentrar-se en el futur de Linux més que en el destructiu objectiu
d'enriquir-se a costa de la sencera comunitat de Linux i del seu futur. El desenvolupament i
distribució de Debian pot no ser la resposta als problemes que he apuntat en aquest Manifest,
però espero que almenys atregui suficient atenció sobre aquests problemes per permetre
resoldre'ls.

Presentació històrica de Debian

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to Presentació històrica de Debian

More from Roger Casadejús Pérez

Presentació històrica de Debian