Presentació del Curs d'Introducció al Programari de Fonts Obertes (Software de Fuentes Abiertas), organitzat per la CENATIC (http://www.cenatic.es), la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i el gclUB (http://gclub.ub.es) a la Universitat de Barcelona, el 6 de Març de 2009

1. Introducció al programari de fonts obertes Dr. Xavier de Pedro Dep. de Física Aplicada i Òptica i Grup pel Coneixement Lliure de la UB (gclUB) Universitat de Barcelona [email_address] - [email_address] http://gclUB.ub.es

2. Objectius del curs Donar a conèixer aquest tipus de programari Què és?

3. Quins avantatges/oportunitats ofereix?

4. Quin és el seu entorn legal? Promoure el seu ús en la comunitat universitària Com puc començar a usar-ho?

5. A qui està dirigit? A tota la comunitat universitària de UB (PAS, PDI, Alumnat...) 1a fase: PAS Àrea de tecnologies, oberta a altres

6. Següents fases: Alumnat, PDI, altres PAS. … amb coneixements elementals d'informàtica a nivell d'usuari … Que sàpiguen usar un navegador, un programa de correu i aplicacions ofimàtiques … i que tinguin interès per aquest tipus de programari i la filosofia que hi ha al darrera

7. Qui ho finança i certifica? Què és CENATIC? Ce ntro Na cional de Referencia de Aplicación de las TIC basadas en fuentes abiertas

8. Fundació Pública Estatal constituïda pel Ministeri d'indústria, Turisme i Comerç, a través de Red.es

9. URL: www.cenatic.es

10. Guia bàsica CENATIC Què és? Document base del que parteix aquest curs

11. Forma part d'una iniciativa estatal per divulgar el programari de fonts obertes

12. Què veurem? Conceptes bàsics Algunes definicions

13. Decàleg OSI Avantatges Avantatges del model de desenvolupament

14. Deu realitats del programari de fonts obertes

15. Oportunitats en els àmbits públic i privat Entorn legal Llicències de codi obert

16. Què veurem? Primers passos a nivell d'usuari Fonaments d'ús

17. Alguns programes útils

18. Sistema GNU/Linux

19. Exemple de distribució

20. Conceptes bàsics

21. Què és el programari? Programa informàtic Seqüència d'instruccions que un computador pot interpretar i executar Programari Conjunt de programes, documentació i dades associades que formen part d'un sistema de computació (Font: Wikipedia / Estandar IEEE 729)

22. Què és el codi font? Estats d'un programa Codi font

23. Binari o executable Codi font python, editat amb Open Komodo Binari en execució

24. Què és el codi font? Informàtica vs. gastronomia Codi font = recepta

25. Codi executable = pastís

26. Què és el programari de fonts obertes? En poques paraules És aquell programari que ofereix el codi font a més de la versió executable dels programes Què implica l'accés al codi font? (Permetre) Entendre el seu funcionament

27. Llibertat per modificar-ho * Introduir millores

28. Adaptar-ho a les nostres necessitats específiques Llibertat d'ús i còpia * * Condicionades per l'entorn legal

29. Terminologia bàsica Termes equivalents: Programari obert, programes de fonts obertes, programes de codi obert

30. “Programari lliure” (“Software libre” - “Free Software”) Consideracions filosòfiques aparti, aquest terme representa el mateix concepte Termes antagònics: Programari propietari o tancat

31. Programari privatiu En contraposició al terme programari lliure

32. Open Source Initiative Organització dedicada a la promoció del programari de fonts obertes Fundada en 1998

33. Va crear el terme “Open Source” en un intent d'aproximar el programari lliure a les empreses Reduir la càrrega ideològica i evitar la confusió del terme anglosaxó “Free” (lliure/gratis) Va suposar un cisma amb la “Free Software Foundation (FSF)” Precursora d'aquest moviment des de mitjans dels 80

34. Decàleg OSI Lliure redistribució: el programari ha de poder ser copiat i venut o distribuït gratuïtament pels usuaris

35. Codi font: el codi font ha d'estar inclòs o ha de ser proporcionat a través d'un mitjà de caràcter públic

36. Treballs derivats: la redistribució de modificacions ha d'estar permesa

37. Integritat del codi font de l'autor: les llicències poden requerir que les modificacions siguin redistribuïdes només com a pegats

38. Sense discriminació de persones o grups: no es pot deixar a ningú fora del moviment de fonts obertes c

39. Decàleg OSI Sense discriminació d'àrees d'iniciativa: no es pot restringir l'ús del programa (comercial, científic, militar...)

40. Distribució de la llicència: han d'aplicar-se els mateixos drets a tot el que rebi el programa

41. La llicència no ha de ser específica d'un producte: el programa no pot llicenciar-se només com a part d'una distribució major

42. La llicència no ha de restringir un altre programari: la llicència no pot obligar al fet que algun altre programari hagi de també ser de codi obert

43. La llicència ha de ser tecnològicament neutral: no ha de requerir-se l'acceptació de la llicència per mitjà d'un accés per clic de ratolí c

44. Concepte de comunitat A què ens referim? Conjunt de persones o entitats que col·laboren perquè el programari obert evolucioni i millori Dos grans grups Persones Usuàries Provar el programari, demanar millores, informar d'errors, millorar la documentació, ajudar a altres usuaris (fòrums)... Persones Desenvolupadores Produir programes i introduir millores tenint en consideració als usuaris Tots podem formar part No són necessaris coneixements de programació

45. Avantatges

46. Avantatges del model de desenvolupament Major capacitat d'evolució Segueix el principi global de “la unió fa la força” Wikinomics: How Mass Collaboration Changes Everything (Tapscott & Williams, 2007): “Crowdsourcing”. Decisions descentralitzades El programari evoluciona segons els interessos d'una comunitat d'usuaris i no d'una determinada empresa/organització Els avantatges d'aquest model es concreten en 10 realitats tangibles

47. Avantatges: 10 realitats Primera: estabilitat del sistema operatiu (SO) Els SO tancats són “caixes secretes” Errors revisats per poques persones

48. Actualitzats amb poca freqüència Els SO oberts són “caixes públiques” Revisats constantment per moltes persones

49. Qualsevol pot informar d'un error i fins i tot corregir-ho

50. Actualitzats amb una elevada freqüència

51. Major qualitat del programari

52. Avantatges: 10 realitats Segona: la seva seguretat En un SO tancat els virus i altres programes maliciosos són més perniciosos: No s'és conscient de la seva presència

53. L'usuari no pot fer gens per evitar-ho

54. El temps de reacció dels desenvolupadors és major Els sistemes de fonts obertes són per la seva naturalesa més segurs que els sistemes tancats

55. Avantatges: 10 realitats Tercera: el seu cost (“cost total de propietat”) El programari de fonts obertes té un menor cost

56. Per al productor: Menor esforç de desenvolupament (reutilització de codi)

57. Menor cost de manteniment (comunitat desenvolupadors)

58. Menor cost de distribució (descàrrega per internet) Per a l'usuari: Llicències més barates o fins i tot gratuïtes a causa de l'estalvi en la producció

59. Major competència entre proveïdors de programari i serveis

60. Avantatges: 10 realitats Quarta: la seva llibertat per modificar-ho És difícil que un programari satisfaci totes les necessitats d'una organització

61. Adaptar el programari propietari és difícil i car

62. Adaptar el programari obert és senzill No presenta traves legals

63. Es disposa de tota la informació

64. Es poden reutilitzar adaptacions d'altres organitzacions

65. Avantatges: 10 realitats Cinquena: la seva senzillesa d'instal·lació Actualment el programari obert és tan senzill d'instal·lar com el tancat

66. A més, davant qualsevol dubte es pot consultar a la comunitat d'usuaris Menor temps de resposta que els serveis de suport del programari propietari

67. Avantatges: 10 realitats Sisena: els estàndards oberts Per assegurar interoperabilitat entre programes, les dades han de gestionar-se seguint un conjunt de regles predefinit: estàndard o format