Presentació del Curs d'Introducció al Programari de Fonts Obertes (Software de Fuentes Abiertas), organitzat per la CENATIC (http://www.cenatic.es), la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i el gclUB (http://gclub.ub.es) a la Universitat de Barcelona, el 6 de Març de 2009

1. Introducció al programari de fonts obertes Dr. Xavier de Pedro Dep. de Física Aplicada i Òptica i Grup pel Coneixement Lliure de la UB (gclUB) Universitat de Barcelona [email_address] - [email_address] http://gclUB.ub.es

2. Objectius del curs Donar a conèixer aquest tipus de programari Què és?

3. Quins avantatges/oportunitats ofereix?

4. Quin és el seu entorn legal? Promoure el seu ús en la comunitat universitària Com puc començar a usar-ho?

5. A qui està dirigit? A tota la comunitat universitària de UB (PAS, PDI, Alumnat...) 1a fase: PAS Àrea de tecnologies, oberta a altres

6. Següents fases: Alumnat, PDI, altres PAS. … amb coneixements elementals d'informàtica a nivell d'usuari … Que sàpiguen usar un navegador, un programa de correu i aplicacions ofimàtiques … i que tinguin interès per aquest tipus de programari i la filosofia que hi ha al darrera

7. Qui ho finança i certifica? Què és CENATIC? Ce ntro Na cional de Referencia de Aplicación de las TIC basadas en fuentes abiertas

8. Fundació Pública Estatal constituïda pel Ministeri d'indústria, Turisme i Comerç, a través de Red.es

9. URL: www.cenatic.es

10. Guia bàsica CENATIC Què és? Document base del que parteix aquest curs

11. Forma part d'una iniciativa estatal per divulgar el programari de fonts obertes

12. Què veurem? Conceptes bàsics Algunes definicions

13. Decàleg OSI Avantatges Avantatges del model de desenvolupament

14. Deu realitats del programari de fonts obertes

15. Oportunitats en els àmbits públic i privat Entorn legal Llicències de codi obert

16. Què veurem? Primers passos a nivell d'usuari Fonaments d'ús

17. Alguns programes útils

18. Sistema GNU/Linux

19. Exemple de distribució

20. Conceptes bàsics

21. Què és el programari? Programa informàtic Seqüència d'instruccions que un computador pot interpretar i executar Programari Conjunt de programes, documentació i dades associades que formen part d'un sistema de computació (Font: Wikipedia / Estandar IEEE 729)

22. Què és el codi font? Estats d'un programa Codi font

23. Binari o executable Codi font python, editat amb Open Komodo Binari en execució

24. Què és el codi font? Informàtica vs. gastronomia Codi font = recepta

25. Codi executable = pastís

26. Què és el programari de fonts obertes? En poques paraules És aquell programari que ofereix el codi font a més de la versió executable dels programes Què implica l'accés al codi font? (Permetre) Entendre el seu funcionament

27. Llibertat per modificar-ho * Introduir millores

28. Adaptar-ho a les nostres necessitats específiques Llibertat d'ús i còpia * * Condicionades per l'entorn legal

29. Terminologia bàsica Termes equivalents: Programari obert, programes de fonts obertes, programes de codi obert

30. “Programari lliure” (“Software libre” - “Free Software”) Consideracions filosòfiques aparti, aquest terme representa el mateix concepte Termes antagònics: Programari propietari o tancat

31. Programari privatiu En contraposició al terme programari lliure

32. Open Source Initiative Organització dedicada a la promoció del programari de fonts obertes Fundada en 1998

33. Va crear el terme “Open Source” en un intent d'aproximar el programari lliure a les empreses Reduir la càrrega ideològica i evitar la confusió del terme anglosaxó “Free” (lliure/gratis) Va suposar un cisma amb la “Free Software Foundation (FSF)” Precursora d'aquest moviment des de mitjans dels 80

34. Decàleg OSI Lliure redistribució: el programari ha de poder ser copiat i venut o distribuït gratuïtament pels usuaris

35. Codi font: el codi font ha d'estar inclòs o ha de ser proporcionat a través d'un mitjà de caràcter públic

36. Treballs derivats: la redistribució de modificacions ha d'estar permesa

37. Integritat del codi font de l'autor: les llicències poden requerir que les modificacions siguin redistribuïdes només com a pegats

38. Sense discriminació de persones o grups: no es pot deixar a ningú fora del moviment de fonts obertes c

39. Decàleg OSI Sense discriminació d'àrees d'iniciativa: no es pot restringir l'ús del programa (comercial, científic, militar...)

40. Distribució de la llicència: han d'aplicar-se els mateixos drets a tot el que rebi el programa

41. La llicència no ha de ser específica d'un producte: el programa no pot llicenciar-se només com a part d'una distribució major

42. La llicència no ha de restringir un altre programari: la llicència no pot obligar al fet que algun altre programari hagi de també ser de codi obert

43. La llicència ha de ser tecnològicament neutral: no ha de requerir-se l'acceptació de la llicència per mitjà d'un accés per clic de ratolí c

44. Concepte de comunitat A què ens referim? Conjunt de persones o entitats que col·laboren perquè el programari obert evolucioni i millori Dos grans grups Persones Usuàries Provar el programari, demanar millores, informar d'errors, millorar la documentació, ajudar a altres usuaris (fòrums)... Persones Desenvolupadores Produir programes i introduir millores tenint en consideració als usuaris Tots podem formar part No són necessaris coneixements de programació

45. Avantatges

46. Avantatges del model de desenvolupament Major capacitat d'evolució Segueix el principi global de “la unió fa la força” Wikinomics: How Mass Collaboration Changes Everything (Tapscott & Williams, 2007): “Crowdsourcing”. Decisions descentralitzades El programari evoluciona segons els interessos d'una comunitat d'usuaris i no d'una determinada empresa/organització Els avantatges d'aquest model es concreten en 10 realitats tangibles

47. Avantatges: 10 realitats Primera: estabilitat del sistema operatiu (SO) Els SO tancats són “caixes secretes” Errors revisats per poques persones

48. Actualitzats amb poca freqüència Els SO oberts són “caixes públiques” Revisats constantment per moltes persones

49. Qualsevol pot informar d'un error i fins i tot corregir-ho

50. Actualitzats amb una elevada freqüència

51. Major qualitat del programari

52. Avantatges: 10 realitats Segona: la seva seguretat En un SO tancat els virus i altres programes maliciosos són més perniciosos: No s'és conscient de la seva presència

53. L'usuari no pot fer gens per evitar-ho

54. El temps de reacció dels desenvolupadors és major Els sistemes de fonts obertes són per la seva naturalesa més segurs que els sistemes tancats

55. Avantatges: 10 realitats Tercera: el seu cost (“cost total de propietat”) El programari de fonts obertes té un menor cost

56. Per al productor: Menor esforç de desenvolupament (reutilització de codi)

57. Menor cost de manteniment (comunitat desenvolupadors)

58. Menor cost de distribució (descàrrega per internet) Per a l'usuari: Llicències més barates o fins i tot gratuïtes a causa de l'estalvi en la producció

59. Major competència entre proveïdors de programari i serveis

60. Avantatges: 10 realitats Quarta: la seva llibertat per modificar-ho És difícil que un programari satisfaci totes les necessitats d'una organització

61. Adaptar el programari propietari és difícil i car

62. Adaptar el programari obert és senzill No presenta traves legals

63. Es disposa de tota la informació

64. Es poden reutilitzar adaptacions d'altres organitzacions

65. Avantatges: 10 realitats Cinquena: la seva senzillesa d'instal·lació Actualment el programari obert és tan senzill d'instal·lar com el tancat

66. A més, davant qualsevol dubte es pot consultar a la comunitat d'usuaris Menor temps de resposta que els serveis de suport del programari propietari

67. Avantatges: 10 realitats Sisena: els estàndards oberts Per assegurar interoperabilitat entre programes, les dades han de gestionar-se seguint un conjunt de regles predefinit: estàndard o format

68. Els estàndards oberts (públics) garanteixen l'accés a la informació i faciliten la interoperabilitat

69. El programari de fonts obertes promou aquest tipus d'estàndards Exemples d'estandars oberts: format Ogg d'arxius multimèdia

70. format ODF de documents ofimàtics

71. Avantatges: 10 realitats Setena: els avantatges a nivell jurídic El marc legal del programari tancat s'ha concebut pensant en el productor

72. El marc legal del programari obert té en compte al consumidor, encara que sense danyar els drets del propietari Es pot usar en diversos equips, copiar, distribuir sense necessitat de consultar als advocats

73. Avantatges: 10 realitats Vuitena: capacitat per generar innovació L'anàlisi, les revisions i les millores del programari de fonts obertes són dutes a terme per multitud de persones de forma distribuïda

74. El mètode emprat és similar al que empra el món acadèmic i científic

75. Avantatges: 10 realitats Novena: beneficis per a la indústria local El programari de fonts obertes Redueix la despesa en llicències

76. Atorga independència del proveïdor

77. Facilita l'adaptació del programari Genera un mercat local de serveis Instal·lació

78. Suport

79. Adaptació

80. Formació

81. Avantatges: 10 realitats Desena: possibilitat de diferents llengües La decisió de traduir un programari no depèn dels interessos del productor sinó dels usuaris Tantes traduccions com a usuaris vulguin

82. Oportunitats Nou ecosistema empresarial entorn del programari de codi obert Fomentat per empreses, institucions i usuaris

83. Les empreses locals del sector poden beneficiar-se Adaptació del programari

84. Desplegament i manteniment

85. Formació

86. ... Especialment important per Espanya a causa de la quantitat de PIMES

87. Oportunitats La migració massiva a aquest programari permetria Reduir la dependència de la tecnologia exterior Menor flux exterior de contractació

88. Menor flux exterior de renovació

89. Ambdós suposen una xifra considerable de l'economia Generar ocupació, riquesa i oportunitats per a l'economia local

90. Impulsar la R+D+I

91. Oportunitats Aquest programari és el que millor s'adapta a les necessitats de les administracions públiques Seguretat i confidencialitat de les dades

92. Perdurabilidad i garantia accés a la informació Gràcies a l'ús d'estàndards oberts Optimització de la despesa pública

93. Foment de la innovació tecnològica Diversos informes ho testifiquen EEurope 2002 entre uns altres http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/2002

94. Oportunitats Els particulars són els més poc inclinats al canvi La falta d'informació és un obstacle Arguments a favor No és necessari infringir la llei o gastar molts diners per poder treure-li profit al PC

95. Sempre disposarem de l'última versió del programari

96. Menor exposició a programari malintencionat

97. La comunitat d'usuaris pot ajudar-nos

98. Qui ho fa servir? Usen i col·laboren en el seu desenvolupament Institucions públiques

99. Universitats

100. Empreses Com …

101. … i moltes més

102. Entorn legal

103. Llicencies programari Què és un llicència programari? Autorització formal amb caràcter contractual que l'autor un programari atorga a un usuari perquè pugui exercir “actes d'explotació” legal Restricció o garantia de llibertats? Depèn dels termes de la llicència

104. Tipus de programari Taxonomia en funció del tipus de llicència Codi Obert Domini públic BSD-MPL Copyleft GPL Propietari Freeware Shareware Gratis Provar abans de comprar L'autor ha renunciat als drets Sense codi

105. Copyleft Què és? Regla/clàusula d'una llicència (també de programari) que garanteix que els seus termes es preserven Què implica? El programari es pot modificar/distribuir sempre que estigui subjecte a llicència equivalent Efecte Víric o de “Rei Mides” (converteix en “or” el que toca) Copyleft estricte vs. relaxat La versió relaxada permet “enllaçar” codi i distribuir el programa amb una llicència diferent Copyleft fàcil per Documentació: CC Creative Commons (CC): http://creativecommons.org

106. GPL General Public License Dissenyada per la Free Software Foundation

107. Conserva els drets d'autor i atorga 4 llibertats a l'usuari del programari Llibertat 0: Utilitzar-ho amb qualsevol propòsit

108. Llibertat 1: Accedir al seu codi font i estudiar-ho

109. Llibertat 2: Distribuir-ho lliurement

110. Llibertat 3: Millorar-ho i adaptar-ho Aquestes llibertats es protegeixen mitjançant una llicència de copyright (de les de tipus copyleft )

111. BSD Berkeley Software Distribution Atorga les mateixes llibertats que GPL

112. No està protegida per copyleft estricte (víric)

113. Per còpia i modificació pot convertir-se a programari propietari ( exemple: “Mac OS X” )

114. Primers passos

115. Fonaments d'ús Aplicacions Sistema Operatiu Maquinari

116. Alguns programes útils Firefox (Navegador) Thunderbird (Correu) Pidgin (Missatgeria instantània) OpenOffice.org (Paquet ofimàtica) Azureus (Client P2P) VLC (Reproductor video) GIMP (Editor gràfic) Songbird (Reproductor música) Bibus (Gestor Bibliogràfic) R (Estadística i gráfics científics)

117. Criteri = multiplataforma Adium (Alternativa a pidgin en OS X)

118. Com puc usar-los? No és necessari canviar de SO Pas intermedi de migració cap a programari obert

119. Solució de compromís si el PC és compartit amb altres familiars Com instal·lar-los? Accedir a la web de cada programari; veure guia, i Songbird: http://getsongbird.com

120. R: http://www.r-project.org

121. Bibus: http://bibus-biblio.sf.net Descarregar el programa d'instal·lació

122. Seguir les instruccions

123. Windows

124. Mac OS X

125. Firefox Navegador web Característiques: Pestanyes

126. Bloqueig de pop-ups

127. Múltiples extensions

128. … Exercicis d'autoaprenentatge: Obre les pàgines de CENATIC i la teva universitat en 2 pestanyes: www.cenatic.es - www.ub.edu

129. Obre Softcatala i consulta les novetats: www.softcatala.org

130. Obre la comparativa d'alternatives lliures www.freealts.com

131. Tanca firefox bruscament i recupera totes les finestres

132. Examina els complements del firefox

133. Thunderbird Client de correu i notícies Característiques: SMTP, POP, IMAP, NNTP

134. Correu HTML

135. Filtre anti-spam

136. Lector RSS

137. Xifrat PGP

138. Múltiples extensions Exercici d'autoaprenentatge: Configura el teu compte de correu i prova a enviar-te un correu a tu mateix

139. Pidgin Missatgeria instantània Característiques Possibilitat de connectar-se a diverses xarxes: MSN, ICQ, Google Talk, Jabber, etc.

140. Converses en pestanyes

141. Avisos sonors

142. Transferències de fitxers Exercici d'autoaprenentatge: Configura pidgin per connectar-te a una xarxa en la qual estiguis registrat (Jabber/XMPP, IRC, MSN, ICQ, ...)

143. OpenOffice.org Paquet ofimàtica Característiques: Formats oberts de documents (odt, odp, ods, odg, ...)

144. Similitud amb Microsoft Office 2003

145. Compatibilitat amb formats de Microsoft (encara que no 100%, però si obre .docx, i existeix plugin .odt per MS Word)

146. Generació de documents PDF eficaç i ràpida

147. Importació de .pdf a .odg (OOo 3.0+) Exercici d'autoaprenentatge: Obre un fitxer DOC i converteix-ho a ODT

148. Genera un fitxer PDF a partir del fitxer anterior

149. Obre un fitxer XLS i converteix-ho a ODS

150. Crea els teus propis fitxers ODT i XLS

151. VLC Reproductor de video/multimèdia Característiques: Suporta un gran nombre de CODECS d'àudio/video,subtítols,etc.

152. Suporta DVD, CD i streaming

153. Pot ser usat com a servidor multicast

154. Disposa de plugin per al navegador Exercici d'autoaprenentatge: Obre el fitxer de video descarregat amb Azureus

155. Obre la URL de Radio3 http://195.55.74.108:80/rtve/radio3.mp3

156. Obre la URL d'Antena3 Nova http://nova.stream.flumotion.com/antena3/nova.asf.m3u

157. Azureus Client P2P Característiques: Compatible amb la xarxa BitTorrent

158. Selecció de velocitats de pujada/baixada

159. Reproducció de música/video

160. Diferents maneres d'ús (principiant, intermedi, avançat) Exercici d'autoaprenentatge: Si les condicions de la xarxa ho permeten!

161. Baixar un fitxer de música de mida reduïda

162. Baixar un fitxer de video de mida reduïda

163. Reproduir-los els fitxers

164. Songbird Reproductor de música Característiques: Suporta múltiples formats (mp3, ogg, acc, wma, …)

165. Interfície similar a iTunes

166. Permet gestionar una biblioteca de música, afegir caràtules, etc.

167. Sincronització de dispositius tipus iPod (mitjançant plugin) Exercici d'autoaprenentatge: Escolta una ràdio a internet

168. Obre el fitxer de música descarregat amb Azureus

169. Gimp Editor gràfic Característiques: Alternativa lliure al Photoshop

170. Suporta múltiples formats gràfics (JPG, GIF, PNG, TIFF, …)

171. Disposa d'un gran conjunt d'eines, filtres, etc.

172. Permet l'automatització mitjançant fitxers de comandes Exercicis d'autoaprenentatge: Fes una captura de pantalla de l'escriptori, desa-la com a .png, edita-la i redueix-la al 75%

173. Incrusta-la en el document OOWriter anterior

174. Baixa't una foto de http://www.flickr.com amb llicència de Creative Commons i gira-la 180º

175. R Estadística i gràfics científics Característiques: Alternativa lliure a l'”S”

176. Permet importar fàcilment d'Excel, csv, spss, …

177. Disposa d'un gran conjunt d'extensions

178. Funciona via comandes, i amb algunes interfícies gràfiques Exercicis d'autoaprenentatge: Explora les possibilitats gràfiques

179. Explora les interfícies gràfiques

180. Compara-ho amb el programa que feu servir actualment a la UB i a casa (si s'escau)

181. Bibus Gestor Bibliogràfic Característiques: Alternativa lliure a l'Endnote i Reference Manager

182. Suporta múltiples formats (bibtex, ris, xml, …)

183. Gestiona les cites en el text i el format de la bibliografia

184. Compatible amb OpenOffice i MS Word

185. Permet bibliografies compartides amb MYSQL en servidor Exercicis d'autoaprenentatge: Exporta el teu Curriculum del WebGREC i importa'l a Bibus Per fer-ho pots consultar http://gclub.ub.es/tutorials Afegeix algunes cites en un document de OOo Writer

186. Juga amb els estils de format de les cites i bibliografia

187. Què és GNU/Linux? És ... Un sistema operatiu de codi obert

188. La suma de l'entorn GNU i el nucli Linux

189. Compatible amb sistemes UNIX GNU + LINUX

190. Què és una distribució? Una col·lecció de programari lliure Nucli + drivers (mòduls)

191. programes + extres + utilitats

192. Suport? + Documentació?

193. Distribucions de GNU/Linux Ubuntu Debian Slackware Gentoo Redhat Fedora Mandriva Suse

194. Ubuntu GNU/Linux Principals característiques Distribució basada en Debian

195. Desenvolupada per Canonical Ltd. (Sud-àfrica)

196. Ubuntu: Filosofia zulú: “ Humanitat cap a uns altres ”, “ jo sóc perquè nosaltres som ”

197. Slogan Ubuntu: “ Linux for human beings ” (o “beans”?) Sens dubte, és la més fàcil d'instal·lar/usar

198. Ubuntu GNU/Linux Com usar Ubuntu? LiveCD: sense instal·lar-ho en el disc dur

199. Instal·lat en el disc dur És l'opció més eficient, però cal anar amb compte si hi ha altres sistemes operatius instal·lats Instal·lat en un disc USB o pendrive

200. Instal·lat en una màquina virtual

201. Ubuntu GNU/Linux Pas previ: configurar la BIOS perquè arrenqui de CD Sol haver-hi una tecla per entrar en la configuració Normalment: DEL, F2, ESC, .... Una vegada dintre, busquem la seqüència d'arrencada (Boot, Boot device)

202. Ubuntu GNU/Linux Millor veure'l en funcionament ...

203. Preguntes?

205. Curs “INTRODUCCIÓ Al PROGRAMARI DE FONTS OBERTES” Versió 1.4 6 de març de 2009 © Xavier de Pedro Puente Grup pel Coneixement Lliure de la UB - http://gclub.ub.es Basat parcialment en documents de: © Luis Piñuel i Manuel Prieto Aula SUN/UCM de Programari Lliure ( http://www.ucm.es/info/aulasun ) © Grup de Programari Lliure de la UPV ( http://itsas.ehu.es ) © CENATIC ( http://www.cenatic.es ) Els copyrights dels logos pertanyen al seu respectius propietaris. Document .odp disponible a: http://forja.rediris.es/projects/form-floss-univ/ Alguns drets reservats. Aquest article es distribueix sota la llicència Creative Commons 3.0 Reconeixement-Compartir per igual, disponible en http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.ca Agraïments especials a: Comunitats de GNU/Linux, Ubuntu, OOo, FF, Gimp, TikiWiki, Apertium, IRIS-LIBRE, Rediris