Introducció
al programari de
fonts obertes
Dr. Xavier de Pedro Puente
Professor de Sostenibilitat. IES Abroad Barcelona
Bioinformàtic i Administrador de sistemes. UEB-VHIR
xavi@confluencia.net
2
Objectius dels seminari (2d)
● Difondre el programari lliure i GNU/Linux
– Què és?
– Quins avantatges/oportunitats ofereix?
– Quin és el seu entorn legal?
● Ajudar a instal·lar GNU/Linux al teu ordinador
– Com puc començar a usar-ho?
3
1r
dia: Què veurem?
● Conceptes bàsics
● Avantatges
● Entorn legal (llicències de copyright)
● Primers passos a nivell d'usuari
– Fonaments d'ús
– Alguns programes útils
– Sistema GNU/Linux
– Exemple de distribució
4
2n
dia: Què veurem?
● Particions del disc dur
● Instal·lació dual en alguns ordinadors
– GNU/Linux + Windows (ó Mac OSX)
● On trobar manuals
● On demanar ajuda
5
Conceptes bàsics
1r
dia: ...
6
Què és el programari?
● Programa informàtic
– Seqüència d'instruccions que un computador pot
interpretar i executar
● Programari
– Conjunt de programes, documentació i dades
associades que formen part d'un sistema de
computació
(Font: Wikipedia / Estandar IEEE 729)
7
Què és el codi font?
● Estats d'un programa
– Codi font
– Binari o executable
Codi font python,
editat amb Open Komodo
Binari
en execució
8
Què és el codi font?
● Informàtica vs. gastronomia
– Codi font = recepta
– Codi executable = pastís
9
Què és el programari de fonts obertes?
● En poques paraules
– És aquell programari que ofereix el codi font a més
de la versió executable dels programes
● Què implica l'accés al codi font?
– (Permetre) Entendre el seu funcionament
– Llibertat per modificar-ho *
● Introduir millores
● Adaptar-ho a les nostres necessitats
específiques
– Llibertat d'ús i còpia *
10
Terminologia bàsica
● Termes equivalents:
– Programari obert, programes de fonts obertes,
programes de codi obert
– “Programari lliure” (“Software libre” - “Free Software”)
● Consideracions filosòfiques aparti, aquest terme
representa el mateix concepte
● Termes antagònics:
– Programari propietari o tancat
– Programari privatiu
● En contraposició al terme programari lliure
11
Open Source Initiative
● Organització dedicada a la promoció del programari de
fonts obertes
– Fundada en 1998
– Va crear el terme “Open Source” en un intent
d'aproximar el programari lliure a les empreses
● Reduir la càrrega ideològica i evitar la confusió del
terme anglosaxó “Free” (lliure/gratis)
– Va suposar un cisma amb la “Free Software Foundation
(FSF)”
● Precursora d'aquest moviment des de mitjans dels
80
12
Decàleg OSI
1) Lliure redistribució: el programari ha de poder ser copiat i venut
o distribuït gratuïtament pels usuaris
2) Codi font: el codi font ha d'estar inclòs o ha de ser proporcionat
a través d'un mitjà de caràcter públic
3) Treballs derivats: la redistribució de modificacions ha d'estar
permesa
4) Integritat del codi font de l'autor: les llicències poden requerir
que les modificacions siguin redistribuïdes només com a pegats
5) Sense discriminació de persones o grups: no es pot deixar a
ningú fora del moviment de fonts obertes
c
13
Decàleg OSI
6) Sense discriminació d'àrees d'iniciativa: no es pot restringir l'ús
del programa (comercial, científic, militar...)
7) Distribució de la llicència: han d'aplicar-se els mateixos drets a
tot el que rebi el programa
8) La llicència no ha de ser específica d'un producte: el
programa no pot llicenciar-se només com a part d'una distribució
major
9) La llicència no ha de restringir un altre programari: la llicència
no pot obligar al fet que algun altre programari hagi de també ser
de codi obert
10) La llicència ha de ser tecnològicament neutral: no ha de
requerir-se l'acceptació de la llicència per mitjà d'un accés per clic
de ratolí
c
14
Concepte de comunitat
● A què ens referim?
– Conjunt de persones o entitats que col·laboren perquè
el programari obert evolucioni i millori
● Dos grans grups
– Persones Usuàries
– Persones Desenvolupadores
● Tots podem formar part
– No són necessaris coneixements de programació
15
Avantatges
16
Avantatges del model de desenvolupament
● Major capacitat d'evolució
– Segueix el principi global de “la unió fa la força”
● Wikinomics: How Mass Collaboration Changes
Everything (Tapscott & Williams, 2007):
“Crowdsourcing”.
● Decisions descentralitzades
– El programari evoluciona segons els interessos d'una
comunitat d'usuaris i no d'una determinada
empresa/organització
● Els avantatges d'aquest model es concreten en 10
realitats tangibles
17
Avantatges: 10 realitats
● 1: estabilitat del sistema operatiu (SO)
– Els SO tancats són “caixes secretes”
● Errors revisats per poques persones
● Actualitzats amb poca freqüència
– Els SO oberts són “caixes públiques”
● Revisats constantment per moltes persones
● Qualsevol pot informar d'un error i fins i tot corregir-
ho
● Actualitzats amb una elevada freqüència
● Major qualitat del programari
18
Avantatges: 10 realitats
● 2: la seva seguretat
– En un SO tancat els virus i altres programes maliciosos
són més perniciosos:
● No s'és conscient de la seva presència
● L'usuari no pot fer gens per evitar-ho
● El temps de reacció dels desenvolupadors és major
– Els sistemes de fonts obertes són per la seva
naturalesa més segurs que els sistemes tancats
19
Avantatges: 10 realitats
● 3: el seu cost (“cost total de propietat”)
– El programari de fonts obertes té un menor cost
– Per al productor:
● Menor esforç de desenvolupament (reutilització codi)
● Menor cost de manteniment (comunitat desenv.)
● Menor cost de distribució (descàrrega per internet)
– Per a l'usuari:
● Llicències més barates o fins i tot gratuïtes a causa
de l'estalvi en la producció
● Major competència entre proveïdors de programari i
serveis
20
Avantatges: 10 realitats
● 4: la seva llibertat per modificar-ho
– És difícil que un programari satisfaci totes les
necessitats d'una organització
– Adaptar el programari propietari és difícil i car
– Adaptar el programari obert és senzill
● No presenta traves legals
● Es disposa de tota la informació
● Es poden reutilitzar adaptacions d'altres
organitzacions
21
Avantatges: 10 realitats
● 5: la seva senzillesa d'instal·lació
– Actualment el programari obert és tan senzill d'instal·lar
com el tancat
– A més, davant qualsevol dubte es pot consultar a la
comunitat d'usuaris
● Menor temps de resposta que els serveis de suport
del programari propietari
22
Avantatges: 10 realitats
● 6: els estàndards oberts
– Per assegurar interoperabilitat entre programes, les
dades han de gestionar-se seguint un conjunt de regles
predefinit: estàndard o format
– Els estàndards oberts (públics) garanteixen l'accés a la
informació i faciliten la interoperabilitat
– El programari de fonts obertes promou aquest tipus
d'estàndards
● Exemples d'estandars oberts:
– format Ogg d'arxius multimèdia
– format ODF de documents ofimàtics
23
Avantatges: 10 realitats
● 7: els avantatges a nivell jurídic
– El marc legal del programari tancat s'ha concebut
pensant en el productor
– El marc legal del programari obert té en compte al
consumidor, encara que sense danyar els drets del
propietari
● Es pot usar en diversos equips, copiar, distribuir
sense necessitat de consultar als advocats
24
Avantatges: 10 realitats
● 8: capacitat per generar innovació
– L'anàlisi, les revisions i les millores del programari de
fonts obertes són dutes a terme per multitud de
persones de forma distribuïda
– El mètode emprat és similar al que empra el món
acadèmic i científic
25
Avantatges: 10 realitats
● 9: beneficis per a la indústria local
– El programari de fonts obertes
● Redueix la despesa en llicències
● Atorga independència del proveïdor
● Facilita l'adaptació del programari
– Genera un mercat local de serveis
● Instal·lació
● Suport
● Adaptació
● Formació
26
Avantatges: 10 realitats
● 10: possibilitat de diferents llengües
– La decisió de traduir un programari no depèn dels
interessos del productor sinó dels usuaris
● Tantes traduccions com a usuaris vulguin
27
Qui ho fa servir?
● Usen i col·laboren en el seu desenvolupament
– Institucions públiques
– Universitats
– Empreses
● Com …
● … i moltes més
28
Entorn legal
29
Llicencies programari
● Què és un llicència programari?
– Autorització formal amb caràcter contractual que l'autor
un programari atorga a un usuari perquè pugui exercir
“actes d'explotació” legal
● Restricció o garantia de llibertats?
– Depèn dels termes de la llicència
30
Codi Obert
Tipus de programari
● Taxonomia en funció del tipus de llicència
Domini públic
BSD-MPL
Copyleft
GPL
Propietari
Freeware
Shareware
GratisGratis
Provar abans
de comprar
Provar abans
de comprar
L'autor ha renunciat
als drets
L'autor ha renunciat
als drets
Sense
codi
Sense
codi
31
Copyleft
● Què és?
– Regla/clàusula d'una llicència (també de programari) que
garanteix que els seus termes es preserven
● Què implica?
– El programari es pot modificar/distribuir sempre que
estigui subjecte a llicència equivalent
● Efecte Víric o de “Rei Mides” (converteix en “or” el que toca)
● Copyleft estricte vs. relaxat
– La versió relaxada permet “enllaçar” codi i distribuir el
programa amb una llicència diferent
● Copyleft fàcil per Documentació: CC
– Creative Commons (CC): http://creativecommons.org
32
GPL
● General Public License
– Dissenyada per la Free Software Foundation
– Conserva els drets d'autor i atorga 4 llibertats a l'usuari
del programari
● Llibertat 0: Utilitzar-ho amb qualsevol propòsit
● Llibertat 1: Accedir al seu codi font i estudiar-ho
● Llibertat 2: Distribuir-ho lliurement
● Llibertat 3: Millorar-ho i adaptar-ho
– Aquestes llibertats es protegeixen mitjançant una
llicència de copyright (de les de tipus copyleft)
33
BSD
● Berkeley Software Distribution
– Atorga les mateixes llibertats que GPL
– No està protegida per copyleft estricte (víric)
– Per còpia i modificació pot convertir-se a programari
propietari (exemple: “Mac OS X”)
34
Primers passos
35
Fonaments d'ús
Aplicacions
Sistema
Operatiu
Maquinari
36
Alguns programes útils
Firefox
(Navegador)
Thunderbird
(Correu)
Pidgin
(Missatgeria
instantània)
OpenOffice.org
(Paquet ofimàtica)
Azureus
(Client
P2P)
VLC
(Reproductor
video)
GIMP
(Editor gràfic)
Songbird
(Reproductor
música)
Bibus
(Gestor
Bibliogràfic)
R
(Estadística i
gráfics científics)
37
Criteri = multiplataforma
Adium
(Alternativa a pidgin en OS X)
38
Com puc usar-los?
● No és necessari canviar de SO
– Pas intermedi de migració cap a programari obert
– Solució de compromís si el PC és compartit amb altres
familiars
● Com instal·lar-los?
– Accedir a la web de cada programari; veure guia, i
● Songbird: http://getsongbird.com
● R: http://www.r-project.org
●
Bibus: http://bibus-biblio.sf.net
– Descarregar el programa d'instal·lació
– Seguir les instruccions
Windows: Firefox (i altres)
Windows: OpenOffice
Windows: SongBird
Mac OS X: Firefox (i altres)
Mac OS X: OpenOffice
Mac OS X: SongBird
45
Què és GNU/Linux?
● És ...
– Un sistema operatiu de codi obert
– La suma de l'entorn GNU i el nucli Linux
– Compatible amb sistemes UNIX
GNU + LINUX
46
Què és una distribució?
● Una col·lecció de programari lliure
– Nucli + drivers (mòduls)
– programes + extres + utilitats
– Suport? + Documentació?
47
Distribucions de GNU/Linux
UbuntuDebian Slackware Gentoo
RedhatFedora Mandriva Suse
48
Ubuntu GNU/Linux
● Principals característiques
– Distribució basada en Debian
– Desenvolupada per Canonical Ltd. (Sud-àfrica)
– Ubuntu:
● Filosofia zulú: “Humanitat cap a uns altres”, “jo sóc
perquè nosaltres som”
● Slogan Ubuntu: “Linux for human beings” (o
“beans”?)
– Sens dubte, és la més fàcil d'instal·lar/usar
49
Ubuntu GNU/Linux
● Com usar Ubuntu?
– LiveCD: sense instal·lar-ho en el disc dur
– Instal·lat en el disc dur
● És l'opció més eficient, però cal anar amb compte si
hi ha altres sistemes operatius instal·lats
– Instal·lat en un disc USB o pendrive
– Instal·lat en una màquina virtual
50
Ubuntu GNU/Linux
● Pas previ: configurar la BIOS perquè arrenqui de CD
– Sol haver-hi una tecla per entrar en la configuració
● Normalment: DEL, F2, ESC, ....
– Una vegada dintre, busquem la seqüència d'arrencada
(Boot, Boot device)
Ubuntu GNU/Linux
● Millor veure'l en funcionament ...
Per al proper dia....
● Instal·lació DUAL:
– Ubuntu (GNU/Linux) + Windows (ó Mac OSX)
– Des de CD/DVD ó USB
● Requeriments:
– Desfragmentar el Disc Dur (en Windows) – si cal
– Fer còpia de seguretat de Dades en Disc USB extern
– Identificar Particions del vostre disc dur
● Pot tenir 4 particions primàries (màxim)
● Ens cal tenir 1 partició lliure (mínim)
– per a fer 3 particions lògiques
Exemple:
● Portàtil HP de 2015 amb M$ Win7 ....ABANS
Exemple:
● Portàtil HP de 2015 amb M$ Win7 ....DESPRÉS !
55
Preguntes?
56
57
Adaptat del Curs “INTRODUCCIÓ Al PROGRAMARI DE FONTS OBERTES”
Versió 1.5
11 de maig de 2015
© Xavier de Pedro Puente
Basat parcialment en documents de:
© Xavier de Pedro Puente
Grup pel Coneixement Lliure de la UB – http://www.ub.edu/gclub/
© Luis Piñuel i Manuel Prieto
Aula SUN/UCM de Programari Lliure (http://www.ucm.es/info/aulasun)
© Grup de Programari Lliure de la UPV (http://itsas.ehu.es)
© CENATIC (http://www.cenatic.es)
Els copyrights dels logos pertanyen al seu respectius propietaris.
Document .odp disponible a: http://forja.rediris.es/projects/form-floss-univ/
Alguns drets reservats. Aquest article es distribueix sota la llicència
Creative Commons 3.0 Reconeixement-Compartir per igual, disponible en
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.ca
Agraïments especials a:
Comunitats de GNU/Linux, Ubuntu, OOo, FF, Gimp, TikiWiki, Apertium, IRIS-LIBRE, Rediris
Agraïments especials a:
Comunitats de GNU/Linux, Ubuntu, OOo, FF, Gimp, TikiWiki, Apertium, IRIS-LIBRE, Rediris

150511 programari lliure_i_taller_de_linux_v2

  • 1.
    Introducció al programari de fontsobertes Dr. Xavier de Pedro Puente Professor de Sostenibilitat. IES Abroad Barcelona Bioinformàtic i Administrador de sistemes. UEB-VHIR xavi@confluencia.net
  • 2.
    2 Objectius dels seminari(2d) ● Difondre el programari lliure i GNU/Linux – Què és? – Quins avantatges/oportunitats ofereix? – Quin és el seu entorn legal? ● Ajudar a instal·lar GNU/Linux al teu ordinador – Com puc començar a usar-ho?
  • 3.
    3 1r dia: Què veurem? ●Conceptes bàsics ● Avantatges ● Entorn legal (llicències de copyright) ● Primers passos a nivell d'usuari – Fonaments d'ús – Alguns programes útils – Sistema GNU/Linux – Exemple de distribució
  • 4.
    4 2n dia: Què veurem? ●Particions del disc dur ● Instal·lació dual en alguns ordinadors – GNU/Linux + Windows (ó Mac OSX) ● On trobar manuals ● On demanar ajuda
  • 5.
  • 6.
    6 Què és elprogramari? ● Programa informàtic – Seqüència d'instruccions que un computador pot interpretar i executar ● Programari – Conjunt de programes, documentació i dades associades que formen part d'un sistema de computació (Font: Wikipedia / Estandar IEEE 729)
  • 7.
    7 Què és elcodi font? ● Estats d'un programa – Codi font – Binari o executable Codi font python, editat amb Open Komodo Binari en execució
  • 8.
    8 Què és elcodi font? ● Informàtica vs. gastronomia – Codi font = recepta – Codi executable = pastís
  • 9.
    9 Què és elprogramari de fonts obertes? ● En poques paraules – És aquell programari que ofereix el codi font a més de la versió executable dels programes ● Què implica l'accés al codi font? – (Permetre) Entendre el seu funcionament – Llibertat per modificar-ho * ● Introduir millores ● Adaptar-ho a les nostres necessitats específiques – Llibertat d'ús i còpia *
  • 10.
    10 Terminologia bàsica ● Termesequivalents: – Programari obert, programes de fonts obertes, programes de codi obert – “Programari lliure” (“Software libre” - “Free Software”) ● Consideracions filosòfiques aparti, aquest terme representa el mateix concepte ● Termes antagònics: – Programari propietari o tancat – Programari privatiu ● En contraposició al terme programari lliure
  • 11.
    11 Open Source Initiative ●Organització dedicada a la promoció del programari de fonts obertes – Fundada en 1998 – Va crear el terme “Open Source” en un intent d'aproximar el programari lliure a les empreses ● Reduir la càrrega ideològica i evitar la confusió del terme anglosaxó “Free” (lliure/gratis) – Va suposar un cisma amb la “Free Software Foundation (FSF)” ● Precursora d'aquest moviment des de mitjans dels 80
  • 12.
    12 Decàleg OSI 1) Lliureredistribució: el programari ha de poder ser copiat i venut o distribuït gratuïtament pels usuaris 2) Codi font: el codi font ha d'estar inclòs o ha de ser proporcionat a través d'un mitjà de caràcter públic 3) Treballs derivats: la redistribució de modificacions ha d'estar permesa 4) Integritat del codi font de l'autor: les llicències poden requerir que les modificacions siguin redistribuïdes només com a pegats 5) Sense discriminació de persones o grups: no es pot deixar a ningú fora del moviment de fonts obertes c
  • 13.
    13 Decàleg OSI 6) Sensediscriminació d'àrees d'iniciativa: no es pot restringir l'ús del programa (comercial, científic, militar...) 7) Distribució de la llicència: han d'aplicar-se els mateixos drets a tot el que rebi el programa 8) La llicència no ha de ser específica d'un producte: el programa no pot llicenciar-se només com a part d'una distribució major 9) La llicència no ha de restringir un altre programari: la llicència no pot obligar al fet que algun altre programari hagi de també ser de codi obert 10) La llicència ha de ser tecnològicament neutral: no ha de requerir-se l'acceptació de la llicència per mitjà d'un accés per clic de ratolí c
  • 14.
    14 Concepte de comunitat ●A què ens referim? – Conjunt de persones o entitats que col·laboren perquè el programari obert evolucioni i millori ● Dos grans grups – Persones Usuàries – Persones Desenvolupadores ● Tots podem formar part – No són necessaris coneixements de programació
  • 15.
  • 16.
    16 Avantatges del modelde desenvolupament ● Major capacitat d'evolució – Segueix el principi global de “la unió fa la força” ● Wikinomics: How Mass Collaboration Changes Everything (Tapscott & Williams, 2007): “Crowdsourcing”. ● Decisions descentralitzades – El programari evoluciona segons els interessos d'una comunitat d'usuaris i no d'una determinada empresa/organització ● Els avantatges d'aquest model es concreten en 10 realitats tangibles
  • 17.
    17 Avantatges: 10 realitats ●1: estabilitat del sistema operatiu (SO) – Els SO tancats són “caixes secretes” ● Errors revisats per poques persones ● Actualitzats amb poca freqüència – Els SO oberts són “caixes públiques” ● Revisats constantment per moltes persones ● Qualsevol pot informar d'un error i fins i tot corregir- ho ● Actualitzats amb una elevada freqüència ● Major qualitat del programari
  • 18.
    18 Avantatges: 10 realitats ●2: la seva seguretat – En un SO tancat els virus i altres programes maliciosos són més perniciosos: ● No s'és conscient de la seva presència ● L'usuari no pot fer gens per evitar-ho ● El temps de reacció dels desenvolupadors és major – Els sistemes de fonts obertes són per la seva naturalesa més segurs que els sistemes tancats
  • 19.
    19 Avantatges: 10 realitats ●3: el seu cost (“cost total de propietat”) – El programari de fonts obertes té un menor cost – Per al productor: ● Menor esforç de desenvolupament (reutilització codi) ● Menor cost de manteniment (comunitat desenv.) ● Menor cost de distribució (descàrrega per internet) – Per a l'usuari: ● Llicències més barates o fins i tot gratuïtes a causa de l'estalvi en la producció ● Major competència entre proveïdors de programari i serveis
  • 20.
    20 Avantatges: 10 realitats ●4: la seva llibertat per modificar-ho – És difícil que un programari satisfaci totes les necessitats d'una organització – Adaptar el programari propietari és difícil i car – Adaptar el programari obert és senzill ● No presenta traves legals ● Es disposa de tota la informació ● Es poden reutilitzar adaptacions d'altres organitzacions
  • 21.
    21 Avantatges: 10 realitats ●5: la seva senzillesa d'instal·lació – Actualment el programari obert és tan senzill d'instal·lar com el tancat – A més, davant qualsevol dubte es pot consultar a la comunitat d'usuaris ● Menor temps de resposta que els serveis de suport del programari propietari
  • 22.
    22 Avantatges: 10 realitats ●6: els estàndards oberts – Per assegurar interoperabilitat entre programes, les dades han de gestionar-se seguint un conjunt de regles predefinit: estàndard o format – Els estàndards oberts (públics) garanteixen l'accés a la informació i faciliten la interoperabilitat – El programari de fonts obertes promou aquest tipus d'estàndards ● Exemples d'estandars oberts: – format Ogg d'arxius multimèdia – format ODF de documents ofimàtics
  • 23.
    23 Avantatges: 10 realitats ●7: els avantatges a nivell jurídic – El marc legal del programari tancat s'ha concebut pensant en el productor – El marc legal del programari obert té en compte al consumidor, encara que sense danyar els drets del propietari ● Es pot usar en diversos equips, copiar, distribuir sense necessitat de consultar als advocats
  • 24.
    24 Avantatges: 10 realitats ●8: capacitat per generar innovació – L'anàlisi, les revisions i les millores del programari de fonts obertes són dutes a terme per multitud de persones de forma distribuïda – El mètode emprat és similar al que empra el món acadèmic i científic
  • 25.
    25 Avantatges: 10 realitats ●9: beneficis per a la indústria local – El programari de fonts obertes ● Redueix la despesa en llicències ● Atorga independència del proveïdor ● Facilita l'adaptació del programari – Genera un mercat local de serveis ● Instal·lació ● Suport ● Adaptació ● Formació
  • 26.
    26 Avantatges: 10 realitats ●10: possibilitat de diferents llengües – La decisió de traduir un programari no depèn dels interessos del productor sinó dels usuaris ● Tantes traduccions com a usuaris vulguin
  • 27.
    27 Qui ho faservir? ● Usen i col·laboren en el seu desenvolupament – Institucions públiques – Universitats – Empreses ● Com … ● … i moltes més
  • 28.
  • 29.
    29 Llicencies programari ● Quèés un llicència programari? – Autorització formal amb caràcter contractual que l'autor un programari atorga a un usuari perquè pugui exercir “actes d'explotació” legal ● Restricció o garantia de llibertats? – Depèn dels termes de la llicència
  • 30.
    30 Codi Obert Tipus deprogramari ● Taxonomia en funció del tipus de llicència Domini públic BSD-MPL Copyleft GPL Propietari Freeware Shareware GratisGratis Provar abans de comprar Provar abans de comprar L'autor ha renunciat als drets L'autor ha renunciat als drets Sense codi Sense codi
  • 31.
    31 Copyleft ● Què és? –Regla/clàusula d'una llicència (també de programari) que garanteix que els seus termes es preserven ● Què implica? – El programari es pot modificar/distribuir sempre que estigui subjecte a llicència equivalent ● Efecte Víric o de “Rei Mides” (converteix en “or” el que toca) ● Copyleft estricte vs. relaxat – La versió relaxada permet “enllaçar” codi i distribuir el programa amb una llicència diferent ● Copyleft fàcil per Documentació: CC – Creative Commons (CC): http://creativecommons.org
  • 32.
    32 GPL ● General PublicLicense – Dissenyada per la Free Software Foundation – Conserva els drets d'autor i atorga 4 llibertats a l'usuari del programari ● Llibertat 0: Utilitzar-ho amb qualsevol propòsit ● Llibertat 1: Accedir al seu codi font i estudiar-ho ● Llibertat 2: Distribuir-ho lliurement ● Llibertat 3: Millorar-ho i adaptar-ho – Aquestes llibertats es protegeixen mitjançant una llicència de copyright (de les de tipus copyleft)
  • 33.
    33 BSD ● Berkeley SoftwareDistribution – Atorga les mateixes llibertats que GPL – No està protegida per copyleft estricte (víric) – Per còpia i modificació pot convertir-se a programari propietari (exemple: “Mac OS X”)
  • 34.
  • 35.
  • 36.
    36 Alguns programes útils Firefox (Navegador) Thunderbird (Correu) Pidgin (Missatgeria instantània) OpenOffice.org (Paquetofimàtica) Azureus (Client P2P) VLC (Reproductor video) GIMP (Editor gràfic) Songbird (Reproductor música) Bibus (Gestor Bibliogràfic) R (Estadística i gráfics científics)
  • 37.
  • 38.
    38 Com puc usar-los? ●No és necessari canviar de SO – Pas intermedi de migració cap a programari obert – Solució de compromís si el PC és compartit amb altres familiars ● Com instal·lar-los? – Accedir a la web de cada programari; veure guia, i ● Songbird: http://getsongbird.com ● R: http://www.r-project.org ● Bibus: http://bibus-biblio.sf.net – Descarregar el programa d'instal·lació – Seguir les instruccions
  • 39.
  • 40.
  • 41.
  • 42.
    Mac OS X:Firefox (i altres)
  • 43.
    Mac OS X:OpenOffice
  • 44.
    Mac OS X:SongBird
  • 45.
    45 Què és GNU/Linux? ●És ... – Un sistema operatiu de codi obert – La suma de l'entorn GNU i el nucli Linux – Compatible amb sistemes UNIX GNU + LINUX
  • 46.
    46 Què és unadistribució? ● Una col·lecció de programari lliure – Nucli + drivers (mòduls) – programes + extres + utilitats – Suport? + Documentació?
  • 47.
    47 Distribucions de GNU/Linux UbuntuDebianSlackware Gentoo RedhatFedora Mandriva Suse
  • 48.
    48 Ubuntu GNU/Linux ● Principalscaracterístiques – Distribució basada en Debian – Desenvolupada per Canonical Ltd. (Sud-àfrica) – Ubuntu: ● Filosofia zulú: “Humanitat cap a uns altres”, “jo sóc perquè nosaltres som” ● Slogan Ubuntu: “Linux for human beings” (o “beans”?) – Sens dubte, és la més fàcil d'instal·lar/usar
  • 49.
    49 Ubuntu GNU/Linux ● Comusar Ubuntu? – LiveCD: sense instal·lar-ho en el disc dur – Instal·lat en el disc dur ● És l'opció més eficient, però cal anar amb compte si hi ha altres sistemes operatius instal·lats – Instal·lat en un disc USB o pendrive – Instal·lat en una màquina virtual
  • 50.
    50 Ubuntu GNU/Linux ● Pasprevi: configurar la BIOS perquè arrenqui de CD – Sol haver-hi una tecla per entrar en la configuració ● Normalment: DEL, F2, ESC, .... – Una vegada dintre, busquem la seqüència d'arrencada (Boot, Boot device)
  • 51.
    Ubuntu GNU/Linux ● Millorveure'l en funcionament ...
  • 52.
    Per al properdia.... ● Instal·lació DUAL: – Ubuntu (GNU/Linux) + Windows (ó Mac OSX) – Des de CD/DVD ó USB ● Requeriments: – Desfragmentar el Disc Dur (en Windows) – si cal – Fer còpia de seguretat de Dades en Disc USB extern – Identificar Particions del vostre disc dur ● Pot tenir 4 particions primàries (màxim) ● Ens cal tenir 1 partició lliure (mínim) – per a fer 3 particions lògiques
  • 53.
    Exemple: ● Portàtil HPde 2015 amb M$ Win7 ....ABANS
  • 54.
    Exemple: ● Portàtil HPde 2015 amb M$ Win7 ....DESPRÉS !
  • 55.
  • 56.
  • 57.
    57 Adaptat del Curs“INTRODUCCIÓ Al PROGRAMARI DE FONTS OBERTES” Versió 1.5 11 de maig de 2015 © Xavier de Pedro Puente Basat parcialment en documents de: © Xavier de Pedro Puente Grup pel Coneixement Lliure de la UB – http://www.ub.edu/gclub/ © Luis Piñuel i Manuel Prieto Aula SUN/UCM de Programari Lliure (http://www.ucm.es/info/aulasun) © Grup de Programari Lliure de la UPV (http://itsas.ehu.es) © CENATIC (http://www.cenatic.es) Els copyrights dels logos pertanyen al seu respectius propietaris. Document .odp disponible a: http://forja.rediris.es/projects/form-floss-univ/ Alguns drets reservats. Aquest article es distribueix sota la llicència Creative Commons 3.0 Reconeixement-Compartir per igual, disponible en http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.ca Agraïments especials a: Comunitats de GNU/Linux, Ubuntu, OOo, FF, Gimp, TikiWiki, Apertium, IRIS-LIBRE, Rediris Agraïments especials a: Comunitats de GNU/Linux, Ubuntu, OOo, FF, Gimp, TikiWiki, Apertium, IRIS-LIBRE, Rediris