1. El sistema solar
David Montilla

2. Index
• Els planetes.
• Els satel·lits
• El cinturo d’asteroides

3. Els planetes
• Hi ha 8 planetes:
• Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jupiter, Saturn, Ura, Neptú.

4. Els satel·lits
• Un satèl·lit natural és qualsevol objecte natural que gira al voltant
d'un planeta. Generalment és molt més petit que el planeta i
l'acompanya en la seva revolució al voltant del Sol. En el cas de
la Lluna, té una mesura tan semblant a la Terra que en compte de
considerar a la Terra com un planeta i a la Lluna com el seu satèl·lit,
es pot considerar com un sistema de dos planetes que giren junts
(planeta doble). Tal és el cas de Plutó i el seu satèl·lit Caront.

5. El cinturo d’asteroides
• Hi han dos cinturos d’asteroides:
• - Un entre Mart i Júpiter.
• - L’altre es el de Kuiper.

6. Sol
• Es la estrella més propera a la Terra i el major element de Sistema Solar.
• El Sol és també la nostra principal font d'energia que es manifesta sobretot en forma de llum i
calor.
• El Sol conté més del 99% de tota la matèria del Sistema Solar. Exerceix una forta atracció
gravitatòria sobre els planetes i els fa girar al seu voltant.
• El Sol es va formar fa 4.500 milions d'anys i té combustible per a 5.000 milions més. Després,
començarà a fer-se més i més gran, fins convertir-se en una gegant vermella. Finalment,
s'enfonsarà pel seu propi pes i es convertirà en una enana blanca, que pot trigar un trilió d'anys a
refredar-se.

7. Mercuri
• Es el planeta mes proper al Sol i el segon
més petit del sistema solar. Datos bàsics Mercuri
• Si ens situesim sobre Mercuri el Sol ens
semblaria dos cops i mig més gran Tamany: radi ecqatorial 2.440 km.
• No te atmosfera.
57.910.000
• Els romans li van posar aquest nom perque Distancia mitja al Sol
km.
era més ràpid que els altres planetes, dona
la volta al Sol en meys de tres mesos, en Dia: periode de rotació
1.404 horas
canvi gira lentament sobre el seu eix, una sobre el eix
vegada cada 58 dias .
Any: órbita al voltant del
• Quan esta de cara al Sol pot a arribar a
Sol
87,97 dias
temperatures de 425ºC i les zones que no
els i toca arriben fins als 170ºC sota zero. Temperatura mitja
179 º C
superficial
Gravetat superficial en el
2,78 m/s2
ecuador

8. Venus
• Es el segon planeta del sistema solar i el
més semblant a la Terra per el seu tamany. Datos básics Venus
• Els dos es van formar a la mateixa epoca, a
partir de la mateixa nebulosa. Tamany: radi equatorial 6.052 km.
• Es diferent a la Terra perque no té oceans i
la seva densa atmosfera fa d’efecte 108.200.000
invernader que eleva la temperatura fins als Distancia mitja al Sol
km.
480ºC.
• Els primers astronoms pensaban que Venus Dia: periode de rotació sobre el
-243 días
eran dos cossos diferents perque es veu una eix
mica quan surt el Sol i altres después de la
posta de Sol. Any: órbita al voltant del Sol 224,7 días
• Venus gira sobre el seu eix molt lentament i
en sentit contrari dels altres planetes el Sol
Temperatura mitja superficial 482 º C
surt per l’oest i es pon per l’est. A més el dia
dura més que l’any.
Gravetat superficial en el
8,87 m/s2
equador

9. Terra
• El nostre planeta i unic habitat, Datos básics Terra
esta a la ecosfera,
Tamany: radi equatorial 6.378 km.
un espai que rodeja el Sol i
que té les condicions
necessaries perque existeixi la vida. 149.600.000
Distancia mitja al Sol
km.
• La Terra es el major dels
planetes rocosos,
aixo fa que pugui tenir Dia: periode de rotació sobre el
23,93 horas
eix
una capa de gasos,
la atmosfera, que dispersa
Any: órbita al voltant del Sol 365,256 dias
la llum i absorveix la calor,
de dia evita que la Terra es calenti molt
i de nit que es refredi. Temperatura mitja superficial 15 º C
• La Terra no es una esfera perfecte
sino que te forma de pera. Gravetat superficial en el
9,78 m/s2
equador

10. Lluna
• És l'únic satèl·lit natural de la Terra i l'únic
cos del Sistema Solar que podem veure en
detall a ull nu o amb instruments senzills.
• La Lluna reflecteix la llum solar de manera
diferent segons on es trobi. Gira al voltant
de la Terra i sobre el seu eix en el mateix temps:
27 dies, 7 hores i 43 minuts. Això fa que ens
mostri sempre la mateixa cara.
• No té atmosfera ni aigua, per això la seva
superfície no es deteriora amb el temps, si
no és per l'impacte ocasional d'algun meteorit.
• La Lluna es considera fossilitzada.
• El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong es va convertir en el primer home que trepitjava la Lluna,
formant part de la missió Apollo XI. Els projectes lunars han recollit prop de 400 kg. de mostres
que els científics analitzen.

11. Mart
• Es el quart planeta del sistema solar,
conegut com el planeta vermell pels seus Datos básics Mart
tons vermellosos, els romans li van posar el
deu de la guerra. Tamany: radi
3.397 km.
ecuatorial
• Té una atmosfera molt fina, formada
pricipalment per dioxid de carboni, que es 227.940.0
congela alternativament en cadascun dels Distancia mitja al Sol 00
pols. Conté només un 0,03% d'aigua, mil km.
vegades menys que la Terra.
Dia: periode de rotació 24,62
• Els estudis demostren que Mart va tenir una
sobre el eix horas
atmosfera més compacta, amb núvols i
precipitacions que formaven rius. Sobre la
Año: órbita al voltant 686,98
superfície s'endevinen solcs, illes i costes.
del Sol días
Les grans diferències de temperatura
provoquen vents forts. L'erosió del sòl ajuda
Temperatura mitja
a formar tempestes de pols i sorra que superficial
-63 º C
degraden encara més la superfície.
• Abans de l'exploració espacial, es pensava Gravetat superficial en
que podia haver vida a Mart. Les 3,72 m/s2
el equador
observacions demostren que no té, encara
que podria haver tingut en el passat.

12. Cinturo d’asteroides?
• El Cinturó d'Asteroides és una regió d'espai entre les òrbites de Mart i Júpiter on la majoria dels
asteroides en el nostre sistema solar són trobats girant en òrbita al voltant del Sol El Cinturó
d'Asteroides probablement conté milions d'asteroides. Els astrònoms pensen que el Cinturó
d'Asteroides està fet de material que mai va ser capaç de formar un planeta, o de les restes d'un
planeta que es va trencar fa molt de temps. Els asteroides en el Cinturó d'Asteroides vénen en
una varietat de mides. Alguns són molt petits (menys d'una milla de diàmetre) mentre que altres
són molt grans. L'asteroide més gran és anomenat Ceres. És al voltant d'un quart de la mida de
la nostra lluna.

13. Júpiter
• Es el cinqué planeta del sistema solar, i el més gran. Té més matèria que tots els altres planetes
junts i el seu volum és mil vegades el de la Terra.
• Té un tènue sistema d'anells, invisible des de la Terra. També té 16 satèl · lits. Quatre d'ells van
ser descoberts per Galileu el 1610. Era la primera vegada que algú observava el cel amb un
telescopi.
• Júpiter té una composició semblant a la del Sol, formada per hidrogen, heli i petites quantitats
d'amoníac, metà, vapor d'aigua i altres compostos.
• Fa la rotació més ràpida entre tots els planetes i té una atmosfera complexa, amb núvols i
tempestes. Per això mostra franges de diversos colors i algunes taques.
• La Gran Taca Vermella de Júpiter és una tempesta més gran que el diàmetre de la Terra. Dura
des de fa 300 anys i provoca vents de 400 km / h.

14. Saturn
• Saturn és el segon planeta més gran del Sistema Solar i l'únic amb anells visibles des de la Terra.
Es veu clarament aplatat pels pols a causa de la ràpida rotació.
• L'atmosfera és d'hidrogen, amb una mica d'heli i metà. És l'únic planeta que té una densitat
menor que l'aigua. Si trobéssim un oceà prou gran, Saturn suraria.
• El color groguenc dels núvols té bandes d'altres colors, com Júpiter, però no tan marcades. Prop
de l'equador de Saturn el vent bufa a 500 Km / h.
• Els anells li donen un aspecte molt bonic. Té dues brillants, A i B, i un més suau, el C. Entre ells
hi ha obertures. La major és la Divisió de Cassini.

15. Anelles de saturn
• Cada anell principal està format per molts anells estrets. La seva composició és dubtosa, però
sabem que contenen aigua. Podrien ser icebergs o boles de neu, barrejades amb pols.
• A més, els satèl·lits Prometeu i Pandora, són els satèl·lits pastors interior i exterior
respectivament que donen forma a l'anell F de Saturn que té 80 km d'amplària.
• La majoria dels buits en els anells de Saturn estan causats per la presència de satèl · lits pastors.
Acarones, per exemple, és responsable de l'existència del major d'ells, la Divisió de Cassini.
• En comparació, el gruix dels anells de Saturn resulta menyspreable. El límit superior de la seva
extensió vertical s'ha estimat en al voltant d'un quilòmetre. En relació amb la seva amplada, els
anells són milers de vegades més prims que una fulla d'afaitar, sent la seva amplària mínima uns
pocs metres.

16. Urà
• És el setè planeta des del Sol i el tercer més gran del Sistema Solar. Urà és també el primer que
es va descobrir gràcies al telescopi.
• L'atmosfera d'Urà està formada per hidrogen, metà i altres hidrocarburs. El metà absorbeix la
llum vermella, per això reflecteix els tons blaus i verds.
• Urà està inclinat de manera que l'equador fa gairebé angle recte, 98 º, amb la trajectòria de
l'òrbita. Això fa que en alguns moments la part més calenta, encarada al Sol, sigui un dels pols.
• La seva distància al Sol és el doble que la de Saturn. Està tan lluny que, des d’Urà, el Sol sembla
una estrella més. Això sí, molt més brillant que les altres.

17. Neptú
• És el planeta més exterior dels gegants gasosos i el primer que va ser descobert gràcies a
prediccions matemàtiques.
• L'interior és roca fosa amb aigua, metà i amoníac líquids. L'exterior és hidrogen, heli, vapor
d'aigua i metà, que li dóna el color blau.
• Neptú és un planeta dinàmic, amb taques que recorden les tempestes de Júpiter. La més gran, la
Gran Taca Fosca, tenia una mida semblant al de la Terra, però el 1994 va desaparèixer i s'ha
format una altra.
• Els vents més forts de qualsevol planeta del Sistema Solar són els de Neptú. Molts d'ells bufen en
sentit contrari al de rotació. Prop de la Gran Taca Fosca s'han mesurat vents de 2.000 Km / h.

18. Fi