1. EL SACRIFICI D’IFIGÈNIA MOSAIC ROMÀ MERCÈ BIGORRA IES MOIANÈS

9. Profunditat i perspectiva Manca perspectiva: La deessa Artemis sembla sobre l’arbre El criat de la safata desproporcionat respecte altres. La tenda està situada tota al mateix pla La columna no té volum... No obstant: Diferents tonalitats en cossos i robes volen donar sensació de volum.

10. Llum i color El color presenta canvis bruscos La llum es distribueix uniformement per tot l’espai No hi ha un únic focus Intent de crear profunditat en cossos i vestits, en arbres situats al “fons”, utilitzant diferents tonalitats dins una mateixa gamma de color

12. Interpretació Agamèmnon, rei de Micenes i cap de les forces gregues a la guerra de Troia, està a punt de sacrificar la seva filla Ifigènia a la deessa Àrtemis, intentant així recuperar el seu favor perquè els vaixells poguessin sortir cap a Troia, ja que un fort vent del nord no els ho deixava fer. La deessa estava enfadada perquè els grecs havien caçat una de les seves cérvoles sagrades. Això li comunica a Àgamèmnon l’endeví Calcant, que també apareix al mosaic. Per aplacar l’ira de la deessa el rei ha de sacrificar allò que més estimava. Testimonis de l’escena són alguns dels caps més destacats de l’exèrcit grec: Ulisses i Menelau. La història d’aquest mite l’explica d’Eurípides, però li dona un final diferent, ja que Ifigènia és substituïda en últim moment per un cèrvol, com a concessió de la deessa Àrtemis, tal com es veu a la part superior del mosaic. Funció És doble: decorativa (mostra la riquesa del seu propietari, com a element de luxe)i il·lustrativa del relat mitològic, que recorda el sentit tràgic de la vida i la recompensa que obté el que està disposat a sacrificar-se tant per la divinitat.

13. Context històric Empúries fou primer un petit centre comercial grec, fundat en una illeta a la desembocadura del Fluvià (Palaiàpolis). Cap el 550 aC, els seus habitants es traslladaren a terra ferma, creant una nova ciutat, la Neàpolis. La seva situació privilegiada la convertí aviat en un important centre comercial. Fou la colònia grega més important de la Península Ibèrica. Amb les guerres púniques (entre Roma i Cartago), Publi Corneli Escipió desembarcà a Empúries per iniciar la conquesta d’Hispània el 218 aC. Després de la conquesta Empúries va tenir autonomia, que li fou suspesa per Juli César, després de derrotar a Pompeu. César hi creà una nova colònia, de veterans de l’exèrcit, per controlar la zona. Aquesta es construí seguint un plànol típic de ciutat romana, i se li donà el nom d’ Emporiae

14. La ciutat romana d’Empúries encara no està tota excavada, només en un 20%. A la part est s’hi ha excavat algunes cases bastant grans, amb pati i nombroses dependències, jardins i mosaics, alguns decorats en blanc i negre, i pintures murals. En una d’aquestes cases s’hi va trobar el sacrifici d’Ifigènia, per la qual cosa es pensa que és del segle I, època en la qual Empúries encara tenia força activitat comercial.

16. Mosaics bicolors d’una casa romana a Empúries http://www.xtec.net/~areverte/empuries/0003.htm