Títol: Sacrificid’Ifigènia Autor: desconegut Cronologia: segle I Estil: Romà Imperial Tècnica: mosaic Suport: mur o terra Mides: 55cm alt x 60 cm ample Localització original: Empúries Localització actual: Museu Arqueològic se Catalunya, a Barcelona
3.
4.
EL MOSAIC ROMÀEl mosaic és una tècnica d’origen hel.lenístic que consisteix a decorar superfícies arquitectòniques, sobretot paviments i murs amb trossos petits de pedra, vidre o ceràmica assentats en una capa de guix, calç o morter. Aquestes peces s’anomenen tessel.les. La tècnica del mosaic es va utilitzar a Roma fonamentalment per a paviments.
5.
Sacrifici d’ifigènia TEMAAgamèmnon, rei de Micenes i cap de les forces gregues a la guerra de Troia, està a punt de sacrificar la seva filla Ifigènia a la deessa Àrtemis. Amb aquest gest el rei intentava recuperar el favor de la deessa perquè els vaixells poguessin partir cap a Troia.
6.
Descripció Aquesta obraconstitueix la part central d’un paviment de mosaic, anomenada emblema. Els emblemes, es podien realitzar en suports transportables, s’enganxaven en un fons de ciment o morter La tècnica emprada és quasi pictòrica per donar sensació de volum a les figures i per a la representció de l’espai en profunditat.
7.
Tècnica La tècnicaemprada és la de d’ opus vermiculatum, és a dir de peces molt petites i de diferents mesures i formes, que permetin crear tot tipus de traçats i dibuixos de caràcter figuratiu. El reduït tamany de les tessel.les permet treballar els detalls de forma minuciosa i crear sensacions volumètriques que, en pintura, tenen el seu paral.lel en la gradació de colors d’acord amb la incidència de la llum i les ombres.
8.
Composició La composicióés aparentment una juxtaposició d’elements inconnexos, però està estudiada per donar sensació de profunditat a l’escena. Les figures es disposen diagonalment, en processó, entorn de l’altar. La filera de caps divideix la composició en dues meitats. Al fons una construcció es representa en perspectiva i en últim terme hi ha uns xiprers. En primer pla, amb gran detall, se situa l’ara sacrificial. Hi ha un intent d’expressivitat per mitjà de l’actitud facial
9.
Profunditat i perspectivaManca perspectiva: La deessa Artemis sembla sobre l’arbre El criat de la safata desproporcionat respecte altres. La tenda està situada tota al mateix pla La columna no té volum... No obstant: Diferents tonalitats en cossos i robes volen donar sensació de volum.
10.
Llum i colorEl color presenta canvis bruscos La llum es distribueix uniformement per tot l’espai No hi ha un únic focus Intent de crear profunditat en cossos i vestits, en arbres situats al “fons”, utilitzant diferents tonalitats dins una mateixa gamma de color
11.
ICONOGRAFIA 1- Ifigèniaamb un vel al cap 2- Àrtemis amb la cérvola que substituirà Ifigènia 3-Agamèmnon,rei de Micenes,i pare d'Ifigènia, es tapa la cara amb gest de dolor 4- Ajudant del sacrifici amb una tovallola i una safata a la mà 5- Altartar envoltat de branques amb un brucani i armes 6 Menelau, rei d’Esparta amb el ceptre a la ma, 7- Ulisses, rei d’ítaca acompanya Ifigènia 8- L'endeví Calcas amb una cinta al cap 9- Aquil.les, soldat que personifica el valor. 10- Sobre la columna, escultures d’Apol.lo i Àrtemis 1 2 4 5 3 7 8 10 9 6
12.
Interpretació Agamèmnon, reide Micenes i cap de les forces gregues a la guerra de Troia, està a punt de sacrificar la seva filla Ifigènia a la deessa Àrtemis, intentant així recuperar el seu favor perquè els vaixells poguessin sortir cap a Troia, ja que un fort vent del nord no els ho deixava fer. La deessa estava enfadada perquè els grecs havien caçat una de les seves cérvoles sagrades. Això li comunica a Àgamèmnon l’endeví Calcant, que també apareix al mosaic. Per aplacar l’ira de la deessa el rei ha de sacrificar allò que més estimava. Testimonis de l’escena són alguns dels caps més destacats de l’exèrcit grec: Ulisses i Menelau. La història d’aquest mite l’explica d’Eurípides, però li dona un final diferent, ja que Ifigènia és substituïda en últim moment per un cèrvol, com a concessió de la deessa Àrtemis, tal com es veu a la part superior del mosaic. Funció És doble: decorativa (mostra la riquesa del seu propietari, com a element de luxe)i il·lustrativa del relat mitològic, que recorda el sentit tràgic de la vida i la recompensa que obté el que està disposat a sacrificar-se tant per la divinitat.
13.
Context històric Empúriesfou primer un petit centre comercial grec, fundat en una illeta a la desembocadura del Fluvià (Palaiàpolis). Cap el 550 aC, els seus habitants es traslladaren a terra ferma, creant una nova ciutat, la Neàpolis. La seva situació privilegiada la convertí aviat en un important centre comercial. Fou la colònia grega més important de la Península Ibèrica. Amb les guerres púniques (entre Roma i Cartago), Publi Corneli Escipió desembarcà a Empúries per iniciar la conquesta d’Hispània el 218 aC. Després de la conquesta Empúries va tenir autonomia, que li fou suspesa per Juli César, després de derrotar a Pompeu. César hi creà una nova colònia, de veterans de l’exèrcit, per controlar la zona. Aquesta es construí seguint un plànol típic de ciutat romana, i se li donà el nom d’ Emporiae
14.
La ciutat romanad’Empúries encara no està tota excavada, només en un 20%. A la part est s’hi ha excavat algunes cases bastant grans, amb pati i nombroses dependències, jardins i mosaics, alguns decorats en blanc i negre, i pintures murals. En una d’aquestes cases s’hi va trobar el sacrifici d’Ifigènia, per la qual cosa es pensa que és del segle I, època en la qual Empúries encara tenia força activitat comercial.
15.
16.
Mosaics bicolors d’unacasa romana a Empúries http://www.xtec.net/~areverte/empuries/0003.htm
17.
A l'antiga Emporiaehi hagué tres ciutats o tres nuclis de pobladors ben diferents: grecs, íbers o autòctons i, més tard, romans. Encara que no està del tot excavat l'indret arqueolòcic, s'hi veu clarament que les cases dels romans són a la part més alta i més llunyana al mar. Les cases romanes són grans, elegants, quasi palaus. Tenen cambres esplèndides, amb paviments de mosaic i s'hi aprecia una distribució harmònica, amb parets ben rectes, patis, jardins i una intel.ligent simetria. La ciutat o poblat ibèric, que es coneix com a Indiké, no ha estat localitzada. Les restes excavades són gregues i romanes. http://www.xtec.net/~areverte/empuries/0003.htm
