Edifici

1. Institut “Josep Serrat i Bonastre”: l’edifici.
Aquesta és la imatge més antiga de l‘edifici que hem
pogut trobar.
Ens l’ha proporcionat l’Arxiu Històric de Sarrià-Sant
Gervasi durant una visita comentada realitzada l’any
1914.
Si us hi fixeu bé notareu algunes diferències respecte a la
façana actual.
Estem davant l’edifici de l’Escola Sant Vicenç de Paul, molt
possiblement dirigida per alguna ordre religiosa.
Potser us preguntareu de quina ordre estem parlant, però
no hem arribat encara a saber-ho, caldria demanar
permís al bisbat per consultar els seus arxius, però podria
tractar-se de l’ordre dels Carmelites.
Ens atrevim a fer aquesta afirmació gràcies a un llibre que
ens ha proporcionat, molt amablement mossèn Francesc
de l’església dels Josepets, en tenir coneixement de la
propera celebració dels 125 anys del Serrat i Bonastre.
Història d’un edifici. (1/6)

2. Institut “Josep Serrat i Bonastre”: l’edifici.
Després de consultar diverses fonts, podem arribar a
la conclusió que l’edifici que ens allotja des de fa 125
anys es va construir a mitjans del segle XIX, però la
primera dada significativa i fefaent l’hem trobat al
Registre de la Propietat de Barcelona l’any 1900.
És en aquest moment quan, per primera vegada es
parla de la finca des d’una vessant “no religiosa” .
Segons consta a l’esmentat registre, Fernando Jover
Puig va adquirir el terreny i la finca segregada del
“Clos dels Josepets” després de la desamortització i
exclaustració de l’ordre dels Carmelites l’any 1836.
Anys més tard va vendre la finca a Antonio Jover Puig.
Estem parlant de l’any 1904.
Còpia dels plànols de l’edifici. Any 1904
Font: Arxiu Municipal Contemporani ce Barcelona
Història d’un edifici. (2/6)

3. Institut “Josep Serrat i Bonastre”: l’edifici.
Sabem amb tota seguretat que el 18 de setembre de 1.900 , Antonio Jover Puig (metge de
24 anys amb domicili al carrer Carolines número 24) compra a Fernando Puig Gibert
(Marqués de Santa Ana y senador del reino) l’edifici situat al carrer Santa Ana número 4.
L’any 1904,Antonio Jover Puig, demana a l’Ajuntament un permís per aixecar una planta més
a l’edifici de la seva propietat, però per motius desconeguts ha de marxar a Madrid i tot i
tenir concedit el permís, les obres no arriben a executar-se.
L’any 1908, el director de la Escuela municipal de Arte del distrito VIII, Sr. Antoni Vila Palmes,
entra en contacte amb el propietari de l’edifici i l’escola passa del carrer Major de Gràcia
número 177 a l’edifici situat al carrer de Santa Ana número 4.
Història d’un edifici. (3/6)
Reproducció dels plànols
trobats a l’Arxiu Municipal
Contemporani de Barcelona
corresponents a les dues
plantes de l'edifici. Any 1904.

4. Institut “Josep Serrat i Bonastre”: l’edifici.
Així doncs, des de l’any 1908, les classes de la
Escuela Municipal de Artes y Oficios de Gracia
comencen a realitzar-se a l’edifici del carrer Santa
Ana número 4.
L’any 1920, l’Ajuntament de Barcelona adquireix
l’edifici per un valor de 175.000 pessetes a pagar en
quatre terminis anuals (11.2.1921 – 7.12.1922 –
17.2.1923 i 24.4.1924).
Entre 1920 i 1921 el carrer on es troba l’edifici passa
de dir-se: carrer de Santa Ana al de “Marqués de
Santa Ana”.
S’ha trobat documentació de l’any 1926 on es parla
de la reforma i consolidació de l’edifici. La reforma
molt complexa va augmentar considerablement
l’extensió de la finca, ja que s’hi fa un pavelló a la
planta baixa per allotjar l’escola de sord-muts “Pere
Barnils”.
Història d’un edifici. (4/6)

5. Institut “Josep Serrat i Bonastre”: l’edifici.
Mentre és l’escola Abat Oliva (1931 a 1938), tenim constància de diverses obres,
però dissortadament no hem trobat plànols específics que ens proporcionin
informació detallada de les mateixes. Molt probablement és la època en que es
produeix la reforma realitzada per Josep Goday (arquitecte municipal) que tot
sovint comptava amb la col·laboració de Francesc Canyelles Balagueró (ceramista
que signa la font del pati).
Història d’un edifici. (5/6)
Alumnes de l’escola “Pere Barnls” fent un taller de marqueteria
Font: web “Pere Barnils”
Façana de l’edifici en diverses èpoques.

6. Institut “Josep Serrat i Bonastre”: l’edifici.
L’edifici a nivell estructural no ha patit gaires canvis externs, però sí molts a nivell intern.
El més significatiu dels canvis externs és sens dubte, l’enderroc del taller de metall l’any
1996 per construir un nou edifici de tres plantes que s’adaptés millor a les necessitats
educatives del centre en aquell moment. Però tots els canvis estructuralss ja siguin
interns o externs els trobareu explicats en altres espais del centre.
Història d’un edifici. (6/6)