Les xarxes xocials han causat un gran impacte en la nostra societat. Podrem veure els diferents usos que es fan i els apectes positiu i negatius que ens podem trobar davant d'aquest nou fenomen.
Els darrers anys, les xarxes socials han causat un gran impacte en la nostra societat, de manera que hi són presents en la nostra vida quotidiana. Podrem veure els diferents aspectes positius i negatius pel que fa als seus usos.
Nerea Navarrete Ortega
Ins Antoni de Martí i Franquès
Tarragona
Si estàs interessat en com la comunicació interpersonal ha evolucionat durant tots aquests anys i sobretot en com la tecnologia i les xarxes socials han afectat aquesta, aquest treball de recerca t'interessarà. Sobretot ens centrarem en com ens ha repercutit a nosaltres, els joves, i quin són els aspectes més significatius que aquesta nova era de la comunicació ha canviat; la cultura, els costums familiars.
Humanitats i Ciències Socials
Llengua
Aquest conte recull l’experiència d’una nena que pateix la mort d’una germana i les converses que la petita manté amb la seva mare. S’hi aborden temes com el sentiment de culpa o la necessitat d’acomiadar-se. Al final del conte, es recullen alguns consells bàsics per explicar la mort d’algú proper a un infant.
Text: Lourdes Garcia Puig
Il·lustració: Conxi Puig Balló
«Adolescents i usos de xarxes socials: una mirada psicosocial». Jornada «Dietes digitals». Tarragona, 15 de maig de 2014. Organitza. Tarragona Jove. Ajuntament de Tarragona.
Conte per explicar als nens què és un virus i el perquè del confinament, escrit per l'equip de la psicòloga Mercedes Bermejo i publicat per l'Editorial Sentir amb la col·laboració del COPM i del COPC.
Marta Capdevila, sorda profunda i mare d'un infant sord, explica les seves inquietuds a l'hora de valorar els itineraris assistencials del seu fill. Al mateix temps, la descoberta de les millores amb els audiòfons i els implants coclears li permet sentir-se acollida en aquest món de sons i sorolls.
X Jornada de Treballadors Socials del Departament de Justícia. Programa Compartim de gestió del coneixement
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 16 de febrer de 2016
La educación digital en época de pandemiaJordi Jubany
Las tecnologías sociales nos brindan nuevas posibilidades en la forma de vivir el aprendizaje, la comunicación y la cultura. Así, la introducción de la educación digital en el currículo escolar debe ir más allá de la reproducción de prácticas habituales. La pandemia ha representado una oportunidad para reflexionar sobre nuestras necesidades educativas en el nuevo presente.
Les xarxes xocials han causat un gran impacte en la nostra societat. Podrem veure els diferents usos que es fan i els apectes positiu i negatius que ens podem trobar davant d'aquest nou fenomen.
Els darrers anys, les xarxes socials han causat un gran impacte en la nostra societat, de manera que hi són presents en la nostra vida quotidiana. Podrem veure els diferents aspectes positius i negatius pel que fa als seus usos.
Nerea Navarrete Ortega
Ins Antoni de Martí i Franquès
Tarragona
Si estàs interessat en com la comunicació interpersonal ha evolucionat durant tots aquests anys i sobretot en com la tecnologia i les xarxes socials han afectat aquesta, aquest treball de recerca t'interessarà. Sobretot ens centrarem en com ens ha repercutit a nosaltres, els joves, i quin són els aspectes més significatius que aquesta nova era de la comunicació ha canviat; la cultura, els costums familiars.
Humanitats i Ciències Socials
Llengua
Aquest conte recull l’experiència d’una nena que pateix la mort d’una germana i les converses que la petita manté amb la seva mare. S’hi aborden temes com el sentiment de culpa o la necessitat d’acomiadar-se. Al final del conte, es recullen alguns consells bàsics per explicar la mort d’algú proper a un infant.
Text: Lourdes Garcia Puig
Il·lustració: Conxi Puig Balló
«Adolescents i usos de xarxes socials: una mirada psicosocial». Jornada «Dietes digitals». Tarragona, 15 de maig de 2014. Organitza. Tarragona Jove. Ajuntament de Tarragona.
Conte per explicar als nens què és un virus i el perquè del confinament, escrit per l'equip de la psicòloga Mercedes Bermejo i publicat per l'Editorial Sentir amb la col·laboració del COPM i del COPC.
Marta Capdevila, sorda profunda i mare d'un infant sord, explica les seves inquietuds a l'hora de valorar els itineraris assistencials del seu fill. Al mateix temps, la descoberta de les millores amb els audiòfons i els implants coclears li permet sentir-se acollida en aquest món de sons i sorolls.
X Jornada de Treballadors Socials del Departament de Justícia. Programa Compartim de gestió del coneixement
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 16 de febrer de 2016
La educación digital en época de pandemiaJordi Jubany
Las tecnologías sociales nos brindan nuevas posibilidades en la forma de vivir el aprendizaje, la comunicación y la cultura. Así, la introducción de la educación digital en el currículo escolar debe ir más allá de la reproducción de prácticas habituales. La pandemia ha representado una oportunidad para reflexionar sobre nuestras necesidades educativas en el nuevo presente.
El diseño del PLE en la Competencia Digital Docente con una mirada de 360 gradosJordi Jubany
El diseño del PLE en la Competencia Digital Docente con una mirada de 360 grados.
Jordi Jubany Vila
Docente, antropólogo y asesor TIC. Autor de ¿Hiperconectados? Educarnos en un mundo digital.Nos ha dejado Vera Rexach @VeraRex. Me gustaría dedicarle este artículo.
Al menos me gustaría que tuviera un poco de su espíritu. Nos conocimos en
Buenos Aires después de años de conversar y aprender nuevas formas de
aprender en las redes. Compartimos la necesidad de ayudar a l@s docentes
a vivir el nuevo escenario digital con una mirada amplia hacia la comunidad
educativa desigualmente conectada. Este nuevo contexto de aprendizaje
está descrito en la introducción del artículo. En el cuerpo de este se desarrollan
los objetivos en la mirada de 360 grados que garantizan la inclusión
de toda la comunidad en la competencia digital docente. La conclusión nos
aconseja como concretar a la práctica el desarrollo de nuestro entorno personal
de aprendizaje (PLE). Un PLE, en mi caso, del cual Vera ha formado
parte muchos años y en el que echaré de menos su aportaciones, críticas
y consejos. Te recordaremos Vera, con tu sonrisa y generosidad, nuestra
maestra dentro y fuera de las redes.
Etiquetas: Competencia Digital Docente, PLE, Internet, Aprendizaje Digital,
Formación Docente, Educación Digital, Life Long Learning.
PLE: Personal Learning Environment Conferencia #EntornoPersonaldeAprendizaje o cómo aprendemos en un mundo conectado!!! #PExCID Hoy en día cualquier aprendiz estratégico puede personalizar sus aprendizajes y hacerlo en red. Lo aprovechamos? Programa Innovación Educativa Gobierno de Aragón
Tres ideas clave sobre ciudadanía digital y habilidades para el siglo XXI. Ap...Jordi Jubany
Actualmente estamos viviendo una triple revolución: la expansión de la digitalización,
la expansión de Internet y la expansión de la movilidad. Aunque los recursos
están desigualmente repartidos, cada día nos es más fácil acceder a todo tipo de
información, conectar con personas de todo el mundo y hacerlo a través de dispositivos
móviles. Cada avance tecnológico que tenemos a nuestro alcance nos ofrece
nuevas oportunidades, pero también facilita la aparición de nuevas fracturas que
debemos contrarrestar sobre todo en los grupos sociales que son más vulnerables.
Con las tres ideas clave que seleccionamos a continuación queremos aprovechar las
ventajas de este creciente ecosistema siendo conscientes de las dificultades y problemas
que presenta. Por eso terminamos con toda una declaración de intenciones. El
manifiesto que encontramos al final muestra la necesidad de pensar, debatir y actuar
sobre esta triple revolución, para ser soberanos en los usos de las tecnologías y en la
construcción de nuestro futuro. Estamos en un momento crucial en el diseño de nuestra
vida y la de las próximas generaciones.
Revista Plan Ceibal
¿Hiperconectados? Educarnos en un mundo digitalJordi Jubany
Nos pasaremos la vida aprendiendo,
mucho más allá de lo que nos enseña
el sistema escolar ¿Qué parte de
este nuevo mundo
debe educar la familia y cuál la escuela?
No existen apps, gurús ni recetas
mágicas que sustituyan a la Educación
III Congreso Internacional de Educación Mediática y Competencia Digital
Eje 5. Las pedagogías de la educación mediática y en línea: las pedagogías y estrategias de aprendizaje experiencial. Actas.
Alguns joves es ressenten de no haver après a utilitzar les noves eines digitals amb l’acompanyament d’un adult ¿es pot néixer en l’era d’internet, amb una tauleta sota el braç i al mateix temps ser un orfe digital?
Educarnos en la sociedad conectada: nativos, huérfanos y la ciudadanía digitalJordi Jubany
Educar lo hacemos juntos, sobre todo la familia y las instituciones educativas,
también en la actual sociedad conectada, en un contexto social y cultural
concreto. Y el nuestro, en los últimos veinte años, ha cambiado por culpa o gracias a
la tecnología.
Jordi Jubany: ¿Cuánto tiempo dedica tu familia a las pantallas?
La era digital ha cambiado la vida de los hogares irrumpiendo con mucha fuerza, eso refleja el libro del autor
Diari de l'educació entrevista Jordi JubanyJordi Jubany
Jordi Jubany: “La fractura amb les noves tecnologies
ja no és tant d’accés, com de ser-ne competent”
Jordi Jubany, mestre, antropòleg i expert en educació digital, ha
publicat el llibre La família en digital. Apropiar-nos de la
tecnologia per compartir experiències, coneixements i emocions
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
1. c18
aracriatures DISSABTE, 16 D’ABRIL DEL 2016 ara
Família
Flors de Bach
Cal que li aixafi
la guitarra?
A
questa és una pregunta que a
vegades ens hem de fer i ense-
nyarafer-sealsnostresfills.És
una pregunta necessària perquè els
pronomsnos’acabeneneljoiperquè
compartirvivènciesambelsaltresno
significaquepuguemanarexplicant
les nostres penes i alegries a tort i a
dret, ni donar la nostra opinió sobre
tot en tot moment. Abans de dir de-
terminadescosesadeterminadesper-
sones,preguntem-nossiéspertinent
dir-hoiquinsefectespodemcausar.
I tinguem ben present que les expe-
riències personals són subjectives i
els altres no tenen per què tenir les
mateixesvivènciesipercepcionsque
nosaltres, ni ensopegar amb les ma-
teixespedresquenosaltres.
Unaconegudavacomunicarauna
amiga que se separava el dia abans
que l’amiga es casés. Ho va fer amb
cert desconsol i, ves per on, tot just
un mes després ja s’havia reconci-
liat amb l’exparella. ¿Calia comuni-
car-hoenaquellmoment?¿Caliaex-
plicar-lieldramaeldiaabansdelseu
casament? ¿Cal aixafar la guitarra
amblesnostrespenesaquiesprepa-
ra per viure una gran alegria? ¿Cal
que expliquem els nostres somnis
frustrats a qui es disposa a estrenar
un somni? ¿Els nostres desenganys
amorososaquiencetail·lusionatuna
novarelació?¿Lesnostresprevenci-
ons vers l’enamorament als enamo-
rats? ¿Els defectes d’una persona a
una altra que se l’estima o l’admira?
¿Comtrobemd’horrorósunllocaqui
jatéelsbitlletsperanar-hi?Lameva
respostaésno.Sócpartidàriad’estal-
viardisgustosinnecessarisalsaltres,
denoestroncar-losdeterminadesale-
gries amb les nostres penes, de no
frustrar les seves il·lusions amb els
nostresdesenganys,denopredispo-
sar-losnegativamentcapapersones
ocosesamblesnostresaversions.
No m’agraden els especialistes a
aixafarlaguitarraimirodenofer-ho
jo. Hi ha coses que s’han de dir, que
són d’una transcendència tan gran
quenolespodemcallaroamagar.Pe-
ròleshemdedirnomésaquicorres-
pongui saber-les, a qui pugui estar-
ne directament afectat i se n’hagi
d’assabentar necessàriament i ur-
gentment. Tret d’aquests casos, mi-
llorcompartirlesalegriesambquisa-
bemquese’npodràalegrari lespenes
quan sabem que no causarem una
tristorexcessivaoinútilqueenshau-
ríempogutestalviar.
Eva Bach
Eva Bach, escriptora
i pedagoga, aporta
reflexions sobre la
comunicació entre
pares i fills a
partir d’una
frase que ens
ajudi a educar
Dieta digital
en família
LÍDIA JUANMARTÍ
FOTO: D. BORRAT / P. TORDERA
“E
lJosepGarcia
acabad’actua-
litzarelseu
perfilprofessi-
onalalaxarxamentre
l’Ester,lasevadona,
interrompunmomentla
lecturaamblatauletaper
enviarunmissatgede
mòbilal’àviairecordar-li
queaquellvesprel’espe-
renasopar.Elsseusfills,
lapetitaLlunail’adoles-
centOriol,coincideixen,
cosaestranya!,adeixar
lesvideoconsolesper
veurelasèriequehan
descarregatal’ordina-
dor”.Aquestaestampa
delsGarcia,retratadaal
llibreLafamíliaendigi-
tal,s’assimilaalessituaci-
onsqueesrepeteixenen
lamajoriadellarsperma-
nentmentconnectades.
Lesnovestecnologies
formenpartdelavida
quotidianademoltes
famíliesi,totiqueobren
ungranventalld’oportu-
nitats,tambésuposen
neguits.Alspareselssor-
geixendubtessobrel’edat
enquèelsseusfillspoden
començaratenirmòbil,
sobreelsperillsdela
xarxa,sobreelscontin-
gutsqueconsumeixena
lespantallesisobreels
espaisitempsenquèhan
detenirpresènciales
einesdigitalsacasa.
“Elfetqueelsnens
siguindestresremenant
aparellsnoelsfacompe-
tentsenelmóndigital.
Lesmàquinesfuncionen
automàticament,peròles
personesnon’aprenem
l’úsresponsabledela
mateixamanera.Sovint
faltencriterisiestratègies
perferunúscríticdels
mitjansinosernomés
consumidorsdecontin-
guts”,assenyalaJordi
Jubany(@jordijubany),
autordeLafamíliaen
digital.
AlllibreJubanypro-
posaposarenpràcticael
queanomenales5P:parti-
cipar,parlar,pautar,pro-
varipactarentretots.
Convidalesfamíliesapen-
sarquèestanfenticomho
estanfent,comapunta
CarlesCapdevilaalpròleg:
“Ésútilperreflexionar
sobrecomlesdiverses
generacionspodemacos-
tar-nosplegatsalacultura
digital(creant,participant,
compartint)iensorienta,
pertaldesabergestionar
ladispersióiladesconne-
xió.Unaguiaqueensajuda
anoserpapa-nates–elque
espensaqueelseufillde
dosanyséstanintel·ligent
perquèsapferanar
l’iPad–nipare-
noics–elqueveu
internetcomunniu
depederastes”.
On/Off
JordiJubany,queés
mestre,antropòlegi
assessoreneducació
digital,posaelditala
nafra:“Quantes
horesaldiadediques
alespantalles?Pera
quintipusd’activitat?
Dormsambelmòbil?¿El
consultesmentrecondu-
eixes?”Peraprendrea
desconnectarproposa
unadietadigitalenfamí-
liaiunaposadaencomú
setmanaldelsdescobri-
mentsipreocupacions
relacionatsamblestec-
nologies.“Estractade
buscarunequilibrientre
connexióidesconnexió,
Orientacions perquè pares i fills aprenguin a aprofitar les oportunitats
tecnològiques, estiguin alerta dels seus riscos i sàpiguen desconnectar
comtambéelbusquemen
altresdietes.Ésinteres-
santestablirunespautes
quesiguinsaludablesi
quenosiguinincompati-
blesambunúsflexible
quanhihaunanecessitat
puntual”,assenyala
Jubany.
Perlasevabanda,el
psicopedagogidirector
delgraud’educacióinfan-
tilalaFPCEEBlan-
querna,MiquelÀngel
Prats(@maprats),
recordalaparadoxadeles
tecnologies:“Enspoden
fersentirmoltapropdels
quesónmoltlluny,però
tambémoltllunydelsque
sónbenaprop.Peraixò
calparlardelessituacions
quegenerenconfusió,
malentèsidesconnexió,i
aprofitarlatecnologiaper
potenciarprecisamentel
contactepersonal.Recor-
demqueeltelèfon,enel
fons,serveixperquedar”.
L’efecte mirall
Latelevisió,internet,els
videojocsielstelèfons
mòbilssónrecursosque
satisfannecessitatsinfor-
matives,culturals,de
relacionssocialsid’entre-
teniment.Enaquestsen-
tit,calaprofitaralmàxim
leseinesdigitals,peròevi-
tantalgunsriscosquees
podenderivardelseumal
ús.Peraixòelsexperts
alertenqueelspareshau-
riendeconèixerelsdispo-
sitiusquefanservirels
seusfillsperacompa-
nyar-losenelseuapre-
nentatge,hauriend’esta-
blirnormesdeprotecció
a
?
Decàleg
per a famílies digitals
e1
Establiu un clima de confiança
familiar.
e2
Creeu espais de diàleg i crítica
sobre l’ús de les tecnologies.
e3
Interesseu-vos pels consums
digitals dels altres.
e4
Jugueu, mireu i navegueu
conjuntament.
e5
Prediqueu amb l’exemple.
e6
Col·loqueu els aparells tecnològics
a la vista.
e7
Parleu dels riscos que suposa
la xarxa.
e8
Activeu mesures de seguretat.
e9
Pacteu horaris i usos coherents.
e10
Connecteu amb la tecnologia
sense desconnectar de la família.
2. 19
caracriaturesara DISSABTE, 16 D’ABRIL DEL 2016
davantl’úsinadequat,iels
hauriend’ajudaracrear
hàbitsresponsablesper
educar-losenelsentitcrí-
ticdavantd’aquestsmit-
janscomplexos.
“Unapersonacompe-
tentdigitalmentseràuna
personahàbiliambcri-
teriperalagestiódela
informació.Iaquestes
duescosesespoden
adquirirambl’experièn-
cia,però,sobretot,perles
bonespràctiquesiels
hàbitsqueesveuena
casa”,apuntal’especia-
listaenestratègiadigitali
socipresidentdeRoca-
Salvatella,GenísRoca
(@genisroca).
El psicopedagog
Miquel Àngel Prats cor-
robora la idea que els
pares actuen de mirall
per als fills: “En primer
lloc, els adults ens hem
Els adults s’han
de plantejar
ser exemplars
amb les seves
conductes i
comportaments
de plantejar ser exem-
plars amb les nostres
conductes i comporta-
ments. No podem exigir
res que nosaltres no fem.
No ens ha d’estranyar
que hi estiguin enganxats
si ens veuen a nosaltres
connectats a tota hora.
L’autoritat moral és la
clau”. En aquest sentit,
recomana educar amb
l’exemple: “Ser referents
i ensenyar-los a ser crí-
tics amb el que veuen,
llegeixen i consumeixen
audiovisualment”.
On cal posar els límits?
Precisament a la xarxa es
poden trobar diferents
recursos educatius de l’ús
de les TIC en infants i
adolescents. Uns recur-
sos que poden ajudar les
famílies a saber on posar
els límits. Respecte a
l’edat en què es pot tenir
el primer mòbil, “ja està
completament corrobo-
rat que l’edat ideal són els
12 anys, coincidint amb el
pas de la primària a la
secundària”, afirma
Miquel Àngel Prats. I pel
que fa a tenir els disposi-
tius tecnològics a casa,
“és sempre aconsellable
que els tinguem a la vista
per saber exactament què
estan veient o per on
estan navegant i comen-
çar a sospitar quan ens
adonem que ens volen
amagar alguna cosa”.
Enrelacióalllindar
entrelapermissivitatiel
controlparental,Jubany
alertaque“podriaserun
errorprohibir-losd’acos-
tar-sealesoportunitats
queproporcionenlestec-
nologieso,percontra,
deixar-losfersensecon-
trol”.Així,aconsella“no
esperaral’adolescència
pergestionar-ho,sinó
començarabansperesta-
blirunarelaciódeconfi-
ançaiprogressivament
dotar-losdemésautono-
mia”.Tambéproposafer-
losreflexionarsobreelfet
que“novallapenamos-
trarlanostraintimitat
nomésperquèestiguide
modafer-hoenuncanalo
altre”,ique“calaprendre
agestionarlanostra
empremtadigitalperquè
elquediulaxarxadenos-
altresafectalanostra
reputacióitéconseqüèn-
ciespersonals,socialsi
laborals”.Peral’autorde
Lafamíliaendigital,
“l’educació,inolasobre-
protecció,elsajudaràa
afrontarelsriscosqueté
internet”.
Una escletxa digital
Enaquestasocietathiper-
connectadatotvade
pressa,lestecnologieses
modernitzenaunaveloci-
tatdevertigeniconstant-
mentapareixenactualit-
zacionsinovetatsdigitals
quedeixenràpidament
obsoleteslesanteriors.
Enmigd’aquestavoràgine
decanvisaccelerats,es
produeixenalgunesfrac-
turessocials,quetradici-
onalments’associavena
lesdiferènciesd’edat,
peròquecadavegada
tenenmésaveureambles
possibilitatsd’ús.
“Abans,quanparlàvem
detecnologia,ensrefe-
ríemaordinadorsde
sobretaulaquedemana-
veninstal·lació,configu-
raciódelsparàmetresal
sistemaoperatiu,etc.En
aquestaspecte,elsfillsse
sentienméscòmodesque
nopaselspares.Peròara
latecnologiabaseésel
telèfonmòbil.Id’aixòsí
que,majoritàriament,en
tenentantparescomfills.
Pertant,ladistàncias’ha
reduït”,apuntaGenís
Roca.
Enaquestnoucontext
enquètantparescomfills
utilitzenelmateixtipus
dedispositiustecnolò-
gics,s’hareduïtladistàn-
ciaenl’accés,perònoen
l’úsquese’nfa,que
segueixprovocantfractu-
resgeneracionals.Amés,
elsexpertscoincideixen
queelnivellsociocultural
delafamíliacadavegada
témésinfluènciaenels
usosdigitalsdelsfills.
Defet,alMobileWorld
Congressd’aquestany
s’hapresentatl’informe
L’escletxadigitalalaciu-
tatdeBarcelona,ones
mostrenlesdiferències
d’ús,d’accésidequalitat
d’úsenfunciódelsbarris
delaciutat.L’estudi
dibuixaqueexisteixen
desigualtatsentrelazona
alta,onviuenfamílies
mésbenestants,ialtres
barrisdeclassemitjanao
baixa:“Ladigitalització
delsciutadansaugmenta
amesuraques’incre-
mentaelnivellderenda
delbarrionviuen”.
Ielnivelleducatiu
tambéésdeterminanta
l’horad’accedirainter-
net:“Tenirunbaixnivell
educatiusignificadispo-
sardemenysaccésa
internetdesdecasai
tambédesdeltelèfon
mòbilrespectealapobla-
cióambnivelleducatiu
mitjàoalt”.Peraixòés
tanimportantacompa-
nyarieducarenelsusos
delatecnologia.e