Presentació del continguts del bloc C, tema 2 (assignatura de "Geografia del Turisme Cultural", titulacions d'Humanitats i de Geografia i Ordenació del Territori, curs 2015-2016)
Presentació del continguts del bloc C, tema 2 (assignatura de "Geografia del Turisme Cultural", titulacions d'Humanitats i de Geografia i Ordenació del Territori, curs 2015-2016)
El turismo en la región de Madrid. Nuevas tecnologíasEscapadaRural
El documento presenta las nuevas estrategias de turismo y sostenibilidad en la región de Madrid propuestas por Belén Martínez, Subdirectora General de Desarrollo y Sostenibilidad de la Dirección General de Turismo de la Comunidad de Madrid. Las nuevas estrategias se centran en el turismo rural, de naturaleza y activo, la conservación del medio ambiente, los desequilibrios en el turismo madrileño y nuevos productos turísticos como el turismo ornitológico y el enoturismo.
El documento discute los nuevos retos para el sector turístico del Valle del Jerte, incluyendo turistas más exigentes, mayor competencia de otros destinos similares, y la necesidad de enfocarse en la calidad para diferenciarse y fidelizar clientes. Propone un modelo llamado S.I.C.T.E.D. que promueve la gestión público-privada y la mejora continua de la calidad en todos los aspectos del destino turístico.
Este documento presenta información sobre la certificación en calidad turística en Colombia. Explica que la certificación establece estándares de calidad para los prestadores de servicios turísticos considerando aspectos físicos y de servicio al cliente. También describe los diferentes tipos de certificaciones disponibles para hoteles, restaurantes, agencias de viaje y otros subsectores turísticos de acuerdo a sus respectivas normas técnicas. El proceso de certificación implica la implementación de estas normas y su verificación por un organismo certificador acredit
Este documento describe los sistemas de gestión certificables para el sector turístico en España. Explica que la certificación de sistemas de gestión de calidad ayuda a las empresas turísticas a mejorar la calidad del servicio, generar confianza entre los clientes, mejorar la imagen y ser más competitivas. También describe las normas más comunes para la certificación, como ISO 9001 para la gestión de calidad y ISO 14001 para la gestión medioambiental.
El documento habla sobre la calidad en los servicios turísticos. Explica que los servicios son actos o desempeños que satisfacen necesidades de los clientes. Identifica cinco tipos de necesidades humanas y varios componentes tangibles e intangibles de los servicios turísticos. También describe brechas potenciales entre las expectativas de los clientes y la entrega real del servicio. Finalmente, enfatiza la importancia de enfocarse no solo en los productos sino en toda la experiencia del cliente para ofrecer un servicio de alta calidad.
Projecte sobre el terme turisme sostenible des de la perspectiva local. Analitzant l'actuació de l'Administració Pública, dels col·lectius i associacions. Tractant les estratègie aplicades amb exemples com el Park Güell, Port Aventura, i Turisme Garrotxa.
El Pla estratègic de turisme 2020 defineix el full de ruta de les polítiques turístiques de Barcelona per als propers anys, construït sobre la base d’una diagnosi participativa. El seu propòsit és vetllar per la sostenibilitat de la destinació, conciliant al màxim tots els elements en joc i promovent el màxim retorn social possible de les activitats turístiques, satisfent el gaudi dels visitants sense posar en risc la pervivència dels qui habiten la ciutat.
Per a més informació: http://ajuntament.barcelona.cat/turisme/ca/pla-estrategic
El turismo en la región de Madrid. Nuevas tecnologíasEscapadaRural
El documento presenta las nuevas estrategias de turismo y sostenibilidad en la región de Madrid propuestas por Belén Martínez, Subdirectora General de Desarrollo y Sostenibilidad de la Dirección General de Turismo de la Comunidad de Madrid. Las nuevas estrategias se centran en el turismo rural, de naturaleza y activo, la conservación del medio ambiente, los desequilibrios en el turismo madrileño y nuevos productos turísticos como el turismo ornitológico y el enoturismo.
El documento discute los nuevos retos para el sector turístico del Valle del Jerte, incluyendo turistas más exigentes, mayor competencia de otros destinos similares, y la necesidad de enfocarse en la calidad para diferenciarse y fidelizar clientes. Propone un modelo llamado S.I.C.T.E.D. que promueve la gestión público-privada y la mejora continua de la calidad en todos los aspectos del destino turístico.
Este documento presenta información sobre la certificación en calidad turística en Colombia. Explica que la certificación establece estándares de calidad para los prestadores de servicios turísticos considerando aspectos físicos y de servicio al cliente. También describe los diferentes tipos de certificaciones disponibles para hoteles, restaurantes, agencias de viaje y otros subsectores turísticos de acuerdo a sus respectivas normas técnicas. El proceso de certificación implica la implementación de estas normas y su verificación por un organismo certificador acredit
Este documento describe los sistemas de gestión certificables para el sector turístico en España. Explica que la certificación de sistemas de gestión de calidad ayuda a las empresas turísticas a mejorar la calidad del servicio, generar confianza entre los clientes, mejorar la imagen y ser más competitivas. También describe las normas más comunes para la certificación, como ISO 9001 para la gestión de calidad y ISO 14001 para la gestión medioambiental.
El documento habla sobre la calidad en los servicios turísticos. Explica que los servicios son actos o desempeños que satisfacen necesidades de los clientes. Identifica cinco tipos de necesidades humanas y varios componentes tangibles e intangibles de los servicios turísticos. También describe brechas potenciales entre las expectativas de los clientes y la entrega real del servicio. Finalmente, enfatiza la importancia de enfocarse no solo en los productos sino en toda la experiencia del cliente para ofrecer un servicio de alta calidad.
Projecte sobre el terme turisme sostenible des de la perspectiva local. Analitzant l'actuació de l'Administració Pública, dels col·lectius i associacions. Tractant les estratègie aplicades amb exemples com el Park Güell, Port Aventura, i Turisme Garrotxa.
El Pla estratègic de turisme 2020 defineix el full de ruta de les polítiques turístiques de Barcelona per als propers anys, construït sobre la base d’una diagnosi participativa. El seu propòsit és vetllar per la sostenibilitat de la destinació, conciliant al màxim tots els elements en joc i promovent el màxim retorn social possible de les activitats turístiques, satisfent el gaudi dels visitants sense posar en risc la pervivència dels qui habiten la ciutat.
Per a més informació: http://ajuntament.barcelona.cat/turisme/ca/pla-estrategic
Presentació de Puri Canals, presidenta de MedPAN, en el marc de la jornada pont entre el Congrés Mundial de Parcs i el Little Sydney: Protecting Nature in Europe, que organitza UICN Europa a Àustria del 28 al 31 de maig d’enguany per donar a conèixer els acords del Congrés Mundial de Parcs a escala europea.
Acord global De la Mesa de Turisme de BalearsHosteltur
"Bases para el diálogo sobre el pacto por la competitividad, la ocupación y la cohesión social de las Illes Balears", documento del acuerdo firmado por el Govern Balear, los sindicatos CC OO y UGT i CAEB sobre el turismo en Balears.
3ª part del bloc 4 del temari de la matèria "Anàlisi Territorial Turística", del curs 2010-2011, de la Diplomatura d'Hoteleria, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, UAB.
Bloc 4 (1ª part) del temari de l'assignatura "Anàlisi Territorial del Turisme" (del curs 2010-2011). Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. UAB.
Destinacions turistiques i sostenibilitat (ATT, curs 2013-2014)
1. ANÀLISI TERRITORIAL DEL TURISME
(curs 2013-2014)
(1r semestre)
Destinacions turístiques i sostenibilitat
2. Destinacions turístiques i sostenibilitat
El context: el desenvolupament sostenible
Punt de partida: Alguns factors o fets que “alimenten” la sensació
d’una crisi ambiental global:
• Pèrdua de biodiversitat.
• Deforestació, erosió i desertització.
• Efecte hivernacle i canvi climàtic.
• Falta d’aigua.
• Destrucció de la capa d’ozó.
• Creixement demogràfic, pobresa i desigualtats.
• Turisme com una activitat cada cop més agressiva.
En resum: la situació és cada cop més insostenible
3. El desenvolupament sostenible. Antecedents
• Informe Brundtland de les Nacions Unides sobre l’estat del
planeta: El nostre futur comú (1987)
• Cimera de la Terra (Rio de Janeiro, 1992)
Desenvolupament sostenible: model de desenvolupament que
satisfà les necessitats de les generacions actuals sense posar
en perill la capacitat de les futures per poder satisfer les seves
pròpies necessitats.
Reconeixement que cal un nou model de desenvolupament que
no tendeixi cap a l’autodestrucció del planeta. El model imperant
des de l'època de la revolució industrial malbarata recursos i
degrada el medi ambient. És un model de desenvolupament
insostenible que no té futur.
4. Si el desenvolupament que predomina fins el segle XX es basa
en un creixement econòmic (criteri només quantitatiu), el model
de desenvolupament sostenible està basat en tres criteris alhora
(qualitatius): el desenvolupament econòmic, ambiental i social.
Turisme sostenible
ha de ser viable
econòmicament
Turisme sostenible
ha de ser just
socialment
DESENVOLUPAMENT
SOCIAL
DESENVOLUPAMENT
ECONÒMIC
DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE
Turisme sostenible
ha de ser
culturalment i
ambientalment
respectuós
DESENVOLUPAMENT
AMBIENTAL
5. Principis del turisme sostenible
1. Busca un equilibri entre els tres eixos de la sostenibilitat:
econòmic, social i ambiental (sostenibilitat global).
2. El concepte de turisme sostenible és aplicable a totes les
formes de turisme i a tot tipus de destinacions, fins i tot al
turisme de masses.
3. Contribueix a la conservació dels recursos naturals i a la
biodiversitat.
4. Respecta la diversitat sociocultural i el patrimoni cultural
de les destinacions.
5. Assegura unes activitats econòmiques viables a llarg
termini, reportant beneficis repartits entre tots els agents i
la societat amfitriona, afavorint la igualtat d’oportunitats i
contribuint a la reducció de la pobresa.
6. És necessària una visió a llarg termini. La recerca de
beneficis a curt i mig termini és insostenible.
(continua)
6. (continuació)
7.No hi ha ni un turisme bo ni un turisme dolent. El que hi ha
és una gestió sostenible o una gestió insostenible del
turisme.
8.No es defensa l’anti-creixement, però sí la necessitat de
posar certs límits i controlar el creixement. Cal evitar la
superació de les capacitats de càrrega econòmica, física i
social del territori (models d’evolució turística).
9.La gestió ha de ser participativa (participació i consens de
tots els agents implicats).
10.El turisme ha de ser integrat en el territori. No pot ser un
element aliè a la identitat del lloc ni tampoc a la riquesa
cultural i econòmica del lloc. Cal substituir el monocultiu
turístic per models diversificats.
11.Principi de precaució: quan no se saben amb certesa
els impactes de qualsevol projecte turístic és preferible no
realitzar-lo.
7. Turisme sostenible o turisme responsable?
Risc de perversió del concepte
“Existeixen tantes propostes de sostenibilitat com projectes
turístics sostenibles que per això estem assistint a un procés
pervers en el qual la generalització del concepte l’ha acabat
buidant de contingut i de sentit. Tot és turisme sostenible i, per
tant, res és turisme sostenible” (José A. Donaire, 2005).
Nova tendència: Enlloc de parlar que s’està avançant vers un
“turisme sostenible” cada cop més es parla d’avançar cap a un
“turisme més sostenible”. Cal recordar un dels principis del
turisme sostenible: hi ha una gestió sostenible o insostenible
del turisme, no turismes dolents o bons per naturalesa. P. ex.
és més sostenible, per si mateix, el turisme rural que el del
litoral més massificat?
10. Segons uns altres ... sostenible
José Santamarta. “Turismo y medio ambiente”. Informe World Watch 2000
11. Allotjament hoteler versus segones residències
Unes quantes xifres a mode de comparació
Aspecte
Hotel
Valor afegit
Molt alt
Ocupació de sòl
Baixa
Impacte ambiental
Mitjà / baix
Llocs de treball (x 100 places)
25/30
Necessitat d’infraestructures
Mitjà
Pressió especulativa
Mitja / Baixa
Consum de recursos
Alt
Rendibilitat social
Mitja / alta
Segona
residència
Molt baix
Molt alta
Alt / molt alt
5
Alt / molt alt
Alta / molt alta
Molt alt
Baixa / Nul·la
16. Un exemple de turisme sostenible: les Agendes Locals 21
17. Accions per impulsar la sostenibilitat a les
destinacions turístiques
Accions de planificació territorial
• Desaccelerar el creixement urbanístic
• Promoure la conservació del paisatge i del patrimoni
• Promoure una correcta gestió dels espais naturals protegits
• Protegir els espais naturals de major interès ecològic i paisatgístic
• Frenar el procés d’artificialització i degradació del litoral i muntanya
Accions de reestructuració de l’oferta turística
• Planificar les necessitats de places turístiques de tot tipus
• Reconvertir la planta d’allotjaments reglats
• Impulsar una oferta de major valor afegit
• Impulsar l’oferta hotelera en detriment de l’oferta residencial
• Incentivar la redistribució de l’oferta a zones menys desenvolupades
18. Accions per promoure la diversificació i desestacionalització del
sector
• Promoure nous productes i impuls de productes existents que
afavoreixin la diversificació
• Crear productes integrats
• Promoure la creació de productes que afavoreixin la demanda fora de
la temporada alta tradicional
• Promoure accions per treure pressió en zones saturades i promoure
la visita a zones poc freqüentades
• Millorar la gestió de les estacions d’esquí
19. Accions per promoure la sostenibilitat ambiental del sector
• Promoure mesures per evitar la sobrefreqüentació de les platges
• Promoure accions per treure pressió a les zones saturades i
promoure la visita a zones poc freqüentades
• Promoure mesures per reduir el consum i el malbaratament d’aigua
• Millorar la qualitat de les aigües superficials, subterrànies i litorals
• Incrementar l’ús d’energies renovables i l’eficiència energètica i
reduir el consum energètic
• Incrementar el reciclatge i minimitzar la generació de residus
• Promoure la implantació de sistemes de certificació ambiental
• Desenvolupar instruments d’adaptació al canvi climàtic al litoral i en
zones de muntanya
• Avaluar l’estratègia d’abandonament i retrocés o protecció de zones
vulnerables al canvi climàtic
• Desenvolupar una cartografia a gran escala per a zones de major
vulnerabilitat al canvi climàtic
20. Accions per promoure la sostenibilitat econòmica i social
del sector
• Integrar les activitats de lleure al territori en benefici global per a la
destinació
• Implementar accions per afavorir una major despesa del turista
• Implementar accions per afavorir l’ocupació mitjana de la planta
d’allotjament turístic
• Promoure accions per reduir la pressió turística en zones molt
massificades
• Implementar accions per afavorir la formació laboral i la qualitat en
els llocs de treball
• Implementar accions que afavoreixin la participació de la població
local en la presa de decisions en els processos de desenvolupament
turístic
21. Accions de promoció, comunicació i sensibilització
• Fomentar la captació de nous mercats menys dependents de la
temporada d’estiu (o d’hivern per a zones de muntanya)
• Promoure campanyes de sensibilització entre les administracions i
agents turístics
• Promoure la divulgació de destinacions més sostenibles
• Promoure productes que afavoreixin la desestacionalització en els
mercats
• Promoure rutes que afavoreixin la desconcentració turística
territorial en els mercats
• Promoure el coneixement dels sistemes de certificació ambiental i
de qualitat
22. Bones pràctiques per a turistes o …
un codi deontològic (ètic) de díficil
compliment
A continuació, unes quantes
recomanacions per tal que un
turista es comporti de forma
“sostenible”