Presentació del continguts del bloc C, tema 2 (assignatura de "Geografia del Turisme Cultural", titulacions d'Humanitats i de Geografia i Ordenació del Territori, curs 2015-2016)
El documento describe las características climáticas de la Cuenca según diferentes sistemas de clasificación. Según el sistema de Koppen, el clima es templado moderado lluvioso con temperaturas entre -3°C y 18°C. Según Morellón, el clima se clasifica como bioclima templado seco, con temperaturas máximas por encima del rango de confort por las tardes y mínimas por debajo por las noches, oscilación diaria de 13-17°C, precipitación anual de 600mm y humedad relativa máxim
Este documento describe los conceptos clave relacionados con los destinos turísticos. Define un destino turístico como un espacio geográfico con características propias que ofrece una serie de productos y experiencias para satisfacer las necesidades de los turistas. Explica que los destinos turísticos tienen cuatro funciones principales: mejorar la calidad de vida de los residentes, ser competitivos internacionalmente, promover el desarrollo económico y satisfacer a los turistas y residentes. Además, identifica a los turistas, empresas turísticas
Presentació del continguts del bloc C, tema 2 (assignatura de "Geografia del Turisme Cultural", titulacions d'Humanitats i de Geografia i Ordenació del Territori, curs 2015-2016)
El documento describe las características climáticas de la Cuenca según diferentes sistemas de clasificación. Según el sistema de Koppen, el clima es templado moderado lluvioso con temperaturas entre -3°C y 18°C. Según Morellón, el clima se clasifica como bioclima templado seco, con temperaturas máximas por encima del rango de confort por las tardes y mínimas por debajo por las noches, oscilación diaria de 13-17°C, precipitación anual de 600mm y humedad relativa máxim
Este documento describe los conceptos clave relacionados con los destinos turísticos. Define un destino turístico como un espacio geográfico con características propias que ofrece una serie de productos y experiencias para satisfacer las necesidades de los turistas. Explica que los destinos turísticos tienen cuatro funciones principales: mejorar la calidad de vida de los residentes, ser competitivos internacionalmente, promover el desarrollo económico y satisfacer a los turistas y residentes. Además, identifica a los turistas, empresas turísticas
Sant Cugat aposta per la transferència de coneixement com a element clau de promoció turística
L’Ajuntament dóna un nou impuls al sector del turisme educatiu, empresarial i tecnològic com a element de reactivació i dinamització econòmica
El Pla Estratègic de Turisme, elaborat amb la Diputació de Barcelona, detecta altres recursos clau per atraure visitants com l’important clúster cultural de la ciutat i el Monestir
El Pla estratègic de turisme 2020 defineix el full de ruta de les polítiques turístiques de Barcelona per als propers anys, construït sobre la base d’una diagnosi participativa. El seu propòsit és vetllar per la sostenibilitat de la destinació, conciliant al màxim tots els elements en joc i promovent el màxim retorn social possible de les activitats turístiques, satisfent el gaudi dels visitants sense posar en risc la pervivència dels qui habiten la ciutat.
Per a més informació: http://ajuntament.barcelona.cat/turisme/ca/pla-estrategic
Projecte sobre el terme turisme sostenible des de la perspectiva local. Analitzant l'actuació de l'Administració Pública, dels col·lectius i associacions. Tractant les estratègie aplicades amb exemples com el Park Güell, Port Aventura, i Turisme Garrotxa.
Número 11 del butlletí 'Tendències' (editat a novembre de 2014), el newsletter sobre innovació en turisme del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya editat pel Laboratori d'Innovació i Intel·ligència Turística del PCT amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona
Estudi de casos d'èxit en RSE a l'hoteleria de BarcelonaBarcelona Activa
Aquest estudi, impulsat per l’Administració i amb la participació del món acadèmic i el sector privat, pretén fer una exploració exhaustiva de la indústria turística a Barcelona, centrada en el sector hoteler de la ciutat, per fer la recerca, l’inventari, el mapatge i la categorització de pràctiques d’excel·lència en RSE actualment en vigor als hotels de la ciutat que poden servir d’exemple i inspiració per al sector en general.
El consumidor del segle XXI vol quelcom més que ser seduït, espera connectar els seus valors amb els de la destinació per decidir la seva compra, experimentar-la i compartir-la, i per aconseguir aquesta connexió cal una nova mirada més enllà de les necessitats del turista, orientada als seus valors culturals, percepcions, significats i emocions.
El departament LAB-IIT (Laboratori d’Innovació i Intel·ligència Turística) del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona amb la col·laboració de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, han organitzat un seminari per treballar noves formes de llegir el turista a partir dels paràmetres motivacionals actuals.
Dirigit a actors del sector turístic oberts al canvi, amb vocació de millora permanent i amb sensibilitat per a la innovació, ‘Desxifrant l’ADN del turista: el màrqueting del significat’ se celebrarà els dies 10 i 11 de novembre de 16 a 20 hores a l’Aula Magna de la Facultat de Turisme i Geografia al Campus Vila-seca de la URV.
3ª part del bloc 4 del temari de la matèria "Anàlisi Territorial Turística", del curs 2010-2011, de la Diplomatura d'Hoteleria, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, UAB.
Bloc 4 (1ª part) del temari de l'assignatura "Anàlisi Territorial del Turisme" (del curs 2010-2011). Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. UAB.
Sant Cugat aposta per la transferència de coneixement com a element clau de promoció turística
L’Ajuntament dóna un nou impuls al sector del turisme educatiu, empresarial i tecnològic com a element de reactivació i dinamització econòmica
El Pla Estratègic de Turisme, elaborat amb la Diputació de Barcelona, detecta altres recursos clau per atraure visitants com l’important clúster cultural de la ciutat i el Monestir
El Pla estratègic de turisme 2020 defineix el full de ruta de les polítiques turístiques de Barcelona per als propers anys, construït sobre la base d’una diagnosi participativa. El seu propòsit és vetllar per la sostenibilitat de la destinació, conciliant al màxim tots els elements en joc i promovent el màxim retorn social possible de les activitats turístiques, satisfent el gaudi dels visitants sense posar en risc la pervivència dels qui habiten la ciutat.
Per a més informació: http://ajuntament.barcelona.cat/turisme/ca/pla-estrategic
Projecte sobre el terme turisme sostenible des de la perspectiva local. Analitzant l'actuació de l'Administració Pública, dels col·lectius i associacions. Tractant les estratègie aplicades amb exemples com el Park Güell, Port Aventura, i Turisme Garrotxa.
Número 11 del butlletí 'Tendències' (editat a novembre de 2014), el newsletter sobre innovació en turisme del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya editat pel Laboratori d'Innovació i Intel·ligència Turística del PCT amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona
Estudi de casos d'èxit en RSE a l'hoteleria de BarcelonaBarcelona Activa
Aquest estudi, impulsat per l’Administració i amb la participació del món acadèmic i el sector privat, pretén fer una exploració exhaustiva de la indústria turística a Barcelona, centrada en el sector hoteler de la ciutat, per fer la recerca, l’inventari, el mapatge i la categorització de pràctiques d’excel·lència en RSE actualment en vigor als hotels de la ciutat que poden servir d’exemple i inspiració per al sector en general.
El consumidor del segle XXI vol quelcom més que ser seduït, espera connectar els seus valors amb els de la destinació per decidir la seva compra, experimentar-la i compartir-la, i per aconseguir aquesta connexió cal una nova mirada més enllà de les necessitats del turista, orientada als seus valors culturals, percepcions, significats i emocions.
El departament LAB-IIT (Laboratori d’Innovació i Intel·ligència Turística) del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona amb la col·laboració de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, han organitzat un seminari per treballar noves formes de llegir el turista a partir dels paràmetres motivacionals actuals.
Dirigit a actors del sector turístic oberts al canvi, amb vocació de millora permanent i amb sensibilitat per a la innovació, ‘Desxifrant l’ADN del turista: el màrqueting del significat’ se celebrarà els dies 10 i 11 de novembre de 16 a 20 hores a l’Aula Magna de la Facultat de Turisme i Geografia al Campus Vila-seca de la URV.
3ª part del bloc 4 del temari de la matèria "Anàlisi Territorial Turística", del curs 2010-2011, de la Diplomatura d'Hoteleria, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, UAB.
Bloc 4 (1ª part) del temari de l'assignatura "Anàlisi Territorial del Turisme" (del curs 2010-2011). Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. UAB.
1. ANÀLISI TERRITORIAL DEL TURISME
(curs 2013-2014)
(1r semestre)
Alguns models explicatius del fenomen del
turisme (Butler, Plog i Doxey
2. Entre aquestes dues
imatges d’una
destinació turística tan
clàssica i estudiada
com Benidorm, han
passat unes quantes
dècades i, sobretot, hi
ha hagut un canvi
radical de com era
abans (del turisme) a
com és avui dia (una
ciutat eminentment
turística).
Què ha pogut passar
en aquest període de
temps?
3. Alguns models explicatius del fenomen del turisme
(Butler, Plog i Doxey)
Unes quantes idees de partida a mode d’introducció
Model: representació esquemàtica d’una realitat específica amb
què es vol explicar de forma més senzilla un context més ampli,
general i sovint d’un nivell de comprensió més complex. Presenta
una situació que pretén ser d’aplicabilitat universal.
Els models haurien de ser prou flexibles com per donar cabuda a
una àmplia gamma de situacions que no tenen perquè ser ben bé
idèntiques, però sí que responguin a un mateix patró.
Els models han d’adaptar-se a la realitat que pretenen explicar
(no a l’inrevés). Si un model no serveix per aquest objectiu inicial,
aleshores no funciona, s’ha de descartar o si més no, refer.
4. Aplicat al turisme, un model ha de servir per explicar la situació
present d’una destinació turística, veure com s’hi ha pogut arribar
i, sobretot, per preveure (no endevinar) què pot passar en un
futur més o menys proper.
El model, doncs, ha d’ajudar a planificar el creixement futur d’una
destinació turística (de la mateixa manera que altres eines com
una DAFO). En cap cas, però, donen una resposta absoluta. De
vegades la realitat és “tossuda” i no s’ajusta al que diu el model.
No hi ha model que no estigui exempt d’ un o altre defecte.
De models aplicats al turisme n’hi ha uns quants que se centren
en l’evolució d’una destinació, des del moment que el turisme es
comença a implantar fins arribar a un estadi o nivell que assoleix
una dimensió “totalitzadora”. Expliquen més o menys el mateix
però amb variables diferents: Butler, Plog i Doxey.
5. Model de cicle de vida d’una destinació turística (R. Butler)
Cicle de vida d’unadestinació turística (
Butler 1980)
Nombre de turistes
Rejoveniment
Capacitat de
càrrega
Estancament
Consolidació
Estabilització
Desenvolupament
Declivi
Inici
Exploració
Temps
6. És el model més citat i aplicat; té l’encert de relacionar l'evolució
temporal del desenvolupament, l’augment del volum de turistes i
les transformacions espacials d’una destinació. A més, també és
fàcil de relacionar amb altres models evolutius centrats en altres
variables.
Es basa en el concepte de cicle de vida d'un producte: aquest
té un vida limitada, des de la seva introducció al mercat, passant
per una fase de creixement, expansió i màxima difusió fins a la
seva desaparició o substitució per un altre producte. Per tant, és
un model on la destinació turística segueix una sèrie d’etapes.
En un primer moment la destinació comença a captar turistes
fins assolir, amb el pas del temps, un nivell de creixement força
estable. Perill: arribar a un punt de saturació i de superació de la
capacitat de càrrega. Risc de pèrdua d’atractiu entre els turistes,
estancament (o reducció de la demanda) i un futur incert.
9. Un cop s’arribi a l'estancament, la forma de la corba dependrà de
les mesures adoptades per redreçar la situació.
Rejoveniment i estabilització: si les mesures ajuden a mantenir
a l’alça la corba d’evolució, amb més o menys intensitat. Alguns
exemples d’iniciatives:
•Millora de la qualitat escènica i ambiental de l'entorn urbà:
substitució de la planta hotelera obsoleta, obertura d’espais
nous, passeigs marítims, parcs zones verdes, rehabilitació del
patrimoni monumental, peatonalització de carrers, etc.
•Introducció de noves activitats i potenciació de recursos.
•Construcció de nous equipaments: captació de turisme de
negocis, creuers, etc.
•Reposicionament en el mercat: polítiques de promoció vers
mercats més específics, millora de la informació turística (en
destinació i origen), campanyes de màrqueting de marca, etc.
10. Alguns defectes del model de Butler:
•Concepte de capacitat de càrrega: és difícil fer una definició
única, depèn de diversos components, de vegades tots ells de
delimitació confusa. Concepte carregat de subjectivitat.
•Punts d’inflexió o canvi de tendència: no es poden predir
amb una antelació precisa. El model serveix per preveure
situacions, no per saber quan passaran. Canvis de tendència
freqüentment identificats a posteriori.
•Estancament: aquesta fase pot respondre a una manca de
competitivitat de la destinació, però ningú diu que la saturació
n’hagi de ser l’única causa.
•Factors externs poden influir en el desenvolupament turístic de
la destinació, i sense que aquesta hi pugui intervenir.
•Una destinació turística no és ben bé un producte: no es pot
“retirar” del mercat de la mateixa forma que un producte pot ser
reemplaçat per un altre de més modern.
11. Algunes virtuts del model de Butler:
•Fa veure que el creixement turístic continuat, sense límits, no és
viable.
•Derivat de l’anterior, contradiu dues idees molt arrelades:
1.Un creixement any rere any del volum de turistes és positiu
(l’obsessió per batre rècords).
2.El recurs turístic no és infinit, no és renovable o si més no, de
difícil renovació.
•Repte: si s’accepta que el desenvolupament turístic provoca
una pèrdua de qualitat del recurs original, el que dóna origen a
l’activitat, el repte consisteix en contenir els canvis dins d’uns
límits “tolerats” o acceptats, alhora que sostenibles. El cicle de
vida sosteniblement perllongat de les destinacions.
12. Model de comportament del turista (S. C. Plog)
Model basat en la psicologia del turista; és el resultat d'un estudi
encarregat per algunes companyies aèries nord-americanes, que
veien que el seu volum de negoci mostrava certs símptomes
d'estancament. Calia, per tant, esbrinar els nous comportaments
i hàbits de la gent.
Els principals trets del model es detallen a continuació:
•Objectiu: analitzar el perquè dels diferents graus d'èxit entre
destinacions, i també quins perfils prefereixen unes o altres.
•Diferenciació entre dos grups extrems de turistes anomenats
“psicocèntrics” i “al.locèntrics”, i els turistes es reparteixen al llarg
d'un eix continu psicocèntric-al·locèntric.
•Vincle d'aquest model amb Butler: els al·locèntrics inicien el
creixement turístic d'una destinació i a mesura que aquesta va
guanyant popularitat, perden pes front uns altres turistes que
progressivament mostren uns trets més psicocèntrics.
15. (continuació)
A mesura que la destinació passa d’un estadi a un altre (Butler),
a més de canviar el perfil i comportament dels turistes, també es
modifiquen altres variables: naturalesa i intensitat dels impactes
econòmics i espacials, el comportament de la població local vers
el turisme (Doxey), etc. El turista com a principal responsable
dels canvis.
16. Model d’irritació de la població local vers el turista
(G. V. Doxey)
Un dels pocs models que analitza els impactes socials provocats
pel creixement del turisme en la població local de la destinació, i
com canvia el seu comportament i opinió sobre el turisme.
Premissa principal: els impactes varien amb el temps com a
resposta als canvis introduïts per l’activitat turística, i al grau i
implicació de la població local al desenvolupament del turisme.
La resposta varia seguint una seqüència d’etapes comparable
als models de Butler i Plog. En aquest se’n distingeixen cinc:
eufòria, apatia, irritació, antagonisme i resignació.
És un model cada cop amb més vigència des del moment que el
turisme és progressivament més vist com un sector que a banda
d’impactes positius, també en genera de negatius, més visibles i
que reben més atenció i contestació de la població local.
17. 2. APATIA
NÚMERO DE
TURISTES
3. IRRITACIÓ
1. EUFORIA
4. ANTAGONISME
5. RESIGNACIÓ
GRAU DE
SATISFACCIÓ DE LA
POBLACIÓ LOCAL
TEMPS
26. És clar que al final tot dependrà del tipus de turista,
el volum, la receptivitat de la població local …
TIPUS DE TURISTA
Explorador
QUANTITAT
Molt limitat
ADAPTACIÓ A LA
CULTURA LOCAL
S’hi adapta totalment
Elitista
Es nota poc
S’hi adapta totalment
Singular
Se’l nota
S’hi adapta bé
Inusual
Ocasional
S’hi adapta mínimament
De massa incipient
Flux fix
Busca cultura occidental
De massa
Flux continu
Espera cultura occidental
Charter
Arribades massives
Exigeix cultura occidental