EL DESCOBRIMENT DEL MICROSCOPI




Les cèl·lules van ésser observades per primer cop pel polifacètic
científic anglès Robert Hooke. El 1665 va publicar el seu llibre
Micrographia en el qual hi exposava les seves observacions en un
microscopi de la seva invenció. Entre d'altres coses que havia vist
parlava d'uns petitíssims compartiments que havia trobat en una
fina làmina de suro i que li recordaven les petites cel·les que
construeixen les abelles en un rusc. Degut a això les va anomenar
cèl·lules. Avui en dia sabem que el que Hooke va veure eren les
parets cel·lulars del que havien estat cèl·lules vives quan
formaven part de l'escorça de l'arbre.


                                 Dreta: Microscopi de Hooke i dibuixos
                                    de les cèl·lules que va observar-hi
                   La persona que més popularitat li va donar al microscopi va ésser l'holandès
                   Antonie van Leeuwenhoek, un conserge que en les seves estones lliures es
                   dedicava a pulir lents i a muntar-les en suports. Amb el seu microscopi el 1673
                   va observar els glòbuls de la sang, el 1674 va ser el primer en descobrir els
                   primers éssers unicel·lulars, els protozous d'una bassa. Nou anys més tard va
                   ser el primer en veure bacteris, en concret els de la seva boca.

                   Esquerre: Microscopi òptic modern
L'any 1833 Robert Brown va descobrir el nucli tot observant
cèl·lules vegetals.

L'any 1838 els alemanys Matthias J. Schleiden i Theodor
Schwann van establir la Teoria cel·lular, que pot resumir-se
en tres punts:

   •   Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
   •   La cèl·lula és la unitat anatòmica i funcional dels
       éssers vius.
   •   Tota cèl·lula prové per divisió d'una altra cèl·lula.

                                 Dreta: Gravat d'època en el qual
                                           es retrata T. Schwann



A partir d'aquí els descobriments van venir un rere l'altre: el 1857 els mitocondris, el 1879 el
comportament dels cromosomes en la divisió cel·lular (mitosi), l'any 1897 el reticle
endoplasmàtic, el 1898 l'aparell de Golgi, 1951 els lisosomes, l'any 1956 els ribosomes...




                                  Tanmateix molts d'aquests descobriments es van fer o van
                                  ésser ampliats a partir de la invenció del microscopi electrònic.
                                  Els microscopis òptics tenen limitacions físiques que no
                                  permeten aconseguir més que uns 1.500 augments. Amb els
                                  microscopis electrònics actuals es poden aconseguir fins a 1
                                  milió d'augments i encara és possible que la tècnica els pugui
                                  millorar i poder anar una mica més enllà.
                                  El primer microscopi electrònic rudimentari va ésser construït el
                                  1934. A partir de 1952 es van desenvolupar mètodes avançats
                                  de microscopia electrònica que ens han permès descobrir molts
                                  aspectes de com és la cèl·lula i del funcionament dels seus
                                  processos.

                                  Esquerre: Microscopi electrònic

Descobriment del microscopi

  • 1.
    EL DESCOBRIMENT DELMICROSCOPI Les cèl·lules van ésser observades per primer cop pel polifacètic científic anglès Robert Hooke. El 1665 va publicar el seu llibre Micrographia en el qual hi exposava les seves observacions en un microscopi de la seva invenció. Entre d'altres coses que havia vist parlava d'uns petitíssims compartiments que havia trobat en una fina làmina de suro i que li recordaven les petites cel·les que construeixen les abelles en un rusc. Degut a això les va anomenar cèl·lules. Avui en dia sabem que el que Hooke va veure eren les parets cel·lulars del que havien estat cèl·lules vives quan formaven part de l'escorça de l'arbre. Dreta: Microscopi de Hooke i dibuixos de les cèl·lules que va observar-hi La persona que més popularitat li va donar al microscopi va ésser l'holandès Antonie van Leeuwenhoek, un conserge que en les seves estones lliures es dedicava a pulir lents i a muntar-les en suports. Amb el seu microscopi el 1673 va observar els glòbuls de la sang, el 1674 va ser el primer en descobrir els primers éssers unicel·lulars, els protozous d'una bassa. Nou anys més tard va ser el primer en veure bacteris, en concret els de la seva boca. Esquerre: Microscopi òptic modern
  • 2.
    L'any 1833 RobertBrown va descobrir el nucli tot observant cèl·lules vegetals. L'any 1838 els alemanys Matthias J. Schleiden i Theodor Schwann van establir la Teoria cel·lular, que pot resumir-se en tres punts: • Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. • La cèl·lula és la unitat anatòmica i funcional dels éssers vius. • Tota cèl·lula prové per divisió d'una altra cèl·lula. Dreta: Gravat d'època en el qual es retrata T. Schwann A partir d'aquí els descobriments van venir un rere l'altre: el 1857 els mitocondris, el 1879 el comportament dels cromosomes en la divisió cel·lular (mitosi), l'any 1897 el reticle endoplasmàtic, el 1898 l'aparell de Golgi, 1951 els lisosomes, l'any 1956 els ribosomes... Tanmateix molts d'aquests descobriments es van fer o van ésser ampliats a partir de la invenció del microscopi electrònic. Els microscopis òptics tenen limitacions físiques que no permeten aconseguir més que uns 1.500 augments. Amb els microscopis electrònics actuals es poden aconseguir fins a 1 milió d'augments i encara és possible que la tècnica els pugui millorar i poder anar una mica més enllà. El primer microscopi electrònic rudimentari va ésser construït el 1934. A partir de 1952 es van desenvolupar mètodes avançats de microscopia electrònica que ens han permès descobrir molts aspectes de com és la cèl·lula i del funcionament dels seus processos. Esquerre: Microscopi electrònic