L’escenari de les drogues il·legals ha canviat radicalment en els darrers 25 d’anys. S’ha passat de la centralitat dels consums injectats d’heroïna als consums de cànnabis, cocaïna i èxtasi vinculats a l’oci, la festa i el consumisme. El canvi és el resultat del procés de normalització produït en el marc d’una societat de consum. Sin pasarse de la raya analitza tant el procés històric de la normalització com l’escenari actual, on les substàncies són utilitzades per joves integrats socialment. El llibre dóna resposta a dues preguntes: «Per què les drogues s’han convertit en normals?», i «Per què hi ha gent que es droga i evitar l’addicció?». La resposta parteix de l’assentament cultural de les substàncies, és a dir, aquestes han passat a formar part de la realitat social, on la majoria dels consums es desvinculen dels problemes perquè són compatibles amb les responsabilitats de la vida quotidiana, i en conseqüència, s’entenen com normals.
Els dos principals objectius de les polítiques prohibicionistes, en l’àmbit del consums de drogues, són eradicar els cultius declarats il·lícits, i evitar el consum de les drogues fiscalitzades. Els Estats, en la seva obstinació per complir-los, mitjançant tot tipus d’estratègies militars i policials, han provocat un quantitat ingent de danys i conseqüències no previstes. El present article presenta els danys causats a la Salut Pública i als Drets Humans; la discriminació i l’estigma infligit als usuaris, el dispendi de fons públics, la violència i les xarxes criminals i la contaminació ambiental. Vistos aquests efectes, podríem dir que el model ha fracassat; però per explicar-nos la seva vigència malgrat tantes desgràcies, haurem d’acudir a reconèixer les seves funcions com a sistema de control social «dur» en un món en plena transformació.
L’escenari de les drogues il·legals ha canviat radicalment en els darrers 25 d’anys. S’ha passat de la centralitat dels consums injectats d’heroïna als consums de cànnabis, cocaïna i èxtasi vinculats a l’oci, la festa i el consumisme. El canvi és el resultat del procés de normalització produït en el marc d’una societat de consum. Sin pasarse de la raya analitza tant el procés històric de la normalització com l’escenari actual, on les substàncies són utilitzades per joves integrats socialment. El llibre dóna resposta a dues preguntes: «Per què les drogues s’han convertit en normals?», i «Per què hi ha gent que es droga i evitar l’addicció?». La resposta parteix de l’assentament cultural de les substàncies, és a dir, aquestes han passat a formar part de la realitat social, on la majoria dels consums es desvinculen dels problemes perquè són compatibles amb les responsabilitats de la vida quotidiana, i en conseqüència, s’entenen com normals.
Els dos principals objectius de les polítiques prohibicionistes, en l’àmbit del consums de drogues, són eradicar els cultius declarats il·lícits, i evitar el consum de les drogues fiscalitzades. Els Estats, en la seva obstinació per complir-los, mitjançant tot tipus d’estratègies militars i policials, han provocat un quantitat ingent de danys i conseqüències no previstes. El present article presenta els danys causats a la Salut Pública i als Drets Humans; la discriminació i l’estigma infligit als usuaris, el dispendi de fons públics, la violència i les xarxes criminals i la contaminació ambiental. Vistos aquests efectes, podríem dir que el model ha fracassat; però per explicar-nos la seva vigència malgrat tantes desgràcies, haurem d’acudir a reconèixer les seves funcions com a sistema de control social «dur» en un món en plena transformació.
Resum
En el present article exposo i discuteixo els discursos que s’elaboren entorn del fenomen del consum recreatiu de drogues il·legals i com aquests es relacionen amb l’emergència de subjectivitats en els seus protagonistes. Els discursos elaborats a partir de les experiències en el consum de drogues ens ha permès apropar-nos a la riquesa de significats que configuren el “món de les drogues”. Els usuaris ens han relatat els components subjectius del consum de drogues a partir d’elements com els efectes positius i negatius de les substàncies. La importància del context de consum i del grup d’iguals per a que es produeixi el consum de drogues, i ens han indicat estratègies per evitar problemes derivats del consum. Tot plegat, ens ha permès apropar-nos a un tema d’una certa transcendència social, com el consum de drogues en els espais de festa per part d’una part de la joventut.
Paraules clau: drogues, joves, subjectivitat, discursos.
Abstract
In this article we present and argue discourses elaborated among recreational consumption of illegal drugs and how they are linked to the emergence of subjectivities among drug users. These discourses elaborated from consumers’ experience, enabled us to get closer to the different meanings that create “drug’s underworld”. Users have told us subjective components of their consumption through different elements such as positive and negative effects of substances. The importance of consumption context as well as group relationships towards drug use, showed different strategies in order to avoid problems of drug consumption. In summary, the matters here presented enabled us to get closer to an issue with certain social transcendence such as drug consumption in recreational places among the younger generation.
Keywords: drugs, younger generation, subjectivity,
discourses.
Paradigmes, discursos
I Jornada residents. Usuaris problem. de drogues. GdT Tercer y Cuarto Mundo. ...terceriquartmon
Sesión sobre usuarios problemáticos de drogas. Dado en la I Jornada a Residentes: ¿Qué podemos hacer los profesionales de la Atención Primaria ante la población más vulnerable?
Harm Reduction International 2017 Canadà/Pla accions sobre drogues reusinfodroguesreus
Resum de la conferència internacional sobre reducció de danys celebrada a Montreal (Canadà, Maig 2017) i la participació del Servei Addiccions i Salut Mental de l'Hospital USJ Reus
Notes de classe.
Universitat Rovira i Virgili. Màster Antropologia Mèdica i Salut Internacional. Assignatura: Drogues i Control Social. Reducció de danys, regulació i governamentalitat. «Normalització i regulació dels usos de drogues», 17 d’octubre de 2014.
Discurs Presentació de la Llei de les associacions de consumidors de cànnabis. Parlament de Catalunya, 28 de juny de 2017. A càrrec de David Pere Martínez Oró. Doctor en Psicologia Social. Coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona. En representació de la comissió promotora de la ILP «La Rosa Verda».
Seminari de treball de mesures penals alternatives. Detecció i abordatge del consum d'alcohol
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 15 de maig de 2013
Webinar SumaSalut - El Beveu Menys, un programa clau en la postpandèmia. 10...PonenciesASPCAT
Presentació de Joan Colom, sub-director General de Drogodependències, que repassa l'impacte de la Covid-19 en la salut mental i en el consum d'alcohol i altres substàncies. Reptes i oportunitats dels programes preventius i de promoció de la salut, en especial del Beveu menys, en el context de postpandèmia.
El control del tabac. Com està influint en la pandèmiaPonenciesASPCAT
Carmen Cabezas, subdirectora de la SG de Promoció de la salut de l'ASPCAT analitza els efectes en el control del tabac, considerant l'efecte sindèmic de la COVID-19 amb la pandèmia de malalties no transmissibles i la repercussió de la priorització de la resposta a la pandèmia, que ha fet que moltes activitats preventives deixin de realitzar-se.
“Sense passar-se de la ratlla. La gestió del risc en el consum de drogues psicoactives il·legals ”
Autor: David Pere Martínez Oró
e-mail: david@dpmo.cat
Àmbit de presentació: Risc, salut i joves.
Paraules clau: joves, normalització, risc, drogues il·legals.
Resum-Abstract
La comunicació és un capítol de la tesi inscrita en el departament de psicologia social de la UAB, titulada “Sense passar-se de la ratlla. La normalització del consum de drogues il·legals” .
El risc és una característica intrínseca del consum de drogues, tant legals com il·legals. En el present treball exposarem la gestió del risc per part dels consumidors de drogues il·legals, especialment entre les més difoses i normalitzades, com són el cannabis, la cocaïna, la MDMA i el speed. Aquestos joves consumidors conviuen amb els risc, l’assumeixen i és un dels diferents atractius. (Martínez Oró, 2007).
Els joves durant el procés de socialització, han rebut un discurs abstencionista centrat en les conseqüències funestes. Conseqüències que en el moment de iniciar-se no coincideixen amb els discursos rebuts dels iguals consumidors ni de les pròpies experiències, això suposa una resignificació del risc atribuït a les drogues.
Tal com es va obtenint experiències, els joves van adquirint un coneixement que modula la percepció del risc i les pautes de consum. Les experiències negatives són importants a l’hora de significar el risc.
Presentarem els mecanismes de regulació del consum de drogues (Grund,1994) utilitzats per a preservar la salut. A més, esbossarem com la normalització del consum de drogues en certs grups i contexts influeix en la manera de significar i construir el risc.
«Evolució sociocultural de les drogues a Catalunya». El cas de la normalització. Organitza: Fundació Autònoma Solidària. Lloc: Universitat Autònoma de Barcelona. 3 hores. 25 de Març de 2014. 3 hores.
Resum
En el present article exposo i discuteixo els discursos que s’elaboren entorn del fenomen del consum recreatiu de drogues il·legals i com aquests es relacionen amb l’emergència de subjectivitats en els seus protagonistes. Els discursos elaborats a partir de les experiències en el consum de drogues ens ha permès apropar-nos a la riquesa de significats que configuren el “món de les drogues”. Els usuaris ens han relatat els components subjectius del consum de drogues a partir d’elements com els efectes positius i negatius de les substàncies. La importància del context de consum i del grup d’iguals per a que es produeixi el consum de drogues, i ens han indicat estratègies per evitar problemes derivats del consum. Tot plegat, ens ha permès apropar-nos a un tema d’una certa transcendència social, com el consum de drogues en els espais de festa per part d’una part de la joventut.
Paraules clau: drogues, joves, subjectivitat, discursos.
Abstract
In this article we present and argue discourses elaborated among recreational consumption of illegal drugs and how they are linked to the emergence of subjectivities among drug users. These discourses elaborated from consumers’ experience, enabled us to get closer to the different meanings that create “drug’s underworld”. Users have told us subjective components of their consumption through different elements such as positive and negative effects of substances. The importance of consumption context as well as group relationships towards drug use, showed different strategies in order to avoid problems of drug consumption. In summary, the matters here presented enabled us to get closer to an issue with certain social transcendence such as drug consumption in recreational places among the younger generation.
Keywords: drugs, younger generation, subjectivity,
discourses.
Paradigmes, discursos
I Jornada residents. Usuaris problem. de drogues. GdT Tercer y Cuarto Mundo. ...terceriquartmon
Sesión sobre usuarios problemáticos de drogas. Dado en la I Jornada a Residentes: ¿Qué podemos hacer los profesionales de la Atención Primaria ante la población más vulnerable?
Harm Reduction International 2017 Canadà/Pla accions sobre drogues reusinfodroguesreus
Resum de la conferència internacional sobre reducció de danys celebrada a Montreal (Canadà, Maig 2017) i la participació del Servei Addiccions i Salut Mental de l'Hospital USJ Reus
Notes de classe.
Universitat Rovira i Virgili. Màster Antropologia Mèdica i Salut Internacional. Assignatura: Drogues i Control Social. Reducció de danys, regulació i governamentalitat. «Normalització i regulació dels usos de drogues», 17 d’octubre de 2014.
Discurs Presentació de la Llei de les associacions de consumidors de cànnabis. Parlament de Catalunya, 28 de juny de 2017. A càrrec de David Pere Martínez Oró. Doctor en Psicologia Social. Coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona. En representació de la comissió promotora de la ILP «La Rosa Verda».
Seminari de treball de mesures penals alternatives. Detecció i abordatge del consum d'alcohol
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 15 de maig de 2013
Webinar SumaSalut - El Beveu Menys, un programa clau en la postpandèmia. 10...PonenciesASPCAT
Presentació de Joan Colom, sub-director General de Drogodependències, que repassa l'impacte de la Covid-19 en la salut mental i en el consum d'alcohol i altres substàncies. Reptes i oportunitats dels programes preventius i de promoció de la salut, en especial del Beveu menys, en el context de postpandèmia.
El control del tabac. Com està influint en la pandèmiaPonenciesASPCAT
Carmen Cabezas, subdirectora de la SG de Promoció de la salut de l'ASPCAT analitza els efectes en el control del tabac, considerant l'efecte sindèmic de la COVID-19 amb la pandèmia de malalties no transmissibles i la repercussió de la priorització de la resposta a la pandèmia, que ha fet que moltes activitats preventives deixin de realitzar-se.
“Sense passar-se de la ratlla. La gestió del risc en el consum de drogues psicoactives il·legals ”
Autor: David Pere Martínez Oró
e-mail: david@dpmo.cat
Àmbit de presentació: Risc, salut i joves.
Paraules clau: joves, normalització, risc, drogues il·legals.
Resum-Abstract
La comunicació és un capítol de la tesi inscrita en el departament de psicologia social de la UAB, titulada “Sense passar-se de la ratlla. La normalització del consum de drogues il·legals” .
El risc és una característica intrínseca del consum de drogues, tant legals com il·legals. En el present treball exposarem la gestió del risc per part dels consumidors de drogues il·legals, especialment entre les més difoses i normalitzades, com són el cannabis, la cocaïna, la MDMA i el speed. Aquestos joves consumidors conviuen amb els risc, l’assumeixen i és un dels diferents atractius. (Martínez Oró, 2007).
Els joves durant el procés de socialització, han rebut un discurs abstencionista centrat en les conseqüències funestes. Conseqüències que en el moment de iniciar-se no coincideixen amb els discursos rebuts dels iguals consumidors ni de les pròpies experiències, això suposa una resignificació del risc atribuït a les drogues.
Tal com es va obtenint experiències, els joves van adquirint un coneixement que modula la percepció del risc i les pautes de consum. Les experiències negatives són importants a l’hora de significar el risc.
Presentarem els mecanismes de regulació del consum de drogues (Grund,1994) utilitzats per a preservar la salut. A més, esbossarem com la normalització del consum de drogues en certs grups i contexts influeix en la manera de significar i construir el risc.
«Evolució sociocultural de les drogues a Catalunya». El cas de la normalització. Organitza: Fundació Autònoma Solidària. Lloc: Universitat Autònoma de Barcelona. 3 hores. 25 de Març de 2014. 3 hores.
Similar to Declaració universal dels usuaris de drogues 21 juliol (20)
Declaració universal dels usuaris de drogues 21 juliol
1. Declaració Universal dels Usuaris/es de Drogues:
Dia De La Commemoració 21 juliol 2015
Xarxa Internacional d'Usuaris de Drogues
(INPUD) Dia per al Record, 2015.
El problema no és la gent que utilitza drogues; el
problema és la guerra contra les drogues!!
Esdevenen al voltant de 183.000 morts relacionades amb les drogues cada any. No
obstant això, en lloc d'atribuir a la guerra contra les drogues la culpa pel dany sense
sentit que això ocasiona, les drogues i les persones que els utilitzen continuen sent bocs
expiatoris del "problema".
Fa menys d'un mes, l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (ONUDD)
va celebrar el Dia Internacional contra l'Ús Indegut i el Tràfic Il·lícit realitzant una crida
internacional a que el món i les persones "es desenvolupin sense drogues". La campanya
va demanar a la gent "prendre una posició en contra d'un problema que ens afecta a tots".
L'objectiu de la campanya de "desenvolupar-se sense drogues" va posar en evidència el
fet de què la criminalització i prohibició no han pogut aconseguir la seu propi objectiu:
en lloc de reduir el consum de drogues, les persones que consumeixen drogues són
catastròficament afectades per l'anomenada ' guerra contra les drogues ", una guerra que
ha afectat no només a les persones que usen drogues, sinó també a les comunitats més
àmplies en què viuen. Les drogues i les persones que les utilitzen, no són el" problema ".
El problema , de fet, és la guerra contra les drogues i les violacions sistemàtiques de
drets humans que impulsa.
'Actuar contra el consum de drogues ", com la campanya de l'ONUDD, impulsa una
considerable violència contra les persones que usen drogues i les seves comunitats. La
guerra contra les drogues impulsa enormes taxes d'empresonament per delictes
relacionats amb les drogues'. Es fa servir la tortura i execució de persones per aquests
delictes. Impulsa el internament i tortura de persones que consumeixen drogues en
centres de detenció de drogues, aparentment per a oferir "tractament". Tot això és el
resultat de la producció en el mercat negre de drogues impures que contenen
contaminants tòxics, i augmenta els riscos de morbiditat i mortalitat entre les persones
que les consumeixen.
L'oposició a l'ús de drogues per se ha ocasionat també problemes als programes de
reducció de danys de tot el món. L'oposició a la reducció de danys s'ha materialitzat en
la gran majoria de persones que consumeixen drogues al no poder accedir als serveis de
reducció de danys, com els programes intercanvi d'agulles i xeringues, la teràpia de
substitució d’opiacis, o el test de drogues així com a les sales de consum de drogues.
2. Com a resultat de la falta d'accés a serveis de reducció de dany, la transmissió dels virus
transmesos per la sang, i la mortalitat relacionada amb sobredosi, segueixen sent
devastadorament (i innecessàriament) altes: s'estima que gairebé el 18% de les persones
que s'injecten drogues viuen amb VIH (2,8 milions), i entre el 45,2% i el 55,3% s'estima
que es viuen amb l'hepatitis C.
Avui és un dia per recordar i honorar a aquells que han mort a causa de les polítiques de
drogues actuals, és un dia per honrar els amics, éssers estimats, col·legues i companys,
les persones que han estat conduïts a una mort prematura com a conseqüència de la
incessant, totalment injustificable, guerra contra les drogues. Destaquem, de nou, que
aquesta guerra és, en realitat, una guerra contra persones que utilitzen drogues.
En poques paraules, la guerra contra les drogues és totalment incompatible amb la
promoció dels drets humans, la salut, la seguretat i el benestar.